Tot i que, a gran escala, molts dels canvis ens poden semblar lents, existeixen, i al llarg dels (milions) d’anys s’acumulen i produeixen efectes espectaculars.
Seria com si el “rellotge” de l’univers conti amb milions d’anys, mentre nosaltres contem en basa a hores, dies, anys o segles com a màxim.
En aquest univers, doncs, res és per sempre.
Tots coneixem que la Terra gira al seu voltant en quasi 24 hores. És el que a
nomenem dia, un element de mesura vital, que ens ajuda a regular el ritme de la nostra activitat.El període de rotació de la Terra, sent més precís, és de 23 hores, 56 minuts i quasi 5 segons.
Doncs bé, aquest temps que triga el planeta en girar sobre si mateix també varia al llarg del temps, ... i de quina forma!
Hi ha dos factors principals que produeixen aquestes variacions.
El primer d’ells és l’efecte gravitatori del Sol i de la Lluna sobre la Terra. De forma similar al perquè de les marees, al ser el nostre planeta una esfera, i no un punt, la força d’atracció que exerceixen el Sol i la Lluna no és el mateix per als punts de l’esfera que queden més a prop seu i pels punts de l’esfera de la Terra més llunyans. I això té un efecte de fre sobre la rotació del planeta.
Molt bé, podeu pensar que els efectes d’això són minúsculs, especialment si comparem la distància que ens separa del Sol (uns 150 milions de quilòmetres) amb el diàmetre de la Terra (uns 12.700 quilòmetres).
Tot i així, aquest efecte existeix, i està allargant la durada del “dia” en 14 microsegons per any.
L’altre factor fonamental és, ni més ni menys, que els terratrèmols. Aquests, especialment els més grans, produeixen moviments de masses en l’interior de la Terra, que la desequilibren lleugeríssimament, i que també frenen la velocitat de rotació del nostre món.
Per a que us feu una idea de la magnitud d’aquests efectes, el gran terratrèmol del passat any al Japó va frenar en quasi 2 microsegons la rotació del planeta.
I tornem al què dèiem a l’inici de l'article: aquestes xifres, agafades dins d’un lapse de temps “humà” semblen totalment menyspreables. Però com que l’univers s’obstina en acumular els efectes al llarg de períodes de temps inimaginables, ens trobem que la durada del dia serà diferent a les nostres 24 hores en el futur, com ho va ser en el passat.
Buscant per internet, he trobat que els científics han pogut calcular quan durava el dia fa, ni més ni menys, que uns 600 milions d’anys. Això ho han aconseguit calculant, a partir dels sediments de determinades roques, les marques de les marees. Resulta que, fa 600 milions d’anys, la Terra girava en 22 hores.
És perfectament possible, doncs, que en el moment en el què el nostre bonic planeta es formés, ara fa uns 4,5 mil milions d’anys, el “dia” fos totalment diferent, i moltíssim més curt, que l’actual.
Si segueix havent vida intel·ligent a la Terra en el futur llunyà (potser senyal que haurem finalment aprés a cuidar aquest planeta, o potser senyal que finalment haurem estat eliminats, i substituïts, per alguna espècie realment intel·ligent!) el seu dia serà bastant més llarg que el nostre.
Us ho imagineu? Més hores a la feina. I també més hores per dormir. Teleno
vel·les interminables (més que les actuals!). Partits de Fútbol esgotadors. Interminables i magnífiques postes de Sol. O potser un món inhabitable degut a les grans diferències de temperatura entre el dia i la nit.Aquest estimat trosset d’univers sobre el què vivim va perdent, doncs, la seva força per girar, esgotant-se lentament amb el pas del temps. Tossudament, però, segueix empenyent, segueix girant. Sap que amb el seu gir permet la vida.
I aguantarà girant fins al final, mentre a la seva superfície una estranya espècie viu totalment ignorant de les enormes forces que operen sobre el planeta que tenen la sort d’habitar.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada