tag:blogger.com,1999:blog-32186844241735624122024-03-13T15:20:53.940+01:00Estels i PlanetesEl blog d'en Joan A. Català,
sobre estrelles, galàxies, planetes, forats negres, viatges interplanetaris, i altres meravellesJAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.comBlogger444125tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-21383051627971432832021-07-04T13:12:00.004+01:002021-07-04T13:12:48.374+01:00Cada dia que passa, més lluny de poder-ho entendre<p><b><i><span style="color: #660000;">El fet de la vida
és absolutament extraordinari.</span></i></b> No sé si és perquè cada cop estic més
sensibilitzat pel tema, però cada dia observo atentament, al meu voltant, fets
aparentment trivials i quotidians que em deixen pensatiu i, per què no dir-ho,
emocionat.</p><p><br /></p><p><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Miris on miris hi
trobes mostres extraordinàries i inexplicables de la complexitat de la vida. Nosaltres
mateixos en som un exemple complexíssim. Estimem i som estimats. Ens enfadem i
també patim. Tenim idees i projectes. Passions i tristors. Això és la vida.
<i><b><span style="color: #660000;">Però ara bé la cosa, per mi astoradora, és: tot, absolutament tot el que passa
dins el nostre cos, cervell inclòs, són reaccions químiques. La natura juga a
ser químic a cada segon, a cada instant i arreu d’aquest planeta.</span></b></i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KIM1BrgCEX4/YOGkgLGDKNI/AAAAAAADbEI/WPQHhGl3BD4YJic9Spa0R4uzh4WUOWacwCLcBGAsYHQ/s1920/Life_science_DNA_fix1920x880.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="880" data-original-width="1920" height="184" src="https://1.bp.blogspot.com/-KIM1BrgCEX4/YOGkgLGDKNI/AAAAAAADbEI/WPQHhGl3BD4YJic9Spa0R4uzh4WUOWacwCLcBGAsYHQ/w400-h184/Life_science_DNA_fix1920x880.jpg" width="400" /></a></div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una eruga evolucionarà,
per a esdevenir una bonica papallona, tan sols degut a una complicada cadena de
reaccions químiques que primer la impulsaran a construir-se el seu capoll,
després a confirmar-s’hi dins i després governaran la transformació miraculosa
que hi tindrà lloc.<o:p></o:p></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La parella de
tórtores turques que, de forma sorprenent, ha fet niu dins un test del balcó de
casa, on està criant dos pollets, fa torns per a tenir cura del niu i alimentar
els petits. Aquests piquen, amb el seu bec negre, el coll de l’adult, i aquest
respon obrint el seu bec i iniciant uns moviments d’arcades que proveeixen d’aliment
als polls. És instint, diem. Però és que això que anomenem instint torna a ser un
munt de reaccions químiques. Hormones, enzims, proteïnes.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un podria passar
per alt aquest fet, el de la química a micro escala, i </span>no adonar-se’n de tota
aquesta complexitat. El gos es frega a les teves cames, mentre tanques els ulls
i gaudeixes d’aquella música que tants records t’evoca. <i><b><span style="color: #660000;">Tot molt normal, ... si
no li dones tombs, novament, a què hi ha al darrera.</span></b></i></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><b><span style="color: #660000;">Com s’ho ha fet,
la natura, per a fer la vida? Com ha aconseguit l’evolució crear els milions d’espècies
vives que poblen el nostre planeta? Un cop més, pots formular aquestes
preguntes i ja està, o pots endinsar-te una mica dins la complexitat del que
acabem de veure. I és llavors quan no entens res.</span></b></i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De sobte, els com
a mínim 3.800 milions d’anys que ha trigat la natura en fer aparèixer la vida a
la Terra i fer-la evolucionar fins ara em semblen poc. Un període ridículament
curt si es té en compte la quantitat de combinacions, d’experiments fallits que
s’han dut a terme. Pensa: quants tipus de reaccions químiques s’estan duent a
terme, a cada instant, a l’interior d’un bacteri? Som lluny de poder contestar
aquesta qüestió. Què diríem? Et semblaria estrany respondre que milions? I si
en lloc d’un bacteri és una planta, o un insecte, o un ocell?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I no és tan sols
el nombre, sinó les combinacions. Milers de milions de processos químics
funcionant en harmonia, en perfecta sincronia. Equivoca’t en un dels processos,
erra en posar-lo en marxa en el moment precís, i l’organisme no serà viable i
la mare evolució l’eliminarà per sempre sense deixar descendència.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #660000;">Tot això que
estic escrivint és per compartir aquest sentiment meu, cada cop més arrelat, de
la fortuna de la vida. </span></i></b>Un missatge que tinc la necessitat d’explicar en moltes
de les conferències que faig. No som conscients de la complexitat que implica
viure, des del punt de vista microscòpic. Quan fas zoom, quan enfoques la ment
cap aquesta complexitat de la vida és quan entres en una mena de bucle. I li
dones tombs a la cosa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els que em
coneixeu o seguiu sabeu que no en sóc, de creient. Personalment no necessito
cap ésser superior que resolgui la complexitat del cosmos i de la natura. Ho
trobo una solució massa senzilla. I permeteu-me que digui, en aquest sentit,
que no ser creient fa que la fascinació davant la vida sigui, encara, major.
Cap intervenció divina, cap comodí del públic. Cap truc de màgia que
simplifiqui l’equació.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Som aquí com a
resultat d’un complex i afortunat conjunt d’experiments que s’han cuinat a foc
lent en un increïblement curt lapse de temps còsmic. En concret, la nostra
espècie porta viscuts tan sols els 9 darrers segons de la setmana de 7 dies que
correspondria a tota la vida de l’univers des del Big Bang (que hauria succeït
el dilluns d’aquesta setmana còsmica a les 00:00).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb el títol d’aquest
escrit vull reflectir el nostre brutal desconeixement. Com deia, si et quedes a
la superfície, tot és senzill i les coses passen perquè si. És quan entres dins
les profunditats de la natura quan et trobes perdut. Amb tota la ciència i
tecnologia, i els desenvolupaments fantàstics que hem estat capaços de dur a
terme, som encara molt, molt lluny de poder entendre com funciona una simple
cèl·lula en detall. Hem avançat, sí, però el que coneixem són tan sols fragments
del relat, algunes peces del puzle.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qFulWoFITAQ/YOGk1ZeNr7I/AAAAAAADbEQ/c8TJpHnUK0AvHBoAEBWH0RQ8VreL1OesACLcBGAsYHQ/s860/266-2669108_soil-in-hands-png-growing-plant-in-hand.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="692" data-original-width="860" height="321" src="https://1.bp.blogspot.com/-qFulWoFITAQ/YOGk1ZeNr7I/AAAAAAADbEQ/c8TJpHnUK0AvHBoAEBWH0RQ8VreL1OesACLcBGAsYHQ/w400-h321/266-2669108_soil-in-hands-png-growing-plant-in-hand.png" width="400" /></a></div><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">No sé si aquesta
reflexió té utilitat. Potser no, i només serveix per a escalfar-se el cap. Però
vull creure que és beneficiosa. Al menys, de tant en tant, quan tens aquells
moments d’introversió tan necessaris en els que et plateges coses importants. Aquest
sentiment d’humilitat front els esdeveniments que ens rodegen crec que és
positiu. <b><i><span style="color: #660000;">I, per cert, em va impulsar, l’any passat i en mig de la pandèmia, a
escriure un llibre amb títol provisional “La fortuna de la vida” que espero
veure publicat en els propers mesos gràcies a la confiança i acompanyament del
segell Angle Editorial.<o:p></o:p></span></i></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #660000;">Passats uns
instants, tornaré a ser el de sempre.</span></i></b> Hauré escrit, tal com m’ha rajat, aquest
article i passaré a fer les coses del dia a dia. Fins que en el
moment menys pensat tornaré a caure en aquest sentiment de la complexitat de la
vida i de la nostra fortuna.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #660000;">Ves a saber què m’hi farà tornar! Una música o una
olor que em recordarà la meva infància, un petit brot que observaré esforçant-se
a créixer en un forat del ciment de la façana, o potser el crit d’una de les
tórtores demanant relleu en la cura del niu que tenim a l’altre costat de la
finestra de l’estudi.</span></i></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-31447437980451290412021-02-26T12:21:00.000+01:002021-02-26T12:21:54.336+01:00<p><b><span style="color: #800180; font-size: medium;"><i>Una bola de foc
va aparèixer en el cel monòton on a penes passa res més que ocasionals núvols
de sorra.</i></span></b></p><p><b><span style="color: #800180;"><i><br /></i></span></b></p><p><b><span style="color: #800180;"><i><br /></i></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un espectacle,
per a qui ho hagués pogut contemplar des d’allà! La bola de foc devia deixar el
seu rastre en el firmament, a mesura que es desplaçava, perdent altura. Tot de
sobte, de traç de llum a paracaigudes. Encara massa elevat com per a que es
pogués distingir, l’estrany objecte seguia frenant, penjat de les llargues
cordes que el subjectaven a l’enorme paraigües, de colors blancs i vermells,
obert simètricament perfecte.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però la sorpresa
vindria uns minuts després. La nau es desprenia del paracaigudes, i iniciava una
caiguda lliure, frenada per coets retropropulsors. Més que una caiguda, era un
vol, un elegant moviment amb component horitzontal, perfectament calculat i
governat per l’ordinador de la Perseverance.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ja força baix en
el cel marcià, l’observador hagués pogut observar amb deteniment una forma hexagonal,
una mena de grua, pràcticament immòbil a unes desenes de metres sobre la
superfície, fent baixar un curiós giny de 6 rodes i una tona de pes penjat d’uns
cables. La sorra aixecant-se del terra i arremolinant-se al voltant degut als
gasos dels retropropulsors.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Finalment, amb el
robot a terra, uns dispositius tallaven els cables, i aquella mig nau-mig grua,
s’impulsava ben lluny, en una mena de trajectòria parabòlica, per a
estavellar-se a distància, evitant d’aquesta manera malmetre el recent arribat
visitant.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><b><span style="color: #800180;">Els 7 minuts del
terror, el nom amb què la NASA coneix la maniobra d’entrada a l’atmosfera de
Mart, descens i aterratge, es completava amb èxit un cop més, el passat 18 de
febrer exactament a les 21:55 hora catalana. Seguint el mateix sistema, amb
grua, que l’anterior robot Curiosity, arribava a Mart l’últim crit tecnològic
pel que fa als robots exploratoris espacials. Més que això, la Perseverance és
un biòleg marcià.</span></b></i><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La maniobra havia
utilitzat un sistema de guiatge més avançat, però, que Curiosity. Un ordinador
havia anat prenent fotos constants de la superfície, i comparant-les en temps
real amb la detallada cartografia que els satèl·lits havien construït de la
regió al llarg de mesos. Cada roca, cada duna, seria evitada per l’ordinador,
que trobaria una trajectòria de descens òptima per acabar aterrant de forma
precisa en el lloc designat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb molta
diferència, Mart és el planeta més explorat del Sistema Solar (després de la
Terra, és clar). M’agrada explicar que Mart és l’aposta de tot al vermell. La
ciència, amb els pocs recursos que té, sembla haver-ho apostat tot, en la
ruleta de la sort, a la casella del planeta vermell. Allà és on tenim més
probabilitats de poder contestar una de les grans preguntes que té plantejades
la humanitat. La de la vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Perseverance se
suma, així, al batalló de ginys marcians. Un exèrcit exploratori que ara mateix
està format per 8 orbitadors (3 americans, 2 europeus, un indi, un dels Emirats
Àrabs, i un xinès que, per cert, farà baixar el seu propi robot cap el mes de
maig). I en superfície, 2 robots (Curiosity segueix encara actiu) i una sonda
(la Insight de la NASA).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #800180;">La referència històrica
obligada de la cerca de vida a Mart<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la
marca, sens dubte, l’exploració de les famoses Viking</span></i></b>, dues naus bessones,
formades per orbitador i aterrador cadascuna, que varen arribar al planeta roig
l’any 1976. El sol aterratge de les Viking significava un enorme èxit, i ens varen
enviar les primeres imatges fetes des de la superfície de Mart. Però el més
rellevant és que portaven experiments biològics. En concret, 4. I la sorpresa
va saltar quan un dels quatre, a totes dues sondes, va donar positiu!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un positiu, però,
que hem acordat que és fals. La lliçó que les Viking ens van donar és que no en
tenim ni idea de buscar vida. Podria haver afegit, a la frase anterior, “fora
de la Terra”. Però en realitat l’afirmació crec que és vàlida fins i tot aquí,
al nostre planeta. Sabem poc de la vida, ni tan sols sabem com definir-la.
Constantment som sorpresos per organismes vius, que anomenem extremòfils, que
viuen en condicions tremendes, impossibles, on mai haguéssim esperat trobar
res.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Més que una
lliçó, l’exploració de les Viking va significar una plantofada de realitat. No
estàvem preparats per a detectar vida a Mart. Havíem dissenyat els experiments
massa esbiaixats degut al nostre pobre coneixement de la vida, i tampoc no
havíem tingut en compte les reaccions químiques induïdes per la composició del
material marcià, ric en perclorats i altres sals oxidants, que interferien
directament en els experiments de les Viking.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La qüestió és que
des de llavors, finals de la dècada dels 70 del segle passat, la ciència va
preferir apostar els recursos disponibles per a enviar naus, satèl·lits, robots
que no anessin a cercar vida, sinó a entendre com és, i sobre tot com era,
Mart. Geòlegs, climatòlegs, sismòlegs... ginys que ens preparessin el terreny
per a exploracions futures.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gràcies a les
missions marcianes, molt és el coneixement que hem pogut anar acumulant sobre
aquest planeta. Avui, un desert meravellós. Ahir, un planeta blau, amb rius i
llacs d’aigua líquida en superfície.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Fa milers de milions
d’anys, l’atmosfera de Mart, actualment uns 100 cops menys densa que la nostra,
era molt més forta. Una atmosfera carregada de diòxid de carboni, gas d’efecte
hivernacle, que permetia temperatures més altes que les actuals. L’aigua corria
per rieres, erosionant muntanyes i desembocant en cràters que s’omplien formant
llacs. </span></i></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Curiosity va
arribar a Mart l’any 2012, aterrant dins un enorme cràter anomenat Gale. Des de
llavors, aquest giny no ha parat d’explicar-nos històries d’un passat humit, on
el paisatge que el robot recórrer heroicament estava antigament totalment
cobert per aigua.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Seguint la pista
de l’aigua, la NASA va triar el cràter Jezero, una conca d’un 45 km de
diàmetre, per a fer-hi aterrar la Perseverance. És l’indret més prometedor que
es va poder detectar. Un llac prehistòric, amb un riu que va crear un gran
delta. I amb totes les precaucions que es deriven dels aprenentatges de les
Viking, la Perseverance comença ara una missió que podria ser èpica. Tot i que
aquest meu “podria” és més un desig que una cosa massa probable, al menys a
curt termini.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Perquè l’estratègia
de cerca de vida és defensiva. No volem tornar a cometre els errors passats. El
sentit comú ens diu que mai, a Mart, hi tindrem un laboratori sobre rodes tan
potent i capaç com tot l’arsenal d’equipaments i de científics que tenim aquí,
a la Terra. Un anunci que seria el més important de la història de la humanitat
no es pot fer sense estar-ne segurs. I aquesta és la raó per la qual la Perseverance
serà, en realitat, el primer pas però possiblement no el definitiu.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alimentat igual
com la Curiosity per una pila de plutoni, el robot de la mida d’un cotxe i
farcit de càmeres i instruments científics, remenarà sorra i perforarà roques,
intentant trobar signes de vida passada. Formes minerals que poguessin indicar
la presència de microorganismes fa milers de milions d’anys, quan Mart gaudia d’unes
condicions molt més favorables per a la vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però la Perseverance
no equipa instruments que puguin certificar d’una forma definitiva una eventual
descoberta de vida antiga. De forma que qualsevol mostra interessant que trobi
serà recollida i emmagatzemada en uns petits contenidors que porta en el seu
interior. Posteriorment, en un lloc encara per decidir, el robot dipositarà els
tubs amb les mostres sobre la superfície. I en el futur, una nova missió,
tècnicament complexíssima, haurà d’anar-hi, agafar les mostres, i portar-les a
la Terra. I és aquí, en els nostres laboratoris, emprant centenars de possibles
experiments i instruments, amb equips de milers de científics d’arreu, que
podrem analitzar i amb sort certificar. La NASA i l’Agència Espacial Europea ja
han començat a mantenir converses sobre com es faria una missió conjunta com
aquesta.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això no vol dir
que la Perseverance no ens pugui donar sorpreses. Més aviat, estic segur que
ens en donarà.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El robot està
equipat amb diverses càmeres, algunes de les quals incorporen la capacitat de
zoom i vídeo, prestacions aquestes que no tenen els ulls de la Curiosity (es
van eliminar del projecte per raons de pressupost). De forma que la
Perseverance ens ensenyarà Mart com mai abans hem vist. Aixecarà la seva mirada
cap a planures ermes, cobertes per roques i sorra remoguda per remolins
ocasionals. Ens mostrarà formacions rocoses capricioses, erosionades per vent i
aigua antiga.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Entre els
instruments científics, en destaca un.<b><i><span style="color: #741b47;"> El que generarà, a mode de prova, oxigen
a partir del diòxid de carboni de l’atmosfera</span></i></b>. Es tracta d’un experiment de
química relativament senzill, que és la llavor dels mecanismes que les futures
bases marcianes hauran d’emprar per a obtenir el tan necessari element (que no
tan sols servirà per a proveir aire respirable als astronautes, sinó també com
a font de combustible).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">També porta una
joguina. Un petit helicòpter, un dron. De nom Ingenuity, aquest dispositiu que no
arriba als 2 kg realitzarà, si tot va bé, vols curts impulsat pels seus rotors.
Els primers vols que es faran fora de la Terra</span></i></b>. Una prova de concepte que ha de
servir per a dissenyar missions exploratòries futures, no tan sols a Mart sinó
a altres indrets (i que farà que els enginyers que ja treballen en l’ambiciosa
missió Dragonfly a Tità hi estiguin molt atents).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aproximadament un
mes després de l’aterratge de la Perseverance, és a dir cap a meitats o finals
del mes de març, és molt possible que el robot dipositi sobre el terra l’helicòpter,
se separi uns centenars de metres, i es faci el primer vol. Ingenuity no porta
instruments científics, però sí càmeres. Quasi no puc esperar a veure els
enregistraments que farà!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La missió
principal del projecte Perseverance és de 2 anys, període dins el qual s’han de
maximitzar tots els retorns de la missió. Com sempre passa, si transcorreguts
aquests anys el robot es troba en bones condicions, la NASA anirà prorrogant l’exploració.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les comunicacions
amb els robots marcians es realitza aprofitant els satèl·lits que es mouen en
òrbita baixa de Mart. Molt especialment, amb el MRO (</span>Mars Reconnaissance
Orbiter<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">) de la NASA, a 400 km d’altura
sobre la superfície. Aquest orbitador fa de mirall. Rep els senyals de
Perseverance (i de Curiosity i Insight), els emmagatzema, i llavors els envia
cap a la Terra.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">L’operació d’un
robot marcià no és cap trivialitat.</span></i></b> Per començar, les condicions són molt
exigents. Grans diferències de temperatura entre dia i nit, fins i tot a prop
de l’equador que és on es troben Perseverance, Curiosity i Insight (típicament
dels -15C diürns als -70C nocturns). Això fa que l’estratègia d’exploració dels
robots a Mart passi per fer-los dormir de nit. Fer que entrin en un estat de
baix consum, amb la majoria d’instruments inactius, per tal de permetre la
càrrega de les bateries a partir de la pila de plutoni i alhora mantenir
escalfats els components electrònics del giny.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com que el dia a
Mart té una durada uns 40 minuts superior al nostre, l’operació per torns, dels
enginyers i científics, és complexa. Molts d’ells arriben a portar 2 rellotges,
un d’ells marcant l’horari marcià. Els seus ritmes de treball i descans s’han d’adaptar
a un cicle que per nosaltres és antinatural i que desobeeix el mandat del Sol en
el nostre cel.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De moment, mentre
esperem amb ànsia els propers esdeveniments de la Perseverance, ens delim amb
les imatges i vídeos que ens ha descarregat des de Mart i que corresponen als 7
minuts del terror. A penes hi ha paraules per descriure el que aquestes imatges
ens mostren, escenes dignes de la millor pel·lícula de ciència ficció. Càmeres
que han enregistrat, mirant a munt, el desplegament del paracaigudes (per cert,
marcat amb un codi de colors que amagava un missatge que els internautes varen
poder desxifrar en qüestió d’hores: les coordenades del laboratori JPL de la
NASA, creador de Perseverance, i el seu lema “Dare mighty things”, atreveix-te
a allò poderós). Ulls que han enfocat cap avall, des de la grua, per a mostrar
com baixava el robot penjat dels cables. I una darrera escena, gravada des del
robot, un cop ja a terra, en la que es veu la grua, envoltada per sorra,
elevant-se de nou cap al cel i desapareixent.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz8DD8bqrNoBd8ZxQhFiyfxsr7G6N6y6Uv1lxJaZ_L8YA-Kno3ESZfq_30K1JHdyFi0Psembm9rguV6esuMZQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Escenes que ens
emocionen quan pensem que es tracta d’una operació complicadíssima i
completament autònoma (en el moment de l’aterratge, la llum trigava un xic més
de 9 minuts en recórrer la distància Mart-Terra, i, per tant, tot havia de
funcionar automàticament sense cap intervenció humana).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rQirYo2Qi_g/YDjZep35uDI/AAAAAAADadI/UMVaeI3rpngw1FzwARxT9oFGkE_P-14YgCLcBGAsYHQ/s1287/persy%2Bbaixant.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="758" data-original-width="1287" height="261" src="https://1.bp.blogspot.com/-rQirYo2Qi_g/YDjZep35uDI/AAAAAAADadI/UMVaeI3rpngw1FzwARxT9oFGkE_P-14YgCLcBGAsYHQ/w444-h261/persy%2Bbaixant.jpg" width="444" /></a></div><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><b><i>Emoció que, per
altra banda, ens fa reflexionar sobre l’enorme contrast que hi ha entre el que
som capaços de fer allà fora i el que aconseguim fer aquí al nostre propi
planeta, on hem demostrat la nostra ineptitud per a gestionar problemes aparentment
menys complexos i de molt major transcendència.</i></b></span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot plegat, però,
no ha de fer que menystinguem l’exploració espacial, com a font de coneixement,
de progrés (moltes de les comoditats que tenim avui en dia han estat
desenvolupades gràcies als projectes espacials) i de respostes. L’home és un
explorador nat. Ho hem estat sempre. Si no haguéssim decidit anar més enllà,
respondre preguntes, desafiar l’entorn, encara viuríem en cavernes. I no, no
serveixen els arguments que diuen que ens gastem molts diners a l’espai. Es
desmunten quan un agafa la perspectiva de la cosa. I aquesta perspectiva, tal
com vaig piular per xarxes socials el mateix 18, quan esperàvem la confirmació
de l’aterratge de la Perseverance, ens diu que tot el cost de la missió, que
inclou el disseny del robot, l’enlairament, els 2 anys previstos d’exploració,
les nòmines de centenars d’enginyers, tècnics i científics durant els anys de
disseny previs i exploració, és quasi la meitat del que costa un gran estadi de
futbol americà. O també, dos bombarders estratègics B-2, màquines fetes per matar,
paguen una missió i mitja.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest debat, el
dels diners, és esgotador. Tenim fam a la Terra, i problemes immensos, com ara
els sanitaris. Però malauradament aquests problemes no s’arreglen cancel·lant
les missions a l’espai. Però potser sí minvant les despeses militars, o altres
immensament més costoses i de dubtosa utilitat i ètica. En realitat, l’espai
ens obre una oportunitat per a impulsar la ciència i la tecnologia, i són la
ciència i el progrés les eines que hem d’emprar per a lluitar contra els
problemes del nostre món, no els tancs.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><i><b>Potser a prop de
la Perseverance s’amaguen les roques que donaran respostes. Les que ens diran
que, fa molt de temps, Mart va vibrar amb organismes elementals, quan la Terra
era encara un món erm. I potser, només potser, podrem acabar descobrint que els
marcians existeixen, i que som nosaltres. I que la vida va ploure a la Terra, a
cavall de meteorits marcians, fa milers de milions d’anys.<o:p></o:p></b></i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-41897852370548016042020-12-19T12:39:00.001+01:002020-12-19T12:39:19.055+01:00La seva samarreta, entre les estrelles<p><br /></p><p><br /></p><p>La vida és un
regal magnífic i alhora efímer. Malauradament, aquests 2 conceptes ens passen
desapercebuts dins la nostra quotidianitat, fins que la natura decideix emportar-se
a una persona estimada.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan es retira la
samarreta d’un gran jugador de bàsquet, es fa com a reconeixement de tota una
carrera d’èxits, i aquest honor tan sols es reserva a aquelles figures que han
creat empremta en l’afició. Que han gravat en la ment dels seguidors multitud d’escenes
i de moments inoblidables en partits que sempre es recordaran.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El firmament és
ara més ric, perquè la natura hi ha penjat la seva samarreta. Tots els que l’estimàvem
el seguirem trobant dins el nostre record, perquè haurà jugat un enorme partit,
el de la vida, ple d’instants entranyables que res no podrà esborrar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En la nit freda i
silenciosa, en mig d’una clariana de bosc contemplant les picades d’ullet de
les estrelles, hi cercaré la seva, i estic segur que sempre la podré trobar. I
per sobre de la pena, en aquell moment em sentiré enormement afortunat d’haver
compartit una gran amistat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-83196282409136037852020-12-02T22:54:00.003+01:002020-12-02T22:54:48.676+01:00Arriba la millor pluja d'estrelles de l'any, i un apropament planetari que no es veia des del segle XVII<p><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;">Aquest mes de
desembre tenim 2 veritables espectacles en el cel nocturn. La que possiblement
és la millor pluja d’estrelles de l’any, i l’apropament visual increïble que
tindran Júpiter i Saturn.</span></b></p><p><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Parlem primer de
la pluja d’estrelles.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Són els <b><i>Gemínids</i></b>,
com us deia la millor pluja de l’any en termes de densitat, és a dir, de nombre
de fugisseres que habitualment es poden observar. A més, enguany coincidirà amb
Lluna Nova, de forma que el nostre estimadíssim satèl·lit ens deixarà un cel
completament fosc per a que en puguem gaudir al màxim (si la meteorologia i les
llums de les ciutats ens ho permeten, és clar).<br /><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com a recordatori,
us explico què és exactament una pluja d’estrelles.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una estrella
fugaç (en català també fugissera) és un petit fragment de material que vaga per
l’espai i que el nostre planeta escombra amb el seu moviment al llarg de l’òrbita
al voltant del Sol. Aquets petit fragment (a penes mil·límetres de mida) entra
a l’atmosfera, i per fricció s’incinera a molts quilòmetres d’altura, deixant
en el cel un bonic i espectacular traç de llum. És quan exclamem “Ohhhh”,
tanquem els ulls, i demanem un desig (que no s’ha d’explicar!).</span></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ocB44TjUspE/X8gKiBy-cJI/AAAAAAADXNA/PISWdpIzYzA3t59H3r1w0rDr2HbTAQMgQCLcBGAsYHQ/s2048/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019%2Bzoom%2Bi%2Bcrop.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1125" data-original-width="2048" height="220" src="https://1.bp.blogspot.com/-ocB44TjUspE/X8gKiBy-cJI/AAAAAAADXNA/PISWdpIzYzA3t59H3r1w0rDr2HbTAQMgQCLcBGAsYHQ/w400-h220/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019%2Bzoom%2Bi%2Bcrop.jpg" width="400" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;">Doncs bé,
anomenem pluges d’estrelles quan aquesta entrada de fragments a l’atmosfera es
produeix en grans quantitats. Milers d’objectes que impacten contra la Terra de
forma molt concentrada en unes hores (o dies).</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per què es
produeix aquesta acumulació de fugisseres? Perquè durant aquelles nits (o
hores) la Terra, que no para de circular al voltant del Sol, creua a prop de l’òrbita
d’un cometa. Els cometes són objectes poc agregats, que semblen una pila de
sorra i pedres desordenades, i que tenen molts components volàtils gelats. Quan
s’apropen al Sol, l’escalfor de la nostra estrella fa que aquests components escapin
a l’espai arrossegant gran quantitat de pols i petites pedres que segueixen
orbitant (és a dir, que ocupen l’òrbita de l’objecte progenitor).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan la Terra
passa</span> a prop d’una d’aquestes òrbites es troba milers de diminuts fragments, i
els escombra, donant lloc a una bonica pluja d’estrelles.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sens dubte, la
més coneguda és la dels Persèids, anomenats popularment com les Llàgrimes de
Sant Llorenç. Es tracta d’una pluja molt densa (vol dir, una pluja intensa pel
que fa a nombre de fugisseres). El que la fa tant popular, a més, és que es
produeix durant les nits d’agost, quan l’observació del cel ve de gust i no
representa problemes pel que fa al fred.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;">Tot i això, els
Gemínids acostumen a ser encara més intensos que els Persèids, per bé que les
condicions d’observació són més sacrificades.</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Potser us
estigueu preguntant sobre el nom de les pluges d’estrelles. Persèids o Gemínids
fa referència al punt del cel del quan semblen provenir les estrelles fugaces.
Anomenem radiant a aquest punt, i bategem la pluja amb el nom de la
constel·lació que l’alberga (en el cas anterior, Perseu o Geminis).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abans us deia que
són els cometes els que generen les pluges d’estrelles. Però el cas dels
Gemínids és una excepció. Creiem que el pare és un asteroide, anomenat 3200
Phaethon. Un objecte de gran dimensió, uns 6 km. Normalment, els asteroides són
molt més compactes que els cometes, i en condicions “normals” no haurien de
desprendre la gran quantitat de petits fragments que són necessaris per a
provocar una pluja d’estrelles. Però aquest asteroide en concret s’apropa força
al Sol, i podria ser que aquest fet facilités la cosa. Sigui com sigui, no ho
tenim del tot clar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;">Molt bé, però...
com gaudir dels Gemínids?</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El més important
és saber quan. Aquesta pluja d’estrelles ja és activa des de començaments de
desembre, però <b><span style="color: #741b47;">les nits de màxima activitat seran les del 13 i 14 d’aquest mes</span></b>.
De totes maneres, si no podem observar per alguna raó (per exemple, perquè
estigui ennuvolat) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>podem intentar-ho
unes nits abans o després, i segur que en veurem.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /><o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m1ppYcywOgQ/X8gKuhV3IcI/AAAAAAADXNE/R7syucCPfM8v7-J0WVzSFzxKo2t0SV_6wCLcBGAsYHQ/s2048/geminida%2Bsigned.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1785" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-m1ppYcywOgQ/X8gKuhV3IcI/AAAAAAADXNE/R7syucCPfM8v7-J0WVzSFzxKo2t0SV_6wCLcBGAsYHQ/s320/geminida%2Bsigned.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’altra gran
pregunta és la direcció cap a on hem de mirar. Jo sempre aconsello posar-s’ho
fàcil, i observar la part de cel que més oberta tinguem, on puguem abastar la
major part del firmament.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;">Es necessita
paciència.</span></b> No penseu que és sortir a la terrassa o del cotxe i veure’n un munt.
Hi haurem de passar estona, i per aquets motiu és molt important posar-se
còmode. Per tal d’evitar mal de coll, us aconsello estirar-vos. Evidentment ben
abrigats!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mentre esperem,
podem gaudir del cel estrellat i deixar anar la imaginació, o xerrar amb els
nostres acompanyants, allà estirats. I de sobte en veurem una. I potser de
seguida una altra. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;">I el lloc d’observació?
Clarament, com a més fosc millor.</span></b> Idealment, doncs, ens hauríem d’allunyar dels
nuclis urbans. Certament, la situació que tenim, de toc de queda, no ajuda.
Però la bona notícia és que es fa fosc molt d’hora: <b><span style="color: #741b47;">a les 7 del vespre ja podem
estar observant.</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En qualsevol cas,
si no ens podem allunyar de les ciutats, al menys intentem pujar a balcons o
terrats que deixin per sota l’enllumenat dels carrers. A més, evitem qualsevol
font de llum. Vull dir que si l’edifici del costat projecta la seva llum sobre
nosaltres, intentem donar-li l’esquena.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un exercici
interessant que us animo a fer és el següent. Quan veieu una fugissera,
recordeu el seu traç i mentalment allargueu-lo cap al seu origen. Espereu a la
segona, i feu el mateix. Anireu veient com tots els orígens que projecteu
mentalment coincidiran en un mateix punt del cel. És justament el radiant que
explicava abans. En aquest cas, la constel·lació dels Bessons.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;">Parlem, ara, del
segon espectacle del mes.</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Júpiter i Saturn
han estat visibles en el nostre cel nocturn durant tot l’estiu i tardor. Ara
mateix els tenim, just quan es fa fosc, força baixos sobre l’horitzó sud-oest.
Doncs bé, resulta que tots 2 planetes s’estan apropant visualment cada dia que
passa. Vull fer èmfasi en el fet que es tracta d’un apropament visual, degut a
la perspectiva de visió que tenim des de la Terra.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;">El màxim
apropament es produirà la nit del 21 de desembre</span></b>. Estaran tan a prop (recordeu,
visualment) que no els podrem separar un de l’altre a simple vista. La visió serà força
espectacular, amb el resultant d'un punt brillantíssim. Aconsello observar-los forces dies
abans (i després), per notar com cada nit es van apropant (o allunyant després
del 21).</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-FAjG89L2eww/X8gMkPsc-9I/AAAAAAADXNU/Xm_Nt8tKHpUXAv4YcMk-tete1CQsvuV1QCLcBGAsYHQ/s803/jupiter%2Bi%2Bsaturn.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="603" data-original-width="803" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-FAjG89L2eww/X8gMkPsc-9I/AAAAAAADXNU/Xm_Nt8tKHpUXAv4YcMk-tete1CQsvuV1QCLcBGAsYHQ/w640-h480/jupiter%2Bi%2Bsaturn.JPG" width="640" /></a></div><br /><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si teniu
prismàtics o telescopis podreu caçar, en un mateix camp òptic, tots 2 planetes,
perfectament separats. Això vol dir que amb un telescopi modest podreu veure,
alhora, el disc colorit de Júpiter, els seus principals satèl·lits, el disc de
Saturn i els seus anells!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;">Un apropament tan
precís no es produïa des de l’any 1623! Així que es tracta d’un fet
extraordinari que no ens podem perdre.</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47;"><br /></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com deia, haurem
d’observar-ho durant les primeres hores del vespre, abans que tots 2 planetes s’amaguin
per l’horitzó sud-oest. De forma que el toc de queda no ens ha d’impedir
gaudir-ne. A més, en aquest cas tampoc hi ha problema per a observar-los des de
la ciutat. <b><span style="color: #741b47;">Tan sols ens calen finestres o balcons ben orientats</span></b>. Els 2 planetes
brillen tant que la llum urbana no pot amb ells (de totes maneres, com menys
llum hi hagi, més bonica serà la visió).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb tot això que
acabem de veure, no podem pas deixar passar l’ocasió de mirar el cel aquest mes
de desembre!</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;">Us previnc, però, que l’observació del firmament provoca addicció.
Com més el mires, més aprens, i més ganes tens de contemplar-lo novament. Així
que vosaltres mateixos. No digueu que no us he avisat!</span></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><span style="color: #741b47; font-size: medium;"><br /></span></b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-32841310276806958652020-09-21T20:59:00.054+01:002020-09-21T21:06:34.132+01:00Podria haver-hi vida a Venus?<p><b><i><span style="color: #351c75;">Fa uns dies, un
grup multinacional d’astrònoms, sota el lideratge de la Universitat de Cardiff,
va publicar un estudi que ha fet trontollar l’escenari de cerca de vida fora de
la Terra.</span></i></b></p><p><b><i><span style="color: #351c75;"><br /></span></i></b></p><p><b><i><span style="color: #351c75;"><br /></span></i></b></p><p>L’estudi, que
recull dades obtingudes en 2 fases, l’any 2017 i el 2019, i amb 2 instruments
diferents (el telescopi James Maxwell a Hawaii, i el complex ALMA a Xile),<b>
confirma la detecció de fosfà a l’atmosfera de Venus, un gas considerat com a
possible biomarcador.</b></p><p><b><br /></b></p><p><b><br /></b></p>
<p class="MsoNormal"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ck28B91Lftc/X2j5_6SdKEI/AAAAAAADVeU/Q1oLqQ3seOAqGOUnNeHQjCYoCVDX1AIXgCLcBGAsYHQ/s600/14SCI-VENUS1-alt-articleLarge.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-ck28B91Lftc/X2j5_6SdKEI/AAAAAAADVeU/Q1oLqQ3seOAqGOUnNeHQjCYoCVDX1AIXgCLcBGAsYHQ/w400-h266/14SCI-VENUS1-alt-articleLarge.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Anem pas a pas
per tal d’explicar què vol dir tot això.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La cerca de vida
(elemental) fora de la Terra es basa, per als indrets que</span> no podem explorar
directament, en la detecció remota de concentracions de gasos en les atmosferes
planetàries que puguin ser sospitoses (tècnicament en diem fora del seu estat
d’equilibri). Aquest gasos s’anomenen globalment biomarcadors.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><b>En realitat, no
existeix (que coneguem encara) el biomarcador perfecte.</b> Tenim molt bones
aproximacions, però cadascuna d’elles presenta els seus problemes. Per exemple,
l’oxigen es pot emprar com a biomarcador. Es tracta del gas oxidant per
excel·lència, i es combina de seguida amb molts altres compostos per a crear
òxids i sals diverses (la prova la tenim amb el rovell que poc a poc van
desenvolupant els metalls exposats a la nostra atmosfera). La clau per a considerar-lo biomarcador és que si no existeixen
fonts que el renovin constantment, l'oxigen desapareix ràpidament en estat
lliure. I, a la Terra, el principal fenomen productor d’oxigen és la
fotosíntesi. D’aquesta forma, la detecció d’oxigen en una atmosfera pot ser un
bon indicador per a sospitar la presència de vida.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">El gas detectat a
Venus ha estat el fosfà (també anomenat fosfina). És un compost simple, format
per un àtom de fòsfor i 3 d’hidrogen (amb una fórmula, per tant, similar a la
de l’amoníac, només que canviant l’àtom de nitrogen per un de fòsfor).</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><b>La fosfina és
molt poc estable en atmosferes oxidants.</b> En presència de compostos oxidants, la fosfina és efímera, i el fòsfor passa a formar part de materials com ara els fosfats. Així, de forma similar al que explicava abans quan parlava de l'oxigen, si no hi ha una font que renovi constantment la fosfina, aquesta desapareix d’una
atmosfera planetària oxidant de forma ràpida.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Aquest és
justament el cas a la Terra. Evidentment la nostra atmosfera és l’exemple
perfecte d’un aire oxidant, amb la presència d’oxigen lliure. De forma que la
fosfina no sobreviu en aquestes condicions.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Però tot i això se’n detecta en el nostre planeta, i la raó és que
existeixen mecanismes que en produeixen, de fosfà. I aquí ve el punt
important: <b><i><span style="color: #351c75;">a la Terra tot el fosfà generat prové de fonts biològiques</span></i></b>. En
concret, de l’acció humana (indústria) i del metabolisme de determinats
microorganismes que viuen en ambients anaeròbics (és a dir, privats d’oxigen).</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><b><i><span style="color: #351c75;">Per tot això, la
fosfina és considerada un biomarcador per a atmosferes oxidants.</span></i></b></p><p class="MsoNormal"><b><i><span style="color: #351c75;"><br /></span></i></b></p><p class="MsoNormal"><b><i><span style="color: #351c75;"><br /></span></i></b></p><p class="MsoNormal">A pesar que Venus
no té oxigen en estat lliure en la seva atmosfera, aquesta és igualment
oxidant, especialment per la presència d’abundant àcid sulfúric en forma de
vapor i petites gotes en els núvols del planeta. I per aquest motiu és tan
sorprenent (i sospitós) detectar-hi fosfà.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-zTDMS7byCb8/X2kFUuNSv3I/AAAAAAADVeg/ba09xW0V2zsfabI-aApuiGIN7p39qEwkwCLcBGAsYHQ/image.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img alt="" data-original-height="327" data-original-width="600" height="217" src="https://lh3.googleusercontent.com/-zTDMS7byCb8/X2kFUuNSv3I/AAAAAAADVeg/ba09xW0V2zsfabI-aApuiGIN7p39qEwkwCLcBGAsYHQ/w400-h217/image.png" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>La sospita es fa
més gran encara quan es tenen en compte </b></span><b>les concentracions detectades</b>. L’estudi
parla de 20 parts per miler de milió a les capes altes de l’atmosfera de Venus,
entre els 50 i els 80 km d’alçada aproximadament. Sembla una minúcia, sí, però
en realitat es tracta de concentracions destacades. Com a referència, en el
nostre planeta les concentracions de fosfina a l’aire són d’unes poques parts
per bilió, per tant un parell d’ordres de magnitud menys que a Venus.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><b>Quin problema
tenim amb la fosfina?</b> Abans ja deia que no tenim un biomarcador perfecte. En el
cas de la fosfina, un dels problemes és detectar-la en remot.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">La detecció es
basa en l’anàlisi de la llum rebuda del planeta en qüestió. Aquesta llum es descompon
mitjançant un mecanisme similar a l’acció d’un prisma per a obtenir el que
anomenem espectre. Els elements i compostos químics acostumen a deixar la seva
empremta en l’espectre de llum, quan aquesta interacciona amb el material que
travessa. Aquestes marques apareixen en els espectres com a bandes fosques (o
també com a bandes molt brillants, en funció del tipus d’interacció), i
funcionen ben bé com si fossin codis de barres: cada element, cada compost químic
té el seu conjunt de marques.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Per desgràcia, l’atmosfera
de la Terra interfereix molts cops en la claredat dels codis de barra d’alguns
compostos. I aquest és el cas de la fosfina.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Per a realitzar
la detecció, els científics que han participat en l’estudi han hagut d’aprofitar
un senyal que la molècula de fosfina genera en l’infraroig i que es pot rebre
des de la superfície del nostre planeta. Aquest fet no tan sols fa que la
detecció sigui complexa, sinó que l’estimació de concentracions ho és encara
molt més.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><span style="color: #741b47;"><b><i>Però el problema
més important respecte la fosfina i la seva consideració com a biomarcador és
que no acabem d’estar segurs, ni aquí a la Terra, sobre la seva relació amb la
vida</i></b>.</span> Abans deia que identifiquem fosfina en entorns anaeròbics (per exemple,
en els intestins dels pingüins). Però en el món científic hi ha molt debat
sobre si aquesta fosfina és un producte directe del metabolisme dels
microorganismes que habiten aquests entorns, o bé podria ser simplement el
resultat de reaccions químiques posteriors, no directament relacionades amb l’activitat
microbiana.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><b><i><span style="color: #741b47;">Per aquesta raó,
l’estudi publicat és curós en recalcar que en cap cas es pot dir que s’hagi
detectat vida a Venus, però sí un indicació sospitosa que caldria analitzar amb
més detall.</span></i></b></p><p class="MsoNormal"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></p><p class="MsoNormal"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></p><p class="MsoNormal">La coneguda com a
navalla d’Occam diu que en ciència l’explicació més simple acostuma a ser l’encertada.
En aquest cas, és molt possible que el fosfà a l’atmosfera de Venus sigui
generat per reaccions abiòtiques, no relacionades amb la vida.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">De totes maneres,
l’equip de científics, en el seu informe, destaca que han simulat tots els
fenòmens que caldria esperar, i cap d’ells és capaç de generar les
concentracions de fosfina detectades. Parlen, per exemple, del vulcanisme de
Venus, o de la interacció de la llum ultraviolada del Sol amb les capes altes
de l’atmosfera del planeta. Fins i tot amb la possibilitat que el fosfà hagi
estat transportat per asteroides o cometes. Però, com deia, cap d’aquestes
explicacions convenç a l’equip.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Durant el capítol
de “La Terra és plana” de "El Suplement" de Catalunya Ràdio que vàrem dedicar al tema (al final de l'article trobaràs l'enllaç), en Roger Escapa em preguntava
si aquesta detecció era el més a prop que mai hem estat de descobrir vida fora
de la Terra. Vaig respondre que al meu parer, sí.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">Tot i les
precaucions que hem de tenir, i a pesar que penso que hi ha moltes probabilitats
que es tracti de noves reaccions químiques que, en aquelles condicions, creïn
fosfà, o també que es puguin haver produït errors en les mesures, <b>crec que mai
hi ha hagut una detecció tan excitant com aquesta pel que fa a la cerca de
vida.</b></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal">A Mart, amb molt
el planeta més explorat, es va produir fa anys la detecció de gas metà, un
altre biomarcador. Però les concentracions són molt petites, no hi ha acord sobre aquestes en funció dels instruments que ho mesuren i, a més, es coneixen
fenòmens abiòtics generadors de metà (com ara geològics). <b>Per tant, si el metà
a Mart ens va insipirar a seguir remenant la sorra d’aquell món, el fosfà
venusià ens crida dient que paga la pena anar-hi.</b></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal"><b><br /></b></p><p class="MsoNormal">Només enviant
naus, sondes que explorin aquests núvols, podrem confirmar si allà habiten formes
de vida bàsiques. Per cert, que haurien de ser completament diferents al nostre esquema
de vida a la Terra, ja que cap aminoàcid o proteïna pot sobreviure el
contacte amb àcid sulfúric!</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">A pocs dies de l’anunci,
algunes agències espacials ja estan traient la pols a dissenys i projectes que
havien caigut, any rere any, durant la “subhasta” dels pressupostos. En el moment en
què escric aquest article, l’administrador general de la NASA ha fet unes
declaracions dient que Venus ha d’agafar el protagonisme de futures missions.
Al mateix temps, l'Índia, un dels països més potents pel que fa als programes
espacials, també ha compromés una missió pels propers anys.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-TE7RnihfWZI/X2kFojC9BvI/AAAAAAADVeo/ritrvY0uolsTdyyKD1BKJENWpcho-kptgCLcBGAsYHQ/image.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="510" data-original-width="907" height="225" src="https://lh3.googleusercontent.com/-TE7RnihfWZI/X2kFojC9BvI/AAAAAAADVeo/ritrvY0uolsTdyyKD1BKJENWpcho-kptgCLcBGAsYHQ/w400-h225/image.png" width="400" /></a></div><br /><o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I per què hem d’invertir
en buscar vida?</span></i></b><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></p><p class="MsoNormal">Aquesta pregunta
me l’han fet molts cops. Per mi és senzill respondre-la, especialment si tenim
en compte que totes<b> les inversions en ciència en general no poden ni
comparar-se amb el que ens gastem en despesa militar</b> arreu del món.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal">De totes les
respostes, però, que podria donar, que inclourien el desenvolupament de
tecnologia i materials necessaris per a realitzar les exploracions i que
després emprarem en el nostre dia a dia, n’hi ha una fonamental: <b>no sabem com
la vida va aparèixer al nostre planeta</b>. La troballa de vida elemental a fora ens
podria donar moltes pistes, no tan sols per a respondre aquesta qüestió sinó
també per a explicar-nos què és la vida.</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><b><i><span style="color: #741b47;">Hem de cercar
vida per saber qui som en realitat. Aquesta és la resposta.</span></i></b></p><div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div><div><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<h3 style="text-align: left;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Si vols saber
més, pots escoltar:</b></span></h3>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> * </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/hi-ha-vida-a-venus/audio/1078975/" target="_blank">El capítol de “La Terra és plana” (El Suplement de Catalunya Ràdio) que vàrem dedicar a aquesta descoberta</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="font-family: Symbol; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font: 7pt "Times New Roman";"> * </span></span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://play.cadenaser.com/audio/1600683692028/" target="_blank">La secció que fem quinzenalment amb en Josep Cuní (SER Catalunya)</a></span></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><br /></p>JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-90869472461073018512020-07-23T08:59:00.000+01:002020-07-23T08:59:29.853+01:00Arriben Les Llàgrimes de Sant Llorenç 2020. Guia d'observació... i reflexió!<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><i><b>Primer va ser
degut al confinament del març</b></i></span>. Vaig decidir llançar una iniciativa anomenada “Ciència
en confinament”, amb l’objectiu d’oferir continguts gratuïts científics a la
gent per a fer un xic més suportable el moment. I la cosa va créixer fins als
42 capítols en directe a través d’internet, amb més de 6.000 assistents en
total.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després ha estat
el retorn lent al que eufemísticament anomenem “nova normalitat”. També l’escriptura
del proper llibre, sobre les “casualitats” que han fet que tinguem vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El final de temporada
de “La Terra és plana” dins El Suplement de Catalunya Ràdio ha estat intens,
amb capítols que han requerit feina de preparació. Hem completat ja 2
temporades, i hi tornem el proper setembre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ah! I les xarxes
socials, que cada cop m’estan requerint més temps. En especial, twitter. La
veritat és que és fantàstic rebre la quantitat de fotografies del cel i
comentaris que m’envieu!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><i><b>El gran
perjudicat amb tot això ha estat el blog</b></i></span>. No he tingut gaire temps per escriure
nous articles, la veritat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Així que he decidit que les Llàgrimes de Sant
Llorenç bé s’ho mereixien</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Es tracta de la
pluja d’estrelles més famosa de totes i la més senzilla d’observar, gràcies a
que es produeix en ple mes d’agost. El seu nom tècnic: els Persèids.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’espectacle ja
va de fa dies, ja que és un fenomen que dura setmanes. Però les millors nits, quan
més densitat de fugisseres es concentrarà, seran les de l’11 al 12 i del 12 al
13 d’agost.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Ga_9UVCuly0/XxlCIWQHUnI/AAAAAAADVGU/nv9BhBIa4uIbb_XnTLbB0RRtZGx3-eQcQCLcBGAsYHQ/s1600/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-Ga_9UVCuly0/XxlCIWQHUnI/AAAAAAADVGU/nv9BhBIa4uIbb_XnTLbB0RRtZGx3-eQcQCLcBGAsYHQ/s400/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Enguany
coincideix amb Lluna minvant, de forma que tindrem una primera part de la nit
sense la llum del nostre estimat satèl·lit. El moment millor per mirar el cel,
per tant, serà durant la primera part de la nit, abans no surti la Lluna de
matinada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><b><span style="color: #741b47;">Cap a on mirar?</span></b></i>
Fàcil. No cal triar una direcció determinada. Els meteors (traços lluminosos de
les estrelles fugaces) poden aparèixer en qualsevol punt del cel. El més òptim
és mirar en vertical, ja que d’aquesta manera es pot controlar més superfície
de cel. Això sí, haureu d’estirar-vos còmodament o el coll us acabarà adolorit!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><i><b>I quantes
fugisseres veureu?</b></i></span> Ah... ja m’agradaria a mi tenir la resposta! Hi ha tants
factors que hi prenen part! Per exemple, la qualitat del cel. Evidentment, com
és allunyats de les llums dels nuclis urbans, millor. Lògicament, el fet que hi
hagi núvols o no també serà un element clau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><b><span style="color: #741b47; font-size: large;">La paciència és
fonamental!</span></b></i> Hi ha molta gent que pensa que es tracta d’aixecar la vista i veure
caure les estrelles. Tot i que hi ha alguns registres històrics que indiquen
que això ha passat ocasionalment, el més habitual és haver d’esperar estona. És
un excel·lent moment per fer-la petar, amb família o amics, mentre es contempla
la nit estrellada i la Via Làctia creuant per sobre nostre. I, de sobte, tot d’una
creuarà una estrella fugaç que farà que apuntem amb el dit i exclamem la típica
“l’heu vista?”. Potser la següent arribarà de seguida, quan encara recordem la
primera. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És això. Arriben
sense avisar, sovint en ràfegues. Minuts d’espera seguits per moments d’excitació
en els que n’apareixen vàries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Què estem veient?
Són diminuts fragments de cometa.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els cometes, quan
s’apropen al Sol, tenen tendència a alliberar pols i petits fragments que
queden orbitant. Quan la Terra, en el seu gir al voltant del Sol, creua el pas
del cometa, milions de trossets impacten contra la nostra atmosfera, friccionen
amb les capes altes, i es desintegren en un bonic flash de llum. Per aquest
motiu, les pluges d’estrelles es produeixen, sempre, durant les mateixes nits
al llarg de l’any. Justament els moments de creuament amb les òrbites d’alguns cometes
(i, en algun cas, asteroides).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En concret, els
Persèids, o Llàgrimes de Sant Llorenç, són bocins del cometa Swift-Tuttle, una
bèstia d’uns 26 km de dimensió i que està considerat com l’objecte més perillós
que coneix la humanitat. Per què? Doncs ho podem deduir de la definició de
pluja d’estrelles que acabem de fer. Hem dit que es produeixen quan el nostre
planeta creua l’òrbita d’un cometa. Doncs sí, creuem el pas del Swift-Tuttle!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Una reflexió: som
vius gràcies als impactes.</span></i></b> Els que varen portar l’aigua a la Terra. El que va
crear la Lluna (les marees han estat fonamentals pel desenvolupament de la
vida). El que va extingir als dinosaures (i al 85% de les espècies vives fa 66
milions d’anys) i va aplanar el camí pels mamífers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-CaP8yCajzWY/XxlCd1qza5I/AAAAAAADVGc/i1varIqCgGAvxBKyG3LeFZnvrC5gl3LiACLcBGAsYHQ/s1600/swift-tuttle-hits-earth.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="474" data-original-width="640" height="237" src="https://1.bp.blogspot.com/-CaP8yCajzWY/XxlCd1qza5I/AAAAAAADVGc/i1varIqCgGAvxBKyG3LeFZnvrC5gl3LiACLcBGAsYHQ/s320/swift-tuttle-hits-earth.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És clar, ara que
els humans som aquí ja no hi voldríem jugar més, al joc dels impactes. “Gràcies
natura! Gràcies pels impactes que vas enviar i que ens han creat! Però,
sisplau, ara ja no en volem més!”. La natura, però, no té pensat escoltar-nos,
i el cicle d’impactes seguirà existint al nostre Sistema Solar. Ja no amb la
freqüència que tenia quan el Sistema Solar era infant (era un veritable caos d’objectes),
però sí de forma periòdica, simplement per probabilitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Em referia abans
a l'objecte que va impactar fa 66 milions d’anys. Doncs bé, hem estimat que potser tenia
entre 10 i 12 km de mida. El Swift-Tuttle en té 26! Com veieu, es tracta d’un veritable
esterilitzador de planetes!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però tranquils,
perquè en els propers milers d’anys no hi ha probabilitat d’impacte contra
aquest monstre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-mkwOJnDFMWk/XxlCnvhSwlI/AAAAAAADVGg/Fb9OidtP1rcxZTBBKh_1aoDUk1JkVY1mwCLcBGAsYHQ/s1600/Via%2BL%25C3%25A0ctia%2Bal%2BPriorat%2Bsignada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="760" data-original-width="1600" height="190" src="https://1.bp.blogspot.com/-mkwOJnDFMWk/XxlCnvhSwlI/AAAAAAADVGg/Fb9OidtP1rcxZTBBKh_1aoDUk1JkVY1mwCLcBGAsYHQ/s400/Via%2BL%25C3%25A0ctia%2Bal%2BPriorat%2Bsignada.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Què més veure?
</span></i></b>Doncs és molt interessant fixar-se amb el recorregut visual dels meteors quan
els veiem creuar. Recordeu la trajectòria del primer que caceu. Allargueu
mentalment la línia de llum cap enrere. Feu el mateix amb les demés fugisseres,
i trobareu que totes elles semblen provenir del mateix punt del cel, que
anomenem radiant. Aquell punt és justament el lloc pel qual la Terra està
impactant contra el núvol de fragments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><i><b>El radiant és el
que dóna nom tècnicament a les pluges d’estrelles</b></i></span>. Així, Persèids ens indica
que el radiant de les Llàgrimes de Sant Llorenç s’ubica visualment en la
constel·lació de Perseu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mentre esperem,
observant el cel, a part de la sempre espectacular Via Làctia veurem un punt
molt brillant en el cel, baix sobre l’horitzó sud. Una llum intensa, sense
pampallugues. Es tracta del planeta Júpiter. Al seu costat, un xic per sota i
més a l’esquerra, albirarem fàcilment una altra llumeta, tot i que més feble i
pàl·lida, que pertany al Senyor dels Anells, Saturn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Finalment, com a
recomanació: eviteu llums dels mòbils, i en general qualsevol llum blanca. Necessitem ben dilatada la
pupila per a poder captar quantes més fugisseres millor. Cada cop que algú
encén el mòbil, la pupila es tanca, i necessitem minuts per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que es torni a habituar a la foscor. Així que
es tracta, simplement, de posar-se còmode i gaudir del cel i de l’espectacle de
les estrelles fugaces.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Espero que ho
pugueu gaudir molt,enguany, que falta que ens fa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><i><b>I penseu en la
paradoxa</b></i></span>. La pluja d’estrelles més famosa, familiar i inspiradora de totes. I
és un recordatori de la nostra fragilitat. Cada una de les boniques fugisseres
que veurem és un missatge que ens envia la natura, dient-nos que som aquí
perquè ella ens hi ha posat, i que aprofitem el regal de la vida, cada segon de
la mateixa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha moltes
coses de les que ens hem de preocupar. Ara tenim entre mans la qüestió de la
salut i la recuperació econòmica. No oblidem la gent que es mor ofegada cada
any intentant creuar la Mediterrània per accedir a una vida un xic més digne. Ni
tampoc el canvi climàtic, la malmesa que estem generant com a llegat pels fills
dels nostres fills.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZArP_ihE720/XxlDBmqalGI/AAAAAAADVGs/iuZhxJ-dTU82OFC1TsDEQyI6l86EQ-p9ACLcBGAsYHQ/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="189" data-original-width="267" height="283" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZArP_ihE720/XxlDBmqalGI/AAAAAAADVGs/iuZhxJ-dTU82OFC1TsDEQyI6l86EQ-p9ACLcBGAsYHQ/s400/descarga.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però estareu d’acord
amb mi que malbaratem moltes hores d’aquesta preciosa vida preocupats per
altres qüestions molt més banals. Problemes que, quan els poses en perspectiva,
no aguanten cap comparativa amb els realment greus i importants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La natura s’ha
pres moltes molèsties per a que avui puguem ser aquí. Tenim un regal, i es diu
vida. Desitjo que la contemplació enguany de les Llàgrimes ens ajudi a
reflexionar sobre com i amb què hem de gastar les nostres energies i quines
altres coses no es mereixen ocupar tant espai a la nostra llista de
preocupacions.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cal que preparem entre tots una bona dosi de solidaritat per a
ajudar en la recuperació de la situació actual, i la llum de
les fugisseres ens recordarà que som capaços del pitjor, però també del millor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><i><b>Que així sigui.
Bones Llàgrimes a tothom!</b></i></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-51548639801302170372020-02-25T08:39:00.000+01:002020-02-25T08:39:22.595+01:00Ja és aquí: "100 històries de l'aventura espacial". Presentació dimarts 24 de març, a les 19 hores, a Casa del Libro (Passeig de Gràcia 62, BCN)<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="color: purple;"><i><span lang="CA">"La NASA tenia al davant una decisió de màxima
rellevància. Un cop establert que Michael</span></i><span lang="CA"> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Collins
romandria dalt el mòdul de comandament, orbitant la Lluna, s’havia de definir
si seria Armstrong o Aldrin el primer home en trepitjar aquell món. Una elecció
amb un impacte molt més enllà del purament circumscrit a la missió Apollo 11.
Un dels noms passaria a la història, per sempre més, com el primer. L’altre
seria recordat, amb sort, com el segon.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="color: purple;"><br /></span></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: purple;">La decisió esperada apuntava a Buzz Aldrin, ja que
per norma el comandant esperava sempre dins la nau quan hi havia una operació
de passejada espacial. Però la sorpresa va saltar amb l'elecció del comandant,
d'Armstrong, un astronauta civil i amb una personalitat més humil, amb qui la
NASA se sentia millor representada".</span><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un bon dia, en una conversa amb en Jordi Ferré, director de 9 Grup
Editorial (grup al que pertany
Cossetània Edicions) li vaig proposar fer un llibre sobre l'exploració de
l'espai, en què s'expliquessin anècdotes poc conegudes, més enllà del que tots
més o menys ja sabem. En Jordi, entusiasta com sempre, em va dir que ja m'hi
podia posar. El nou llibre s'incorporaria a la col·lecció "De 100 en 100"
de l'editorial, que tan bons resultats està donant de fa temps, i en la que
s'inscriu també un dels meus anteriors textos, "100 qüestions sobre
l'univers".</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--bS70sRU8Xk/XlTNoTFNeRI/AAAAAAADTAY/PyAD0T5bbDY9pgZQTrvBpRybIloUpWOLQCLcBGAsYHQ/s1600/llibre-coberta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="619" data-original-width="1073" height="368" src="https://1.bp.blogspot.com/--bS70sRU8Xk/XlTNoTFNeRI/AAAAAAADTAY/PyAD0T5bbDY9pgZQTrvBpRybIloUpWOLQCLcBGAsYHQ/s640/llibre-coberta.jpg" width="640" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Així que vaig
començar a recopilar dades i més dades</span></i></b>. En llibres, i en els llocs internet de
les agències espacials. El meu objectiu era trobar les històries al darrere de
missions i de fites. No havia de ser un llibre dedicat a la tecnologia, sinó a
les persones i a les naus (com si fossin herois, ja em coneixeu).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La primera
dificultat va ser la creació de l'índex provisional, ja que sobraven temes. I
la segona, l'accés a informació rellevant de missions de l'antiga Unió
Soviètica. Molta d'ella ha viscut classificada durant temps, i encara ara no es
troba directament accessible, de forma que en alguns cassos vaig haver de beure
de fonts secundàries.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: purple;">"Corria gener de l'any 1961 quan Yuri Gagarin va
donar el gran cop, amb el seu primer vol orbital. Allò va crear una enorme
tensió en els EEUU, que veien com els soviètics els anaven pel davant en tot el
que feien. El president Kennedy va demanar reacció urgent, i es va decidir
enviar a l'espai al primer astronauta americà, l'Alan Shepard. Però la
tecnologia dels coets no estava a punt, i aquell no podria ser un vol orbital,
sinó tan sols un llançament parabòlic, com qui dispara una bala de canó. La
missió va anar bé, tot i que l'heroi americà va tenir el dubtós honor de ser el
primer en alliberar la pressió de la seva bufeta dins el vestit espacial, quan
no se'l va permetre sortir de la càpsula mentre esperava el moment de
l'enlairament".</span><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">L'escriptura del
llibre va avançar de forma frenètica. Cada dia que passava, com més informació
trobava, analitzava i seleccionava, més ganes tenia de filar les històries que
buscava. Els meus ulls cercaven curiositats, emocions, sentiments, també èxits
i tragèdies, en aquell munt de dades que recopilava.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al llarg dels
mesos, el projecte va anar prenent forma. Òbviament, havien de ser 100 capítols,
com és tradicional dins la col·lecció. Però quan acabava la primera versió del
redactat, vaig veure que necessitava un final especial. Allò que havia intentat
transmetre era l'aventura de la humanitat a l'espai. Els somnis que els nostres
avantpassats tenien de volar al cel i visitar la Lluna i més enllà. Era el
relat dels esforços de la nostra humil espècie en donar els primers salts cap
el cosmos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Així que el
llibre va acabar contenint 101 capítols</span></i></b> (les meves disculpes a l'editor, que,
per cert, no va posar cap mena de problema en això!). El darrer seria un
capítol molt especial, diferent a la resta. Contindria un desig, potser també
un somni.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Completada la
primera versió, va venir la típica fase de lectures repetitives i encaix de tot
plegat. Allà varen caure unes poques de les històries inicials i en van entrar
de noves. Hi havia tant on escollir!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: purple;">"L'any 1999, la NASA enviava a Mart la sonda MCO
(Mars Climate Orbiter), un car projecte amb l'objectiu d'estudiar l'atmosfera
del planeta roig. Després dels mesos de viatge, la nau arribava al seu destí
per a iniciar la part més perillosa de la missió: frenar i deixar-se capturar
per la gravetat marciana. Però els indicadors mostraven quelcom estrany: la nau
anava desviada de trajectòria, i allò no pintava gens bé. La MCO es va esclafar
a la superfície de Mart només arribar. Un projecte d'anys havia fracassat a la
primera de canvi degut a un increïble error: una de les empreses
subcontractades per la NASA havia treballat amb unitats de mesura imperials i
no mètriques! Increïble, però cert. Una enorme lliçó d'humilitat per a tothom".</span><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cap a finals
d'estiu de 2019, el redactat ja estava pràcticament finalitzat. Una lectura més, alguns
canvis, i ja era en mans de l'editor. A partir d'aquell moment es posava en
marxa la maquinària tècnica necessària per a convertir aquell document
electrònic en un llibre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després d'un
intercanvi d'idees entre l'autor i l'editorial, quedava també definit el títol
definitiu. L'obra portaria com a nom <b><span style="color: #741b47; font-size: large;">"100 històries de l'aventura
espacial"</span></b>, i com a subtítol <b><span style="color: purple;">"Èxits i tragèdies de l'espècie que
somiava explorar el més enllà"</span></b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I així va ser
quan la primera setmana de febrer de 2020 vaig rebre a casa el primer exemplar.
Havia nascut la criatura. Tenia 23 centímetres i pesava mig quilo!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: purple;">"Els gestors de la NASA varen al·lucinar quan els
seus enginyers els varen presentar el projecte de fer aterrar un robot marcià
fent-lo rebotar sobre coixins. L'astronauta americà Luca Parmitano va estar a
punt de morir ofegat a l'espai l'any 2013. L'Sputnik 2, l'any 1957, que transportava
la gossa Laika, mai no va estar pensat ni preparat per retornar, de forma que
el destí del pobre animal havia quedat segellat en el mateix moment en què
l'havien seleccionat pel vol. I els americans van haver de pagar una multa de
400 dòlars als australians per embrutar el seu territori quan, el 1979,
l'estació espacial Skylab queia descontrolada a la Terra".</span><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dywsz6nHqaFR97ymExXhmnUkF98wdGSPoR1J6peuoIEotO3hB3iptrMZMtXEs_RwU-3pahr70p2gyM60aZeNw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Són 100 + 1 històries
de l'aventura espacial</span></i></b>, de somnis, de projectes, de repte constant, alguns cops
al límit del impossible. El relat de com ens ho hem fet per sortir de la Terra,
per caminar sobre la Lluna. Per enviar robots a explorar Mart, o sondes als
mateixos confins del Sistema Solar. També dels sacrificis que s'han hagut de
fer, alguns d'ells en forma de pèrdues humanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: purple;">Un llibre en el
que hi he posat molta il·lusió. I que espero que us agradi!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Per cert, esteu
convidats a la presentació! Serà dimarts dia 24 de març, a les 19 hores, a Casa
del Libro (Passeig de Gràcia 62, Barcelona).</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></i></b></span></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-29545852461953415052020-02-04T15:09:00.000+01:002020-02-04T22:38:03.999+01:00Estar en òrbita és caure sense parar. Així funciona la gravetat.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Fa uns dies vaig
publicat al twitter una piulada en la que es veien els astronautes de l'Estació
Espacial Internacional jugant a pilota en situació de manca de pes, i en la que
aprofitava per explicar que, en realitat, <span style="font-size: large;">la mal anomenada ingravidesa no
existeix.</span></span></i></b><span style="font-size: large;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-TzUCpCNz9KY/Xjl6ussBOII/AAAAAAADS4Q/XB7nMD3iZHQ4Tp1hP4JBDRmgeJUVagw3QCLcBGAsYHQ/s1600/maxresdefault%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-TzUCpCNz9KY/Xjl6ussBOII/AAAAAAADS4Q/XB7nMD3iZHQ4Tp1hP4JBDRmgeJUVagw3QCLcBGAsYHQ/s400/maxresdefault%2B%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La piulada va
generar moltíssim interès i comentaris, amb dubtes i preguntes. Fins i
tot, una de les persones que va contribuir a la conversa em va demanar que ho aclarís en un
article, atesa la limitació del Twitter per a poder estendre's massa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquest article
intentaré explicar com funciona en realitat la gravetat, i què vol dir exactament
estar en òrbita. <span style="font-size: large;">Ah!... i per què els astronautes estan caient tota l'estona!</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><u><b><span style="font-size: large;">Primera part: lectura
bàsica per a tots els públics. El Coiot i el Correcamins.</span></b></u><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><u><b><span style="font-size: large;"><br /></span></b></u></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com tots sabem,
la gravetat és aquella "força" que fa que quan saltem tornem a caure
al terra, o que, a cada any que passa, ens costi més pujar una escala que
baixar-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Molts pensadors i
científics al llarg de la història han estudiat aquest misteriós component de
la natura. Entre els més il·lustres trobem a Galileu, Newton i al mateix
Einstein.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com que vull
mantenir aquest article el més simple possible, i que no li faci mandra a ningú
llegir-lo, evitaré entrar en les formulacions matemàtiques de la gravetat (de res!).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Anem ara a veure
com funciona a la pràctica aquesta persistent gravetat. A tal efecte, podem utilitzar
molts models mentals, cadascun d’ells amb els seus avantatges i inconvenients
des del punt de vista de facilitar la comprensió de determinats aspectes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A mi, el que més
m’agrada és el que tinc a ma quan visito escoles per parlar d'aquest tema,
perquè, com veurem, crec que proporciona una explicació senzilla i molt, molt
propera a la realitat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Emprarem, doncs, 2 voluntaris, en Wile E. Coyote (simplement el coiot pels amics)</span> i el
Correcamins (d'acord, d'acord, no em feu recordar la meva edat! Potser alguns dels
estudiants que visito no saben qui són aquest personatges... però així
aprofitem i també aprenen sobre ells!).</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-yw9jYEqzZg8/Xjl3JnyFjNI/AAAAAAADS3A/2bxiRaZmNI0GRg3514fMp7Yn5_FqO-HlQCLcBGAsYHQ/s1600/coyote-correcaminos-esquire-1558339318.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="508" data-original-width="1023" height="197" src="https://1.bp.blogspot.com/-yw9jYEqzZg8/Xjl3JnyFjNI/AAAAAAADS3A/2bxiRaZmNI0GRg3514fMp7Yn5_FqO-HlQCLcBGAsYHQ/s400/coyote-correcaminos-esquire-1558339318.png" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El coiot,
desesperat per atrapar al correcamins (que sempre corre més que ell), té una de
les seves esbojarrades idees. Es posa un casc al cap, i puja sobre un coet (marca ACME, per suposat). Espera que el seu enemic passi corrent, i
llavors encén la metxa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'animal (mai
millor dit!) surt disparat cap el cel, i descriu la típica paràbola, que el fa
assolir una alçada màxima, aturar-se lentament, i iniciar la segona part de la
trajectòria de caiguda. Per suposat errant el tret sobre el correcamins i estavellant-se contra el
terra.<b><i><span style="color: #741b47;"> I és tot el que puja, ha de baixar. O no.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sense caure en el
desànim, ho torna a intentar, però aquest cop amb un coet més gran, més potent.
Quan es dispara, la trajectòria el porta molt més a munt i molt més enllà, però
al final acaba caient igualment (aquest cop, la pinya és també força més
notable).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així, el coiot ho
va intentant repetidament, amb petardos cada cop més i més potents. Fins que, tot
d'una...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-TcuDk_OfQUM/Xjl3ecWhQOI/AAAAAAADS3I/lALpnPCu_UkZPAJggdEyV2atpR-mPxCaACLcBGAsYHQ/s1600/wzgCq.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="257" data-original-width="269" src="https://1.bp.blogspot.com/-TcuDk_OfQUM/Xjl3ecWhQOI/AAAAAAADS3I/lALpnPCu_UkZPAJggdEyV2atpR-mPxCaACLcBGAsYHQ/s1600/wzgCq.png" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquesta vegada,
el coet l'ha impulsat tan amunt que la paràbola que descriu, quan torna a caure
és llarguíssima. Tan allargada és que segueix perfectament el perfil del
planeta, la seva curvatura! Ha aconseguit volar, i ho seguirà fent per sempre,
sense caure al terra!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Visualitzeu
l'exemple? Una paràbola de caiguda tal que per cada metre que cau, la
superfície del planeta s'allunya d'ell un metre degut a la curvatura de la
Terra. <span style="font-size: large;">Mai no arribarà a tocar terra, tot i que està en caiguda lliure
constant!</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest és el truc
de posar-se en òrbita. <span style="font-size: large;">Estar en òrbita és estar caient tota l'estona, només que
en una trajectòria que fa que no arribis mai a tocar el terra.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-_1jQ1THfltw/Xjl3vswGGVI/AAAAAAADS3Q/QvUha99Jd5wfCNJ7qVg8tQtuRF7-QJfdACLcBGAsYHQ/s1600/iss028e017535.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1063" data-original-width="1600" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/-_1jQ1THfltw/Xjl3vswGGVI/AAAAAAADS3Q/QvUha99Jd5wfCNJ7qVg8tQtuRF7-QJfdACLcBGAsYHQ/s320/iss028e017535.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així, els
astronautes floten quan són a l’espai perquè no fan més que caure. I no noten
el seu pes, com tampoc el notes quan caus per una muntanya russa o si et
llences des d’un avió (exceptuant que, en aquests 2 casos, també està actuant
la resistència de l’aire i són, per tant, exemples aproximats).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest és el
motiu pel qual les sensacions que noten els tripulants són tan similars a les
que patim a l’estómac quan ens pugem a l’atracció de fira. Ells també es
maregen i estan incòmodes. Imagina’t-ho! Tot el sant dia en caiguda! Lògicament
estan entrenats, i el cos s’acostuma al cap d’unes hores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això també
explica els problemes que tenen quan retornen a terra. S’han passat setmanes,
mesos, allà dalt, i de sobte tornen a notar el seu pes. Si no han fet exercici,
els seus músculs s’hauran afeblit, i els costarà moure’s. Fins i tot els costa
respirar, ja que noten una pressió al tòrax. Afortunadament, el cos es savi i
en qüestió d’hores (de vegades, dies) ja tornen a la normalitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Els missatges
clau del model del coiot són 2: que estar en òrbita és caure, i que a pesar del
que diguin els guionistes de certs llibres de ficció, allà dalt hi ha gravetat.
És clar que sí, perquè si no n’hi hagués no cauries, aniries recte i no
existiria res similar a una òrbita.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><u><span style="font-size: large;">Segona part: per si vols respostes a algunes preguntes. O com n’és d’ubiqua aquesta gravetat.</span></u></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquesta secció
respondré a algunes de les qüestions que, de vegades, generen més confusió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="font-size: x-large;">1.</span><span style="font-size: xx-small;"> </span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hem
dit que quan un està en òrbita, hi ha gravetat?</span></b></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
I tant que sí! Ho hem vist fa un moment.
El coiot cau degut a la gravetat. Només que quan està en òrbita cau sense mai
estavellar-se contra el terra.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-D4t1gTEgamc/Xjl4-iA__dI/AAAAAAADS3c/0i5x6HrxHLQ4taj8HyqYsFISxpZkm9CtQCLcBGAsYHQ/s1600/descarga%2B%25283%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="167" data-original-width="302" src="https://1.bp.blogspot.com/-D4t1gTEgamc/Xjl4-iA__dI/AAAAAAADS3c/0i5x6HrxHLQ4taj8HyqYsFISxpZkm9CtQCLcBGAsYHQ/s1600/descarga%2B%25283%2529.jpg" /></a></div>
</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">En general, a
l'espai sempre hi ha gravetat</span>. Només en condicions ideals, excepcionalment
lluny de qualsevol planeta, estrella, galàxia... podríem considerar que no hi
ha gravetat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això despista a
molta gent, però és molt senzill d'entendre. La Lluna orbita la Terra perquè
"nota" la seva atracció gravitatòria. Llavors, com no l'hauria de
notar una nau, un coiot, a penes a uns quants centenars de quilòmetres
d'alçada, quan la Lluna, que es troba a 385.000 km de distància, la nota
perfectament?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si estàs temptat
a contestar que la Lluna la nota perquè és molt més massiva que el coiot,
atura't un moment. Podríem canviar perfectament la Lluna per un petit
asteroide, de la massa exacte del cànid, i el resultat seria el mateix.
L'asteroide-coiot orbitaria la Terra perquè notaria la seva atracció. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I és que la
gravetat que nota un cos no depèn de la seva massa.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En qualsevol lloc
on no interfereixi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la fricció de l’aire,
una ploma i un martell, deixats anar des de la mateixa alçada, tocaran terra al
mateix temps. Experiment, per cert, practicat per Galileu amb boles
metàl·liques de massa diferent (les boles permeten més o menys obviar el
problema de l’aire). I experiment replicat exactament per la tripulació de l’Apollo 15,
davant les càmeres, a la superfície de la Lluna (el martell i la ploma de falcó varen quedar abandonats allà).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-size: x-large;">2.</span> Si la gravetat
no depèn de la teva massa, vol dir que siguis nau petita o enorme orbitaràs la
Terra a la mateixa velocitat si ets a la mateixa alçada?</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-indent: -18pt;">La resposta és un
sí rotund.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com bé diu l’enunciat
de la pregunta, si la gravetat, que en realitat funciona com una acceleració,
no depèn de si la nau és gran o petita, aquesta viatjarà en la seva òrbita a
una velocitat concreta que només dependrà de l’alçada d’aquesta òrbita.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-UJFpwDpxuB0/Xjl5QnM_7II/AAAAAAADS3k/8_oCNiuZC4IwBL4XR7UIuqCGeKNwFUsyQCLcBGAsYHQ/s1600/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-UJFpwDpxuB0/Xjl5QnM_7II/AAAAAAADS3k/8_oCNiuZC4IwBL4XR7UIuqCGeKNwFUsyQCLcBGAsYHQ/s320/hqdefault.jpg" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L’Estació
Espacial Internacional triga, aproximadament, uns 90 minuts en donar un tomb
sencer al planeta. Doncs bé, qualsevol altre objecte, fins i tot un petit
cargol, trigarà el mateix si orbita a la mateixa alçada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquest principi
el podem aplicar a qualsevol òrbita, no només la terrestre. Per exemple, les
òrbites dels planetes al voltant del Sol. Mercuri orbita en 88 dies al Sol, no
perquè es digui Mercuri, o sigui petit, calent i sense atmosfera, ... sinó perquè
ho fa a uns 58 milions de km de l’estrella. Júpiter situat en el lloc que ocupa
Mercuri orbitaria també en 88 dies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span lang="CA" style="text-indent: -24px;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-size: x-large;">3.</span><span style="font-family: "times new roman"; font-size: xx-small;"> </span></span></span><span lang="CA" style="text-indent: -24px;">Què vol dir realment que els astronautes no noten el seu pes?</span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
Com hem vist amb l'exemple del coiot, els astronautes que estan en òrbita al voltant de la Terra
estan caient constantment, atrets per la gravetat de la Terra. <span style="font-size: large;">Els ha
desaparegut el pes mentre cauen, com tu deixaries de pesar mentre caiguessis
dins un pou.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-2Uoms5P93Jg/Xjl5fXSn52I/AAAAAAADS3o/3v3rxlo7ucMhBLI8kBfFGBDHjPG1Z0qxQCLcBGAsYHQ/s1600/science-space-weight-weightlessness-gravity-fortune_telling-sgen80_low.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="942" data-original-width="800" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-2Uoms5P93Jg/Xjl5fXSn52I/AAAAAAADS3o/3v3rxlo7ucMhBLI8kBfFGBDHjPG1Z0qxQCLcBGAsYHQ/s320/science-space-weight-weightlessness-gravity-fortune_telling-sgen80_low.jpg" width="271" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els anglosaxons
tenen una paraula genial per a referir-s'hi. En diuen <span style="font-size: large;">"weightless"</span>,
literalment manca de pes. Aquest terme evita haver d’emprar la paraula
ingravidesa, que com hem vist a la pregunta anterior és irreal.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">El pes apareix en
el moment en què col·loquem un obstacle que impedeix que aquesta caiguda
segueixi</span></i></b>. A la superfície del planeta, tenim pes perquè toquem a terra, i la
pròpia superfície actua com a resistència que fa que no ens enfonsem. És
llavors quan notem el pes, que no és més que la força amb què la gravetat de la
Terra ens atrau. Però si desaparegués la superfície, cauríem i deixaríem de
notar això que anomenem pes.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una balança dins
la nostra nau en òrbita no ens marcarà lectura alguna si ens hi posem a sobre.
No és fantàstic? Perquè la balança està caient com nosaltres, i no hi ha res
que s’interposi entre nosaltres (i la balança) i la Terra.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per cert... això
fa que es necessiti un instrument especial per pesar els astronautes en òrbita</span>,
cosa molt important de fer si es vol anar seguint els efectes de l’espai en el
cos humà. Ho fan amb un dispositiu que els impulsa mitjançant una molla i
calcula quan temps triguen en recórrer un metre.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-size: x-large;">4.<span style="font-family: "times new roman";"> </span></span></span></span></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>Quina
és la gravetat que noten els astronautes a l'Estació Espacial Internacional?</b><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La nau orbita
aproximadament a uns 400 km d'alçada. És molt senzill fer els càlculs. Allà dalt,
la gravetat és tan sols un 10% inferior a la que hi ha a la superfície de la
Terra. Per tant, segueix sent considerablement intensa.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-size: x-large;">5.</span><span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; line-height: normal;"> </span></span></span><!--[endif]--></b><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b>I què
passa quan les naus viatgen fora de l'òrbita terrestre?</b><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
En general,
<span style="font-size: large;">viatjar per l'espai és sempre estar en òrbita al voltant d'alguna cosa</span>.
Simplement perquè, com dèiem, no existeix la condició ideal de manca de
gravetat, i sempre hi haurà un objecte (més d’un d’ells, de fet) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que t'atragui.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-bEYkRmRmplU/Xjl5rv501EI/AAAAAAADS3s/jr32kpJTAVM2JbY3z6Fg6c6LRhDIV2IPQCLcBGAsYHQ/s1600/440px-Hohmann_transfer_orbit2.svg.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="440" data-original-width="440" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-bEYkRmRmplU/Xjl5rv501EI/AAAAAAADS3s/jr32kpJTAVM2JbY3z6Fg6c6LRhDIV2IPQCLcBGAsYHQ/s320/440px-Hohmann_transfer_orbit2.svg.png" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan enviem una
nau a Mart, per exemple, aquesta se sotmet, en primer lloc, a l'atracció del
nostre planeta, i l'enlairem per a posar-la en òrbita. Després l'impulsem cap a
fora de l'òrbita terrestre, donant-li la velocitat justa per a que es pugui
escapar de l'atracció de la Terra (en aquest cas, el coiot s'hauria excedit
clarament amb la càrrega de pólvora del canó, i sortiria disparat cap a fora
del planeta per a no tornar mai més).<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan s'escapa de
l'òrbita terrestre, en realitat entra en una nova òrbita, obligadament. Una al
voltant del Sol! Una òrbita que ha estat curosament calculada pels enginyers,
amb una forma molt allargada que portarà la nostra nau fins a les immediacions
de Mart. Fixem-nos que si no féssim res més, la nau retornaria al llarg
d'aquesta gran òrbita heliocèntrica, i es quedaria eternament girant al voltant
del Sol. Però com que l'hem calculada molt bé, la nau només recorrerà un braç
de l'òrbita, perquè quan arribi prop de Mart li engegarem de nou els coets per
a frenar-la i deixar que sigui atrapada per la gravetat del planeta roig. Haurà
entrat en una nova òrbita, la marciana.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">En resum, un
viatge interplanetari és un conjunt de transferències entre diferents òrbites</span>.
La qüestió essencial és que sempre s‘està en òrbita, sigui al voltant de la
Terra, del Sol o de Mart, i, per tant, sempre s‘està en situació de caiguda
lliure, sense pes (excepte quan funcionen els motors per canviar trajectòries,
moment en què els tripulants notaran forces actuant sobre el seu cos).</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><span style="font-size: x-large;">6.</span> Què es necessita
per escapar de la Terra?</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Doncs com hem
vist que intentava el coiot, es necessita impulsar-se a una velocitat tal que s’assoleixi
una òrbita sense retorn!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-SDLE0JMVNsQ/Xjl57u79sOI/AAAAAAADS34/m_v66j0N37YvIWp7yxOcbeT1wEinYTNIACLcBGAsYHQ/s1600/Escape-Velocity-by-Grumo.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="822" data-original-width="1294" height="203" src="https://1.bp.blogspot.com/-SDLE0JMVNsQ/Xjl57u79sOI/AAAAAAADS34/m_v66j0N37YvIWp7yxOcbeT1wEinYTNIACLcBGAsYHQ/s320/Escape-Velocity-by-Grumo.png" width="320" /></a><span lang="CA">Les òrbites són,
habitualment, el·líptiques, tal com en Kepler ens va ensenyar. Però també n’hi
ha parabòliques o hiperbòliques, que vindrien a ser unes òrbites en forma de U
oberta, és a dir sense retorn.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Com que ara ja
sabem, després de llegir la pregunta anterior, que al final tot va de
transferència entre òrbites, aquesta trajectòria d’escapament de la Terra
situarà la nau en una òrbita... al voltant del Sol. A no ser que l’haguem
impulsat tan extraordinàriament fort que també s’escapi del Sol. I llavors?
Doncs l’haurem situat en òrbita al voltant de la galàxia!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el cas de la Terra,
necessitem impulsar un coet a 11,19 km/s per a escapar cap a una òrbita
heliocèntrica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><u><span style="font-size: large;">Tercera part: pels
que volen saber un xic més. El que pensarien Newton i Einstein de l’exemple
del coiot.</span></u></b><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com explicava al
començament de l’article, existeixen varis models mentals (i matemàtics) per
explicar això de la gravetat. És possible que, en funció de quina formació
hagis rebut i de quina sigui la teva especialitat, professió o fins i tot de
com siguin els teus records de les classes de física de l’escola, prefereixis
un model o un altre. Ja t’avanço, però, que tot i que per camins diferents, els
resultats són (quasi) idèntics.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Comencem pel
model newtonià. Aquest ens dirà que quan una nau (i tot el seu contingut) està en òrbita, <span style="font-size: large;">la força de la gravetat es compensa perfectament amb una força que
anomenem centrífuga</span>, aquella que notem quan girem una corba amb el cotxe i ens
inclinem cap al costat contrari.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4xe43cOPE_I/Xjl6KmBpHGI/AAAAAAADS38/6zVFrozyiDcm-HN70aH5zI6avY43AI12gCLcBGAsYHQ/s1600/isaac-newton.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="797" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-4xe43cOPE_I/Xjl6KmBpHGI/AAAAAAADS38/6zVFrozyiDcm-HN70aH5zI6avY43AI12gCLcBGAsYHQ/s320/isaac-newton.jpg" width="318" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">A la mecànica
newtoniana li encanten les forces</span></i></b>, i per aquest motiu ens presenta un model
basat en forces. Segons el gran científic britànic, doncs, el coiot flota
perquè es compensen 2 forces que tenen sentit contrari, una que l’atrau cap
avall, la força de la gravetat, i l’altra que l’estira cap a fora (la centrífuga).<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fixem-nos que, a
pesar que es compensen forces, a la nau hi ha gravetat. Faltaria més! Newton
ens mataria si ens atrevíssim a dir el contrari, i més després del cop que va
rebre al cap quan li va caure la poma! Ell va ser qui ens va explicar que la
gravetat és ubiqua. Que allà fora, a l’espai, hi ha gravetat de la Terra, del
Sol, de la galàxia (ell encara no sabia el que era una galàxia, és clar).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">És interessant
notar que aquesta suposada força centrífuga no és tal força, no
existeix!</span> És un concepte virtual que ens va bé per a les fórmules, però en
realitat no hi ha cap força actuant sobre el passatger d’un cotxe i estirant-lo
cap a la dreta quan el vehicle gira una corba a l’esquerra. No, no hi és, no hi
ha res estirant.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">El que hi ha,
Newton de nou ens ho explicava de forma exquisida, és una inèrcia</span>, una
tendència a continuar el moviment tal com era. Quan el cotxe comença a girar
cap a la l’esquerra, el cos del passatger té tendència a seguir recte, i això
és el que el fa colpejar la porta dreta del vehicle que ja s’ha desplaçat
lateralment cap l’esquerra.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com deia, des del
punt de vista del càlcul va molt bé “convertir” aquesta inèrcia en l’equivalent
a una força, i aquesta és la que anomenem centrífuga.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El model newtonià
funciona perfectament, però ens amaga el fons de la qüestió. Ens està
dissimulant el tema de la caiguda lliure, i ens condiciona a percebre que estar
en òrbita vol dir girar, i que és molt diferent girar que caure. </span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En definitiva,
crec que al gran Newton li agradaria l’exemple del simpàtic coiot, tot i que
després seguís emprant les seves fórmules matemàtiques per tal de calcular
exactament a quina velocitat s’hauria de llançar el nostre protagonista per a
atrapar el correcamins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Anem ara a veure
què pensaria Einstein de l’exemple del coiot.</span></i></b><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-EBLpC6O5Lds/Xjl6Yt1KrKI/AAAAAAADS4E/bef4ZrEKXnMNzgs_5mFEae2qtoEnI1h3wCLcBGAsYHQ/s1600/1524036436_155793_1524039123_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-EBLpC6O5Lds/Xjl6Yt1KrKI/AAAAAAADS4E/bef4ZrEKXnMNzgs_5mFEae2qtoEnI1h3wCLcBGAsYHQ/s400/1524036436_155793_1524039123_noticia_normal.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Estaria, segur, encantat!
Com no podria ser d’altra forma, ja que va ser ell el que ens va inspirar l’exemple! (si no t'ho creus, mira la foto!)</span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una de les claus
de la relativitat general, que ens explica el funcionament de la gravetat, va
ser quan, tot pensant, Einstein se’n va adonar de l’equivalència que té caure
lliurement sota la influència d’un camp gravitatori i moure’s acceleradament
impulsat per uns motors. Aquest trencador pensament (que he simplificat força)
ha rebut el nom del <span style="font-size: large;">Principi d’Equivalència.</span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En paraules més
entenedores, Einstein ens va dir que una persona, tancada dins un ascensor
sense finestres, seria incapaç de distingir si està caient al buit o bé si està
sent impulsat cap a munt amb uns coets que li confereixen exactament la mateixa
acceleració que la gravetat. <span style="font-size: large;">Mateixes sensacions, i en tots 2 casos, mateix resultat: el cos del
tripulant flotant dins l’ascensor.</span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest pensament
el va portar a desenvolupar un nou model per explicar la gravetat. Un en el que
no hi intervenen forces!<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El model einstenià
ens explica que el teixit de l’espai-temps, com si d’una tela elàstica es
tractés, es deforma quan hi col·loquem una massa a sobre (un planeta, un sol,
una taula, nosaltres...). I que això és el que anomenem gravetat!<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan la nostra nau
passa a prop de la deformació de la tela, cau en espiral dins el pou, en una
imatge que ens és molt senzilla d’imaginar. Si la nau circula a la velocitat
apropiada, però, serà capaç de mantenir-se girant, en algun lloc intermedi dins
el pou, sense arribar a caure totalment i xocar contra la massa principal que
està deformant l’espai. Seria com llançar amb tanta força la bola a la ruleta
que gira i gira sense arribar mai a caure pel pendent que la conduiria a la
casella guanyadora.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Veiem que es
tracta d’un model molt elegant, que ja no es basa en explicar forces i com es
compensen entre elles, sinó que simplement ens dibuixa una deformació de l’espai,
un concepte molt intuïtiu. <span style="font-size: large;">I, de nou, emfatitza l’efecte de caiguda. La caiguda
a un pou gravitatori.</span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Degut al principi
d’equivalència, el coiot flotarà en òrbita. Perquè els efectes seran exactament
iguals als que notaria en el seu cos si en lloc de caure dins el pou
gravitatori fos impulsat acceleradament per una nau que fes que els seus peus s’aixequessin
del terra de la nau-ascensor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<b><u><span style="font-size: large;">Part final: uffff. I disculpes.</span></u></b><br />
<br />
He escrit més del que pensava quan vaig començar. I és que el tema mereix 18 llibres. Aquí només hem rascat per sobre el gran enigma del funcionament de la gravetat, i ho hem fet aprofitant la curiositat de tots nosaltres per entendre perquè els astronautes floten a l'espai. Ha estat l'excusa.<br />
<br />
Disculpes a tothom qui cregui que el text s'ha complicat massa (per aquest motiu, l'he fragmentat en parts que permetin abandonar la lectura sense perdre els punts clau).<br />
<br />
També disculpes als que considereu que m'he quedat massa superficial. No pretenia en cap cas fer un tractat sobre la gravetat. És més, l'exercici de simplificació que he intentat segurament m'haurà fet entrar en alguna inconsistència o inexactitud, que en qualsevol cas espero sigui petita.<br />
<br />
<b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Espero que el proper cop que veiem com els astronautes fan tombarelles dins la seva nau, recordem que, simplement, estan caient!</span></i></b><br />
<br />
<br />
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-6928644887864264662020-01-17T16:00:00.000+01:002020-01-17T16:00:29.675+01:00Explotarà Betelgeuse properament? Podrem gaudir d'un espectacle únic en el cel?<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Darrerament una estrella de color taronja al nostre
cel nocturn està donant de què parlar.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Explotarà properament?<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Ens sorprendrà i atemorirà, qualsevol d'aquestes nits,
amb un sobtat flash de llum equivalent a la mateixa Lluna?</span></i></b><span style="color: #14171a; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><span style="font-size: 9.5pt;">El cert és que </span><b><span style="font-size: large;">Betelgeuse</span></b><span style="font-size: 9.5pt;">, una súpergegant vermella en
la constel·lació d'Orió, ha volgut ser la protagonista. I ho està aconseguint,
atraient l'atenció de tots. I de quina manera!</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 9.5pt; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Però més enllà dels rumors i les especulacions, ...
què hem d'esperar d'aquest monstre? Què hi ha de cert en tot el que es diu
d'aquesta estrella?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">En aquest article intentaré posar un xic de llum a la
qüestió.</span></i></b><span style="color: #14171a;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-dJVEE_VkIsQ/XiHGvPm_ofI/AAAAAAADShA/Th-6CS2KsDQwVmxmeKVNj1pWhxG9jzROwCLcBGAsYHQ/s1600/betelgeuse%2Bi%2Bori%25C3%25B3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1127" data-original-width="1430" height="315" src="https://1.bp.blogspot.com/-dJVEE_VkIsQ/XiHGvPm_ofI/AAAAAAADShA/Th-6CS2KsDQwVmxmeKVNj1pWhxG9jzROwCLcBGAsYHQ/s400/betelgeuse%2Bi%2Bori%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Betelgeuse, com deia abans, és una estrella que hem
catalogat com a súpergegant vermella. Aquests astres tenen molta més massa que
el Sol (Betelgeuse en deu tenir unes 20 vegades més), i a l'entrar a la seva
vellesa s'inflen alhora que la seva superfície es refreda, raó per la qual la
seva llum va adquirint un to vermell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La vida de les estrelles es mesura en milers de
milions d'anys, com la del nostre Sol. Però com més gran és una estrella, com
més massa té, menys viu. És com si visqués esbojarradament, al límit de les
seves possibilitats. I els excessos els acaba pagant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">Qualsevol estrella juga a un joc molt delicat, intentant
trobar l'equilibri entre 2 poderoses forces.</span></i></b><span style="color: #14171a;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per una banda, tenim a la </span><span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b>gravetat</b></span><span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">. Aquesta força tan
persistent intenta col·lapsar l'astre pel seu propi pes. Les ingents quantitats
d'hidrogen i heli (els principals components de qualsevol estrella) són comprimides
i cauen cap al centre de gravetat, cap el cor de l'estrella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><span style="font-size: 9.5pt;">Poc després que es formi, que neixi, una estrella, la
pressió al seu interior ja és immensa, i la temperatura ha anat pujant sense
parar. Quan s'assoleixen aproximadament 15 milions de graus, l'estrella inicia
el seu mecanisme per a contrarestar a la gravetat: la </span><b>fusió nuclear</b><span style="font-size: 9.5pt;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La fusió nuclear és un procés extraordinari, gràcies
al qual nosaltres existim ja que estem formats pels seus subproductes. A 15
milions de graus de temperatura, en el centre d'una estrella similar al Sol, 4
nuclis d'hidrogen (és a dir 4 protons) es combinen per formar un nucli d'heli,
generant, en aquest procés, una enorme quantitat d'energia. Part d'aquesta
energia s'escapa de l'astre en forma de llum, però bàsicament aquest motor
nuclear serveix per a fer front a la gravetat que segueix comprimint el gas cap
a dins.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L'estrella pròpiament dita neix en el moment en què
arranca la fusió nuclear, a l'aconseguir l'equilibri entre la gravetat i
l'energia que desprèn del seu interior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">El ritme de la fusió nuclear és impressionant.</span></i></b><span style="color: #14171a;"> El Sol,
per exemple, fusiona uns 600 milions de tones d'hidrogen, produint 596 milions
de tones d'heli... per segon!!! Aquests 4 milions de tones per segon que falten
són els que es converteixen fonamentalment en energia (en la fusió nuclear
descrita també es generen grans quantitats de neutrins i positrons).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L'estrella va consumint l'hidrogen en el seu interior
amb el pas dels anys. El Sol porta fusionant hidrogen uns 4.600 milions d'anys,
i ho podrà seguir fent uns 4.500 milions més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">Però les estrelles més grans no tenen tanta sort.</span></i></b><span style="color: #14171a;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La fusió nuclear en una estrella amb força més massa
que el Sol funciona un xic diferent del que he explicat. El combustible i el
producte resultant són els mateixos: hidrogen i heli, respectivament, però el
procés utilitza nuclis de carboni, nitrogen i
oxigen com a facilitadors de la fusió, a 17 milions de graus (és el cicle que anomenem CNO).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En pocs milions d'anys, una estrella funcionant amb el
cicle CNO esgota l'hidrogen en el seu nucli. En aquell instant, s'inicien tot
un seguit de transformacions que venen a ser una cursa cap al precipici.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La gravetat no deix de pressionar i comprimir el gas
cap al centre, i allà es dispara la temperatura. Amb el seu augment, s'engeguen
noves reaccions de fusió nuclear, cada una d'elles més complexa i efímera que
l'anterior, en un intent d'aturar a la gravetat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L'heli es fusiona per formar carboni a 100 milions de
graus. Després s'obté neó, i més tard oxigen. I és així com la cadena de
fusions va esgotant combustible rere combustible, cada cop més ràpid i a més
temperatura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per a que ens fem una idea, una estrella massiva
consumeix tot l'hidrogen del seu nucli en uns quants milions d'anys (normalment
desenes). Acaba amb l'heli en mig milió d'anys més. La fusió del carboni dura
només uns 600 anys, i la del neó tan sols 1 any. 6 mesos més, i s'ha acabat
l'oxigen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-jQSYAS6e1lA/XiHFSsRVL3I/AAAAAAADSgg/CzyqrbvX68wdnIaQXTirmvbOe7BTPIjLwCLcBGAsYHQ/s1600/260px-Betelgeuse_captured_by_ALMA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="260" data-original-width="260" src="https://1.bp.blogspot.com/-jQSYAS6e1lA/XiHFSsRVL3I/AAAAAAADSgg/CzyqrbvX68wdnIaQXTirmvbOe7BTPIjLwCLcBGAsYHQ/s1600/260px-Betelgeuse_captured_by_ALMA.jpg" /></a><span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En aquells moments, l'estrella ja és una súpergegant
vermella. Vista des de l'interior cap a fora, està composada per capes de ceba,
cada una d'elles generant energia mitjançant una de les reaccions descrites (la
fusió de l'oxigen al nucli, la del neó a la capa següent, etc.). Les regions
més externes de l'astre, com a resultat d'aquesta cadena de reaccions nuclears,
cada una d'elles més potent i externa, s'han inflat i separat de la resta. A
l'inflar-se, les capes externes s'han refredat i el to de la llum ha virat cap
el vermell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="background-color: white; color: #741b47;">En un intent suïcida per sobreviure, a 3 mil milions de
graus de temperatura, l'estrella inicia la fusió del silici, un procés que dura
1 dia!!!!!</span></i></b><span style="color: #14171a;"><span style="background-color: white;"> </span><span style="background-color: white;">És increïble, oi? Costa d'imaginar que una bèstia molt més massiva
que el Sol, i acostumats a mesurar durades astronòmiques en milions d'anys,
consumeixi el seu darrer aliment en 24 hores.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La fusió del silici ha generat ferro, el nucli més
estable de la natura. I degut a aquesta estabilitat, la fusió del ferro ja no
genera energia, sinó que en consumeix. És llavors quan es produeix el
cataclisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La pressió i temperatura a l'interior ha crescut tant
que el ferro comença a fusionar-se. Tot de sobte, desapareix energia del
sistema, i la gravetat es torna boja. Ha guanyat la partida. En qüestió de dècimes
de segon, i a velocitats que són fraccions de les de la llum, l'estrella es
desploma, es col·lapsa caient sobre ella mateixa, sense res que ho pugui
aturar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">En el centre s'assoleixen, en un sospir, pressions i
densitats inimaginables. I és en mig d'aquest cataclisme que neixen els 2
objectes més enigmàtics i fascinants de l'univers. Segons quina massa tingui
l'estrella moribunda, allà es forma una estrella de neutrons o un forat negre.
Dos objectes súper densos, que actuen de paret contra la caiguda de la resta de
l'estrella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Allò és com el xoc d'un tren a alta velocitat contra
una paret que resisteix. La major part de la massa de l'estrella, desplomant-se
a ritmes propers als de la llum, es topa contra la bèstia recent nascuda, i
rebota.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-IxqQDHZLkfU/XiHKatSTHNI/AAAAAAADShQ/d2aeTc_gHrch4u3h3pLdQB_O9KMbs71bQCLcBGAsYHQ/s1600/SN2017.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="800" height="175" src="https://1.bp.blogspot.com/-IxqQDHZLkfU/XiHKatSTHNI/AAAAAAADShQ/d2aeTc_gHrch4u3h3pLdQB_O9KMbs71bQCLcBGAsYHQ/s400/SN2017.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47;">És el que anomenem supernova de tipus IIb o
gravitatòria</span></i></b><span style="color: #14171a; font-size: 9.5pt;">. L'estrella és destrossada en un instant, quan les capes de material
de l'astre surten disparades cap a fora en aquest rebot gegantí. Les
temperatures assoleixen valors de bilions de graus, i és en aquest caldo que es
cuinen, en segons, pràcticament tots els elements químics de la natura.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per uns moments, l'estrella que mor allibera una
quantitat d'energia que és equivalent a la suma de l'energia generada per totes
les estrelles de la galàxia que la conté! El flash es pot captar a milers de
milions d'anys llum de distància!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquest és el relat simplificat i al·lucinant de la mort d'una
estrella massiva. I ara ens podem preguntar... en quina fase del cicle de vida es troba
Betelgeuse?<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">No podem estar segurs, però creiem que, esgotat
l'hidrogen en el seu cor, es troba ara fusionant heli. Per tant, tic-tac
tic-tac... podrien quedar-li, de vida, uns pocs centenars de milers d'anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">O menys, en funció, lògicament, de quan faci que va
iniciar la fusió de l'heli. I encara seria molt menys si ja hagués iniciat la fusió
del carboni.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-m_nCuQLCNoA/XiHF4ya6FbI/AAAAAAADSgs/pYYxxxfasjsCXj3vBYO8g-tkBzjFGTnlQCLcBGAsYHQ/s1600/potw1726b.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1600" height="250" src="https://1.bp.blogspot.com/-m_nCuQLCNoA/XiHF4ya6FbI/AAAAAAADSgs/pYYxxxfasjsCXj3vBYO8g-tkBzjFGTnlQCLcBGAsYHQ/s400/potw1726b.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Betlegeuse es troba enormement inflada. Si la poséssim
al lloc que ocupa el Sol, l'òrbita de Júpiter quedaria dins de l'estrella!</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;">Què més sabem de Betelgeuse? Doncs que la intensitat
de la seva llum és variable. Ha estat oscil·lant des que l'observem,
possiblement degut a processos temporals en la seva superfície (alguns autors
indiquen que fins i tot podria ser degut a una companya no descoberta, que
podria ser una estrella de neutrons o una nana blanca).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">Molt bé. I ara veiem què està passant. Perquè tota
aquesta expectació.</span></i></b><span style="color: #14171a;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Des de finals de l'any passat, la llum de Betelgeuse s'ha
afeblit molt notablement. Certament, força més que els mínims de llum més
recents. Aquest afebliment és tan clar que és fàcilment notable, a ull nu, per
qualsevol que estigui acostumat a observar el cel nocturn (la gràfica següent ha estat generada per l'Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-tmQ5Y2xi0lY/XiHEpqmjqVI/AAAAAAADSgY/XabYGnmuRkYTo7HuGsuEzpLdkt7W9cxuwCLcBGAsYHQ/s1600/Betelguese-AAVSO-1979-to-2019-630x284.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="284" data-original-width="630" height="288" src="https://1.bp.blogspot.com/-tmQ5Y2xi0lY/XiHEpqmjqVI/AAAAAAADSgY/XabYGnmuRkYTo7HuGsuEzpLdkt7W9cxuwCLcBGAsYHQ/s640/Betelguese-AAVSO-1979-to-2019-630x284.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><span style="color: #14171a; font-size: 9.5pt;">Aquest fet, juntament amb tot el que he explicat
anteriorment, és a dir, el destí que li espera, ha convertit Betelgeuse en el
centre de les mirades (mai més ben dit) i de les especulacions. </span><b><i><span style="color: #741b47;">Estarà a punt
de morir com a supernova? I si ho fa, com la veurem, i quines conseqüències
tindrà per nosaltres?<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Aquí hi ha moltes coses a tenir en compte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">La primera és que, com hem vist, que "estigui a
punt d'explotar" pot voler dir demà o d'aquí a 50.000 anys</span></i></b><span style="color: #14171a;">. La
probabilitat que ho faci dins la finestra temporal de la nostra vida és molt
petita. Però existeix, és clar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><span style="color: #14171a;">La segona és que </span><b><i><span style="color: #741b47;">no entenem el perquè de la
variabilitat de la lluentor de Betelgeuse</span></i></b><span style="color: #14171a;">, de forma que tampoc sabem explicar aquest
afebliment tan notable que està presentant darrerament. La causa podria no
estar directament relacionada amb la proximitat de la seva mort.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Un altre factor que genera gran interès, però alhora
confusió, és quan es considera la seva distància. Betelgeuse es troba a uns 640
anys llum de nosaltres. Si ho pensem bé, això vol dir que, en qualsevol cas,
estem veient aquesta estrella com era fa un xic més de 600 anys. La cosa és que
podria haver explotat ja, diuen alguns. I la resposta és, sí, evidentment. Però
aquest fet no ens modifica res del relat. No per aquest motiu sabem res més del
que ara sabem. En altres paraules, com res pot viatjar més ràpid que la llum,
ens és igual el que l'estrella hagi o no hagi fet. Tot el que podem aspirar a
observar és la llum que ara rebem, de forma que, a tots els efectes i pel que
estem parlant, és com si l'estiguéssim veient en directe.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquesta distància tan considerable fa, per cert, que
quan Betelgeuse es converteixi en supernova no haguem de patir.</span></i></b><span style="color: #14171a; font-size: 9.5pt;"> Una supernova
molt més propera seria, certament, una amenaça, que podria arribar fins i tot a
esterilitzar de vida la Terra. Però no és el cas de Betelgeuse.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El que sí que es convertirà és en un gran espectacle
visual! La llum de la supernova brillarà potentíssima en el cel, de forma que
probablement es podrà observar fins i tot a ple dia. I de nit, pot ser que la
intensitat de llum pugui ser comparable a la de la Lluna plena! Aquest
espectacle de llum durarà setmanes, i s'anirà afeblint durant els mesos
següents fins que Betelgeuse desaparegui completament dels nostres cels per
sempre més, deixant al gran caçador Orió sense una de les seves espatlles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Una altra qüestió interessant és si tindrem avís
previ,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>quelcom que ens posi en guàrdia.
I la resposta és que potser sí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">Amb sort, podríem detectar neutrins provinents del
cataclisme, potser hores abans no arribés la llum de la supernova.</span></i></b><span style="color: #14171a;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Com pot ser, això? Si hem dit que res no pot anar més
ràpid que la llum! L'explicació rau en el fet que la supernova queda envoltada
per les restes de l'estrella, capes de material que s'expandeixen, expulsades
pel col·lapse. Inicialment, aquestes capes són tan denses que fan que la llum
reboti constantment, i perdi temps en poder escapar de l'embolcall.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Per contra, els neutrins, partícules elementals sense
a penes massa, són capaces de traspassar com si res qualsevol cosa, mentre viatgen
un xic per sota de la velocitat de la llum. I una supernova emet quantitats
immenses de neutrins, tants que es calcula que la<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>major part de l'energia de l'explosió és dissipada
justament pels neutrins, no pas per la llum que es genera!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">La detecció de neutrins, és clar, és complicadíssima. Per
la mateixa raó que ho travessen tot, també creuen els nostres detectors com a
fantasmes, mentre surten per l'altre cantó de la Terra com si res i segueixen
el seu camí etern per l'espai. Afortunadament, però, disposem actualment de
detectors que poden capturar algun dels trilions de neutrins que els travessen.
Com per casualitat, de tant en tant un neutrí té la idea de xocar contra un
àtom i es deix detectar, mentre tots els demés creuen a tota velocitat entre la
matèria sense topar amb ella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">No és, però, segur que a més de 600 anys llum de
distància puguem arribar a detectar aquests neutrins. No pas perquè
s'afebleixin o es cansin. Sinó perquè òbviament, com més lluny ens trobem menor
és la seva densitat, ja que s'han de distribuir per un volum major d'espai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><b><i><span style="color: #741b47;">Per tant, amb molta, molta sort podríem rebre, en els
nostres detectors, un petit avís previ. La captura d'uns pocs neutrins provinents
de la supernova. Llavors tindríem el senyal que dispararia les alarmes.</span></i></b><span style="color: #14171a;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">L'interès de la comunitat científica és molt gran, ja
que no observem una supernova a la nostra galàxia des del segle XVII. A pesar
que estimem que, per terme mig, en una galàxia típica es produeix una supernova
(d'aquest tipus que hem descrit, o d'altres) un cop per any, el fet que
estiguem precisament ubicats dins la Via Làctia ens perjudica l'observació. El
pla galàctic, ple de pols i estructures nebuloses, ens amaga el que passa a
gran part de la galàxia. Per aquesta raó, ens és enormement més senzill detectar
i estudiar supernoves en altres galàxies que a la nostra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47;">Així que tothom està esperant i desitjant.</span></i></b><span style="color: #14171a; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Sí, desitjant per a poder gaudir de l'espectacle únic.
També per poder estudiar-lo. Científics i no científics mirant el cel, mentre
el cap et diu que no, que les probabilitats són ínfimes i que no cal que
t'il·lusionis, però sense poder apartar la vista, només per si un cas. Només
per a somiar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif; font-size: 9.5pt;"><span style="color: #14171a;">Qui digui que sap el que passarà, evidentment menteix.
L'equació està plantejada: ens trobem amb una estrella massiva en els darrers instants
de la seva vida, que acabarà explotant com a supernova, i que just ara ens està
donant uns senyals enigmàtics fent baixar la seva llum de forma notable. Però
ens falten els valors de les incògnites per a obtenir el resultat de l'equació
anterior: </span><b><i><span style="color: #741b47;">què vol dir "darrers instants"? Quan temps fa que fusiona
heli? Ha iniciat la fusió del carboni? Per què Betelgeuse és una estrella de
llum variable? Què és el que està fent baixar tant la intensitat de la seva
llum en els darrers mesos? Es troben ja en camí els neutrins de l'explosió?<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="color: #14171a; font-family: "Segoe UI","sans-serif"; font-size: 9.5pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Si en unes setmanes la corba de llum de Betelgeuse es
torna a recuperar, com ho ha fet en el passat, la cosa acabarà, de moment, aquí.
Quasi ningú no en tornarà a parlar d'aquesta extraordinària estrella gegant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "Segoe UI", sans-serif;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">I potser serà així, de sobte i sense cap avís, com un
dia llunyà, o qui sap si més proper del que sospitem, arribarà l'espectacular flash
de llum que ens dirà que Betelgeuse, la que va ser una orgullosa estrella més
massiva que el Sol, ha mort.</span></i></b><span style="color: #14171a; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-43820911972801945452020-01-14T09:19:00.001+01:002020-01-14T09:19:20.133+01:00Què ens portarà el 2020? Els titulars esperats i el cel que no ens podem perdre<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">L'any que hem deixat, 2019, ens
ha regalat moments fantàstics pel que fa a l'astronomia i a l'espai. </span></i></b>Com ara la
celebració dels 50 anys de l'arribada de l'home a la Lluna, la primera
fotografia d'un forat negre, o la recollida de mostres i exploració de
l'asteroide Ryugu per part de la sonda japonesa Hayabusa-2, per citar només uns
pocs exemples.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Què esperem del 2020?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">En aquest article, aixecarem la
vista cap al nou any que acabem de començar, i veurem quines són les fites, i
en alguns casos sorpreses, que podem esperar. També us compartiré alguns dels
moments que hem d'anotar-nos a l'agenda pel que fa a espectacles al firmament
visibles a simple vista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="font-size: large;">Aquest serà l'any de Mart.</span> Com
m'agrada parlar de Mart, ja ho sabeu! I és que n'espero molt de l'exploració
d'aquest planeta, és la meva aposta de tot al vermell per a trobar vida fora de
la Terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-lafnK2lGN_k/Xh11zWNjZJI/AAAAAAADSeE/XgRYXWd8eGMoJpuqezmfitZhFequWEzBACLcBGAsYHQ/s1600/be0e51f0c4146ddffb2ffe99616be8b57bdf3d33.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="768" height="242" src="https://1.bp.blogspot.com/-lafnK2lGN_k/Xh11zWNjZJI/AAAAAAADSeE/XgRYXWd8eGMoJpuqezmfitZhFequWEzBACLcBGAsYHQ/s400/be0e51f0c4146ddffb2ffe99616be8b57bdf3d33.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Al juliol partiran cap al
planeta roig 3 nous robots</span></i></b>, bàsicament biòlegs, especialitzats en la cerca de
vida. Es tracta de dispositius de l'ESA, la NASA, i l'agència espacial xinesa.
Tots s'enlairaran dins la mateixa finestra temporal, ja que és un d'aquells
anys en què la Terra i Mart assoleixen una posició de mínima distància. En
aquestes condicions, podran arribar al planeta destí a començaments de 2021.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Com sabeu, actualment ens queda
a Mart el robot Curiosity, un valent supervivent, però que ja mostra senyals
d'esgotament (també hi tenim una sonda en superfície, la Insight, i 6 satèl·lits orbitant). </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">El Curiosity explora aquell món des de l'any 2008. Va coix, té una ròtula que
no acaba de funcionar, i presenta senyals d'Alzheimer (ha perdut 3 cops la
memòria). Es tracta d'un gran robot geòleg, que, juntament amb els anteriors
enginys, ens ha ensenyat un Mart molt diferent en el passat al que ara veiem.
Un planeta que va estar cobert per rius i llacs d'aigua líquida, amb una densa
atmosfera d'efecte hivernacle que proporcionava temperatures similars a les
nostres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Els nous robots aniran a buscar
vida. Vida bàsica, segurament fòssil. Però que ningú es pensi que serà arribar
i moldre! Molt probablement, l'exploració durarà anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">El segon motiu pel qual parlo
de l'any de Mart és perquè justament ens situarem a prop (uns 60 milions de km)
d'ell, i això significa que lluirà potent en el nostre cel de tardor,
especialment cap a l'octubre. El veurem sense problemes, regnant a la nit,
lluent amb el seu característic color ataronjat. Serà el moment d'apuntar-lo
amb tot el que tinguem, inclosos els ulls, sense cap altre instrument, per
banyar-nos amb la seva poderosa llum i somiar amb com és aquell lloc fascinant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-lfci0ffFUD0/Xh11jIZC0nI/AAAAAAADSd4/EUow2hpXUQgfqbom4MxvfksJALoxy65jwCLcBGAsYHQ/s1600/hayabusa-ryugu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-lfci0ffFUD0/Xh11jIZC0nI/AAAAAAADSd4/EUow2hpXUQgfqbom4MxvfksJALoxy65jwCLcBGAsYHQ/s400/hayabusa-ryugu.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">L'any 2020 marcarà la tornada a
la Terra de la sonda Hayabusa-2 amb les mostres recollides de l'asteroide
Ryugu</span></i></b>. Serà a finals d'any quan la missió desplegarà una petita nau amb les
mostres, la qual re-entrarà a l'atmosfera terrestre. Us haig de dir que es
tracta d'una de les missions exploratòries més espectaculars dels últims temps.
Durant els darrers mesos, la Hayabusa no tan sols ha recollit mostres, sinó que
ha deixat anar, sobre la superfície de Ryugu, varis dispositius saltadors que
ens han enviat imatges inoblidables.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Molt relacionat amb aquesta
missió, la OSIRIS/Rex de la NASA, que també està orbitant un altre asteroide,
Bennu, arribarà enguany a un dels seus punts culminants. La recollida de
mostres.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-s6g09JrOGGQ/Xh11-wNJ6wI/AAAAAAADSeI/uJ1dbQQq1SAuUDVsRMiSvd6NsNtK5qKugCLcBGAsYHQ/s1600/cst100-orbit-879x485.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="485" data-original-width="879" height="176" src="https://1.bp.blogspot.com/-s6g09JrOGGQ/Xh11-wNJ6wI/AAAAAAADSeI/uJ1dbQQq1SAuUDVsRMiSvd6NsNtK5qKugCLcBGAsYHQ/s320/cst100-orbit-879x485.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Quan a la tecnologia de naus i
coets, l'any 2020 pot marcar un punt d'inflexió sobre l'estat actual de la
qüestió. Fins ara, només la Soyuz russa és capaç d'enlairar humans en direcció
a l'Estació Espacial Internacional (o a l'espai, en general). Això vol dir que
qualsevol agència espacial que vulgui enlairar els seus astronautes ha de pagar
el bitllet als russos, inclosa la NASA.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Ja us podeu imaginar que això
no li agrada gens a l'amic Trump. 2020 és l'any en què, en teoria i si tot
funciona com està previst, <b><i><span style="color: #741b47;">2 companyies americanes estaran en disposició
d'enlairar humans a l'espai</span></i></b>. Es tracta de SpaceX, l'empresa propietat de l'Elon
Musk, i de Boeing. Ambdues entitats estan completant les fases de proves, i al
menys una d'elles és molt probable que ho tingui tot llest aquest any.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Pel que fa a l'astrofísica, és
molt difícil predir quins descobriments ens esperen. Ahhhh... si tinguéssim la
bola de cristall! Tot i això, us comento a continuació quins són els àmbits que,
amb més probabilitat, ens poden donar sorpreses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-eW3Zy_xMQ3c/Xh11XJ_2CvI/AAAAAAADSdw/9QeEu455l0oqhyH0-sRhBbzmIiJOyJzVACLcBGAsYHQ/s1600/descarga%2B%252834%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="224" src="https://1.bp.blogspot.com/-eW3Zy_xMQ3c/Xh11XJ_2CvI/AAAAAAADSdw/9QeEu455l0oqhyH0-sRhBbzmIiJOyJzVACLcBGAsYHQ/s400/descarga%2B%252834%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><b><i>La</i></b></span><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"> detecció d'exoplanetes està
en un moment dolç</span></i></b>. Fa poques setmanes es va enlairar el satèl·lit Cheops, de
l'ESA, especialitzat en aquest camp. I el telescopi espacial de la NASA TESS,
que també es focalitza en exoplantes, està funcionant a tota pastilla i
generant notícies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Recordem que el sant greal en
aquest camp és la detecció de planetes tipus terra, que orbitin en zona
habitable de la seva estrella (llocs en què la temperatura generada per l'estrella permeti que l'aigua pugui ser líquida en superfície del planeta). El següent pas serà poder
caracteritzar les seves atmosferes, en cas que en tinguin. La tecnologia ha
avançat molt, i som en el punt crític que ens ha de permetre començar a
detectar atmosferes, composicions, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-pNTdiqtSVr4/Xh12OtsBZeI/AAAAAAADSeU/QZREp-VLdk0Wc6bxmrsD2HwrCxleb7v9wCLcBGAsYHQ/s1600/descarga%2B%252835%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="178" data-original-width="282" src="https://1.bp.blogspot.com/-pNTdiqtSVr4/Xh12OtsBZeI/AAAAAAADSeU/QZREp-VLdk0Wc6bxmrsD2HwrCxleb7v9wCLcBGAsYHQ/s1600/descarga%2B%252835%2529.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Espero que un altre àmbit que
donarà titulars durant el 2020 serà el de la investigació sobre la matèria
fosca</span></i></b>. No podem seguir massa temps en la situació de desconeixement en què
estem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Saben que la matèria fosca no
està formada per àtoms, i també sabem que és molt majoritària respecte de la
matèria ordinària (galàxies, estrelles, planetes...). Però a part d'això,
pràcticament no sabem res més.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">L'estem cercant principalment
als acceleradors de partícules, però anem descartant opcions, i a penes en
queden. O la descobrim, o bé haurem de plantejar-nos quins pilars ens estan
fallant en el nostre coneixement del cosmos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-WN8gwIeHunA/Xh12aLegpWI/AAAAAAADSeY/k7i2fD2Vy5McYmktpMyQ-lxEkclgwmPdACLcBGAsYHQ/s1600/nasa-lanza-con-exito-su-sonda-parker-solar-probe-en-direccion-al-sol-portada.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-WN8gwIeHunA/Xh12aLegpWI/AAAAAAADSeY/k7i2fD2Vy5McYmktpMyQ-lxEkclgwmPdACLcBGAsYHQ/s320/nasa-lanza-con-exito-su-sonda-parker-solar-probe-en-direccion-al-sol-portada.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">És molt probable que enguany
surtin escrits científics relatius al Sol, especialment al funcionament de la
seva corona.</span></i></b> La cosa és que la NASA té en òrbita solar a la nau Parker,
que en cada tomb s'apropa més a l'estrella. De moment, ja ha batut tots els
rècords d'apropament i també de velocitat (passa a tota pastilla pel costat del
Sol, per tornar a descansar en la part d'òrbita més allunyada).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">El seu objectiu és l'estudi de
la misteriosa corona solar, on les temperatures poden arribar als milions de
graus, i on en generen els mecanismes causants de les perilloses <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tempestes solars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--vwMnOcS0NE/Xh11M-lLLNI/AAAAAAADSdo/zZxl9ZJbhZsrCh-NSy3kCyr9_TXSrNQrgCLcBGAsYHQ/s1600/descarga%2B%252833%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="171" data-original-width="294" src="https://1.bp.blogspot.com/--vwMnOcS0NE/Xh11M-lLLNI/AAAAAAADSdo/zZxl9ZJbhZsrCh-NSy3kCyr9_TXSrNQrgCLcBGAsYHQ/s1600/descarga%2B%252833%2529.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Els forats negres segur que
segueixen sent protagonistes</span></i></b>. No deixen de donar-nos notícies. De fet, en els
pocs dies transcorreguts d'enguany, ja n'han generat, de titulars. Per exemple,
s'acaben de detectar forats negres molt massius, però en qualsevol cas més
petits que els típics súpermassius, en galàxies nanes, on no se'ls esperava. I
per si això no fos suficient, aquestes bèsties no es troben al centre de les
galàxies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">I és que encara és molt el que
hem d'aprendre dels objectes més enigmàtics i increïbles de l'univers. En
aquest sentit, recordar que queda per demostrar experimentalment la gran
predicció d'Stephen Hawking, sobre l'existència d'una radiació (que porta el
seu nom) que faria que els forats negres s'evaporessin lentament. A part de
l'honor del descobriment, qui ho faci se n'endurà, segur, un Nobel (el que
hagués anat destinat a Hawking).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><span style="font-size: large;">Anem ara al cel del 2020...</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Per començar l'any, tindrem 3
súperllunes seguides</span></i></b>. Ho seran les llunes plenes del febrer, març i abril.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-WwMPCDWfymE/Xh12k7hWfCI/AAAAAAADSeg/BPOkeQHqYAEgH1cx2VJvBWd5nQMQ6YOYgCLcBGAsYHQ/s1600/Supermoon%2B14%2Bnovembre%2B2016.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1100" data-original-width="1084" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-WwMPCDWfymE/Xh12k7hWfCI/AAAAAAADSeg/BPOkeQHqYAEgH1cx2VJvBWd5nQMQ6YOYgCLcBGAsYHQ/s320/Supermoon%2B14%2Bnovembre%2B2016.jpg" width="315" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Una súperlluna apareix un xic
més gran que una "lluna normal", degut a que coincideix la fase plena
amb el punt de màxim apropament a la Terra (la Lluna, com tots els demés
objectes, orbita en trajectòria el·líptica, que fa que hi hagi moments de màxim
apropament i altres de màxim allunyament).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Tot i que científicament les
súperllunes no tenen gaire interès, sempre són fenòmens populars que fan que
mirem el cel i fotografiem l'espectacle. Per tant, siguin molt benvingudes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Per cert, l'exercici que us
recomano fer és comparar digitalment una fotografia que li feu a una de les
súperllunes amb una altra imatge, que captureu amb la mateixa configuració de
càmera, d'una lluna plena "normal".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Tindrem 2 eclipsis de lluna
penombrals</span></i></b>. Un, de fet, ja l'hem viscut (el passat 10 de gener). L'altre es
produirà el 5 de juny. Aquest tipus d'eclipsis no són, ni de bon tros, tan
impactants com els totals o parcials. El nostre satèl·lit no arriba a entrar
dins el con d'ombra de la Terra, sinó només a la part de penombra. Tot i això,
són esdeveniments que es poden apreciar a ull nu i, per suposat, fotografiar, i
paga la pena no perdre-se'ls.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Venus seguirà brillant,
potentíssim</span></i></b>, durant mesos sobre l'horitzó oest després de la posta de Sol, tal
com ho està fent aquests dies. El mes d'abril marcarà el màxim de la seva
lluentor en el cel del vespre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">El mes de desembre, Júpiter i
Saturn ens regalaran un espectacle visual molt especial</span></i></b>. Ambdós planetes se
situaran molt a prop visualment. Tan a prop un de l'altre que no havien estat
així des de l'any 1623! Aquests 2 planetes estaran perfectament ubicats per
observar-los a partir de l'estiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-XH7D7VtyOZ4/Xh10--ce_dI/AAAAAAADSdk/3wx22pJYtrs3NJOGK_c1pPyIb5SgIWVPgCLcBGAsYHQ/s1600/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-XH7D7VtyOZ4/Xh10--ce_dI/AAAAAAADSdk/3wx22pJYtrs3NJOGK_c1pPyIb5SgIWVPgCLcBGAsYHQ/s400/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;">Tal i com he explicat abans,
<b><i><span style="color: #741b47;">Mart serà el rei passat l'estiu, especialment el mes d'octubre</span></i></b>, quan assolirà
el seu punt de màxima brillantor (i mínima distància a la Terra). No tornarà a
estar ten ben situat fins l'any 2035.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Com cada any, tindrem destacades
pluges d'estrelles</span></i></b>. Especialment les Llàgrimes de Sant Llorenç, sobre les nits
del 11-12-13 d'agost. I els Gemínids, que no ens podem perdre, entre 13-14-15
de desembre, ja que enguany coincidiran amb la lluna nova (és a dir, no hi
haurà lluna que ens amagui els traços de les fugisseres més febles).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-weight: bold;"><b><i><span style="color: #741b47;">Per acabar, dir que, com
acostuma a passar, el més espectacular del nou any serà quelcom que no està
encara escrit. Una noticia que ens agafarà per sorpresa, i que omplirà
noticiaris. <span style="font-size: large;">Quina serà?</span></span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-90044933143326930762019-12-08T09:37:00.002+01:002019-12-08T09:37:38.238+01:00Arriba la millor pluja d'estrelles de l'any: els Gemínids<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Quan es parla de
pluja d'estrelles, la majoria de nosaltres pensem en les Llàgrimes de Sant
Llorenç, tècnicament anomenats Perseids, l'espectacle que ens regala el cel
cada mes d'agost.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però, sens dubte,
si hi ha una reina en l'univers de les pluges d'estrelles, aquesta és la pluja
dels <span style="font-size: large;">Geminids.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Recordem que una
pluja d'estrelles es produeix quan la Terra, en la seva òrbita al voltant del
Sol, travessa l'antic o actual pas d'un cometa (o, en alguns casos, d'un
asteroide). Llavors, el nostre planeta escombra milers de diminuts fragments
que aquell objecte va deixar al seu darrera. Els fragments entren a l'atmosfera
a tota velocitat, i es desintegren en mig d'un bonic i espectacular traç de
llum que anomenem meteor (o estrella fugissera).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-zm2-9Qqdj9M/Xey1lGhapYI/AAAAAAADSGU/8j-0gGq-zpEtKKfGRXlkMzPmtlQAK3p_gCLcBGAsYHQ/s1600/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019%2Bzoom%2Bi%2Bcrop.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="879" data-original-width="1600" height="218" src="https://1.bp.blogspot.com/-zm2-9Qqdj9M/Xey1lGhapYI/AAAAAAADSGU/8j-0gGq-zpEtKKfGRXlkMzPmtlQAK3p_gCLcBGAsYHQ/s400/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019%2Bzoom%2Bi%2Bcrop.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això explica per
què les pluges d'estrelles es produeixen més o menys a les mateixes dates any
rere any. Són justament els dies en què el nostre planeta passa pel punt
orbital precís de creuament amb el camí dels bocins de l'objecte progenitor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De pluges
d'estrelles n'hi ha moltes, la majoria grans desconegudes pel públic. Però
certament la fama se l'emporten els Perseids de l'agost i els Geminids el
desembre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És molt complicat
preveure la intensitat amb què es veurà una determinada pluja. Hi ha molts
factors que hi juguen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Evidentment, us
d'ells, molt important, és el lloc des d'on observem: la qualitat del cel i
l'absència de llums urbanes que ens puguin amagar les fugisseres. Però també hi
ha factors crítics que fan que les pluges siguin, intrínsecament, diferents
entre elles. Factors com ara el tipus de cometa, el seu període de pas, o la
precisió amb què la Terra passa prop de l'òrbita de l'objecte en qüestió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Totes aquestes
raons, diríem intrínseques, fan que puguem catalogar les pluges d'estrelles
entre "espectaculars", que vol dir que habitualment no deceben i
generen un nombre important de meteors, mediocres, i pobres. <b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Els Perseids i els
Geminids es trobarien dins la primera categoria.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però, com deia,
és complicadíssim predir exactament com es veurà una mateixa pluja d'un any per
l'altre. Els petits fragments deixats al darrera pel cometa no romanen
obedientment dins una òrbita estreta, de forma que sigui fàcil calcular si la
Terra hi passa a prop. Ben al contrari, tenen tendència, amb el temps, a
eixamplar i diluir la seva presència, degut a les múltiples pertorbacions que
pateixen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Els Gemínids
estan produïts per fragments d'un asteroide, anomenat 3200 Phaeton. Es tracta
d'un objecte potencialment perillós per al nostre planeta, d'una mida
aproximada de 5 km i un període orbital de 524 dies.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El tipus
d'objecte i composició i la seva òrbita confabulen per convertir aquesta pluja
en, segurament, la més productiva de l'any, la potencialment més espectacular, força
regular i consistent al llarg dels anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Enguany, les
millors nits seran al voltant del 13-14 de desembre. <span style="font-size: large;">Segurament la millor serà
aquesta darrera (és a dir, la nit que va del 14 al 15)</span>.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però enguany tindrem
un visitant celeste que, la veritat, preferiríem no tenir. </span>Coincidirà amb
Lluna plena, la qual cosa perjudicarà la visió dels meteors més febles. Però no
us desanimeu. Moltes dels meteors dels Gemínids són suficientment brillants com
per a poder ser observats fins i tot amb Lluna plena.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Com gaudir d'aquesta
pluja d'estrelles?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La primera
recomanació, com sempre faig en aquests casos, és allunyar-se tot el possible
dels nuclis urbans i de les llums dels carrers. La segona recomanació és...
paciència!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les pluges
d'estrelles abundants, com els Gemínids, acostumen a proporcionar magnífiques
experiències, però normalment reservades als pacients. És molt improbable que
només sortint a fora i alçant la vista al cel pugueu enganxar fugisseres com si
res. Així que abrigueu-vos, poseu-vos còmodes (molt important, per tal d'evitar
mal de coll), i gaudiu del cel mirant les pampallugues de les estrelles. I,
quan menys us ho espereu, les fugisseres us recompensaran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com que ja he
explicat que hi haurà Lluna plena, el millor és<span style="font-size: large;"> situar-se d'esquenes a la
Lluna</span>, mirant la regió del cel per on no hi transiti el nostre satèl·lit. Trieu
un lloc des del qual pugueu dominar la major part del firmament, com més
millor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-g35tzMBjavU/Xey2KVxnB7I/AAAAAAADSGk/I85ZawaFer8925ZSXV3xPpekOteMYJfNACLcBGAsYHQ/s1600/Geminids-Graphic-for-RAS-e1449800136372.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="600" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-g35tzMBjavU/Xey2KVxnB7I/AAAAAAADSGk/I85ZawaFer8925ZSXV3xPpekOteMYJfNACLcBGAsYHQ/s320/Geminids-Graphic-for-RAS-e1449800136372.jpg" width="319" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquí va un
senzill exercici que segur que us agradarà</span></i></b>. Quan vegeu una fugissera dels
Gemínids, i sempre, òbviament, després de tancar els ulls i demanar el desig de
rigor, imaginàriament allargueu el traç de llum del meteor cap al darrera, com
si voléssiu saber d'on bé, i recordeu aquest dibuix mental. Veureu que la
següent fugissera, aparegui on aparegui del cel, semblarà provenir, també, del
mateix origen si allargueu la seva trajectòria cap al darrere. Aquest punt, del
qual semblen radiar els meteors d'una pluja, s'anomena tècnicament el radiant.
Vindria a ser el lloc en el qual la Terra impacta contra el núvol de fragments,
per on entren a l'atmosfera. El radiant dóna nom a les pluges. En aquest cas,
el trobarem a la constel·lació dels Bessons (Gèminis).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot i aquesta
explicació sobre el que és el radiant, no cometeu el típic error d'obsessionar-vos
per trobar aquest punt i observar-lo atentament, pensant que així en veureu
més, de fugisseres. El meteor pot aparèixer en qualsevol lloc del cel, a pesar
que hagi entrat pel radiant. Es farà visible on la fricció amb l'atmosfera el
faci brillar . <span style="color: #741b47; font-size: large;"><b><i>Així que relaxeu-vos, i mireu la regió del cel que millor
tingueu, respectant la norma de deixar la Lluna el més amagada possible a la
vostra esquena.</i></b></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mentre espereu, i
gaudiu de la nit i, amb sort, de l'espectacle de les fugisseres, recordeu que
són bocins, en aquest cas, d'un asteroide que passa relativament a prop nostre.
És a dir, les pluges d'estrelles ens recorden l'enorme fortuna que tenim de ser
vius, ja que la natura, al llarg de la història de la Terra, ha emprat els
impactes per a regenerar la vida i fer-la ressorgir encara més forta i diversa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-w6QZYIvhY9w/Xey1y_osxkI/AAAAAAADSGY/SCNQS2YVeIw5YHuQwWHyhohSNCTCePdPwCLcBGAsYHQ/s1600/Asteroid-news-chance-of-impact-asteroid-hit-earth-Lembit-Opik-asteroid-warning-1171930.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="350" data-original-width="590" height="236" src="https://1.bp.blogspot.com/-w6QZYIvhY9w/Xey1y_osxkI/AAAAAAADSGY/SCNQS2YVeIw5YHuQwWHyhohSNCTCePdPwCLcBGAsYHQ/s400/Asteroid-news-chance-of-impact-asteroid-hit-earth-Lembit-Opik-asteroid-warning-1171930.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan un repassa
els grans impactes que ha rebut el nostre planeta se n'adona d'això que acabo
de dir. A ningú, evidentment, li agrada la idea que un dia pugui caure un
objecte de mides importants que provoqui una catàstrofe planetària. Però mirat
en el molt llarg termini, com us deia, si no hagués estat per alguns dels
enormes cataclismes del passat nosaltres no hi seríem.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tranquils, però,
que l'òrbita del 3200 Phaeton, el pare dels Gemínids, no presenta probabilitat
d'impacte contra nosaltres en els propers milers d'anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot això ho he
explicat en un capítol especial de "La Terra és plana", una secció de
divulgació que, com sabeu, emetem setmanalment dins el programa "El
Suplement" de Catalunya Ràdio, cada diumenge a les 7:30 del matí. Podeu
recuperar el capítol <a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/quants-impactes-dobjectes-cosmics-rep-la-terra/audio/1056913/" target="_blank"><span style="font-size: x-large;">aquí.</span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Bé, sort a tots
els que intenteu sortir de cacera de fugisseres les properes nits. Jo també ho
faré.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><span style="font-size: large;">Bona pluja dels
Gemínids per a tothom!</span><o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-83065824866312974732019-11-28T21:31:00.001+01:002019-11-28T21:31:48.246+01:00Un univers inflacionari<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Feia temps que em
rondava pel cap. I no em decidia per manca de temps, i, si us sóc sincer, per
mandra.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La cosa és que
una de les preguntes (de divisió avançada) que rebo en algunes conferències és
sobre el Big Bang i, en especial, sobre una de les modificacions més impactants que
han completat aquest model. <b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">L'anomenada inflació.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara us comentaré això de la mandra i la manca de temps. Però abans deixeu-me que us expliqui què
és la inflació i el perquè el model del Big Bang la necessita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Us convido, per
tant, a acompanyar-me en un recorregut cap als primers instants de l'univers,
que passa, abans, per a remuntar-nos curiosament fins a començaments del segle XX.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els científics
del segle passat majoritàriament creien que l'univers era estàtic, és a dir,
que ni s'expandia ni es contreia. Era el corrent de pensament ortodox, i en
aquells moments no hi havia res que fes sospitar el contrari. El mateix Einstein
ho creia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-PsY5bjoUcWE/XeAfRp3n2JI/AAAAAAADSC4/KtjnxvWqqtEBrDNOwMDG3FZwmcKRVLwAwCLcBGAsYHQ/s1600/lam.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="324" data-original-width="706" height="182" src="https://1.bp.blogspot.com/-PsY5bjoUcWE/XeAfRp3n2JI/AAAAAAADSC4/KtjnxvWqqtEBrDNOwMDG3FZwmcKRVLwAwCLcBGAsYHQ/s400/lam.JPG" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vet aquí que
aquest geni va crear la teoria de la relativitat general, un relat
extraordinari de com funciona la gravetat i l'univers a gran escala. Les
fórmules que va derivar li deien, li cridaven, que l'univers no ho podia ser
d'estàtic. Que era dinàmic. Però ell no se les va creure (a les seves
fórmules!), de forma que les va modificar artificialment per a fer que donessin,
com a resultat, un cosmos feliçment estàtic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Varen ser altres
els que, emprant les fórmules de l'alemany, varen defensar un univers en
expansió. Entre ells, un clergue belga, de nom George Lemaître.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Eren els rebels.
Els que lluitaven contra l'ordre establert. Deien que si l'espai ara s'expandia,
rebobinant el temps un podria arribar a un moment zero. A un inici.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot això passava
durant les 2 primeres dècades del segle XX. I cap a finals dels anys 20,
l'astrònom americà Edwin Hubble comprovava, experimentalment, que l'univers efectivament s'expandia. Era la confirmació que els rebels tenien raó, i Einstein havia d'admetre el
seu error (un error genial, la veritat: haver parit un instrument matemàtic que et deia coses tan inesperades que ni ell s'ho podia creure!)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-V_cL7wSCgTo/XeAe_MAEP_I/AAAAAAADSCw/IGvOS-WE7BwgHkNamDfhQ3hcSr61SGZFwCLcBGAsYHQ/s1600/exp.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="591" data-original-width="1024" height="230" src="https://1.bp.blogspot.com/-V_cL7wSCgTo/XeAe_MAEP_I/AAAAAAADSCw/IGvOS-WE7BwgHkNamDfhQ3hcSr61SGZFwCLcBGAsYHQ/s400/exp.JPG" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hubble va notar
com (quasi) totes les galàxies que observava s'allunyaven de nosaltres. I també
va observar que, com més allunyada estava una galàxia, més ràpid s'allunyava!
Era el model perfecte del globus que s'infla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si tu bufes un
globus, sobre el qual has dibuixat petits cercles de color,
veuràs com tots els cercles s'allunyen de tots. I també notaràs que, si et
situes mentalment sobre una de les galàxies, observaràs que les demés
s'allunyen de tu quan s'infla el globus. S'allunyen a més velocitat com més
lluny estan dibuixats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquell
descobriment va significar un triomf per al model del Big Bang. Però no tots
estaven encara convençuts.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-z1ZledLljLE/XeAfe4NYUWI/AAAAAAADSDA/vZWJfM7jEQwSe4VmF-lIm_j16V41nhTtACLcBGAsYHQ/s1600/fred.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="642" height="197" src="https://1.bp.blogspot.com/-z1ZledLljLE/XeAfe4NYUWI/AAAAAAADSDA/vZWJfM7jEQwSe4VmF-lIm_j16V41nhTtACLcBGAsYHQ/s320/fred.JPG" width="320" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El gran
astrofísic britànic Sir Fred Hoyle no hi estava d'acord. Ell seguia defensant
un model estàtic i etern del cosmos. I va ser ell, qui, en un programa de ràdio
de la BBC allà pels anys 30 del segle passat, va voler mofar-se del model
rebel, i el va anomenar despectivament "Big Bang", la gran explosió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ves per on, Hoyle
li va fer una enorme operació de marketing al nou model cosmològic, ja que li
va inventar un nom que, de seguida, va calar i que ha perdurat fins ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">El segon gran
triomf del Big Bang va arribar l'any 1965</span></i></b>. Dos físics americans estaven provant
una antena de comunicacions prop de New Jersey, quan varen notar una molesta
interferència que rebien del cel. Primer varen pensar que era provocada per la
ciutat, però la cosa és que la seguien rebent apuntessin on apuntessin. Aquella
interferència era, a més, extraordinàriament homogènia: des de punts allunyats
del cel arriba pràcticament la mateixa radiació a la mateixa temperatura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ckHuWpc_qGc/XeAekDQHTOI/AAAAAAADSCo/9lf9TLm9_vAOz0PdIhCD0ytyP1mIY5VMQCLcBGAsYHQ/s1600/mic.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="331" data-original-width="284" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ckHuWpc_qGc/XeAekDQHTOI/AAAAAAADSCo/9lf9TLm9_vAOz0PdIhCD0ytyP1mIY5VMQCLcBGAsYHQ/s320/mic.JPG" width="274" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No es va trigar
gaire en relacionar aquesta descoberta totalment casual amb el model del Big
Bang. Els cosmòlegs havien predit que, poc després del moment zero de l'univers
(uns 380.000 anys després), s'hauria alliberat una radiació, una llum d'altíssima
energia que ompliria l'espai i que, degut a l'expansió de l'univers, s'hauria
refredat extraordinàriament i ens arribaria avui en forma de vulgars i fredes microones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Els cosmòlegs
varen saltar d'alegria. Allà al davant tenien la confirmació de la predicció. I
els 2 físics, en Penzias i en Wilson, també varen saltar d'alegria, ja que <span style="font-size: large;">els
va caure un Nobel del cel.</span></span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per si el model
no en tingués prou amb això, poc a poc els astrofísics varen anar quadrant, un
a un, els fets que s'observen a l'univers amb el model del Big Bang. Fins i
tot, la mateixa composició del cosmos era perfectament predita pel nou model.
Extraordinari (a pesar de tot, Fred Hoyle va morir sense mai acceptar-ho).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les fórmules
matemàtiques, provinents de la relativitat general, que explicaven el Big Bang
es van convertir en una eina fantàstica. Unes fórmules amb les que un podia
jugar a simular universos, que s'expandien per sempre, o que s'acabaven
col·lapsant. Fórmules que semblaven explicar a la perfecció el nostre univers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Però la perfecció
cotitza molt cara. I no es va trigar en admetre que hi havia alguna qüestió de
detall que el Big Bang no acabava de resoldre. I allò resultava força molest.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Una de les pegues
que es va identificar va ser la que rep el nom del<span style="font-size: large;"> problema de l'horitzó</span>.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I diu així.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En cosmologia, diem horitzó (de partícula) a la regió de l'espai que conté tots els objectes
que han tingut temps de fer-nos arribar la seva llum des de l'inici de
l'univers. En altres paraules, actualment el nostre horitzó equivaldria al que
anomenem univers observable. Una immensa regió del cosmos, a la que vulgarment
ens referim com a ... univers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Si us sembla
complicat, no abandoneu si us plau l'article. És més senzill del que sembla.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com sabeu, la
llum viatja a una velocitat constant. És un ritme enorme, prop de 300.000 km a
cada segon. Però tot i ser gegantina, aquesta velocitat és finita. I per obligació
triga molt de temps en poder creuar les grans extensions del cosmos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Imagina't per un
moment que l'univers de debò és molt, però molt més gran que el que nosaltres
anomenem univers. Les galàxies que es trobin molt lluny ens seran invisibles,
simplement perquè la seva llum encara no ens haurà arribat. Haurà estat
viatjant a tota pastilla (a la velocitat de la llum) cap a nosaltres, però en
els 13.800 milions d'anys de vida que li calculem a l'univers encara no ens haurà arribat. Direm
que aquesta galàxia és fora del nostre horitzó, fora de la nostra possibilitat
d'observació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La importància de
l'horitzó de partícula és enorme, i no simplement per una qüestió
observacional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si dues
partícules es volen posar d'acord i presentar la mateixa temperatura, és
obligat que quelcom les comuniqui i que transfereixi energia (calor) d'una a
l'altra fins a equilibrar-les. I no hi pot haver un "quelcom" més
veloç que la llum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això vol dir que
un pot arribar-se a creure que tot allò que és dins l'horitzó de partícula pugui assolir, aproximadament, la mateixa temperatura. Simplement perquè la llum ha
tingut temps de viatjar i posar en contacte els objectes dins l'horitzó
(<span style="font-size: large;">aquesta és, precisament, la definició d'horitzó</span>).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però una cosa és
creure's això, i una altra, ben diferent, és creure's que objectes que es
trobin més allunyats entre si que els seus respectius horitzons hagin pogut
establir uniformitat tèrmica. <b><i><span style="color: #741b47;">Com ho han pogut fer, si ni la llum ha tingut
temps de posar-los en contacte i equilibrar temperatures?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I aquí és on
apareix el problema de l'horitzó. Resulta que quan un observa la radiació que
van detectar en Penzias i en Wilson, anomenada radiació còsmica de microones,
veu que és extraordinàriament homogènia. Fins i tot quan apunta els
instruments a 2 punts del cel diametralment oposats, a la dreta i a l'esquerra.<span style="color: #741b47;"><b><i> I la decepció és gran...
perquè és fàcil adonar-se que aquests 2 punts mai no han tingut temps de
posar-se en contacte!</i></b></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">No abandonis
encara. Aguanta una mica més, que la cosa s'anirà concretant (espero).</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-7oXwpbpEyLQ/XeAePy_O1mI/AAAAAAADSCg/WW6GWKLNA-cMRirMWtKVb0O99DYcuKIqACLcBGAsYHQ/s1600/hor2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="351" data-original-width="286" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-7oXwpbpEyLQ/XeAePy_O1mI/AAAAAAADSCg/WW6GWKLNA-cMRirMWtKVb0O99DYcuKIqACLcBGAsYHQ/s320/hor2.JPG" width="260" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tornem un moment
a la definició d'horitzó de partícula. Ens podríem imaginar que som al centre i
que estem rodejats per una gran esfera que conté tot l'univers que és observable per
nosaltres. El radi d'aquesta esfera seria... l'horitzó de partícula. Quadra oi?
Dèiem que l'horitzó marcava el límit de l'univers observable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Doncs bé, si
contemplem 2 punts de l'espai que estan sobre el límit d'aquesta esfera, és
IMPOSSIBLE que durant la història de l'univers hagin pogut intercanviar
informació, llum. Simplement perquè els separen actualment 2 radis de la nostra esfera, és
a dir, 2 horitzons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Molt bé. I què hi ha amb què puguem jugar, observar, i que es trobi en el llindar, en el límit de l'esfera? <span style="font-size: large;">Doncs
la radiació còsmica de microones</span>! Es va alliberar 380.000 anys després del Big
Bang, i per tant podem considerar, com a magnífica aproximació, com si s'hagués
creat en el mateix moment zero (ja que l'univers té 13,8 mil milions d'anys
d'edat, i 380.000 anys, comparats amb això, no són absolutament res!).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Observar la
radiació còsmica de microones equival, molt aproximadament, a observar quasi el
mateix Big Bang. De fet, és la llum més antiga que podem captar.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara és fàcil
veure el que deia abans: com és que 2 punts del cel, diametralment oposats, ens
envien radiació còsmica de microones tan brutalment homogènia? Què ha fet que
tots els punts de l'espai, mirem cap a on mirem, estiguin a la mateixa
temperatura si la llum no els ha pogut comunicar?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><span style="font-size: large;">Una possible
resposta al problema de l'horitzó és pensar que l'univers ja va néixer en
equilibri tèrmic</span>.</span></i></b> És a dir, que no ha calgut cap llum que transporti energia,
que comuniqui. Que tot va aparèixer a la mateixa temperatura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això, però, és
com molt poc elegant, ja que imposa una condició d'inici forçada. Per què
hauria d'haver estat així? <span style="font-size: large;"><span style="color: #741b47;"><i><b>La natura no té cap obligació de simplificar les
coses per als cosmòlegs, oi?</b></i></span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><i><b><br /></b></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una altra
possible explicació seria que el model del Big Bang falla estrepitosament. Que
la relativitat general no funciona com esperàvem, i que les fórmules que emprem
per a descriure tot el que acabo d'explicar no són correctes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un podria tenir
la temptació de pensar això, especialment si al problema de l'horitzó hi suma 2
nous problemes que amoïnaven als científics creadors del model del Big Bang. Un
d'ells té a veure amb les observacions que ens mostren un <span style="font-size: large;">univers extraordinàriament
pla</span> (cura amb el que entenem per pla! Ens estem referint a que en el nostre univers
sembla funcionar la geometria que hem après de petits, i que anomenem
Euclidiana, segons la qual, per exemple, els angles d'un triangle sumen 180
graus).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per què és pla? És una probabilitat contra ... infinites!</span> Si l'univers
és realment pla (encara ens queda una diminuta incertesa al respecte), la natura
s'hi ha esforçat de debò! Perquè li hagués estat molt més senzill construir un
cosmos corbat. Tan corbat com hagués volgut, poc o molt. Infinites
possibilitats contra una sola, contra només un univers pla, que no admet
variacions. <b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">O ets perfectament pla, o no ho ets i ets corbat.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">L'altra problema
és el dels monopols. Va, va... que ja acabem aquesta part. Aguanta!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El model del Big
Bang i la nostra física prediuen que poc després del moment zero es devien
formar monopols, que vindrien a ser objectes meitat d'un imant. Els nostres
imants, tots els que coneixem a la natura, tenen 2 pols. Encara és hora que
descobrim un imant amb només un pol, això sembla no existir. Però, com deia, la
física prediu que han d'existir, i molts, i que es van formar en el Big Bang. On dimonis
són?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">3 grans problemes,
doncs. El de l'horitzó, el de l'univers pla, i el de l'absència de monopols.
Tirem ja el Big Bang a la brossa? No tan ràpid.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si vols descartar el model, i la relativitat general, ho tens fotut. Has de
ser capaç de construir un model que proporcioni un relat de l'univers tan
increïblement perfecte com ho fa el Big Bang.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per aquest motiu,
alguns astrofísics fa temps varen pensar que existia una altra possibilitat.
Una que passava per completar, per modificar, el model del Big Bang, pensant en
un procés que hauria tingut lloc poc després del moment zero i que resoldria
alhora els 3 problemes comentats. <b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">La inflació.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Us he dit, al
començament d'aquest article, que m'havia fet mandra. Ja veieu una mica perquè.
És, segurament, l'article més llarg i complex que he escrit en el bloc. Un bloc
divulgatiu, en què sempre he intentat que les coses fossin senzilles (no sé si
sempre ho hauré aconseguit). Però quan un se'n va al naixement del cosmos, de senzill,
senzill, res <b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">(de nou, per què la natura hauria d'haver creat un relat senzill
només per facilitar-me a mi explicar-lo?)</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Deixeu que us digui que, des de petit, sempre m'ha pogut la via experimental. Aquesta és la raó
per la qual, tot i fascinar-me l'univers, vaig fer Química en primer lloc. Aquesta és una
ciència bàsicament experimentalment, amb la que un pot fer i desfer. Pot
mesclar, remenar i comprovar. És clar que ràpidament em vaig passar a la
Quàntica... on justament un no pot ni mesclar, ni remenar ni a penes comprovar
res. No sé, no sé què em va passar, la veritat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bé, la cosa és que també amb això de la inflació, i especialment pel que fa al problema de l'horitzó, volia experimentar. Volia emprar jo mateix les fórmules que es deriven de la
relativitat general, l'anomenada equació de Friedmann, i comprovar numèricament tot el que us he estat explicant.
Comprovar la magnitud de la tragèdia, com de gran és el problema del Big Bang
original.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mandra un altre cop. Havia de treure temps, i ganes. I tornar a consultar llibres de cosmologia,
plens de formuletes, d'aquelles que quan les veus tens ganes de passar
pàgina... només per descobrir amb horror que la següent està encara més farcida
que la que acabes d'abandonar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Total, que ho he
fet. He estat com unes 3 setmanes, i he acabat precisament avui.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I sí. Puc donar
fe que el problema de l'horitzó existeix, i que la inflació, que ara us
explico, ho resol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els meus càlculs,
en els que he hagut d'aplicar moltes aproximacions, jugant amb un model
d'univers simplificat, de fireta, indiquen que punts separats a l'espai per més
d'uns 2 graus no poden tenir radiació còsmica de microones tan homogènia com
rebem. Pensa-hi: 2 graus... no són res! (és l'equivalent a 4 llunes, una al
costat de l'altre, en el nostre firmament). És, per tant, increïble que puguem
estar rebent la radiació de fons idèntica de qualsevol lloc del cel!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Com ho resol, tot
això, la inflació?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El model
inflacionari explica que molt poc després del moment zero, l'univers va patir
una expansió exponencial, brutal, durant una minúscula fracció de temps. Un cop
acabada aquesta fase inflacionària, l'univers ja es va seguir expandint
normalment, al ritme del model del Big Bang.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Anem a veure com
funciona la inflació i com resol els problemes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">T'aviso, però,
que les xifres són... inimaginables. Agafa't bé, que venen corbes. Però si has aguantat fins aquí, ara ja no ho pots deixar, eh?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després d'una bilionèsima
de bilionèsima de bilionèsima de segon del moment zero (<span style="font-size: large;">t'he avisat!</span>) va
començar la inflació, i va durar 100 bilionèsimes de bilionèsimes de bilionèsimes
de segon (<span style="font-size: large;">com ho portes?</span>). Durant aquest temps increïblement curt, l'univers es va expandir al
menys 10 bilions de bilions de cops! (<span style="font-size: large;">ho sé, ho sé, a mi també em mareja</span>)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Espera, però, que
ara ho veuràs amb xifres que he fet.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Recorda que no
sabem com de gran és l'univers, només podem intuir la dimensió del nostre
univers observable, la "petita" regió del cosmos que agrupa totes les
galàxies que formen el que anomenem "univers".<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><b><i><span style="color: #741b47;">Doncs aquesta
regió, el que ara és el nostre univers observable, va créixer, amb la inflació,
des d'una mida subatòmica a quelcom tan gran com un autocar! En només, recorda,
100 bilionèsimes de bilionèsimes de bilionèsimes de segon.</span></i></b><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com t'has quedat? Mola, oi? Tot l'univers observable, milers de milions de galàxies, comprimit en un autocar, i abans en una boleta molt, molt més petita que un àtom.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><b><i><span style="color: #741b47;">Felicitats! Ara és quan ja pots agafar aire i relaxar-te, perquè ja hem fet el més difícil. Ara ja ve costa
avall</span></i></b>. </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després de la inflació, segueix el Big Bang normal, amb l'avorrida expansió de tota la vida, que
ha fet que, durant 13,8 mil milions d'anys, aquest autocar creixi fins a ser el
nostre univers observable, una esfera d'uns 40.000 milions d'anys llum de radi!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I què fa la
inflació respecte els problemes que tenia el model bàsic del Big Bang?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'expansió
exponencial, tan brutal, de la inflació el que va fer és empènyer cap a fora de
l'horitzó de partícula pràcticament tot el que hi havia en aquell moment. Ho
represento a la figura següent:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-MaMJMqtAHnc/XeAdjVUsEMI/AAAAAAADSCU/f82IyAtnI-gMAV2tE9yn0ZQYQWc4SuWEwCLcBGAsYHQ/s1600/hopa.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="575" data-original-width="923" height="398" src="https://1.bp.blogspot.com/-MaMJMqtAHnc/XeAdjVUsEMI/AAAAAAADSCU/f82IyAtnI-gMAV2tE9yn0ZQYQWc4SuWEwCLcBGAsYHQ/s640/hopa.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
Et recordo que el
que hi havia dins de l'horitzó de partícula estava connectat, comunicat per la
llum, i, per tant, podria haver assolit l'equilibri tèrmic. Quan s'atura la
inflació, han quedat fora de l'horitzó partícules que abans havien estat dins.
Quan, al llarg de la història de l'univers, aquest es va anar expandint xino-xano
alhora que creixia l'horitzó de partícula (perquè la llum havia tingut més temps per recórrer les distàncies), hi va haver punts que tornaren a entrar dins el nostre
horitzó, però que ja havien estat dins abans de la inflació. I és per això que,
quan els observem ara, en el mateix llindar de l'esfera de l'univers observable, els
veiem en equilibri. <b><i><span style="color: #741b47;">Simplement perquè ja ho havien estat abans del període
inflacionari.</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així és com la
inflació resol el problema de l'horitzó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També resol el de
l'univers pla. És senzill entendre-ho. Imagina't, de nou, un globus. Quan
l'infles, i l'infles encara més, si et fixes en una minúscula zona de la goma,
de la superfície de globus, veuràs que és pràcticament plana. També ho pots
pensar de la Terra! Tu dibuixes un triangle en un paper, sumes els angles, i
obtens 180 graus. I dedueixes que la Terra és plana! Error! Ets sobre una
esfera enorme, de quasi 6.400 km de radi. Però és tan gran, comparada amb el
full de paper on estàs dibuixant, que la curvatura del planeta no es nota, i et
sembla que vius en un món pla.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">El gegantí
creixement que provoca la inflació aplana l'espai proper a nosaltres. Converteix un espai que no
calia que en fos, de pla, en un cosmos observable quasi perfectament pla.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I el problema
dels monopols? També fàcil. Se'n van crear moltíssims a l'inici de l'univers,
però, de nou, l'expansió de la inflació els ha diluït extraordinàriament, de
forma que, fent números, un obté que és molt probable que no n'hi hagi cap ni
un dins el nostre univers observable! <b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Res estrany, doncs, en què mai n'haguem
detectat cap!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es diu que el
model inflacionari se li va ocórrer a un astrofísic britànic, de nom Allan Guth,
quan anava en bicicleta. Devia ser el seu moment d'eureka, de la poma de
Newton. Però el cert és que han estat molts els científics que han treballat
sobre aquesta hipòtesi, que refina el model del Big Bang, i que, més que mai,
converteix aquest model en una roca solidíssima, capaç d'explicar-nos el que
veiem allà fora. Capaç de relatar-nos, segon a segon, la història del cosmos.
La nostra història.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Segueixes aquí?
Espero que sí. Jo acabo ara d'escriure tot això d'una tongada. M'ha costat unes 2
hores i una coca-cola (és la meva dosi de cafeïna, ja que no prenc cafè), i he agafat forces per a redactar-ho després</span><i style="color: #741b47; font-weight: bold;"> </i>de la xerrada que he fet a noies i nois de segon de batxillerat de l'escola Frederic Mistral de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Només desitjo que a tu no t'hagi costat un mal de cap. Ben al contrari, voldria que t'hagués fet
venir preguntes al cervell. Detalls que no has vist clars i que necessites
pensar 2 o 3 vegades més. Si t'ha passat això, anem bé, perquè tot el que sigui
donar-li tombs al Big Bang significa meravellar-se amb l'increïble pla de la
natura, i els immensos esforços dels humils humans per apropar-se a
l'enteniment del cosmos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Ai, si Galileu i
Newton ho veiessin, això de la inflació!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-40270724422449872752019-10-30T11:13:00.001+01:002019-10-30T11:13:06.593+01:00La fotografia actual de l'exploració espacial... i el meu desig<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">A pesar de la
minsa quantitat d'inversió que dediquem a la investigació (sobre tot quan ho
comparem amb el que ens gastem en fabricar màquines de matar), l'exploració
de l'espai segueix força activa.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquesta és la
fotografia actualitzada de l'estat de la qüestió, si és que no he comès cap
error.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-2S255bUIvEI/XblX4MTuFFI/AAAAAAADRXI/XJnlHkthpF4Kb2uCB4qRcCFKaRcHmPbUQCLcBGAsYHQ/s1600/missions.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="786" data-original-width="1047" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-2S255bUIvEI/XblX4MTuFFI/AAAAAAADRXI/XJnlHkthpF4Kb2uCB4qRcCFKaRcHmPbUQCLcBGAsYHQ/s640/missions.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Us comento a
continuació el que crec que és el més destacable de la cosa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Començaré pels
asteroides.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-D1In08e5kFE/XblYbtjlA9I/AAAAAAADRXQ/NQ4pQ4f4ZCY0PhlUeiexq3QFphKt2866gCLcBGAsYHQ/s1600/_103600096_mediaitem103600095%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="660" height="235" src="https://1.bp.blogspot.com/-D1In08e5kFE/XblYbtjlA9I/AAAAAAADRXQ/NQ4pQ4f4ZCY0PhlUeiexq3QFphKt2866gCLcBGAsYHQ/s320/_103600096_mediaitem103600095%2B%25281%2529.jpg" width="320" /></a>
<li><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">Com
veieu, tenim 2 sondes orbitant roques còsmiques. I no només orbitant, sinó
també recollint mostres. Per una banda, els japonesos amb la Hayabusa-2, una
missió de la que ja n'he parlat en alguna altra ocasió i que és absolutament
espectacular. Porta voltant l'asteroide Ryugu des del 2018, i hi ha fet aterrar
varis robots. Les imatges que ha anat enviant són al·lucinants, incloses les
que varen capturar 2 petits enginys saltadors des de la superfície. La sonda
tornarà a la Terra l'any 2020 transportant mostres de l'asteroide.</span></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-_Y0tC_BGXQo/XblYk8LTMaI/AAAAAAADRXU/P7uuRyXTTHgUADQncYqZ6M2WWalwcw_dgCLcBGAsYHQ/s1600/maxresdefault%2B%25283%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-_Y0tC_BGXQo/XblYk8LTMaI/AAAAAAADRXU/P7uuRyXTTHgUADQncYqZ6M2WWalwcw_dgCLcBGAsYHQ/s320/maxresdefault%2B%25283%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-indent: -24px;">
<br /></div>
<div style="text-indent: -24px;">
<br /></div>
<ul>
<li>Per
altra banda, els americans estan estudiant l'asteroide Bennu, un objecte
potencialment perillós per a la Terra. La missió OSIRIS-REX també recollirà
mostres i ens les portarà de tornada l'any 2023.</li>
</ul>
<br /><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Mart segueix sent
el rei.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-indent: 0px;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-fBnGmFBhGno/XblY_HCL2BI/AAAAAAADRXg/6zm3G1h4JkwsEJHSsZ_dAZLdlFEgQCg4ACLcBGAsYHQ/s1600/mars.jpg.optimal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-fBnGmFBhGno/XblY_HCL2BI/AAAAAAADRXg/6zm3G1h4JkwsEJHSsZ_dAZLdlFEgQCg4ACLcBGAsYHQ/s400/mars.jpg.optimal.jpg" width="400" /></a></div>
<ul>
<li><span style="text-indent: -18pt;">Hi ha
moltes raons que fan que Mart sigui la nineta dels ulls de les agències
espacials. Per començar, es troba aquí mateix, a tan sols uns 7 mesos de viatge
amb la tecnologia actual (sempre, això sí, que el planeta roig i la Terra es
trobin en configuració òptima, cosa que passa cada 2 anys aproximadament). Es
tracta, a més, d'un planeta rocós, amb atmosfera (tot i que molt feble i gens
semblant a la nostra) i aigua gelada. Els robot ens han ensenyat que el planeta
tenia aigua líquida en superfície fa milers de milions d'anys, la qual cosa
converteix aquell món en un objectiu preferencial per anar a buscar-hi vida
potser fòssil. Com a mi m'agrada dir cada cop més a les conferències sobre
Mart, <span style="font-size: large;">aquest planeta és la meva aposta de "tot al vermell"</span>, ja que en
els anys que em queden difícilment veuré l'exploració intensa, en busca de
vida, de cap altre lloc. De forma que si me'n vull anar d'aquest món amb
respostes, la meva esperança es troba sota la sorra de Mart.</span></li>
</ul>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-L3K0bsTca_U/XblZTT-YKAI/AAAAAAADRXk/svq6tQKtOsE-GejMWipWM_mvhZyWwcE1ACLcBGAsYHQ/s1600/PIA22486_hires.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1336" height="306" src="https://1.bp.blogspot.com/-L3K0bsTca_U/XblZTT-YKAI/AAAAAAADRXk/svq6tQKtOsE-GejMWipWM_mvhZyWwcE1ACLcBGAsYHQ/s400/PIA22486_hires.jpg" width="400" /></a>
<li>Ara
per ara, hi tenim 2 dispositius explorant. La Insight, la missió de la
qual és estudiar l'interior del planeta, i que ja ens ha enviat els sons del
primer terratrèmol detectat en un altre planeta, així com també el del vent
marcià. I el robot Curiosity, l'únic que queda viu després que declaréssim
oficialment mort l'Opportunity el mes de gener. Curiosity porta ja 7 anys allà,
i això és molt per a un robot marcià. Aquest heroi s'ha fet vellet, va coix, i
té Alzheimer (ha perdut la memòria varis cops, i la NASA ha hagut de
reinicialitzar el seu cervell 3 vegades). És un geòleg incansable, que ens ha
permès disposar de moltes evidències sobre el passat humit del planeta roig.
Ara desitja que arribin els substituts, robots que sortiran de la Terra l'any
proper i que són biòlegs. Els enviaran la NASA i l'ESA. I potser també un altre
els xinesos.</li>
</ul>
<br /><div>
<b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;"> Venus el gran oblidat.</span></i></b></div>
<div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-w9pO90pDNnk/XblZgvHEGzI/AAAAAAADRXs/fvOxfBDwpE4qs8YMMDkLpJBBhpCuBNk0QCLcBGAsYHQ/s1600/phoebe-regio-640x381.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="381" data-original-width="640" height="237" src="https://1.bp.blogspot.com/-w9pO90pDNnk/XblZgvHEGzI/AAAAAAADRXs/fvOxfBDwpE4qs8YMMDkLpJBBhpCuBNk0QCLcBGAsYHQ/s400/phoebe-regio-640x381.jpg" width="400" /></a>
<li><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">Com
que els recursos són molt (molt, molt) limitats, això va en detriment de Venus.
També es troba al costat, però és un veritable infern. Un planeta tan semblant
en mida a nosaltres, que podria ser el nostre bessó. I en canvi és un lloc
temible. La seva atmosfera és densíssima, capaç d'esclafar molts dels
instruments que hi fem arribar. La seva temperatura faria que el mateix diable
l'escollís com a lloc per anar de vacances. És el planeta més càlid del Sistema Solar,
més que Mercuri, amb temperatures superiors als 440C! I això degut al gran efecte
hivernacle de la seva atmosfera carregada de CO2 i d'àcid sulfúric. Però a
pesar de les dificultats, grups de científics estan criticant que estiguem
deixant de banda aquest infern. No deix de ser un objecte interessant, que
potser ens pot parlar, si l'escoltem, de quin futur li podria esperar al nostre
planeta.</span></li>
</ul>
</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Just ara comencem
a sortir del Sistema Solar.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-aNnWKuAV87k/XblZvhXNc5I/AAAAAAADRX0/9Y1vw6tQ3EYzZbMVcNB0SU3gFJmJdxhCQCLcBGAsYHQ/s1600/sk-2017_04_article_main_mobile.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="768" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-aNnWKuAV87k/XblZvhXNc5I/AAAAAAADRX0/9Y1vw6tQ3EYzZbMVcNB0SU3gFJmJdxhCQCLcBGAsYHQ/s400/sk-2017_04_article_main_mobile.jpg" width="400" /></a>
<li><span style="text-indent: -18pt;">Els
que m'escolteu, sabeu que m'agrada crear comparacions per tal de facilitar la
divulgació. M'haureu sentit parlar en més d'una ocasió sobre la següent similitud: si
una estrella, un sistema solar, fos un edifici, una galàxia seria una ciutat.
Nosaltres habitem una immensa ciutat, anomenada Via Làctia, que conté uns 400
mil milions d'edificis. En el nostre, vivim en el tercer pis (on hi ha 2 portes, la
nostra i al costadet una de petita on vàrem anar per primer cop l'any 1969). El
quart pis ens fascina, com he dit abans, però encara no ens hem atrevit a
anar-hi, i el que fem és enviar sondes i robots que ens expliquen com és aquell
lloc. I quan sortim al balcó del nostre tercer pis contemplem la
lluentor de milers de vivendes a les que, de moment, només hi podem anar
somiant. Més enllà, albirem altres ciutats llunyanes, tant distants que no
podem distingir els seus edificis. Doncs bé, com a símbol absolut de la nostra
humilitat, les sondes més apartades de la Terra que tenim, les Voyager, que
varen sortir l'any 1977, es troben, hores d'ara, al vestíbul del nostre
edifici, just començant a obrir la porta que dona al carrer!</span></li>
</ul>
<br /><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Estudiant el Sol.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-wyTn0Hl2LV8/XblZ7RcRJ8I/AAAAAAADRX8/gzsRfnDVcAIGaUG5ZgE9rZ5a4_RFELNkQCLcBGAsYHQ/s1600/image_7067e-Parker-Solar-Probe.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-wyTn0Hl2LV8/XblZ7RcRJ8I/AAAAAAADRX8/gzsRfnDVcAIGaUG5ZgE9rZ5a4_RFELNkQCLcBGAsYHQ/s400/image_7067e-Parker-Solar-Probe.jpg" width="400" /></a>
<li><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">La
sonda Parker, de la NASA, és, potser, la més atrevida de totes. Ni més ni menys
que apropar-se a la nostra estrella! És una missió que estarà activa fins l'any 2025, i el que fa és orbitar en una trajectòria molt allargada, que la va fent
fregar, a pocs milions de quilòmetres de distància, el Sol, per a després
allunyar-la i tornar a agafar forces pel pas següent. Per què el Sol? Doncs
perquè encara és un desconegut! L'astre rei ens amaga misteris, i un
dels més fascinants és el relatiu a la seva corona. La corona solar és la gran regió
que l'envolta. Sabem que és a temperatures superiors al milió de graus, però no
entenem exactament perquè, quan la superfície solar és "només" a
6.000. Estem quasi segurs que aquest brutal gradient té a veure amb fenòmens
magnètics, però ens falta encara molt per precisar. I l'estudi del Sol, i en
particular de la seva corona, és fonamental per tal de poder predir, i
protegir-nos, de les anomenades tempestes solars, fenòmens que poden arribar a
ser catastròfics per a una societat tan tecnificada com l'actual.</span></li>
</ul>
<br /><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Només 3 figuretes
de Lego exploren els grans planetes del Sistema Solar.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-oxzReWyWjxY/XblaVsmHEmI/AAAAAAADRYI/TxX2tAHlaxgErbNzByJJU6F7YHvGLf-rgCLcBGAsYHQ/s1600/Juno-lego-figures.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="615" height="265" src="https://1.bp.blogspot.com/-oxzReWyWjxY/XblaVsmHEmI/AAAAAAADRYI/TxX2tAHlaxgErbNzByJJU6F7YHvGLf-rgCLcBGAsYHQ/s400/Juno-lego-figures.jpg" width="400" /></a>
<li><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">Bé,
en realitat només Júpiter. Es tracta de la sonda Juno, de la NASA, que porta a
bord 3 legos (una figura representant al déu Júpiter, una altra a la deessa
Juno, i la tercera al gran Galileu). Després de molts anys de magnífica
exploració de Saturn i els seus satèl·lits per part de la famosa Cassini, ara
per ara només tenim la Juno allà fora. Una missió que ha hagut de superar
forces problemes, el primer dels quals ja va amenaçar el projecte només entrar
en òrbita del planeta més gran del Sistema Solar, quan un dels seus coets va
fallar. En una òrbita que no és la inicialment planificada, Juno se n'ha anat
sortint, i ens envia dades i imatges del planeta que un dia molt llunyà va
voler ser sol.</span></li>
</ul>
<br /><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">A per bingo!</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-NBf1bGThQR8/XblaqO9PFkI/AAAAAAADRYU/63XUdMu326s08LnjeDNKAx9Ar39Ks1M8wCLcBGAsYHQ/s1600/Space-Pluto-NASA.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-NBf1bGThQR8/XblaqO9PFkI/AAAAAAADRYU/63XUdMu326s08LnjeDNKAx9Ar39Ks1M8wCLcBGAsYHQ/s1600/Space-Pluto-NASA.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://1.bp.blogspot.com/-NBf1bGThQR8/XblaqO9PFkI/AAAAAAADRYU/63XUdMu326s08LnjeDNKAx9Ar39Ks1M8wCLcBGAsYHQ/s1600/Space-Pluto-NASA.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-NBf1bGThQR8/XblaqO9PFkI/AAAAAAADRYU/63XUdMu326s08LnjeDNKAx9Ar39Ks1M8wCLcBGAsYHQ/s400/Space-Pluto-NASA.jpeg" width="400" /></a></div>
<li><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">Si hi
ha una missió que estigui traient el màxim rendiment de la inversió, aquesta és
la New Horizons. Inicialment va ser dissenyada per explorar Plutó, cosa que va
fer l'any 2015 passant-hi força a prop. Em quedaria sense adjectius si em poso
a parlar de les dades i imatges que ens va enviar, i de com aquell món ens ha
sorprès, burlant-se de les nostres regles i classificacions. </span>I és que a
Plutó, igual que a la natura en general, li és absolutament igual el que
nosaltres pensem i quins llindars establim per a dir el que és i el que no és. </li>
</ul>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-J0gywPPu9Jo/XblgYMxFFZI/AAAAAAADRY8/V0MSyWISHP0AZvHirRbAC_4TNIoq21JxgCLcBGAsYHQ/s1600/ultima-thule-lo-ca05_022219.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1461" data-original-width="1544" height="302" src="https://1.bp.blogspot.com/-J0gywPPu9Jo/XblgYMxFFZI/AAAAAAADRY8/V0MSyWISHP0AZvHirRbAC_4TNIoq21JxgCLcBGAsYHQ/s320/ultima-thule-lo-ca05_022219.png" width="320" /></a>
<li>Va ser una missió amb tant d'èxit, que els científics es van plantejar estendre-la,
dirigint-la, amb poca despesa més, cap a un nou objecte encara més allunyat. I
així ho va aprovar la NASA, de forma que la New Horizons, fent honor al seu
nom, va passar al costat d'un objecte del Cinturó de Kuiper l'1 de gener d'enguany. Un cos gelat que es va
batejar amb el nom de Ultima Thule, i que, a mida que la sonda americana s'hi
apropava, va començar a mostrar la seva increïble forma d'enorme ninot de neu,
molt adient per a aquelles dates. Encara ara estem descarregant dades d'aquest pas.
Però la cosa sembla que no acaba aquí. La New Horizons està en perfecta forma,
i s'està analitzant un nou allargament de la missió, que dependrà de si es pot
detectar un objecte situat en el camí de la nau.</li>
</ul>
<br /><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><b><span style="color: #741b47; font-size: large;">En ruta cap a
Mercuri.</span></b></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WyFmu3ea-UI/Xbla1A4xMLI/AAAAAAADRYY/ldK9he1STGwj1YQceOZs4be_HJl2z5x4gCLcBGAsYHQ/s1600/discoveryofc.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="800" height="196" src="https://1.bp.blogspot.com/-WyFmu3ea-UI/Xbla1A4xMLI/AAAAAAADRYY/ldK9he1STGwj1YQceOZs4be_HJl2z5x4gCLcBGAsYHQ/s400/discoveryofc.png" width="400" /></a>
<li><span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">La
missió BepiColombo és un projecte conjunt entre l'agència espacial japonesa
(JAXA) i l'europea (ESA). Actualment es troba en ruta cap al planeta més proper
al Sol, on és previst que hi arribi l'any 2024, després de 6 anys de vol. 6
anys? Sembla molt per anar a Mercuri, oi? I és que hi ha enormes dificultats
per a poder posar una sonda en òrbita d'aquell petit planeta. Les naus arriben de
l'espai a grans velocitats, i la feble gravetat de Mercuri no és suficient com
per a frenar-les. Així que la Bepi-Colombo utilitza vàries passades a prop de
la Terra, de Venus i del propi Mercuri per a modificar la seva òrbita i
adoptar-ne una que la permeti ser capturada pel planeta quan toqui. Es tracta
d'un món poc explorat, i quasi tot el que sabem d'ell és gràcies a una
llegendària missió, anomenada Messenger, que hi va entrar en òrbita l'any 2011.
Entre els objectius de la nova missió es trobem l'estudi del camp magnètic (per
què Mercuri en té?), i de l'estructura del que és un exemple de planeta molt proper a la
seva estrella.</span></li>
</ul>
<br /><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">I no m'oblido del
nostre laboratori, a la frontera.</span></i></b><div>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-k-hglqtlpcw/XbldrM_98lI/AAAAAAADRYw/jGPWyAQXElch8Gi9NbytmmTH35i66GJXwCLcBGAsYHQ/s1600/astronaut_lookout.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="847" data-original-width="1505" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-k-hglqtlpcw/XbldrM_98lI/AAAAAAADRYw/jGPWyAQXElch8Gi9NbytmmTH35i66GJXwCLcBGAsYHQ/s400/astronaut_lookout.jpg" width="400" /></a>
<li><span style="text-indent: -24px;">En el resum de missions, no he inclòs la multitud de naus en òrbita terrestre. Però no vull
acabar la revisió sense parlar de la frontera. L'Estació Espacial
Internacional. Permanentment habitada des de l'any 2000, és el lloc més llunyà
on ens hem atrevit a estar des del 1972, el darrer cop que vàrem trepitjar la
Lluna. En aquest laboratori, a només 400 km d'alçada, és on estem practicant,
aprenent i preparant-nos per anar més enllà. <span style="font-size: large;">Ho comparo a qui va a la piscina,
i toca amb els dits dels peus l'aigua, la troba gelada i no s'atreveix encara a
llançar-s'hi.</span></span></li>
</ul>
<ul><a href="https://1.bp.blogspot.com/-G8Mb4JflgTs/XblhjdsutDI/AAAAAAADRZE/tTZnaW3hTk0tN-sTplIgYnNb-ivcY7smQCLcBGAsYHQ/s1600/16d8a8623357221e52b073970ef486f5.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-G8Mb4JflgTs/XblhjdsutDI/AAAAAAADRZE/tTZnaW3hTk0tN-sTplIgYnNb-ivcY7smQCLcBGAsYHQ/s400/16d8a8623357221e52b073970ef486f5.jpg" width="400" /></a>
<li>És des de
l'Estació Espacial que ens mirem la Lluna, a punt de tornar-hi. I contemplem
Mart, on volem caminar durant la dècada dels 30. Però sobre tot, és des de 400
km que al·lucinem amb les insuperables visions del que és l'enveja dels
planetes de l'univers. Un món blau, que ha vist aparèixer i evolucionar la
vida.</li>
</ul>
<br /><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Si disposéssim de
més...</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;">...
més faríem. En aquesta línia, vull tornar a insistir en el tema. Si algú es pregunta
quin sentit té gastar-se tants diners a l'espai quan hi ha gent que passa gana,
potser cal posar en perspectiva la paraula "tants". Una missió no
tripulada a Mart es pot pagar amb menys de 10 avionets de combat (estic parlant
del cost de desenvolupament de la missió, construcció, viatge, exploració, nòmines de
personal...). Com ens ha ensenyat la història, la ciència i el desenvolupament
tecnològic i del coneixement no són els enemics, sinó justament poderosos
aliats. L'enemic som nosaltres mateixos, l'ús que li estem donant a tot allò
que som capaços de construir.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><span style="font-size: large;"><b><i><span style="color: #741b47;">Penso
que l'exploració de l'espai és com una segona oportunitat</span></i></b>.</span> Un projecte que
hauria de ser conjunt, per a practicar allà fora els valors que no hem sabut, o
volgut, aplicar aquí, al nostre planeta. Valors com la solidaritat o la pau. I
que potser, si som capaços de fer-ho, algun dia, amb el que haguem après, podrem
importar aquests valors a casa nostra. El que ens hem d'esforçar és a no
repetir els errors d'aquí a l'espai.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-yNjHc-ChAS8/XblbLSSQMXI/AAAAAAADRYk/gVfp-Ehok3cW6HvP94uMZNagxsVxnfg-gCLcBGAsYHQ/s1600/school-3720905_960_720.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="708" data-original-width="960" height="472" src="https://1.bp.blogspot.com/-yNjHc-ChAS8/XblbLSSQMXI/AAAAAAADRYk/gVfp-Ehok3cW6HvP94uMZNagxsVxnfg-gCLcBGAsYHQ/s640/school-3720905_960_720.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">I a pesar que alguns dels lideratges actuals
volen estendre el missatge de la confrontació i de la guerra a l'òrbita de la
Terra i més enllà, la meva confiança en
les noves generacions és absoluta.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<br /></div>
JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-22725898722575112292019-09-12T16:02:00.000+01:002019-09-12T16:02:40.374+01:00L'helicòpter amb nom de drac que buscarà vida en un món taronja<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Si allà hi ha
quelcom viu, i ha desenvolupat la capacitat d’escoltar sons, el sentirà venir.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I si té ulls, la
capacitat de veure, el veurà volar.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I si també té la
capacitat de sorprendre’s, segur que ho farà, perquè mai abans haurà vist ni
escoltat res igual.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La nau Dragonfly
de la NASA explorarà Tità, el satèl·lit més gran de Saturn, volant per sobre de
les valls, planures i muntanyes, de forma similar a com fa un helicòpter.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La missió, en
fase de disseny, té data. S’enlairarà cap a la lluna de Saturn l’any 2026, i
arribarà allà el 2034.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ABgiedJX1lg/XXpdNQwgIZI/AAAAAAADP8g/Dn_DO69xCtABiaREcjMHLS6aRL-rpfVFACLcBGAsYHQ/s1600/dragonfly-landing.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="554" data-original-width="985" height="356" src="https://1.bp.blogspot.com/-ABgiedJX1lg/XXpdNQwgIZI/AAAAAAADP8g/Dn_DO69xCtABiaREcjMHLS6aRL-rpfVFACLcBGAsYHQ/s640/dragonfly-landing.png" width="640" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Dragonfly
tindrà la mida d’una segadora de gespa, i portarà 8 rotors, que l’aixecaran del
gèlid terra i la permetran desplaçar-se per l’aire de Tità. Un “aire” força
diferent al nostre, però. Format principalment per nitrogen, però sense rastre
d’oxigen. I amb força gas metà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Per què Tità?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El 14 de gener de
l’any 2005 hi va aterrar la sonda Huygens de l’Agència Espacial Europea, que hi
havia viatjat transportada per la Cassini de la NASA. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Huygens va
penetrar la densa atmosfera de Tità, un món 50% més gran que la nostra Lluna, i
de color taronja producte de la interacció entre la llum del Sol i els
hidrocarburs de l’atmosfera. Al llarg del seu descens, primer en caiguda lliure
i escut tèrmic i després frenada per un paracaigudes, va fer que els seus
instruments científics no paressin de funcionar, recollint dades. I també va
fer que els seus ulls, les seves càmeres, no paressin d’observar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-I3Uh7ABdJPQ/XXpdBQ6bO6I/AAAAAAADP8Y/t7uHncYkiLMN9T2hKfDrZKKPLUfLYuDyQCLcBGAsYHQ/s1600/videohuygens.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="387" data-original-width="516" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-I3Uh7ABdJPQ/XXpdBQ6bO6I/AAAAAAADP8Y/t7uHncYkiLMN9T2hKfDrZKKPLUfLYuDyQCLcBGAsYHQ/s400/videohuygens.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Va ser una
caiguda fascinant. Poc a poc, els aparentment impenetrables núvols taronja es
van anar obrint, i donant pas a formes que semblaven... Sí, allò eren muntanyes
i valls, que s’anaven perfilant de forma cada cop més clara.</span></i></b></span></div>
<br />
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-9EIIF4i6n7Y/XXpdBV4w9pI/AAAAAAADP8c/IcH2U_h96LYDQ51qCg0E8VjSrRb8j3zWgCLcBGAsYHQ/s1600/image_2408_4e-Titan.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="938" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-9EIIF4i6n7Y/XXpdBV4w9pI/AAAAAAADP8c/IcH2U_h96LYDQ51qCg0E8VjSrRb8j3zWgCLcBGAsYHQ/s320/image_2408_4e-Titan.jpg" width="187" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I la claredat de
les imatges provocava boques obertes de sorpresa en tot l’equip tècnic i
científic, a 1.400 milions de quilòmetres de distància, quan varen aparèixer marques,
en les vessants de les muntanyes, que recordaven erosions. Eren rierols secs!
Però no provocats per l’aigua, ja que aquell món és extraordinàriament fred
(-180 C), sinó per gas metà liquat!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Huygens va
tocar terra i es va balancejar suaument. Per sobre d’ella, el paracaigudes, que
ja s’havia desprès, va volar i va projectar la seva ombra sobre el terreny
proper. I la feble escalfor de la nau va fer que el metà gelat de sota s’evaporés,
creant una boirina momentània al voltant de la nau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Allà al davant de
Huygens es desplegava un paisatge increïble, pintat amb l’omnipresent color
taronja. A tocar de la sonda, es veien pedres de diferents mides, però totes
elles de formes arrodonides. Formes idèntiques a les que podríem trobar a qualsevol riu de la Terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La nau va estar
recollint i enviant dades durant uns 72 minuts, el temps que Cassini, la nau
mare que l’havia deixat caure, romania visible en el cel de Tità. Un cop
Cassini es va perdre per l’horitzó, l’exploradora Huygens quedà inert, acabada
la seva missió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Observacions i
estudis posteriors, fets per la mateixa Cassini, durant els 13 anys d’exploració
del sistema saturnià, i també amb pel telescopi espacial Hubble, han completat
el coneixement que actualment tenim de Tità. Els instruments han aconseguit
veure llacs i rius de metà, que en el moment i lloc de l’aterrament de la Huygens
es devien haver evaporat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Un cicle
complert, d’evaporació, núvols i boira, i pluja de gas metà (i potser també
età).</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Des de fa anys,
Tità ha encapçalat la llista de llocs on s’hi ha de tornar a explorar. I també
a buscar vida. El satèl·lit és ric en aigua (gelada en superfície). De fet, en
té molta més que la Terra! Qui sap si, protegida per les capes gèlides
superficials, aquesta aigua pot formar mars subterranis, escalfada pel nucli i
potser també per l’atracció gravitatòria de Saturn. De forma similar a com hem
descobert mars líquids sota la superfície d’Europa (satèl·lit de Júpiter).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I, en qualsevol
cas, aquest cicle estacional de metà... què pot suposar? Seria el primer lloc
on anar a detectar formes de vida no basades en l’aigua?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La missió
Dragonfly de la NASA ens haurà de donar respostes, i potser sorpreses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La nau aprofitarà
la gran densitat de l’atmosfera de Tità, unes 4 més que la nostra, i la menor
gravetat per a volar sense a penes esforç. Així aconseguirà desplaçar-se
centenars de quilòmetres, i explorar d’aquesta forma diferents regions del
satèl·lit. Podrà aterrar sobre una espècie d’esquís que el permetran mantenir l’equilibri
sobre la superfície gelada.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Sz-aVg9YccM/XXpdb9I_-yI/AAAAAAADP8s/Ljnfe9sZBRMrZRCXwVWysCrS1VrJsVkUgCLcBGAsYHQ/s1600/gallery-1504565072-pia14922-1_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-Sz-aVg9YccM/XXpdb9I_-yI/AAAAAAADP8s/Ljnfe9sZBRMrZRCXwVWysCrS1VrJsVkUgCLcBGAsYHQ/s320/gallery-1504565072-pia14922-1_1.jpg" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I, és clar, en
aquella densa atmosfera el soroll dels motors de la Dragonfly es transmetrà
potent. Le tènue escalfor que generarà l’electrònica dels seus instruments segurament
la rodejarà d’un halo fantasmagòric. <b><i><span style="color: #741b47;">Quina visió serà, observar-la volar!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Dragonfly
arribarà inicialment a prop de l’equador de Tità, a un camp de dunes conegut
com Shangri-La. Allà recollirà mostres i explorarà, desplaçant-se en vols de
fins a 8 quilòmetres. Però el seu destí final serà un cràter anomenat Selk, on
tenim evidències d’aigua líquida en un passat molt llunyà, quan l’impacte que
va crear el cràter va elevar les temperatures. També hi ha compostos orgànics
en aquesta ubicació, de forma que és un excel·lent lloc per a cercar-hi vida
antiga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Potser la nau
voldrà visitar també el lloc on descansa Huygens. Però aquesta no podrà alçar
els seus ulls, ni parar les orelles per a gaudir de l’espectacle. Si ho pogués
fer, ens enviaria una imatge extraordinària. La d’una espècie d'enorme insecte volant amb
8 motors giratoris, rodejat de núvols taronges. I molt més a munt, dibuixant-se
en el cel, la inspiradora imatge del gran Saturn, el senyor dels anells.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-myVxHp1_LoE/XXpdpBlRZ9I/AAAAAAADP80/NKd4Q9GGFbcOzbvpPAjdoy4fKMgvOWCOACLcBGAsYHQ/s1600/dragonfly.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1089" data-original-width="1600" height="271" src="https://1.bp.blogspot.com/-myVxHp1_LoE/XXpdpBlRZ9I/AAAAAAADP80/NKd4Q9GGFbcOzbvpPAjdoy4fKMgvOWCOACLcBGAsYHQ/s400/dragonfly.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fa res que hem
començat a esgarrapar el Sistema Solar. Estem explorant Mart amb robots, i hem
enviat sondes a Plutó i més enllà. Però hi ha tant per fer! Han passat només 62
anys des que l’Sputnik 1 es va enlairar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Som a les portes
de grans missions. Fascinants projectes cap a Mart, cap a Europa i Tità. Cap a
Encèlad (un altre dels satèl·lits de Saturn). Seguirem cavalcant sobre
asteroides i cometes, amb naus molt més avançades que la japonesa Hayabusa-2 i
l’americana OSIRIS/REX (que actualment són en òrbita al voltant de 2
asteroides). I cercarem contestar la gran pregunta de la vida durant els
propers anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Penso en el futur i
no puc evitar una fugaç ombra de tristor. Com m’agradaria fer avançar la fletxa
del temps de l’exploració espacial, per poder saber el que sabrem d’aquí a unes
desenes d’anys!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-58846187799475892522019-08-05T09:25:00.002+01:002019-08-13T08:53:09.136+01:00Guia per gaudir de la pluja d'estrelles de les Llàgrimes de Sant Llorenç<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">La pluja d’estrelles
més esperada de l’any.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">La més vista.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">La més fàcil d’observar.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">La més famosa.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I també la que
més ens recorda el nostre efímer pas pel cosmos.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les Llàgrimes de
Sant Llorenç, tècnicament conegudes com els Perseids són aquí, com cada mes d’agost,
per a arrossegar-nos a l’exterior, i gaudir no tan sols de les fugisseres, sinó
també del cel nocturn en general.</span></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-mCSZHzkctBQ/XVJr0ds1StI/AAAAAAACw5w/uUyl4C6GJVM4ToBSkU_Jd_RHtju2tQdZACLcBGAs/s1600/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="426" src="https://1.bp.blogspot.com/-mCSZHzkctBQ/XVJr0ds1StI/AAAAAAACw5w/uUyl4C6GJVM4ToBSkU_Jd_RHtju2tQdZACLcBGAs/s640/Perseids%2Bdes%2Bdel%2BPriorat%2Bagost%2B2019.jpg" width="640" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els que em seguiu
ja coneixeu el símil que m’agrada emprar per explicar, de forma senzilla, què
són les pluges d’estrelles. Imaginem que anem circulant per una autopista amb
el nostre cotxe. El vehicle serà la Terra, i la carretera l’òrbita del planeta
al voltant del Sol. Ah... i el parabrises serà la nostra atmosfera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Només ens fa
falta un altre element per a l’explicació. Aquest element serà un eixam de
mosquits que creua l’autopista just pel lloc que estem a punt de transitar. Els
insectes faran de petits fragments, molts d’ells minúsculs, que ha deixat al
darrera un cometa (o un asteroide) que va passar per allà fa temps.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan creuem el
núvol de mosquits, aquests mosquits impacten, en gran quantitat, contra el
parabrises del cotxe, i observem les seves marques contra el vidre. </span>Quan la Terra, en
la seva òrbita al voltant del Sol, creua el pas d’un antic cometa, que l'ha
sembrat de pols i petits fragments, aquests entren a l’atmosfera a gran
velocitat i es desintegren deixant un rastre de llum fugaç que observem
fascinats.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta és la raó
per la qual les pluges d’estrelles (que n’hi ha unes quantes al llarg de l’any)
sempre es produeixen en unes dates concretes. Justament quan el nostre planeta
travessa aquell pas de cometa (o asteroide).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Com gaudir de les
Llàgrimes?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La primera cosa
que es necessita és paciència. No és gens difícil veure’n un parell de
fugisseres força seguides, només amb uns instants d’observar el cel. Però si es
vol veure la pluja, és a dir, se’n volen veure forces, cal tenir paciència. I
això implica un lloc on poder estar còmodes, mirant el cel (i evitant el mal de
coll!). Una cadira, un matalàs...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">El lloc:</span></i></b>
evidentment, com més fosc, més probabilitats de veure’n. Però en definitiva,
tireu ma del lloc que més a la vora tingueu, sense tampoc obsessionar-vos. Durant
molts anys, jo havia anat a veure-les a la Serra de Collserola, a tocar de
Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si sou en nucli
urbà rural, intenteu deixar la llum dels carrers per sota vostre, observant des
d’una terrassa elevada, per exemple.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZXdOzN0YrbU/XUfnUsnJooI/AAAAAAACozU/r2lTwqVLuYQjlBweXT6rEx-kxOwnb0EKACLcBGAs/s1600/Fugissera%2Bi%2BJ%25C3%25BApiter.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZXdOzN0YrbU/XUfnUsnJooI/AAAAAAACozU/r2lTwqVLuYQjlBweXT6rEx-kxOwnb0EKACLcBGAs/s400/Fugissera%2Bi%2BJ%25C3%25BApiter.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Les dates:</span></i></b> aquesta
pluja d’estrelles dura molts dies. De fet, ja se’n poden observar. Però el
màxim s’espera les nits de l’11, 12 i 13 d’agost. Heu de saber que enguany
tindrem Lluna, cosa que no afavoreix gaire, perquè la seva llum esborra els
traços més fins i febles. Però això no és excusa! Quantes vegades hauré gaudit
dels Perseids en nits amb Lluna!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
La Lluna estarà
en fase creixent, i serà plena la nit del 15. Per tant, intenteu observar la
pluja d’estrelles com més aviat millor. Per exemple, podeu intentar-ho ja el 8,
9 o 10.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En qualsevol cas,
doneu sempre l’esquena a la Lluna. No importa la direcció en què mireu. Busqueu
un lloc de cel obert, com més obert millot. I us situeu d’esquena a la Lluna,
mirant la part de cel que no està envaïda pel nostre satèl·lit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Si voleu tenir
màximes probabilitats de visió, i no haver-vos de preocupar per la Lluna, observeu
de matinada, quan aquesta s’hagi amagat per l’horitzó oest</span></i></b>. La nit del 9 al 10
això passarà a la 1:30 de la matinada. I cada nit que passi, podeu afegir
aproximadament una hora a aquesta xifra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Què hem de veure?
Doncs fugisseres! Arriben sense avisar, i sempre, sempre, ens sorprenen. Quedem
bocabadats quan el traç de llum s’ha dibuixat al cel, i encara ens sembla veure’l
durant una estona fins i tot després que ja s’hagi apagat. De vegades, passen
minuts sense cap ni una. I, tot de sobte, en vénen 2 o 3 de seguides.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mentalment,
allargueu el traç lluminós cap al seu origen (és a dir, tireu una línia recta
que segueixi la direcció de la fugissera però cap al darrere), i veureu que
totes elles, amb independència de quin hagi estat el lloc del cel on les hagueu
caçat, semblen provenir d’un mateix punt. Aquest punt s’anomena radiant, i dóna
nom a la pluja d’estrelles. En el cas de les Llàgrimes, el seu radiant en troba
a la constel·lació de Perseu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Hi ha gent que
pensa que és cap a aquest punt, el radiant, on s’ha de mirar. Però això no té
per què ser així. Els traços de llum es poden veure en qualsevol lloc del cel,
i de fet com més allunyats del radiant apareguin, tindran tendència a ser més
llargs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Normalment, els
Perseids acostumen a tenir un color amb una certa tonalitat groga i, de
vegades, lleugerament ataronjada. Costa molt de descriure el color, però ara
mateix, mentre escric, tinc perfectament gravat al meu cervell com és el traç d’una
Llàgrima de Sant Llorenç. Vull dir que un cop n’hagueu vistes unes quantes,
gravareu també en la memòria el seu color peculiar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Mentre espereu,
podeu petar la xerrada amb familiars i amics... però no deixeu de mirar el cel,
eh? La famosa Llei de Murphy diu que en el moment en què us despisteu i no
mireu passarà la gran fugissera de la nit que tothom, menys vosaltres, veurà.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ASlEvlCoP9s/XUfngLCS9uI/AAAAAAACozY/ceJmQ0YZ3CY-Pg-3gxwudyf00wRXI_ssgCLcBGAs/s1600/Perseides.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1114" data-original-width="1522" height="292" src="https://1.bp.blogspot.com/-ASlEvlCoP9s/XUfngLCS9uI/AAAAAAACozY/ceJmQ0YZ3CY-Pg-3gxwudyf00wRXI_ssgCLcBGAs/s400/Perseides.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També podeu
deixar volar la imaginació, mentre observeu les pampallugues de les estrelles.
Si mireu de matinada, sense Lluna, tindreu l’espectacular Via Làctia a sobre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Per acabar, us voldria
explicar això que deia a l’inici del nostre pas efímer per l’univers.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De la descripció
de pluja d’estrelles queda clar que hi ha d’haver un objecte mare que ha deixat
els fragments al llarg de la seva òrbita, i que nosaltres ens creuem amb aquesta
òrbita (hi ho fem en els dies que es produeixen les pluges). <b><i><span style="color: #741b47;">Una petita
reflexió condueix a la conclusió que aquests objectes mares, cometes o
asteroides, són potencialment perillosos</span></i></b>, i que algun dia pot tocar la rifa.
Poden coincidir Terra i cometa en el mateix punt i en el mateix moment!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El cas dels
Perseids és, també, espectacular des d’aquest punt de vista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="color: #741b47;">El cometa que els
produeix s’anomena Swift-Tuttle, i, atenció, és l’objecte més perillós conegut
actualment per la humanitat.</span></i></b> Es tracta d’una enorme roca d’uns 26 km de
grandària! Pensem que la que va extingir els dinosaures podia tenir entre 5-10
km. Així que ja podeu imaginar què passaria si el Swift-Tuttle impactés. Segurament
esterilitzaria de vida aquest planeta!</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les probabilitats
que això passi, però, són petitíssimes, i de fet els càlculs indiquen que en
els propers milers d’anys segur que no passarà. I és possible que tampoc passi
en les properes desenes de milers d’anys, o centenars de milers... qui sap.
Però algun dia potser tocarà, a no ser que el cometa, que retorna cada 133
anys, desaparegui abans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Així que, quan
mireu les fugisseres de les Llàgrimes de Sant Llorenç, penseu en tot això.
Estem de pas, perquè la natura ens ha posat aquí, en aquest racó de l’univers,
i ens ha donat vida. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I la mateixa natura decidirà el moment en què un nou
catastròfic impacte canviï per sempre més la història del planeta, que seguirà
potser sense nosaltres. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Tot plegat, la fortuna i gratitud de ser vius.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Bona cacera a
tothom!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-25610016785920379982019-07-24T07:58:00.003+01:002019-07-24T07:58:39.237+01:00Uns cataclismes que pensàvem que enteníem<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">Segurament no hi
ha un cataclisme més desitjat pels científics que la mort explosiva d'una
estrella. I, en especial, d'una estrella de tipus solar.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Són les famoses
Supernoves de tipus Ia, l'explosió d'una nana blanca, la resta del que un dia
va ser una estrella de massa similar al Sol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-CDAodILfTFk/XTgBANS9tkI/AAAAAAACiOU/rVS7vkmAHvIA3V6hBeve9vrV366ca9ZjgCLcBGAs/s1600/images%2B%252814%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="203" data-original-width="248" src="https://1.bp.blogspot.com/-CDAodILfTFk/XTgBANS9tkI/AAAAAAACiOU/rVS7vkmAHvIA3V6hBeve9vrV366ca9ZjgCLcBGAs/s1600/images%2B%252814%2529.jpg" /></a><span lang="CA">I és que aquest
tipus de supernoves permeten als astrònoms calcular distàncies còsmiques. Si es
detecta una SN Ia en una galàxia llunyana, analitzant la llum de l'explosió es
pot estimar com de lluny es troba la galàxia que l'alberga. A més, com que aquestes
explosions són immenses, durant unes hores o dies la supernova arriba a brillar
quasi tant com tota la galàxia que la conté, de forma que la seva llum és visible des de
milers de milions d'anys llum de distància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i><b><span style="color: #741b47;">Però recentment,
les coses s'estan posant encara molt més interessant, amb això de les SN de tipus
Ia. És la història d'un puzle que es complica com més sabem, en lloc de simplificar-se.</span></b></i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Traslladem-nos al
darrer quart del segle passat. </span>Llavors els astrònoms
varen començar a entendre què eren aquestes explosions. L'espectre de la seva
llum no mostrava cap indicació de la presència, en l'astre moribund, d'hidrogen
o heli, de forma que l'estrella que explotava no podia ser "normal" (aquests 2 elements químics són els més abundants de la natura i els que composen la major part de la massa d'una estrella).</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan una estrella
similar al Sol es queda sense combustible nuclear al seu interior, es
desencadenen un seguit de mecanismes, governats per la gravetat, que marquen el
final de la vida de l'astre. En primer lloc, l'estrella s'expandeix
extraordinàriament (el Sol ho arribarà a fer tant que, en la seva vellesa,
s'engolirà uns quants planetes, Terra inclosa). Aquesta expansió està marcada
per un refredament de les capes externes de l'estrella, de forma que la seva
llum vira cap al vermell. L'astre s'ha convertit en una gegant vermella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Les darreres
reaccions de fusió nuclear en l'interior de la gegant són efímeres, i tracten
de guanyar temps a un destí inevitable. La fusió de l'heli per formar carboni i
oxigen dura relativament poc (desenes de milions d'anys), i quan aquesta font
d'energia s'apaga, la gravetat agafa completament el control.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">L'estrella
s'expandeix encara més, refredant-se, i acaba no podent retenir les zones més
esteses de la seva estructura, que s'escapen a l'espai formant el que coneixem
com una nebulosa planetària. Sense reaccions de fusió que generin energia, i
despullada de gran part de la seva massa, l'estrella agonitza.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El que queda
d'ella és la part més interna. Un nucli, format per carboni i oxigen, molt calent i que brilla només per
aquest fet, gràcies a la seva gran temperatura. Hem batejat aquest fòssil d'estrella amb
el nom de nana blanca, i el seu destí final serà refredar-se durant bilions
d'anys fins a apagar-se completament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">Però quelcom pot
trencar aquest procés de jubilació, i convertir-lo en un infern.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Els científics de
finals del segle XX havien arribat a la conclusió que les SN de tipus Ia
corresponien a les morts explosives de nanes blanques, quan aquestes
robaven material d'una estrella companya.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-8qbTN-J2Jlc/XTgA_hMAwmI/AAAAAAACiOQ/C7w7uOyXwNsbyhuT-JX66dRjb2VWg_oSgCLcBGAs/s1600/images%2B%252813%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="223" src="https://1.bp.blogspot.com/-8qbTN-J2Jlc/XTgA_hMAwmI/AAAAAAACiOQ/C7w7uOyXwNsbyhuT-JX66dRjb2VWg_oSgCLcBGAs/s400/images%2B%252813%2529.jpg" width="400" /></a><span lang="CA">La cosa
funcionava així. Imaginem un sistema binari, 2 estrelles que giren al voltant
d'un centre de masses comú (aproximadament el 50% de les estrelles de la nostra
galàxia formen aquest tipus de sistemes múltiples). La vida de les 2 estrelles
evoluciona a ritmes diferents, en funció de la massa que tenien al néixer. Suposem
que una de les estrelles, que era similar al Sol, s'ha convertit en una nana
blanca al final de la seva vida.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">Les nanes blanques són petites, sí, però
extraordinàriament compactes i denses.</span></i></b> Pot passar que si la segona estrella
s'ha inflat, en forma de gegant vermella per exemple, la poderosa gravetat de
la nana blanca comenci a robar material de les capes més externes de l'astre
company. Material que va caient, en trajectòries d'espiral, cap a la nana
blanca durant milions d'anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-3hK9G3fYf4A/XTgA_LK--7I/AAAAAAACiOI/VkETL6qU6NM2iNzZAGgu9TKTaHnKBKfGQCLcBGAs/s1600/5996d0c584d69.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="800" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-3hK9G3fYf4A/XTgA_LK--7I/AAAAAAACiOI/VkETL6qU6NM2iNzZAGgu9TKTaHnKBKfGQCLcBGAs/s400/5996d0c584d69.jpg" width="400" /></a><span lang="CA">Un nana blanca se
sustenta contra la seva pròpia gravetat gràcies tan sols a la resistència dels àtoms
a comprimir-se més enllà d'un cert punt. Però si la massa de la nana blanca
creix descontroladament, ni la mateixa pressió dels àtoms serà capaç d'aguantar
el pes. Arribat un cert límit, anomenat de Chandrasekhar, la resistència dels
àtoms cedeix, la nana blanca es desploma, la temperatura es dispara, i s'engega
una reacció nuclear en cadena que fusiona el carboni i l'oxigen i que condueix a
la gran explosió que esmicola, en qüestió de segons, la nana blanca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">El fet que totes
les explosions de SN Ia es produeixin així, és a dir, quan una nana blanca
assoleix un mateix llindar de massa (el límit de Chandrasekhar) és el que les ha
convertit en vares de mesurar distàncies.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">És com dir que totes les SN Ia són
bombetes de, posem pel cas, 100 watts. Totes elles. De forma que si mesurem com
de brillant es veu una supernova d'aquest tipus, podem saber la distància a la
que està (perquè coneixem que la seva lluentor intrínseca és de 100 watts).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquesta era la
teoria, i semblava funcionar extraordinàriament bé. Fins que ho va deixar de
fer.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">A mesura que es
tenien instruments més precisos, ja entrat el nou segle, es va començar a veure
que no totes les SN Ia eren iguals. Les corbes de llum d'algunes d'elles eren
peculiars, i s'apartaven de la resta. Però, sobre tot, cap instrument havia
aconseguit identificar, al costat d'una SN Ia a una estrella companya. Segons
el model anterior, ben a la vora de l'explosió devia quedar la gegant vermella,
aquella que havia proveït de material a la nana blanca provocant la seva mort.
On s'amagaven aquestes companyes?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">Poc a poc, el dibuix
es va anar complicant, tal com es va entendre que una nana blanca pot morir,
pot esdevenir supernova, d'altres maneres.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-j62eRY-As4c/XTgA_GLmx1I/AAAAAAACiOM/fVTZOP2V8eg0FFvNnJHCTkI1DCx0hKSswCLcBGAs/s1600/images%2B%252812%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="184" data-original-width="275" height="267" src="https://1.bp.blogspot.com/-j62eRY-As4c/XTgA_GLmx1I/AAAAAAACiOM/fVTZOP2V8eg0FFvNnJHCTkI1DCx0hKSswCLcBGAs/s400/images%2B%252812%2529.jpg" width="400" /></a><span lang="CA">Per exemple, la
fusió directa de 2 nanes blanques també produiria una supernova d'aquest tipus. De nou,
un sistema binari, en el que els seus 2 components hagin acabat com a nanes
blanques i que, lentament, girin apropant-se cada cop més. Quan cauen una sobre
l'altra, l'explosió està servida. És, també, una supernova de nana blanca, però
el mecanisme que l'ha produït no és el mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquest segon
escenari es considerava, però, poc significatiu. Es pensava que la major part
de les SN Ia provenien del mecanisme "estàndard", de la caiguda de
material fins al límit de Chandrasekhar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però, ves per on,
les tornes s'han girat, i actualment els astrònoms comencen a considerar que
segurament el mecanisme més habitual és el de la fusió de nanes blanques. En
part pel que deia abans, la dificultat de trobar una estrella companya en el
lloc de l'explosió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-H7M6_MQz2F0/XTgA_D-0ocI/AAAAAAACiOE/ZgHkBxBAbSAGMtPikhR_89L-RtZaVjXgACLcBGAs/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="201" data-original-width="251" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-H7M6_MQz2F0/XTgA_D-0ocI/AAAAAAACiOE/ZgHkBxBAbSAGMtPikhR_89L-RtZaVjXgACLcBGAs/s400/descarga.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">I, quan semblava
que la qüestió ja estava clara, apareix un tercer mecanisme!</span></i></b> Una mena de
combinació d'escenaris: la possibilitat, de nou en un sistema binari format per
2 nanes blanques, que una d'elles robi material de l'altra (avui sabem que les
nanes blanques estan rodejades d'una fina capa d'heli residual) i que acabi
superant, així, el famós límit de Chandrasekhar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquest nou
escenari quadraria amb el fet que s'han començat a detectar nanes blanques que
es mouen a enormes velocitats. Serien les companyes expulsades del lloc dels
fets per la gegantina empenta de l'explosió de la SN Ia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Així que, ara per
ara, els científics tenen obertes les 3 possibilitats, i totes 3 semblen reals
i amb evidències de la seva existència (sí, finalment s'han detectat companyes
gegants al costat d'algunes SN Ia). </span>3 mecanismes diferents que generen les
explosions de les supernoves Ia <b><i><span style="color: #741b47;">(tot i que sempre es tracta, al final, de la
mort explosiva termonuclear de nanes blanques).</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Ara les
investigacions van en la línia de saber com de probables són aquests
mecanismes. Quin d'ells és el més freqüent. I, com avançava, el que semblava
ser l'únic escenari fa uns anys ara s'està convertint només en secundari (o vés a saber si terciari!).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Si en aquests
moments estàs pensant que això és un desastre ja que malmet la utilitat de les
SN Ia per calcular distàncies, estigues tranquil. Els astrònoms, sense encara
entendre exactament els mecanismes implicats, han après, per experiència, a
"normalitzar" diferents corbes d'explosions SN Ia i a extraure'n
informació comuna, que és perfectament utilitzable com a etiqueta de potència
de bombetes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><b><i><span style="color: #741b47;">Seguirem emprant
les SN Ia com a cintes de mesurar distàncies, i gràcies a elles continuarem fent descobriments tan fonamentals com saber que l'univers s'expandeix acceleradament.</span></i></b> Només que ara caldrà
entendre millor com funciona un dels espectacles cataclísmics més
impressionants de tot l'univers. Un model que se'ns ha anat complicant com més
coses hem aconseguit saber.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">És ben bé allò de
com més sabem, més ens adonem del poquet que sabem.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<br /><br />
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-15517033523590089102019-05-23T14:03:00.000+01:002019-05-23T14:03:49.145+01:00L’energia que estira l’univers bé mereix un disc<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Dins sa teva mà veig</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>tots els camins.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Em porten a llocs</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>on no he estat mai.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Com el teu cos nu,</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>tanta llum, tanta pau.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>D'on surt tot aquest temps.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Tant me fa, dius "tant me fa".</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Energia fosca.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Tu tens la llum</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>de totes les coses.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i>Energia fosca, El Petit de Cal Eril 2019.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-I8VSIENDVNg/XOaBeYdnF3I/AAAAAAACajs/Hn-fOnHwD9kuUDXRk5iK4gfZfP8Um_-CwCLcBGAs/s1600/petit3_jpgx7769399x.jpg_1543673193.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-I8VSIENDVNg/XOaBeYdnF3I/AAAAAAACajs/Hn-fOnHwD9kuUDXRk5iK4gfZfP8Um_-CwCLcBGAs/s320/petit3_jpgx7769399x.jpg_1543673193.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">L’univers s’expandeix,
i no hi ha res que puguem fer. Només contemplar-ho i intentar entendre el per
què. Ah, i escriure un disc.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El cosmos era un
lloc bastant avorridot a començaments del segle XX, quan tothom creia que era
estàtic. Però vet aquí que el genial Einstein va formular la relativitat
general, que explica com funciona la gravetat, i el resultat de l’aplicació de
la nova i revolucionària teoria a l’univers donava com a resultat que aquest no
podia ser estàtic, i que s’havia d’expandir o contraure. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Suposo que el
mateix Einstein va quedar tan sorprès que no s’ho va creure. Potser per primer cop,
i únic, a la seva vida va dubtar de les seves fórmules, i les va obligar
artificialment a produir un univers estàtic. <b><i><span style="color: #741b47;">Les va modificar introduint una
constant cosmològica que evitava el dinamisme del cosmos.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-M7wzal0U_s8/XOaDYI4vIEI/AAAAAAACakQ/KlkVngQg3-QPzVunyi7H_PWYEDPWCZ4ZgCLcBGAs/s1600/lemaitre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="948" height="225" src="https://3.bp.blogspot.com/-M7wzal0U_s8/XOaDYI4vIEI/AAAAAAACakQ/KlkVngQg3-QPzVunyi7H_PWYEDPWCZ4ZgCLcBGAs/s400/lemaitre.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Varen ser altres
físics, com ara George Lemaitre, un clergue blega, que emprant les equacions d’Einstein
van veure que allò no podia ser, que l’univers no podia ser estàtic, i que les
fórmules deien la veritat, per sorprenent que semblés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Poc a poc, la
imatge d’un univers en moviment es va anar estenent entre la comunitat
científica. I la confirmació va arribar l’any 1929. Aquell any, Edwin Hubble
publica un famosíssim article en el que demostra l’expansió de l’univers en
base ja no a prediccions, sinó a resultats experimentals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L’astrònom
americà observà galàxies, i en mesurà 2 propietats. <b><i><span style="color: #741b47;">Per una banda, la velocitat
a la que es mouen, apropant-se o allunyant-se de nosaltres</span></i></b>. Això va ser
possible gràcies als químics que, molt abans, havien descobert que cada element
químic deixava una empremta única en la llum que emetia quan s’escalfava en el
laboratori. Aquesta empremta, en forma de bandes fosques dins l’espectre de la
llum (la llum descomposta per un prisma) era deguda a la radiació que era
robada per l’element químic en qüestió quan la utilitzava per excitar els seus
electrons. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De forma similar
a com el so d’una moto canvia el to quan s’apropa i després s’allunya de
nosaltres, passant de l’agut al greu, la llum també està sotmesa a un efecte
semblant. Quan la galàxia en qüestió s’apropa, la seva llum apareix desplaçada
cap al color blau, que equivaldria al to agut del so. I quan s’allunya, veiem
la llum desplaçada al vermell. Doncs bé, observant com les bandes fosques, les
empremtes, dels principals elements químics de les estrelles quedaven mogudes
cap al blau o cap al vermell, es podia estimar la velocitat a la que aquella
galàxia es movia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-L_PIDT2IR0U/XOaByTkiTqI/AAAAAAACaj0/1KFoSkxVui0VOQH6Vc7zb0lA1DztQzMGgCLcBGAs/s1600/hubble1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="316" src="https://2.bp.blogspot.com/-L_PIDT2IR0U/XOaByTkiTqI/AAAAAAACaj0/1KFoSkxVui0VOQH6Vc7zb0lA1DztQzMGgCLcBGAs/s1600/hubble1.jpg" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">L’altra propietat
que en Hubble va mesurar va ser la distància</span></i></b>. Emprant el mètode ideat per
Henrietta Swan-Leavitt, va emprar una classe d’estrelles variables, anomenades
Cefeides, per a calibrar la distància de les galàxies que observava.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">El resultat va
ser un gràfic que dibuixava una simple línia en pendent. Una innocent línia
inclinada que, ni més ni menys, cridava deient-nos que l’univers s’expandia.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
Sempre he emprat
l’exemple del globus per a explicar-ho, entenent, però, que és una
simplificació (que ningú no es pensi que el cosmos té forma de globus, eh?)</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Suposem que
dibuixem, sobre la goma del globus, punts de color, que representaran les
galàxies. Si inflem el globus, observarem que tots els punts de color se
separen uns dels altres. De fet, ens podríem situar sobre un dels punts, i
veuríem que nosaltres estem immòbils mentre que són els demés punts que s’allunyen
de nosaltres. Potser, per un instant, ens podrà passar pel cap que som al
centre de l’univers, però ràpidament, i pensant en el globus, abandonarem
aquesta pretensiosa idea: qualsevol dels punts podria reclamar ser el centre,
qualsevol d’ells observarà el mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ara fixem-nos
com, en el globus, com més allunyat és un punt del nostre, més ràpidament s’allunya.
És un efecte de l’estirament de la goma del globus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-mJkjwl8WMgU/XOaCX45KwmI/AAAAAAACaj8/7j5sGnWzU7o-bWvV5R9EUaREmvO4HaCAwCLcBGAs/s1600/globus.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1600" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-mJkjwl8WMgU/XOaCX45KwmI/AAAAAAACaj8/7j5sGnWzU7o-bWvV5R9EUaREmvO4HaCAwCLcBGAs/s640/globus.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Doncs això és l’expansió
de l’univers. <b><i><span style="color: #741b47;">Tot s’allunya de tot </span></i></b>(és una aproximació, ja que a “curta” escala
la gravetat guanya la partida a l’expansió i, per exemple, la gran galàxia d’Andromeda
s’apropa en via de col·lisió amb la nostra Via Làctia). <i><b><span style="color: #741b47;">I com més lluny és una
galàxia, la seva llum apareix desplaçada més cap al vermell</span></b></i>. Aquesta és la
línia de Hubble, una relació increïblement simple entre la distància a la que
es troba una galàxia i la velocitat a la que sembla allunyar-se de nosaltres. A
doble distància, doble velocitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Observeu com he
dit “a la que sembla allunyar-se</span></i></b>”.Hubble, al començament, va cometre l’error de
pensar que allò que mesurava eren velocitats. Però, en realitat, els punts de
color del globus no es mouen. Se separen perquè es crea goma entre ells, però
no pas perquè tinguin cap moviment propi. Per tant, el que mesurem són
velocitats aparents de les galàxies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La confirmació de
l’expansió de l’univers va donar vida a la teoria del Big Bang. Si l’univers s’expandia,
era lògic pensar que rebobinant en el temps arribaríem a un moment de màxima
concentració de matèria i energia. <b><i><span style="color: #741b47;">Un moment zero.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Amb els anys, tot
aquest puzle ha anat encaixant d’una forma prodigiosa. Hem acumulat més
evidències de l’expansió, i del mateix Big Bang. Fins i tot hem arribat a
captar la llum de poc després del naixement de l’univers i a poder calcular la
seva edat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Ens queden
detalls, sempre en quedaran afortunadament. Però hi ha un enigma que no podem
catalogar precisament de detall. Qui està inflant el globus?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Energia fosca és
el nom que els científics han posat a aquesta bufera. </span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És una energia
desconeguda, que encara no podem explicar. Tenim diverses hipòtesis sobre la
seva naturalesa, però hores d’ara cap d’elles és gens satisfactòria. Som
realment molt lluny de saber què és.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Des de finals del
segle passat, és a dir ahir, sabem que l’espai no només s’expandeix, sinó que
ho fa acceleradament. Al cap i a la fi, la recta de Hubble no ho és tan recta com ens pensàvem!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això vol dir que
la bufera ha vençut la resistència de la goma del globus, i sembla que ja res no la podrà aturar. L’univers, aparentment, se seguirà expandint eternament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><i><span style="color: #741b47;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La qüestió de l’energia
fosca és, doncs, una de les fronteres actuals de la ciència. </span>Però no només de
la ciència. Ara també de l’art.</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Estava jo
tranquil·lament escoltant als meus companys de El Suplement de Catalunya Ràdio
un dissabte, quan l’entrevista que li estava fent en Roger Escapa i la Núria Graham al Petit de Cal Eril va fer
que saltés del sofà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En Roger li
preguntava al cantant sobre el motiu del títol del seu nou disc, Energia Fosca.
Innocentment, sense sospitar-ho, li deia a l’artista: “saps que els
diumenges tenim una secció de divulgació científica amb en Joan Anton on hem explicat algun cop
això de l’energia fosca?”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/lenergia-fosca-del-petit-de-cal-eril-i-nuria-graham/audio/1039587/" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1364" data-original-width="1535" height="284" src="https://1.bp.blogspot.com/-U9pQTRGBSVQ/XOaC7l2YEuI/AAAAAAACakI/cc8U_W7HHaY1kwfbnRXuxrBFmFdWyHQwwCLcBGAs/s320/eril.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">En Joan Pons, El
Petit de Cal Eril, interromp al Roger amb un “espera! Éreu vosaltres?”</span></i></b>. I
explica que va escoltar un dels nostres programes de La Terra és Plana mentre
anava en cotxe. Un programa en el que parlàvem de l’energia fosca i l’expansió
de l’univers. En Joan va anotar-se ràpidament al seu mòbil algunes idees i
conceptes, i això el va inspirar en la composició del nou disc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Jo no podia donar
crèdit, i de seguida em vaig intercanviar missatges de whats amb els companys
de Catalunya Ràdio. <b><i><span style="color: #741b47;">Quina il·lusió! Art i ciència! Què més podia demanar?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En l’entrevista,
el Petit de Cal Eril deia que ens hauríem de conèixer, cosa que activaré
ràpidament i amb molt de gust. En un moment donat va parlar fins i tot de pop quàntic. Ummm... crec que això m’enganxarà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/lenergia-fosca-del-petit-de-cal-eril-i-nuria-graham/audio/1039587/" target="_blank">Aquí pots escoltar l’entrevista de El Suplement al Petit de Cal Eril.</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Com són les coses
de l’energia fosca, que el dia següent d’escoltar al Joan Pons jo dedicava
casualment el programa de La Terra és Plana a l’expansió de l’univers! Una
coincidència? O seran coses de l’energia fosca?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/lunivers-sexpandeix/audio/1039614/" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1396" data-original-width="1531" height="291" src="https://3.bp.blogspot.com/-6mFm8-Crg2A/XOaZrzurlZI/AAAAAAACalA/isZ5LLs9i68cPs0VyH3ffIBjrKHUQmy6ACLcBGAs/s320/expa.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/lunivers-sexpandeix/audio/1039614/" target="_blank">Aquí pots escoltar el programa sobre l’expansió de l’univers.</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-4488363032685372532019-04-10T20:47:00.001+01:002019-04-10T20:47:23.895+01:00Una imatge per a la història. Així és un forat negre.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">L'anunci fet
avui, dia 10 d'abril de 2019, en vàries rodes de premsa simultànies arreu del
món, marca un abans i un després en el món de l'astrofísica. Per primer cop,
s'ha fotografiat un forat negre.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En concret, s'ha
obtingut una imatge del forat negre súper massiu que viu al centre de la
galàxia M87, situada a uns 53 milions d'anys-llum de distància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Recordem
ràpidament què és un forat negre. I ho farem amb el meu exemple favorit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Imaginem una tela
elàstica, que simularia l'espai (temps). Si sobre aquesta tela hi col·loquem
una bola pesada, la tela s'enfonsarà al seu voltant, creant una depressió. Si
un objecte passa per allà a prop, tindrà tendència a caure-hi. Se'n podrà
escapar si es mou a molta velocitat, això sí, sortint amb una trajectòria
desviada. Doncs bé, segons la relativitat general de l'Einstein aquesta deformació
de l'espai (temps) seria, en realitat, el que anomenem gravetat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si ara sobre la
tela hi posem una petita bola extraordinàriament pesada, podem visualitzar
fàcilment una profundíssima deformació del teixit, tan pronunciada que res que
hi caigui en podrà sortir, sense importar quina sigui la seva velocitat. Això
equival a dir que el missatger més ràpid de la natura, la llum, tampoc no se'n podrà
escapar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-J7oHEEA2mCY/XK5AstFvsQI/AAAAAAACaa0/uFIYjLuCJ7kS8wv0o3iR40UpRhhkpmctwCLcBGAs/s1600/jYM92.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="754" data-original-width="1080" height="278" src="https://1.bp.blogspot.com/-J7oHEEA2mCY/XK5AstFvsQI/AAAAAAACaa0/uFIYjLuCJ7kS8wv0o3iR40UpRhhkpmctwCLcBGAs/s400/jYM92.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Podem entendre
per què mai abans s'havia aconseguit retratar un forat negre. Com que ni la
llum pot sortir del seu interior, un forat negre és... negre. Res a
fotografiar, doncs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Res? Bé, la seva
ombra sí que es pot capturar. I això és el que s'ha fet.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fins aquest
moment, sabíem de l'existència d'aquests objectes pels efectes que produeixen
al seu voltant. És a dir, els detectem de forma indirecta. Però mai n'havíem
vist un directament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-HyNiUmMUb8o/XK5AYqQewFI/AAAAAAACaao/Cl_jmJBAJ2wO0CJQ_EBpe_wJoUbog9wBACLcBGAs/s1600/xarxa%2Bradio.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="581" data-original-width="1078" height="172" src="https://1.bp.blogspot.com/-HyNiUmMUb8o/XK5AYqQewFI/AAAAAAACaao/Cl_jmJBAJ2wO0CJQ_EBpe_wJoUbog9wBACLcBGAs/s320/xarxa%2Bradio.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">S'ha aconseguit
combinant l'observació de diversos radiotelescopis repartits per tot el món,
que junts han simular un telescopi, atenció, de la mida de la Terra! La
resolució assolida ha estat equivalent a poder llegir un diari situat a Nova
York des de Barcelona! El projecte s'anomena EHT ("Event Horizon
Telescope").<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El candidat ha
estat, com deia, un forat negre súper massiu. De forats negres, en coneixem, en
llibertat, de 2 tipus. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El primer neix
com a conseqüència de la mort explosiva d'una estrella amb molta més massa que
el Sol, una supernova. Són forats negres que anomenem estel·lars, fent
referència al seu origen. Acostumen a empaquetar una massa equivalent a uns
quants Sols (unes desenes) en un espai molt reduït (com la mida d'una ciutat!).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El segon tipus és
el dels súper massius. Com el seu nom indica, aquestes bèsties tenen masses de
milions de vegades el Sol. Els trobem en el centre de la majoria de les
galàxies (inclosa la nostra), i encara no entenem del cert com neixen. En
concret, el forat negre de la galàxia M87 és dels més grans que es coneix, amb
una massa aproximada de més de 6.500 milions de vegades el Sol, i amb una mida
de 1,5 dies-llum (uns 40.000 milions de Km).</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-izI-0iHBLhA/XK5ALMN4uHI/AAAAAAACaak/lmKviVKK-isMRLPPmY_9dqIHdhNagpFtQCLcBGAs/s1600/forat%2BM87.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="634" data-original-width="1180" height="342" src="https://1.bp.blogspot.com/-izI-0iHBLhA/XK5ALMN4uHI/AAAAAAACaak/lmKviVKK-isMRLPPmY_9dqIHdhNagpFtQCLcBGAs/s640/forat%2BM87.jpg" width="640" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquest forat
negre, a més de ser enorme, és un magnífic candidat, perquè està actiu. És a
dir, està devorant matèria! I aquest fet ha estat clau per poder-lo fotografiar.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si hi ha grans
concentracions de material a prop d'un forat negre, si hi ha algun fenomen que
alimenta a la bèstia, la poderosa gravetat d'aquest estira el material i
l'atrau. Com en un desguàs gegantí, el material cau arremolinat, girant a velocitats
increïbles, properes a la de la llum, i escalfant-se a milers de milions de
graus de temperatura, emetent llum en diversos formats (rajos X, però també de
ràdio).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els forats negres
tenen el que anomenem horitzó d'esdeveniments, que vindria a ser la frontera,
el punt de no retorn. Tot el que la creui, no en sortirà. Si ara pensem en la
llum que genera el disc que està alimentant el forat negre, els rajos que són
emesos per la matèria que és a punt de creuar l'horitzó d'esdeveniments seria
la llum que just s'escapa, pels pèls. Un mil·límetre més enllà, i la llum també
es perdria dins el forat. Sí, s'escapa però enormement desviada, en
trajectòries molt corbades. Tant, que fins i tot part de la llum provinent del
darrere del forat negre és corbada al voltant d'aquest fins sortir pel davant! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta llum que
s'escapa just abans de creuar l'horitzó d'esdeveniments és la que s'ha capturat,
per retratar l'ombra del forat negre, el perfil de l'horitzó d'esdeveniments.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta és la
històrica imatge:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-gX6rzYmhWGI/XK4_50fWUwI/AAAAAAACaac/HlV6gsHy4YUrdoepkT4NHkD1xZ-hAYAugCLcBGAs/s1600/20190410-78m-4000x2330.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="1600" height="371" src="https://3.bp.blogspot.com/-gX6rzYmhWGI/XK4_50fWUwI/AAAAAAACaac/HlV6gsHy4YUrdoepkT4NHkD1xZ-hAYAugCLcBGAs/s640/20190410-78m-4000x2330.jpg" width="640" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El forat negre
gira, i la part més brillant que es veu a la imatge correspon a la llum que, en
el seu moviment, es mou en direcció a nosaltres, de forma que, com passa amb el so
d'una moto quan s'apropa i el percebem més agut, aquesta llum és desplaçada cap
a energies superiors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les observacions
es van realitzar l'any 2017 durant uns quants dies seguits, combinant, com
explicava, la feina de diversos observatoris (entre els que hi ha Sierra
Nevada), en un projecte anomenat EHT ("Event Horizon Telescope", és a
dir, telescopi de l'horitzó d'esdeveniments). En aquests pocs dies, es van
recollir més dades que en qualsevol altre estudi científic fet fins ara. El
volum de dades equival, segons han dit els científics responsables del projecte,
a 5.000 anys seguits de música MP3.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Em preguntaven, a
l'entrevista a Catalunya Informació, si aquesta fita canviarà el nostre
enteniment de l'univers. I la cosa és que penso que no gaire. Perquè, pel que
sembla, tot en la fotografia quadra amb les prediccions de la relativitat
general i de les simulacions que fins ara s'havien fet.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-vespre/capten-la-primera-imatge-dun-forat-negre/audio/1036139/">https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-vespre/capten-la-primera-imatge-dun-forat-negre/audio/1036139/</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Això no treu
importància al descobriment, ja que les dades obtingudes s'utilitzaran no només
per generar una imatge, sinó per a posar a prova la relativitat general en els
seus més petits detalls, en el laboratori més extrem que pot existir a
l'univers. Si ho supera, com tot sembla indicar, ens confirmaria la ja sabuda
genialitat de l'Einstein i l'extraordinària precisió de les seves fórmules. Si
no, tindrem al davant una revolució de la física, cosa que seria excitant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Segur que en els
propers mesos anirem tenint més informació, i ja veurem.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-67128649299191979792019-03-10T11:44:00.000+01:002019-03-10T11:44:19.859+01:00El meu nou llibre, "Guia d'observació del cel per a nois i noies". Us espero el 21 de març a Alibri (Barcelona), i el 22 a Adserà (Tarragona)<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>"Has sortit
a la terrassa i t’ha sorprès una nit estrellada, com feia temps no veies. Totes
aquelles llumetes fent pampallugues, penjades allà dalt. Tantes que decideixes estirar-te
per tal de contemplar-les i evitar el mal de coll. Mentre els teus ulls salten
d’una estrella a l’altra, et preguntes com de lluny són. Si tenen planetes. I
si algun d’ells és especial, tan especial com el nostre.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>Intentes
identificar figures, constel·lacions que algú et va explicar. Tires línies que uneixen
estrelles, per dibuixar les mateixes formes que varen crear els teus
avantpassats. Històries eternes, de batalles, de déus i animals fascinants.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>Amb les pupil·les
ben habituades a la foscor, ara distingeixes una banda blanquinosa i subtil que
creua el cel per sobre del teu cap. Com no t’hi havies fixat mai? La Via
Làctia, ni més ni menys que la teva galàxia. Proves de respirar tanta llum com puguis.
No la vols deixar escapar, saps que ha viatjat durant molt de temps per arribar
als teus ulls.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>Tot d’una, una
fugissera il·lumina el cel. Ha estat efímera, però no has pogut reprimir una
exclamació d’admiració i sorpresa. Et sembla veure encara el seu traç de llum
gravat sobre la foscor de la nit. Recordes que has de demanar un desig.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>Resseguint el
cel, et crida l’atenció una estrella molt potent. Brilla diferent,... sembla que
no centelleja com les altres. Deu ser un planeta? Té color? Ataronjat, si!
Potser és Mart? El mires i t’imagines aquell món. Et venen al cap imatges que
has vist per Internet dels paisatges marcians. I dels heroics robots que
l’exploren.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>Notes que ha
passat el temps perquè el cel ha girat, s’ha mogut. Les estrelles s’han desplaçat
un xic de la posició que ocupaven quan has començat a observar. Ah! I una
claror a l’horitzó est delata que la Lluna és a punt de sortir. I ho fa
increïblement ràpid, per sobre d’aquella muntanya, en qüestió de segons! La
seva llum et transmet serenor.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>Un calfred et
recorre l’esquena. No saps si a causa de la brisa de la nit, o per l’emoció de
saber-te part d’alguna cosa. Una cosa gran i plena de meravelles. Una cosa que
és un bocí de la teva història. Et sembla que l’univers et parla a través del
firmament.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i><br /></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: blue; font-family: inherit;"><i>Es fa tard i has
de plegar. Decideixes que buscaràs un llibre que et guiï i t’ajudi a interpretar
millor allò que veus i a gaudir-ne. Sí, en uns dies hi tornaràs. I potser acabaràs
portant aquells vells i oblidats prismàtics".</i></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><b><i>Aquesta és la
introducció del meu nou llibre, "Guia d'observació del cel per a nois i
noies", publicat per Cossetània Edicions. L'he transcrit aquí perquè
descriu l'objectiu i esperit amb el que l'he escrit.</i></b></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-38nRGY1UOlo/XITi28z9eGI/AAAAAAACaUo/MaH4G3HFmlc6kacQjYtPVyss4w8Yt361wCLcBGAs/s1600/guia%2B1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="639" data-original-width="877" height="465" src="https://1.bp.blogspot.com/-38nRGY1UOlo/XITi28z9eGI/AAAAAAACaUo/MaH4G3HFmlc6kacQjYtPVyss4w8Yt361wCLcBGAs/s640/guia%2B1.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><b><i><br /></i></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quan Cossetània
me'l va encarregar, ara fa un any aproximadament, vaig partir d'una pregunta
que em feia a mi mateix: com m'hagués agradat, quina informació hagués volgut
trobar, quan vaig començar a aixecar la vista al cel, en una guia pràctica? Una
guia que m'ajudés a identificar objectes i a gaudir de l'observació a simple
vista?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><i><b>El terme
"per a nois i noies" en el títol no apareix en va. Perquè mirar el
cel no té edats, i el llibre està adreçat a tothom, des de noies i nois de 7
als 107 anys.</b></i></span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Què conté aquesta
guia?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El llibre comença
amb unes explicacions bàsiques per entendre tot allò que podem veure allà dalt
el cel a ull nu. Què són i com funcionen les estrelles. Com neixen i com moren.
Per què la seva llum fa pampallugues. Com es mou el cel al llarg de les hores i
per què.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-zx6llQtbcwc/XITjWByneAI/AAAAAAACaUw/LLAsYZ1NbtcF55qvqpm3eAAAYIuug6FpwCLcBGAs/s1600/guia%2B2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="765" height="490" src="https://1.bp.blogspot.com/-zx6llQtbcwc/XITjWByneAI/AAAAAAACaUw/LLAsYZ1NbtcF55qvqpm3eAAAYIuug6FpwCLcBGAs/s640/guia%2B2.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com que el focus
del llibre és l'observació del cel sense necessitat d'instruments, s'explica
també què són les constel·lacions i quina és la seva funció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">La part més
pràctica del llibre es concreta en els mapes visuals del cel per a cada estació
de l'any i direcció d'observació</span></i></b>. En aquestes il·lustracions destaco els
principals objectes a veure en cada cas. Però, a més, convido al lector a
realitzar exercicis senzills, que l'ajudaran a aprendre i a captar detalls que
d'altra forma podrien passar desapercebuts. També acompanyo les làmines del cel
amb històries mitològiques de les principals constel·lacions.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-jJ2R-KrtfYc/XITlMx5KUTI/AAAAAAACaVM/TCdaFJJDA1gyVqzkD8vY2PpxAV9-Mu9nwCLcBGAs/s1600/guia%2B6.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="913" height="316" src="https://1.bp.blogspot.com/-jJ2R-KrtfYc/XITlMx5KUTI/AAAAAAACaVM/TCdaFJJDA1gyVqzkD8vY2PpxAV9-Mu9nwCLcBGAs/s640/guia%2B6.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-BjRsOXIN8ew/XITlZFT22qI/AAAAAAACaVQ/S4_JdwPalfkLvKmGRCA6dHj_ghsojV7lACLcBGAs/s1600/guia%2B7.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="805" data-original-width="1084" height="296" src="https://2.bp.blogspot.com/-BjRsOXIN8ew/XITlZFT22qI/AAAAAAACaVQ/S4_JdwPalfkLvKmGRCA6dHj_ghsojV7lACLcBGAs/s400/guia%2B7.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
El Sol, la Lluna
i els planetes del Sistema Solar tenen, per suposat, el seu propi capítol. Com
observar-los, i quins moments són els més idonis. Per exemple, per a cada
planeta s'acompanya una taula amb les millors dates per veure'ls fins l'any
2025, així com la seva ubicació al cel. El lector també hi trobarà les dates de
les superllunes, o dels eclipsis solars i lunars.</div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
Els planetes
comparteixen protagonisme en el llibre amb les pluges d'estrelles: què són,
quines tenim al llarg de l'any, i com i quan observar-les.</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La guia està
farcida d'il·lustracions i fotografies. Pel que fa a les primeres, he comptat
amb l'art d'en Roc Olivé. I per a les imatges he recorregut al meu propi arxiu
per a la gran majoria de les que apareixen al llibre. Ho he volgut fer així per
a compartir amb el lector algunes de les fotografies que un pot fer amb una
càmera normal, i les que, un xic més avançades, es poden aconseguir amb equipaments
més o menys potents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-f8f5AwIu5Xs/XITnArhdJCI/AAAAAAACaVo/4JHwTxYO4hARXoxYijWJmkydQ0z_sjS3gCLcBGAs/s1600/guia%2B8.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="846" data-original-width="569" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-f8f5AwIu5Xs/XITnArhdJCI/AAAAAAACaVo/4JHwTxYO4hARXoxYijWJmkydQ0z_sjS3gCLcBGAs/s400/guia%2B8.JPG" width="268" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Faré la
presentació del llibre el dijous dia 21 de març, a les 19 hores, a la llibreria
Alibri de Barcelona (Balmes 26), i divendres dia 22, també a les 19 hores, a la
llibreria Adserà de Tarragona (Rambla Nova 94). Hi esteu tots convidats!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">El llibre ja es
pot trobar a les llibreries. Si en voleu més informació, podeu consultar la
pàgina de Cossetània: <a href="https://www.cossetania.com/guia-daoobservaci-del-cel-per-a-nois-i-noies-2247" target="_blank">"Guia d'observació del cel per a nois i noies"</a>.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-41302689515307801262019-02-07T17:40:00.000+01:002019-02-08T19:33:33.720+01:00Enguany, 50 de l'arribada de l'home a la Lluna. Però... de debò hi vàrem arribar?<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Sabeu quina és la
pregunta que mai falla a les conferències que faig?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">M'encanta que me
la facin. Principalment perquè em sé la resposta! Bé, de debò, la cosa és que
m'agrada perquè em permet contribuir, amb un petit granet de sorra, a que la
gent s'interessi un xic més per l'exploració de l'espai i per uns esdeveniments
que van ser històrics.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">Situem-nos
mentalment a finals de la dècada dels 50 del segle passat.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Eren moments de
guerra freda. Les 2 grans superpotències competien pel domini del món. També a
l'espai. Però no només era una cosa de domini militar. Hi havia l'orgull de
país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els científics i
enginyers de la URSS portaven sens dubte la davantera, liderats per en Korolev,
el principal dissenyador del programa espacial soviètic. Els cops van ser durs
pels americans. <b><i><span style="color: #741b47;">Primer, l'Sputnik 1, l'octubre de l'any 1957, el primer
satèl·lit en òrbita. Seguit per l'Sputnik 2, un mes després, amb la gossa Laika
com a tripulant.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els americans van
accelerar el seu programa, però la cosa no començava gens bé. El seu primer
intent de col·locar un satèl·lit en òrbita explotava davant les càmeres en el
moment del llançament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els soviètics van
seguir colpejant les pretensions americanes. <b><i><span style="color: #741b47;">El Luna 2 impactava contra la
Lluna</span></i></b>, convertint-se en el primer objecte humà que hi arribava. I finalment, la
gran ferida. <b><i><span style="color: #741b47;">El vol d'en Yuri Gagarin, l'abril de l'any 1961, primer home a
l'espai</span></i></b>.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-_UZpe45Yh0Y/XFxW0KNf9HI/AAAAAAACZQU/ltT3SxSe9dIJPrE1RHHR9NrwjvQHJA7cQCLcBGAs/s1600/kennedy.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="787" data-original-width="999" height="315" src="https://3.bp.blogspot.com/-_UZpe45Yh0Y/XFxW0KNf9HI/AAAAAAACZQU/ltT3SxSe9dIJPrE1RHHR9NrwjvQHJA7cQCLcBGAs/s400/kennedy.JPG" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquell any, Kennedy
fa un històric discurs en què comprometia que abans no s'acabés la dècada, els
EEUU portarien l'home a la Lluna. No només va ser un discurs, és clar. A partir
d'aquell moment, gran part de la indústria americana s'hi va posar, arrossegada
per una recent creada NASA que rebia un 4% del pressupost total anual del país.
En els moments de glòria de l'agència, aquesta arribaria a tenir més de 400.000
persones, ja fos directament en nòmina o treballant per tercers. Mai més la NASA ha tingut
tants diners i personal com llavors.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><i><b>La tragèdia del primer Apollo</b></i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El programa
Gemini, successor del Mercury, posaria els fonaments del que seria el major
programa espacial de tots els temps: l'Apollo. Un programa però que començava amb drama.<o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Som ja a l'any
1967. La NASA compta amb un equip selecte d'astronautes amb experiència,
entrenats a consciència i alguns dels quals ja han visitat l'espai amb les naus
Gemini. Els serveis d'espionatge americans intenten aconseguir informació de
l'enemic i dels seus plans per anar a la Lluna. Fa un any que ha mort en
Korolev, i sembla que el programa espacial soviètic ha quedat força tocat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">El programa Apollo
comença de la pitjor forma possible. Un incendi dins la càpsula mata els 3
astronautes mentre s'estan entrenant a Cap Canaveral</span></i></b>. Un munt d'errors de
disseny fan que una espurna es propagui rapidíssimament dins un habitacle ple
d'oxigen i material inflamable. La porta no es va poder obrir, ja que ho feia cap
a dins. Quan els equips de rescat aconsegueixen perforar les parets, fa estona
que la tripulació ha mort calcinada. Aquesta és la gravació del moment (escolteu a partir del minut 1:00). Posa la
pell de gallina: </span></div>
<div class="MsoNormal">
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Apollo_One_Recording.ogg<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ZsqSLUhUNx4/XFxXI5TTVTI/AAAAAAACZQc/-eNTNcq2um0X3hWb0mkyOhgyICWTPYFMACLcBGAs/s1600/gpn-2000-001834-58b8438a5f9b5880809c2cc6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="582" data-original-width="768" height="483" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZsqSLUhUNx4/XFxXI5TTVTI/AAAAAAACZQc/-eNTNcq2um0X3hWb0mkyOhgyICWTPYFMACLcBGAs/s640/gpn-2000-001834-58b8438a5f9b5880809c2cc6.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue; font-size: x-small;"><i>Fotografia de l'interior de la càpsula de l'Apollo 1, després de l'accident que va causar la mort dels 3 tripulants (NASA).</i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br />
Aquella tragèdia
va marcar l'esperit del programa americà. Encoratjats pel lema mai més,
apliquen millores de disseny sota estrictes paràmetres de seguretat.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'octubre de 1968
arriba l'Apollo 7, que aconsegueix posar els 3 astronautes en òrbita. Segueix el
8, que dóna el tomb a la Lluna (un dels tripulants seria més tard el comandant
del famós Apollo 13).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La cursa és esbojarrada.
S'acaba la dècada i els soviètics han enviat missions a la Lluna tripulades per
bèsties diverses. L'Apollo 9, el març de 1969, prova l'acoblament del mòdul
lunar. El mes de maig, l'Apollo 10 fa baixar el mòdul lunar fins a una alçada de
15 Km de la superfície de la Lluna.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><i><b>Tot a punt, ho farem a la primera</b></i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot és a punt.
Només una prova de cada gran procés, però els americans consideren que ha
arribat l'hora. El 20 de juliol de 1969, Armstrong i Aldrin arriben a la Lluna,
mentre en Collins els espera a la càpsula de comandament en òrbita. <b><i><span style="color: #741b47;">Unes hores
després, l'home posa per primera vegada el peu a la Lluna.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot just
aconseguit l'èxit, comencen les retallades. Cau el pressupost, però la NASA té
pràcticament a punt els Apollo 12, 13, 14, 15, 16 i 17, de forma que el programa segueix
endavant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com recordareu,
l'Apollo 13 no hi arriba, i escriu un dels episodis més emocionants i
afortunadament amb final feliç de tota la cursa espacial. Però sí que ho fan
els demés.<b><i><span style="color: #741b47;"> En total, 12 persones han deixat les seves empremtes a la Lluna. Les
darreres, l'any 1972.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-nkP3x6vwtks/XFxYACKr9AI/AAAAAAACZQk/fvQxWchrPs0UpGca_msqdUt9Ao4yP4WIQCLcBGAs/s1600/5869.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="635" data-original-width="800" height="317" src="https://2.bp.blogspot.com/-nkP3x6vwtks/XFxYACKr9AI/AAAAAAACZQk/fvQxWchrPs0UpGca_msqdUt9Ao4yP4WIQCLcBGAs/s400/5869.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: blue; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA;"><i>Aldrin a punt de posar peu sobre la Lluna. Moment capturat pel seu company Armstrong (NASA).</i></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fins aquí, la
història. Explicada molt ràpid, ja em disculpareu.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i>Una conspiració a escala galàctica</i></b></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A partir de
llavors, comencen les especulacions. Ens han enganyat els ianquis? És clar, hi
havia un compromís presidencial (tot i que en Kennedy, com bé sabeu, feia temps
que ja no hi era), un orgull nacional, i una cursa contra el major enemic. S'hi
valia tot? Fins i tot les trampes?</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I així es com,
poc a poc, es va anar desenvolupant una elaborada teoria de la conspiració, que
diu que, en realitat, mai no hem caminat sobre la Lluna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta teoria, amb
infinites variants, es basa en diverses afirmacions i "evidències",
algunes de les quals no mereixen ni un minut d'atenció. Però anem a repassar
les principals.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><b><i>"És
impossible. No estaven preparats"</i></b></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sí, és sorprenent el recorregut, a
penes setmanes entre les missions, sense temps per a més que una prova sobre
cada element crític. Però el cert és que les proves varen ser intensives. Els
dissenys tècnics dels elements impecables. Com d'impecables? El coet Saturn V,
una immensa bèstia, no va fallar mai. Tampoc ho va fer el fràgil mòdul lunar,
una nau lleugera, sense seients, amb parets finetes de fulls d'alumini. Aquest
increïble meravella de l'enginyeria no només va servir d'ascensor per baixar i
pujar de la Lluna, sinó que també va ser el bot salvavides de la tripulació de l'Apollo 13, funcionant molt més enllà de les
capacitats per a les que havia estat dissenyada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però certament
tot això no és cap prova. Així que seguim endavant.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47; font-size: large;"><b><i>"Tot es va
rodar dins un estudi de TV"</i></b></span></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una de les teories favorites, sustentada per
factors com ara que el joc d'ombres que apareix a les imatges no quadra, que la
senyera americana oneja, o que hi ha pedres que, augmentades, mostren números
de sèrie o marques d'atrezzo.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abans no rebatre algunes de les proves que utilitzen els que fan aquestes afirmacions, començo directament pel cop de gràcia.<b><i><span style="color: #741b47;"> La
Lluna, actualment, ha estat visitada i fotografiada per multitud de sondes (no
tripulades) de països com ara Rússia, Japó, Índia i Xina. Per suposat també per
part de la NASA i de l'Agència Espacial Europea (ESA)</span></i></b>. Tots aquests països han
pogut recollir imatges de les restes abandonades sobre la Lluna. La
"brossa" dels Apollo. També de les petjades dels astronautes, de les
marques de les rodes dels vehicles, dels instruments instal·lats allà, ...<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Realment seria
una veritable conspiració a escala planetària (còsmica?) pensar que totes
aquestes nacions s'han posat d'acord per seguir l'engany dels americans. De
fet, seria una extraordinària col·laboració, com mai s'hauria vist, entre els
ianquis i els russos i xinesos.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Adjunto una de
les moltes fotografies que tenim, on s'aprecien les restes de l'aterratge de
l'Apollo 17. Els caminets marcats pels astronautes van cap a l'esquerra. El
recorregut del petit vehicle que varen emprar es veu cap a la dreta. El cotxet
està aparcat en el punt assenyalat amb les lletres LRV (Lunar Rover Vehicle).
Li hauran posat una multa d'estacionament els ETs?<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-xjIdgayhlPo/XFxQXdRXQ9I/AAAAAAACZPo/v0OMmgE6UYQwGYypcbDPAmcvMQHxpQgbwCLcBGAs/s1600/584392main_M168000580LR_ap17_area.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-xjIdgayhlPo/XFxQXdRXQ9I/AAAAAAACZPo/v0OMmgE6UYQwGYypcbDPAmcvMQHxpQgbwCLcBGAs/s640/584392main_M168000580LR_ap17_area.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: blue; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA;"><i>Imatge del lloc d'aterratge de l'Apollo 17, captat per la sonda LRO de la NASA. La fase de descens va quedar abandonada allà, i apareix al centre de la foto. El cotxe és a la dreta (LRV).</i></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Sabíeu que
algunes de les tripulacions Apollo varen deixar, sobre la Lluna, uns miralls?</span></i></b>
Contra ells fem rebotar feixos de llum làser, per conèixer amb precisió mil·limètrica
com va variant la distància Terra-Lluna. Aquesta és la foto d'un d'aquests
miralls.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/--VTi7YIg0ww/XFxRMyrk-VI/AAAAAAACZPw/bsUEtc2KyDcUwUczXOpp8dHGGzBlFD7YwCLcBGAs/s1600/Apollo_11_Lunar_Laser_Ranging_Experiment.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="800" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/--VTi7YIg0ww/XFxRMyrk-VI/AAAAAAACZPw/bsUEtc2KyDcUwUczXOpp8dHGGzBlFD7YwCLcBGAs/s400/Apollo_11_Lunar_Laser_Ranging_Experiment.jpg" width="395" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue; font-size: x-small;">Mirall instal·lat per la tripulació de l'Apollo 11 (NASA)</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><i style="color: blue; font-size: small; text-align: center;"><br /></i></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i>"Com és que oneja la bandera?"</i></b></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dit això... anem
pel vent que fa moure la senyera. Evidentment, a la Lluna no hi ha aire, tal
com diuen els escèptics. Així que ens engayen els americans, ja que la senyera oneja. Per gravetat, la tela hauria de caure, oi?</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-E9-TEEdSRlo/XFxSNQO5rVI/AAAAAAACZP8/6cORNMxRDAc72Iqnt7MxyGD5DVGvhJ8yQCLcBGAs/s1600/800px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="800" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-E9-TEEdSRlo/XFxSNQO5rVI/AAAAAAACZP8/6cORNMxRDAc72Iqnt7MxyGD5DVGvhJ8yQCLcBGAs/s400/800px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg" width="395" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="color: blue; font-size: x-small;">Fotografia feta per Neil Armstrong, mostrant el seu company Aldrin al costat de la bandera recent col·locada (NASA).</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La realitat és que la bandera no oneja. Està ben quieta, la
qual cosa es pot comprovar mirant varis dels fotogrames existents. A més, s</span>i un s'hi
fixa, a la part superior hi ha una barra horitzontal, que serveix per mantenir
desplegada la tela. En altres paraules, per tal de mantenir la tela com si estigués onejant.<br />
<br />
Aquesta vareta té moviment, rota una mica sobre el pal. De
forma que la vibració provocada justament després de clavar la senyera al terra fa que el sistema es
bellugui.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><i><span style="color: #741b47; font-size: large;">"Mireu les ombres!"</span></i></b></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les ombres.
Certament, apareixen, en algunes imatges, petites ombres secundàries. Però no
cal pensar en focus d'estudi. L'explicació rau en el reflex de la llum solar
contra pedres i altres elements de superfície. <b><i><span style="color: #741b47;">A més, penseu que algú seria capaç
de fer tal nyap en una producció pensada per enganyar tot el món durant desenes
d'anys?</span></i></b><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i>"Aquí està la prova definitiva! Roques falses, d'estudi!"</i></b></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I, en aquesta
línia, l'atrezzo. És molt divertit. El Photoshop permet coses espectaculars. Pedres marcades amb números de sèrie!</span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però el cert és que en
cap imatge original de la NASA apareix res que s'assembli a una matrícula marcada en una roca! El contra argument serà: "és clar que no! ELLS han manipulat
les imatges" (ELLS en majúscula, i pronunciat amb fort accent, per suposat)... al que jo responc "ahhhh... és veritat, sou vosaltres
qui teniu les imatges originals!".<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-MTMgX_Fm0TY/XFxU2fs0SHI/AAAAAAACZQI/W9pgAXnh8D0BWiUDmV6PAeSQcRRjLRJCACLcBGAs/s1600/gc_bag.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="1000" height="372" src="https://4.bp.blogspot.com/-MTMgX_Fm0TY/XFxU2fs0SHI/AAAAAAACZQI/W9pgAXnh8D0BWiUDmV6PAeSQcRRjLRJCACLcBGAs/s640/gc_bag.jpg" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: blue; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA;">Una de les roques, era, en realitat, una bossa de lloguer d'un camp de golf, com indiquen les lletres gravades. O al menys això diuen els escèptics.</span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
Segons sembla, l'estudi de gravació no estava a Hollywood, sinó dalt el volcà Mauna Kea, a Hawaii. Els defensors d'aquesta tesi diuen que, després de molta investigació, es va aconseguir localitzar el lloc, com es pot observar a la fotografia següent.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-conjc2aDBLQ/XFxeV_bcoFI/AAAAAAACZQ4/QND9EgZhdhYCGP5gvJhmbw-2qeZUgyZbgCLcBGAs/s1600/Moon-Hoax-1253884.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="590" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-conjc2aDBLQ/XFxeV_bcoFI/AAAAAAACZQ4/QND9EgZhdhYCGP5gvJhmbw-2qeZUgyZbgCLcBGAs/s400/Moon-Hoax-1253884.jpg" width="325" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i><span style="color: blue; font-size: x-small;">Aquest és l'escenari del crim.</span></i></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Home, no calia investigar gaire! Els astronautes de la NASA es varen estar entrenant, certament, a Mauna Kea, a més de 4.000m d'alçada. Això no era cap secret. Per cert, com quants llocs al món podríem trobar amb similituts de paisatge? Si busquem, en localitzarem uns quants. Segur.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZbjZBH7qg0Q/XFxdz8EummI/AAAAAAACZQw/3t9Xddk37w8hfjUW_dglUOHItM8vLJoLQCLcBGAs/s1600/538c99bdeab8ea0f23926f0e-960-1367.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1367" data-original-width="960" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZbjZBH7qg0Q/XFxdz8EummI/AAAAAAACZQw/3t9Xddk37w8hfjUW_dglUOHItM8vLJoLQCLcBGAs/s400/538c99bdeab8ea0f23926f0e-960-1367.jpg" width="280" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: blue; font-size: x-small; mso-ansi-language: CA;"><i>Els astronautes de l'Apollo 15 fotografiats durant unes proves a Mauna Kea, Hawaii, l'any 1970 (NASA)</i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i>"Per què no s'hi ha tornat?"</i></b></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">No hi hem
tornat des de l'any 1972. És cert. Mai més l'home ha tornat a trepitjar
la Lluna. Però la raó no cal buscar-la en un hipotètic engany, sinó en una
qüestió monetària. Les missions tripulades costen pel cap baix 10 vegades més que les
no tripulades, a part del risc que suposen. Per què tornar a enviar l'home si
podem explorar amb robots? Dit això, tornarem a veure l'home a la Lluna en els
propers anys, com a pas previ per anar a Mart. El govern americà ja ha instruït
a la NASA en aquest sentit.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: #741b47; font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><b><i>"Un atac nuclear, per a amagar evidències"</i></b></span></div>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per acabar,
recordo, en un programa de ràdio, em va trucar un oient afirmant que
l'Armstrong havia declarat, poc abans de morir, que quan hi varen arribar van
trobar restes de construccions extraterrestres. Que els americans llavors varen
bombardejar la superfície de la Lluna amb armes nuclears per esborrar aquelles
proves. I que aquesta era la raó per la qual no s'hi havia tornat. Perquè la
Lluna és ara radioactiva. Fascinant.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sí, estic segur
que la informació al món no és totalment transparent, i que els governs la
gestionen curosament. Segur que ens amaguen coses. Però en ciència, actualment,
els equips són mutidisciplinars i grans. Formats per centenars (de vegades
milers) de persones de diferents nacionalitats. És molt difícil que les coses
grans quedin amagades, no creieu? Això no vol dir que aquests equips no
competeixin entre sí pels recursos econòmics que sostenen les seves investigacions, i
guardin les descobertes zelosament fins al moment de la seva publicació.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Una vegada, li
van preguntar a l'irònic Stephen Hawking sobre l'existència d'extraterrestres i
si el govern britànic ho amagava. Ell va contestar que, de ser així, el govern
estava fent un magnífic treball, molt millor que amb qualsevol altra cosa.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-18251384139395529462018-12-09T20:12:00.002+01:002018-12-09T20:12:46.431+01:00Arriba una de les millors pluges d'estrelles de l'any<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Molt menys
conegudes que les Llàgrimes de Sant Llorenç, i, en canvi, una de les fites
anuals obligades per poder caçar fugisseres. Arriben els Gemínids!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al llarg de l'any
es produeixen nombroses pluges d'estrelles. La majoria passen quasi
desapercebudes, ja que la seva activitat és molt baixa (per activitat em
refereixo a la quantitat de meteors, de fugisseres, que generen). Però n'hi ha
unes quantes que acostumen a ser força regulars i amb una producció nombrosa
d'estrelles fugaces. Entre elles, els Persèids, coneguts popularment com les
Llàgrimes de Sant Llorenç, a l'agost. I també els Gemínids del desembre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Anem a pams.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Recordem, primer,
què és una pluja d'estrelles.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'òrbita de la
Terra travessa, al llarg de l'any, zones de l'espai que contenen molts petits
(diminuts) fragments de pedres i pols. Han estat sembrats pel pas de cometes i
asteroides, objectes (especialment els cometes) que es caracteritzen per deixar
rere seu un enorme rastre de material que es desprèn quan aquests viatgers
s'apropen al Sol i s'escalfen. Molta part d'aquest material forma les típiques
i espectaculars cues dels cometes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Afortunadament
per nosaltres, la gran majoria de cometes i asteroides no passen a prop de
l'òrbita del nostre bonic planeta. Ni molt menys la creuen. Però justament les
excepcions a la norma, els objectes que poden representar un perill d'impacte
perquè la seva òrbita s'apropa a la nostra, són els que ens regalen les pluges
d'estrelles.</span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i><span style="color: #741b47;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-gncUbgOUeYs/XA1pEMc1bJI/AAAAAAACX4U/ccL6zOMNZlo1Wwk_ivfYFk05bWP1cv9IACLcBGAs/s1600/geminids-61-frames-time-lapse-640x401.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="401" data-original-width="640" height="250" src="https://2.bp.blogspot.com/-gncUbgOUeYs/XA1pEMc1bJI/AAAAAAACX4U/ccL6zOMNZlo1Wwk_ivfYFk05bWP1cv9IACLcBGAs/s400/geminids-61-frames-time-lapse-640x401.jpg" width="400" /></a></span></i></b></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com deia, quan la
Terra passa relativament a prop del camí del cometa, sembrat de material, molts
fragments xoquen i entren a l'atmosfera, desintegrant-se per fricció i
dibuixant al cel un espectacular traç de llum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A mi m'agrada
comparar-ho amb l'exemple del cotxe circulant per l'autopista. El cotxe seria
Terra, i la carretera la nostra òrbita. Atenció, perquè els vidres del vehicle
són l'atmosfera (ara entendreu la raó d'aquesta comparativa). Òbviament,
nosaltres, que anem dins, som... bé, som nosaltres, que viatgem amb la nau
Terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De tant en tant,
enganxem un pobre insecte, que s'esclafa contra el parabrises. Bé, això
equivaldria a una fugissera, vista en una nit qualsevol. Un petit trosset de
material que vagava per l'espai i que ha tingut l'infortuni de creuar-se amb la
Terra en el moment menys oportú per ell. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però hi ha
moments en què ens topem amb un dens núvol d'insectes. Pobrets, n'escombrem molts
en pocs instants. Això seria la pluja d'estrelles, una concentració en poques
hores, i alguns cops dies, de moltes fugisseres (el rastre del cometa).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per on impacten
ens insectes? Al parabrises, oi? No pas al vidre del costat, o al del darrera.
Doncs, de forma similar, l'entrada dels fragments a l'atmosfera es realitza per
un punt del cel, el que apunta a la direcció en la que es produeixen els
impactes. <b><i><span style="color: #741b47;">Aquest punt s'anomena radiant.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per què radiant?
Perquè tots els traços de llum semblen provenir d'aquella zona del cel, com si
radiessin d'allà en totes direccions. És important entendre que, en realitat,
el traç de llum pot aparèixer en qualsevol lloc del cel, que indicaria el punt
on s'ha inflamat i desintegrat. Però si allarguem amb la imaginació la
trajectòria de la fugissera que acabem de veure cap al darrera veurem que
totes, amb independència d'on les haguem vist, provenen del mateix punt. El
radiant (i si alguna no ve d'allà, és que era una fugissera que no pertanyia a
la pluja en qüestió).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El radiant és,
també el que dóna nom a la pluja d'estrelles. Així, els Persèids semblen venir
de la constel·lació de Perseu. I els Gemínids, de la constel·lació dels
Bessons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bé, abans
d'entrar en quan i com gaudir dels Gemínids d'enguany, vull disculpar-me per
emprar el cruel exemple dels insectes. Se'm va acudir fa anys i crec que és
força gràfic per entendre com funcionen les pluges d'estrelles, però espero no
ferir cap sensibilitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Com explicava a
l'inici, aquesta pluja d'estrelles és coneguda per la seva regularitat i la densitat
de fugisseres que genera. Al produir-se al desembre, quan les nits són fredes i
humides, no rep ni la meitat d'atenció que altres pluges menys espectaculars.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El progenitor és,
en aquest cas, un asteroide, anomenat 3200 Phaeton.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-L-5A-ooLQN4/XA1owDmNuHI/AAAAAAACX4M/hnlKHNyVLeQjveBK3sQJV744n2ss3fVuwCLcBGAs/s1600/Geminids%2Bcrossing%2Bwinter%2Bconstellations.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1464" data-original-width="1600" height="365" src="https://2.bp.blogspot.com/-L-5A-ooLQN4/XA1owDmNuHI/AAAAAAACX4M/hnlKHNyVLeQjveBK3sQJV744n2ss3fVuwCLcBGAs/s400/Geminids%2Bcrossing%2Bwinter%2Bconstellations.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Atenció, perquè el
màxim d'activitat està previst per a la nit del 13 al 14 de desembre.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Quantes fugisseres
veurem? Ahhh... si ho sabés.... Les prediccions són molt inexactes, perquè
depenen de molts factors. Com per exemple, com a prop ens creuem amb alguna de
les òrbites antigues de l'objecte, unes òrbites que es van expandint amb els
anys i desdibuixant. Evidentment, també depenen de qüestions relatives amb la
meteorologia (hi ha núvols?) i per suposat amb el lloc d'observació (és un lloc
ben fosc, i sense obstacles que ens permetin abastar molt cel?).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I la Lluna. Perquè
quan hi ha Lluna, la seva llum ens amaga les fugisseres més petites.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Però aquest any
estem de sort. Al menys pel que fa a la Lluna. Estarà creixent, la qual cosa
vol dir que s'amagarà abans de la mitjanit. Les millors hores per a
l'observació del cel, doncs, de matinada.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com veure-les? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El primer consell
és paciència. De vegades et pots passar una estona (que es fa llarga) sense
veure'n cap, i tot de sobte en caces vàries seguides.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Trieu un bon
lloc. El més apartat de les llums dels nuclis urbans que pugueu. Si no podeu
evitar aquest aspecte, al menys intenteu situar-vos per sobre de l'enllumenat
dels carrers, en terrasses. I si quan comenceu a mirar el cel encara hi ha
Lluna, doneu-li l'esquena.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Poseu-vos ben
còmodes. Estireu-vos i mireu a dalt. Com més regió del cel pugueu abastar amb
la mirada, millor. Evidentment, aneu preparats pel fred i la humitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Paga la pena?
Sabeu allò de la Llei de Murphy? En aquest cas vindria dir que l'any que no
mireu, serà l'any en què l'espectacle sigui sorprenent i espectacular. En
altres paraules, jo no m´ho perdria, per si un cas. I molt menys tractant-se
dels Gemínids.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Si el temps no
acompanya, no perdeu l'esperança i observeu les nits anteriors o posteriors.
Segur que en caçareu, ja que aquesta pluja acostuma a allargar-se dies pel
davant i pel darrere dels màxims previstos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Si voleu més
informació, consulteu la secció "La Terra és plana" de El Suplement
de Catalunya Ràdio emès avui diumenge dia 9 i que dedico precisament als
Gemínids:</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #741b47;"><b><i><br /></i></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"></span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i><span style="color: #741b47;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/les-espectaculars-pluges-destrelles/audio/1022969/" target="_blank"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="670" height="331" src="https://3.bp.blogspot.com/-D234gI6lyjQ/XA1obuePTOI/AAAAAAACX4E/YykIM39_ERE7kPi36peXuJVeh0L7bPpmACLcBGAs/s640/Captura.JPG" width="640" /></a></span></i></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Bona cacera a
tothom!</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-4034549340795942932018-11-27T09:14:00.003+01:002018-11-27T09:14:53.071+01:00El relat d'un aterratge espectacular<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Passaven uns
minuts de les 2 de la tarda a Elyssium Planitia, prop de l'equador. El cel era
clar, sense sorra en suspensió. Un temps magnífic, perfecte pel que havia de
succeir a continuació.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">De sobte, l'immens
silenci que regnava en aquell indret, es va trencar quan un estrany enginy, mai
vist per allà, va engegar uns sorollosos coets retropropulsors que varen frenar una
caiguda lliure que havia durat 1 esfereïdor minut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La sonda va
desaccelerar fins als 50 metres d'alçada, on va iniciar un suau descens a velocitat
constant de menys de 9 Km/h fins a dipositar-se sobre un terreny pla i sense
roques al voltant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tan ràpidament
com havia desaparegut, el silenci va retornar a la planura. El núvol de pols aixecat
durant la maniobra començava a caure com una fina pluja, cobrint lleugerament
aquella andròmina metàl·lica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Els minuts
marcians varen passar lentament. Un clic va anunciar que la sonda era viva, i
si allà hi hagués hagut observadors, aquests haurien vist amb sorpresa, i potser
terror, com uns grans dispositius es desplegaven al voltant de la sonda Insight.
Eren els seus panells solars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">7 minuts abans,
aquesta sonda de la NASA havia entrat a l'atmosfera del planeta roig a 20.000
Km per hora, després d'uns 6 mesos de viatge. Començaven els coneguts com a
"7 minuts del terror", el temps que trigaria Insight, si tot anava
bé, en tocar mart.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="color: #741b47;"><b><i><br /></i></b></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"></span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i><span style="color: #741b47;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-t1sYsRzbXA8/W_z6kXCDloI/AAAAAAACX2w/0p2kdqhArVgmzNqQaXmNhkz7Y9H0OA1fwCLcBGAs/s1600/aterratge.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="776" data-original-width="1044" height="473" src="https://4.bp.blogspot.com/-t1sYsRzbXA8/W_z6kXCDloI/AAAAAAACX2w/0p2kdqhArVgmzNqQaXmNhkz7Y9H0OA1fwCLcBGAs/s640/aterratge.JPG" width="640" /></a></span></i></b></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La maniobra havia
estat autònoma, sense cap possibilitat de rectificació o d'intervenció humana,
ja que en aquells moments qualsevol senyal hagués trigat 16 minuts en anar i
tornar de la Terra. Una maniobra composada per centenars de passos, cada un
d'ells crític i fonamental per tal d'evitar un nou fracàs, com ha passat amb
un 50% de les missions marcianes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Insight s'havia
desprès de la fase de navegació, que l'havia transportat durant el llarg
viatge. A continuació, havia girat per tal d'orientar perfectament el seu escut
tèrmic en direcció a l'atmosfera. L'angle d'entrada hauria de ser de només 12
graus. Si entrava un xic més vertical, la sonda es cremaria. Si ho feia amb més
inclinació, rebotaria contra l'atmosfera i sortiria disparada cap a l'espai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">A uns 125 Km
d'alçada, la fricció amb l'atmosfera havia escalfat l'escut tèrmic fins als
1.500 graus aproximadament</span></i></b>, i aquest fregament havia funcionat com el primer i
brusc fre. Al cap de 4 minuts, Insight desplegava un gran paracaigudes, a 11 Km
d'alçada, i expulsava ben lluny l'escut tèrmic. La velocitat havia baixat a
1.400 Km/h.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Uns
segons més tard, s'activava el radar que començava a prendre dades d'elevació i
velocitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">A 1 Km d'alçada,
la nau de 360 Kg de pes s'havia desfet del paracaigudes, que l'havia frenat fins als 216 Km/h.
S'iniciava un minut terrorífic de caiguda lliure, durant el qual Insight havia
de mantenir l'equilibri amb les seves potes desplegades.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Finalment,els coets retropropulsors s'havien engegat, en el moment precís, frenant la caiguda i governant els darrers metres del descens.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-RJNt-yyqF5Y/W_z5oFvLk4I/AAAAAAACX2M/SLiEsE_wTaYDBtycIQ8EPFiLkHJifyPkwCLcBGAs/s1600/Ds9EYfxXoAAPNmx.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="537" data-original-width="665" height="322" src="https://3.bp.blogspot.com/-RJNt-yyqF5Y/W_z5oFvLk4I/AAAAAAACX2M/SLiEsE_wTaYDBtycIQ8EPFiLkHJifyPkwCLcBGAs/s400/Ds9EYfxXoAAPNmx.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tal com havia
estat programada, la Insight enviava una primera fotografia cap a la Terra. Una
imatge que va fer esclatar d'alegria a tot l'equip de la NASA i que els va
arribar 8 minuts més tard. Era una foto feta amb un ull de peix, cobert encara
per una lent protectora que havia quedat parcialment coberta de sorra, en la
que es veia un terreny suau i pla al davant de la nau.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tota l'operació
havia estat vetllada per 2 petits satèl·lits (els MarCO), que provaven una nova tecnologia
de construcció barata, i que havien viatjat al darrera de la Insight durant tot
el trajecte. Des de l'òrbita de Mart, la seva funció era la de rebotar les
senyals de la nau cap a la Terra. Els científics havien decidit aquesta solució
quan els càlculs inicials de la missió havien demostrat que en el moment de
l'aterratge cap dels satèl·lits permanents que tenim al planeta vermell estaria
ben situat al cel marcià per a cobrir l'esdeveniment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-bgQYDtNDTFs/W_z6W7ZGO6I/AAAAAAACX2s/BUj4VZ4EP64LuH7r6zWcrdH9pXllBD0aQCLcBGAs/s1600/marco.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="371" data-original-width="618" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-bgQYDtNDTFs/W_z6W7ZGO6I/AAAAAAACX2s/BUj4VZ4EP64LuH7r6zWcrdH9pXllBD0aQCLcBGAs/s400/marco.JPG" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="color: #741b47;"><i style="font-weight: bold;">Els petits
acompanyants van complir amb perfecció la seva tasca, i per acomiadar-se varen
enviar una darrera imatge inspiradora de Mart (fotografia on es veu part de l'estructura del MarCO B).</i></span></span></div>
<div style="font-style: italic; font-weight: bold;">
<br /></div>
<span style="color: #741b47;">Després de l'èxit
de l'aterratge, la segona prova a superar va ser el desplegament dels
panells solars. La NASA hauria d'esperar a certificar aquesta operació unes 5 hores i mitja després, quan la Insight entrava en zona de cobertura del
satèl·lit Mars Odyssey.</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'aterratge
s'havia produït a les 20:53 hora catalana del 26 de novembre de 2018. La confirmació
del desplegament dels panells solars havia arribat de matinada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Era el primer cop
des de l'any 2012 que un enginy humà aterrava amb èxit sobre Mart, després del
fracàs de la nau Schiaparelli de l'ESA l'any 2016. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Què vindrà a
partir d'ara?</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La missió de la
Insight és estudiar l'interior del planeta. Porta un braç articulat amb una
càmera, que analitzarà el terreny al voltant. Els científics decidiran on
desplegar els instruments i on fer un forat. Un forat de 5 metres de
profunditat que farà un trepant acoblat al braç articulat, i on la nau hi
deixarà unes sondes de temperatura. A més, Insight dipositarà un sismògraf uns
metres més enllà.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-3FkWO9nMaNU/W_z6DCsw91I/AAAAAAACX2k/FdRxmS0Zj3AX65F3I-AXbcg_d2E6omwHwCLcBGAs/s1600/D000M0000_596535424EDR_F0000_0106M_.PNG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="1024" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-3FkWO9nMaNU/W_z6DCsw91I/AAAAAAACX2k/FdRxmS0Zj3AX65F3I-AXbcg_d2E6omwHwCLcBGAs/s400/D000M0000_596535424EDR_F0000_0106M_.PNG" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Volem saber si hi
ha activitat geològica, com per exemple mart-trèmols. A través de l'estudi de
les ones sísmiques, es podrà analitzar la composició de la part interna de
Mart, i saber com és el seu nucli metàl·lic. De fet, és la primera missió
enfocada a conèixer Mart per dins, després que totes les anteriors s'hagin centrat
en estudiar l'atmosfera i la superfície.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La Insight ha
estat construïda per durar uns 2 anys terrestres, equivalents a 1 any marcià, i
se la considera un pas important cap a una futura missió tripulada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquests
moments, per tant, tenim 2 dispositius actius sobre la superfície marciana, amb
el robot Curiosity que segueix explorant. Potser són 3, si s'aconsegueix
despertar al robot Opportunity, cobert de pols després de la gegantina tempesta
de sorra del passat juny, i que podria haver mort després de 14 anys de missió heroica
(quan estava dissenyat per a 3 mesos!). A més de 6 satèl·lits en òrbita
permanent, un d'ells d'origen indi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I és que Mart
seguirà sent la nostra següent frontera.</span></i></b> L'home es va atrevir a conquerir la
Lluna, desafiant un cop més la natura. Mart representa un gran repte, i no ens
podrem resistir a jugar aquesta partida. Allà hi buscarem vestigis de vida amb
2 nous robots avançats que arribaran entre els anys 2020 i 2021. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Mart és la nostra gran
aposta, un dels pocs llocs propers, al nostre abast, on podem intentar contestar si la
vida és una propietat de la Terra.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><b><i><span style="color: #741b47;">Ah... voleu saber el cost d'aquesta missió? Per sota dels 1.000 milions de dòlars, es paga amb 2 avions de combat F-22. I amb un bombarder B-2 es poden enviar... fins a 12 missions com aquesta! Nosaltres triem.</span></i></b></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></o:p></span></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-50285628645150714012018-11-15T21:16:00.000+01:002018-11-15T21:16:04.006+01:00De debò que ens ve a sobre un huracà de matèria desconeguda? Hem de buscar aixopluc?<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Aquests darrers
dies, la notícia ha saltat a primera plana de l'actualitat, amb titulars un xic
sensacionalistes que diuen que una gran tempesta de matèria fosca s'apropa a la
Terra.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com era
d'esperar, les xarxes socials han bullit... amb molta especulació. Pel que fa
al meu entorn, algunes persones se m'han adreçat, amb una mescla de sorpresa i
preocupació, demanant aclariment sobre la notícia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-h_VqXgtcAig/W-3TAcrSKtI/AAAAAAACX00/LXMyHUERyl4N_ylbppInqcihlRyXpdsJwCLcBGAs/s1600/depositphotos_90095496-stock-illustration-tornado-hurricane-spout.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="933" data-original-width="1023" height="291" src="https://3.bp.blogspot.com/-h_VqXgtcAig/W-3TAcrSKtI/AAAAAAACX00/LXMyHUERyl4N_ylbppInqcihlRyXpdsJwCLcBGAs/s320/depositphotos_90095496-stock-illustration-tornado-hurricane-spout.jpg" width="320" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Escric, doncs,
aquest article per tal d'intentar, modestament, posar les coses a lloc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La nostra
galàxia, la Via Làctia, és una enorme ciutat d'estrelles, una de les ciutats
més grans d'aquesta regió de l'espai (juntament amb la galàxia d'Andròmeda,
encara més gran). Igual com passa amb les nostres ciutats, les galàxies tenen
tendència a empassar-se i fusionar galàxies més petites, que es desdibuixen i
queden subsumides dins la gran galàxia principal. És la llei del més fort
imposada per la gravetat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Tenim dades que
indiquen que aquest ha estat el cas de la Via Làctia durant la seva història</span></i></b>,
fagocitant petites galàxies satèl·lit en moltes ocasions. Com que l'espai buit
a l'espai domina extraordinàriament sobre la matèria, aquestes fusions no impliquen
xocs de cap tipus entre estrelles o planetes (en altres paraules, les
distàncies entre les estrelles d'una galàxia són tan bèsties que la fusió d'e 2
galàxies es pot considerar més aviat com una mescla).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fa temps, els
astrònoms varen identificar una mena de corrent, de flux, d'estrelles dins la
galàxia que presentaven moviments diferenciats de la resta, i això podia
indicar que eren el resultat d'una fusió.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les dades que està enviant el
satèl·lit Gaia, de l'Agència Espacial Europea, són súper precisos, i semblen
confirmar aquesta hipòtesi. Es tractaria, doncs, d'un riu d'estrelles, un
filament, que seria el que queda d'una antiga galàxia satèl·lit. <b><i><span style="color: #741b47;">Aquest núvol o
filament es va anomenar S1.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Els científics
saben, tenen indicis suficients des de fa quasi un segle, que entre la poca
matèria que hi ha al cosmos existeix una varietat que es va anomenar matèria
fosca</span></i></b> i que és majoritària sobre la matèria ordinària formada per àtoms
(l'ordinària és la que forma tot el que veiem, les estrelles, els planetes, les
pedres, els mosquits o les persones). La matèria enigmàtica es va dir fosca
perquè no emet llum ni quan s'escalfa, ni tampoc interacciona amb la matèria
ordinària de cap forma excepte a través de la gravetat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mai no hem pogut
tenir "entre mans" matèria fosca. Mai hem pogut capturar-ne, ni tampoc
fabricar-ne els acceleradors de partícules. De fet, no sabem de què està feta,
només que no són àtoms.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Malgrat tot, hem
pogut detectar la seva presència gràcies a la gravetat que exerceix en el seu
voltant. Així és com sabem que les galàxies estan rodejades per enormes
quantitats de matèria fosca, que ajuden a mantenir unida les grans ciutats. I
també coneixem que les galàxies petites, nanes, acostumen a tenir encara més
proporció de matèria fosca respecte matèria ordinària.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">La deducció
sembla clara: si S1 està formada per les restes d'una antiga galàxia engolida
per la gran Via Làctia, segurament, a més d'estrelles, contindrà importants
quantitats de matèria fosca.</span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i><span style="color: #741b47;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-I9SQhpq__W8/W-3T8UaaCYI/AAAAAAACX1E/kswpz77AuqExIRATP_u2cyVySjJmKw1bQCLcBGAs/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="306" data-original-width="637" height="191" src="https://3.bp.blogspot.com/-I9SQhpq__W8/W-3T8UaaCYI/AAAAAAACX1E/kswpz77AuqExIRATP_u2cyVySjJmKw1bQCLcBGAs/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></span></i></b></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Vet aquí que
nosaltres, el nostre Sistema Solar, es troba en mig del camí d'aquest núvol. És
més, possiblement ja som a dins d'ell.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquest fet obre
grans possibilitats per a la comprensió, finalment, de la naturalesa de la
matèria fosca. Perquè, a pesar que estem convençuts que és per tot arreu (ara i
aquí, entre nosaltres), el fet que puguem estar "dins" d'una zona
enriquida per la matèria fosca del fòssil d'una galàxia nana augmenta les
nostres possibilitats de detectar-la i "capturar-la" en el futur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vull remarcar que
no és que aquest enorme núvol ens porti un ingredient que no tinguem, sinó
"simplement" que si visquéssim en un altre lloc de la Via Làctia per
on no passés el núvol la densitat de matèria fosca seria segurament menor i
encara ens costaria més detectar-la.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I això és tot. És
a dir, <b><i><span style="color: #741b47;">molt rellevant per a la ciència</span></i></b>, que a mesura que es millorin els
detectors i instruments més possibilitats tindrem d'acabar entenent de què està
feta aquesta matèria misteriosa (tenim hipòtesi sobre la seva naturalesa, però
necessitem "tenir-ne" per a tancar l'assumpte). <b><i><span style="color: #741b47;">Però gens rellevant
per a la nostra vida quotidiana.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-TO3R5BCsf98/W-3TiQci1JI/AAAAAAACX08/fi5fChW9cf8XB3-7KH6nJpA1wGmCvpQUQCLcBGAs/s1600/Final_Neon_Nola_white-691x1000.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="691" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-TO3R5BCsf98/W-3TiQci1JI/AAAAAAACX08/fi5fChW9cf8XB3-7KH6nJpA1wGmCvpQUQCLcBGAs/s400/Final_Neon_Nola_white-691x1000.jpg" width="276" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Ni huracà. Ni
tempesta. Ni cal que reforcem portes i finestres. Ni que fem acopi d'aliments.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ni ho notarem. I,
tal com deia, potser ja som dins d'aquest núvol des de fa alguns milions d'anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com a conclusió, voldria
donar 2 recomanacions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La primera seria triar
bé les fonts, una cosa essencial en plena era de la informació i la comunicació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La segona és no
quedar-se mai només amb els titulars. Perquè és cert que els divulgadors busquem
elements que atreguin l'atenció del públic, i de fet considero que un dels
avenços més rellevants de la divulgació científica ha estat apropar-se a la
gent a través de conceptes simples i atractius. Però de vegades ens passem. Si
s'ha triat bé la font, entrar en la notícia ens permetrà interpretar-la
correctament i entendre el sentit del titular.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">No us faci por
llegir, escoltar, o veure ciència. Afortunadament, al nostre país tenim
excel·lents mitjans de comunicació que tenen clara la seva funció informativa
alhora que cultural i educativa.</span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">S'ha avançat molt en el camp de la divulgació,
i cada cop, entre tots, dediquem més esforços en posar la ciència a l'abast de
tothom, intentant millorar un ofici que es mou en un delicat equilibri entre la
precisió i la simplificació didàctica.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-27169333256499930392018-11-10T18:54:00.002+01:002018-11-11T17:54:46.695+01:00Hem estat visitats per les restes d'una nau extraterrestre?<br />
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Les xarxes
socials, i també la comunitat científica, s'han inflamat aquesta setmana com a
conseqüència de la publicació, prevista pel dilluns dia 12 de novembre, d'un
article signat per 2 astrofísics de la Harvard-Smithsonian sobre l'enigmàtic
objecte 'Oumuamua.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al setembre ja
vaig escriure un article sobre 'Oumuamua (<a href="http://estelsiplanetes.blogspot.com/2018/09/una-nau-provinent-de-fora-del-sistema.html" target="_blank">llegiu-lo aquí</a>)</span> en què explicava les seves peculiaritats. Es tracta del primer objecte
descobert que prové de fora del nostre Sistema Solar, és a dir, un veritable
vagabund de l'espai.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La seva forma,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mai vista en cap asteroide o cometa, extraordinàriament
allargada com un cigar, i el fet que girés estranyament com un pal llançat a
l'aire, van acabar d'envoltar aquest objecte amb misteri quan se'l va descobrir ara
fa un any.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ZS6qaz1xDBU/W-cawRF1btI/AAAAAAACXzo/9_OY5A3ZHpkuM9q8TMvXtat-zZzB0Hd6ACLcBGAs/s1600/1541510974273.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZS6qaz1xDBU/W-cawRF1btI/AAAAAAACXzo/9_OY5A3ZHpkuM9q8TMvXtat-zZzB0Hd6ACLcBGAs/s400/1541510974273.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Primer es va
pensar que es tractava d'un cometa, cosa que es va descartar poc després ja que
no es va poder detectar cap de les emissions de gas i pols que són tan típiques
d'aquest tipus de cossos. Va passar a ser un asteroide, però sens dubte únic,
per la seva forma i moviment (i lògicament també per la seva procedència).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Per acabar de
donar interès a la cosa, es va observar que quan es començava a allunyar del
Sol, després de passar a prop d'ell, s'accelerava gradualment.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ja des dels
primers moments, una de les hipòtesi que es va posar sobre la taula va ser que
es tractés d'un enginy construït per alguna civilització. Simplement una de les
vàries possibilitats, tot i que molt poc probable, d'explicar la naturalesa de
'Oumuamua (per cert, nom hawaià que significa el primer missatger provinent de
molt lluny).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Doncs bé, ara els
2 científics americans, en el seu article, aprofundeixen en aquesta hipòtesi, i
defensen que 'Oumuamua podria ser una vela solar</span></i></b> (igual com les veles que impulsen
els vaixells amb el vent, les veles solars poden accelerar una nau amb la
pressió de la radiació del Sol actuant com si fos vent).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El seu raonament
es basa en varis punts. Un d'ells és l'acceleració en el seu camí de sortida.
En l'article calculen les dimensions que una vela solar tindria per tal de
provocar aquesta acceleració, que seria resultat de l'acumulació progressiva de
pressió provinent de la llum del Sol. Els càlculs són compatibles amb la
morfologia tan peculiar de 'Oumuamua.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-EEZGscbEngQ/W-ca1cdQ__I/AAAAAAACXzs/FolK2PvvuC8yxESgdKMxwtpcnZyDKJy-gCLcBGAs/s1600/1920px-Oumuamua_orbit_at_perihelion-580x418.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="418" data-original-width="580" height="287" src="https://3.bp.blogspot.com/-EEZGscbEngQ/W-ca1cdQ__I/AAAAAAACXzs/FolK2PvvuC8yxESgdKMxwtpcnZyDKJy-gCLcBGAs/s400/1920px-Oumuamua_orbit_at_perihelion-580x418.png" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Arriben a
demostrar que una vela solar d'aquesta mida (parlen d'unes dimensions d'unes
desenes de metres i menys d'un mil·límetre de gruix) sobreviuria un
viatge a través del mitjà interestel·lar, sense ser malmesa per l'impacte amb
el material que podria trobar al llarg del seu extraordinàriament llarg trajecte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Raonen, també,
que cap instrument va poder detectar cap signe de gasos o pols despresos de l'objecte,
com hagués estat el cas si l'acceleració s'hagués generat per l'emissió de
material esclafat al passar al voltant del Sol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Un altre pilar
del seu plantejament és la baixíssima probabilitat que un objecte provinent
d'un altre sistema solar ens visiti de tan a prop (va passar a poques desenes
de milions de quilòmetres de la Terra).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En definitiva, no
demostren pas que 'Oumuamua sigui una vela solar impulsant una nau (o bé la resta
d'una sonda destrossada, com també comenten). És simplement impossible
demostrar-ho, com també és impossible demostrar el contrari, ja que l'objecte
va ser detectat massa tard, quan ja començava la marxa a tota velocitat del
Sistema Solar.<b><i><span style="color: #741b47;"> El que fan en l'article és demostrar que 'Oumuamua és compatible
amb una vela solar, és a dir, defensen aquesta hipòtesi.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-oPSNyvGRh7I/W-ca7j8W22I/AAAAAAACXzw/k3mKQjsIQQ85oJ_CzEnCr0JgqA6OOohzACLcBGAs/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="704" height="225" src="https://4.bp.blogspot.com/-oPSNyvGRh7I/W-ca7j8W22I/AAAAAAACXzw/k3mKQjsIQQ85oJ_CzEnCr0JgqA6OOohzACLcBGAs/s400/Captura.JPG" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Tot i això, crec
que hi ha raons de sobra per pensar que aquesta no és l'explicació. I mira que
em sap greu, ja que seria el primer que voldria que ho fos.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Al meu parer,
varis dels seus plantejaments estan poc fonamentats. Per exemple, el fet que no
s'hagi detectat emissió de gasos no vol dir pas que no n'hi hagués. Simplement
que no els vàrem poder detectar. Cal no oblidar la naturalesa tan peculiar de
l'objecte, el primer que hem observat provinent de fora i podria presentar
propietats físiques poc usuals. L'acceleració s'explicaria fàcilment amb aquest
comportament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les veles solars
són, certament, enginys extraordinaris, que estem investigant a la Terra. El
seu funcionament es basa, igual que les dels vaixells, en la seva superfície i
poc pes. Com més grans, com més àrea, més capacitat d'acceleració. Així, ...per
què fabricar veles solar tan petites com unes poques desenes de metres? La
pressió de la llum d'una estrella és relativament feble, i es necessiten
superfícies molt grans per a aconseguir accelerar força. Si algú volgués
viatjar molt lluny, equiparia la nau amb una vela molt més gran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A més, recordem que hem observat com 'Oumuamua gira com un pal (sobre el seu eix allargat).
D'acord, tal com diuen els autors podria ser la part despresa d'una nau, una escombraria
navegant caòticament... però llavors l'efecte de vela es perdria, al menys
parcialment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per altra banda,
quan l'objecte va ser descobert es va apuntar amb diversos instruments per a
intentar detectar qualsevol possible emissió radioelèctrica, volguda o erràtica
provinent d'equipament electrònic. I res.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Però per sobre de
tot això, hi ha el raonament de les probabilitats</span></i></b>. L'espai ha d'estar abarrotat
per trilions d'objectes, de totes les mides i formes, que vaguen entre les
estrelles. Restes de les formacions dels sistemes estel·lars expulsades degut a
la interacció amb planetes. Quina seria, doncs, la probabilitat que el primer
objecte que detectem provinent de fora del Sistema Solar fos, justament, un
enginy artificial?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Com deia en Carl
Sagan (per cert, un dels defensors de l'existència de vida fora de la Terra), "afirmacions extraordinàries requereixen evidències extraordinàries".
I aquí, malauradament, no en tenim cap d'evidència. Cap ni una.</span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i><span style="color: #741b47;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-QU1-sZGcWf0/W-cbPrvnYcI/AAAAAAACX0A/-F2ZuP5DAdkwgapCBdk6XNWMAPzl2YIaQCLcBGAs/s1600/sagan.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="775" data-original-width="1240" height="250" src="https://4.bp.blogspot.com/-QU1-sZGcWf0/W-cbPrvnYcI/AAAAAAACX0A/-F2ZuP5DAdkwgapCBdk6XNWMAPzl2YIaQCLcBGAs/s400/sagan.jpg" width="400" /></a></span></i></b></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dit això, sempre
he defensat que científicament mai no s'ha de descartar cap possibilitat fins
que les proves ens obliguin a fer-ho. Tenir oberta la ment és saludable, i no
podem caure en l'immobilisme i en els pensaments conservadors. Però, tal com deia,
en aquest cas no tenim evidències, i per tant es tracta d'una de les diverses
hipòtesi per tal d'intentar explicar 'Oumuamua. Una hipòtesi en tot cas poc
probable degut a les preguntes obertes que deix l'article comentat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">'Oumuamua ja es
troba molt lluny, girant com una branca llançada a l'aire. Fos el que fos,
segur que es devia impressionar quan va veure la Terra. Segur que es va
emocionar, potser mai havia visitat les immediacions d'un món tan bonic com el
nostre. Segur que s'hi hagués volgut quedar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Amb ell viatgen
els nostres dubtes i hipòtesis. La nostra esperança que algun dia, desitjo que
no molt llunyà, puguem finalment demostrar que no estem sols a l'univers.<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">De moment, però,
haurem de seguir esperant.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3218684424173562412.post-48703467043585566762018-10-28T17:58:00.001+01:002018-10-28T17:58:19.685+01:00Atenció Mart... que arriben reforços!<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Si hi ha un
planeta intensament explorat, a part de la Terra és clar, aquest és Mart. Més
de 50 missions des que la humanitat va iniciar els programes espacials l'han
visitat, ja sigui passant força a prop, entrant en òrbita, o aterrant.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Les raons, ja les
coneixeu: Mart sembla el lloc més prometedor per a establir-hi bases en el
futur (és relativament a prop, i no és pas l'infern que és Venus). La cerca de
vida, fòssil o fins i tot actual, és un al·licient enorme que impulsa la seva
exploració. Entendre què li ha passat a un planeta que, antigament, tenia
abundant aigua líquida en superfície, a més d'una atmosfera molt més densa que
la present. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">I, per si tot això no fos suficient, Mart ha fascinat l'home des de
l'antiguitat. És com un iman. El planeta roig. El lloc on vivien els marcians,
que en més d'una ocasió ens han envaït en novel·les i pel·lícules.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">La sonda de la
NASA Insight va sortir de la Terra el més de maig</span></i></b>, aprofitant que durant 2018
s'ha produït una d'aquelles configuracions favorables, que només es repeteixen
cada 2 anys aproximadament, en què Mart i el nostre planeta se situen a
distància mínima.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Bug-1UeqZPM/W9Xpc_XblEI/AAAAAAACXxo/HSSTC5dEkiU6UnkeUy8g4-U4j7KLWyxGACLcBGAs/s1600/descarga%2B%252827%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="901" data-original-width="1600" height="225" src="https://4.bp.blogspot.com/-Bug-1UeqZPM/W9Xpc_XblEI/AAAAAAACXxo/HSSTC5dEkiU6UnkeUy8g4-U4j7KLWyxGACLcBGAs/s400/descarga%2B%252827%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">El proper mes de
novembre, en principi programat el dia 26, Insight aterrarà sobre la superfície
del planeta.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A diferència
d'altres enginys, Insight no és un ròver, és a dir, no es mourà. Allà on toqui
terra, perdó, mart, es quedarà.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El seu aterrament
es farà, en primer lloc, mitjançant un escut tèrmic protector, que reduirà
l'enorme velocitat de la sonda. Després s'emprarà, com ja és habitual, un gran paracaigudes.
Quan ja falti poc per tocar terra, uns retropropulsors permetran un descens
suau. Finalment, Insight desplegarà unes potes articulades que absorbiran
l'impacte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'objectiu que té
Insight és estudiar l'interior del planeta. Entre altres instruments, porta un
sismògraf per a detectar si a Mart hi ha mart-trèmols, cosa que podria indicar
activitat geològica interessant. A</span>quest instrument és milers de vegades més
sensible que els que durant el segle passat van transportar algunes de les
sondes marcianes. És tan tremendament sensible que Insight el dipositarà
curosament i el protegirà amb una mena d'escut en forma de mitja bombolla que l'amagui del vent i dels canvis de temperatura que són tan freqüents a Mart.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També transporta
una sonda de temperatura, que clavarà i enfonsarà a uns 5 metres de
profunditat, per tal d'analitzar les possibles variacions tèrmiques sota la superfície.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Però això no és
tot el que converteix aquesta missió en especial.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Creuant l'espai,
al darrera de Insight, seguint-li l'estela, naveguen 2 dispositius del tipus
CubeSat</span></i></b>. Són satèl·lits, ridículament petits i barats, de la mida d'una capça
d'uns 30 cm de llarg (en realitat, els CubeSats aïllats són encara més petits,
d'uns 10 cm! Però els 2 enviats a Mart estan formats, en realitat, per varis
CubeSats units).<o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-u0MOVnDmnA8/W9XpzmCdObI/AAAAAAACXxw/1wrCjCdj7Q4dmbDo7Xs5Yjp30IIC3vlBgCLcBGAs/s1600/7295_Mars-MarCO-InSight-Lander-CubeSats-Illustration-PIA19388-full2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="990" data-original-width="1600" height="247" src="https://4.bp.blogspot.com/-u0MOVnDmnA8/W9XpzmCdObI/AAAAAAACXxw/1wrCjCdj7Q4dmbDo7Xs5Yjp30IIC3vlBgCLcBGAs/s400/7295_Mars-MarCO-InSight-Lander-CubeSats-Illustration-PIA19388-full2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">És el primer cop
que aquest tipus de dispositius s'envien fora de l'òrbita de la Terra.
L'objectiu és fer-los entrar en l'òrbita de Mart, i utilitzar-los com a
satèl·lits de comunicacions, enviant els senyals de Insight cap al nostre
planeta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A ben segur, Insight
i els 2 CubeSats ens donaran titulars de notícies durant les properes setmanes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I ja que parlem
(novament) de Mart... deixeu-me que us expliqui les inquietants novetats que
s'han produït darrerament.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Com a
conseqüència d'una gegantina tempesta de sorra que va començar el mes de juny,
el robot Opportunity va deixar de comunicar amb la Terra. Aquest petit heroi,
que va ser dissenyat per a sobreviure un xic més de 3 mesos i ja porta 14 anys
explorant Mart, depèn de la llum del Sol per carregar les seves bateries. Tot i
que durant aquests 14 anys ha patit en vàries ocasions els efectes de les
tempestes de sorra, que cobreixen els seus panells solars i el fan entrar en
mode d'hivernació, aquesta darrera tempesta ha estat especialment greu, i pel
que sembla l'explorador s'ha quedat sense energia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-bOKKnDQVnjQ/W9XqA-b_slI/AAAAAAACXx0/DeP-XuhqcXkViLocxUDKskQBXtkdbkPTACLcBGAs/s1600/nasa-rover-e1528913266643.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="697" data-original-width="1276" height="217" src="https://4.bp.blogspot.com/-bOKKnDQVnjQ/W9XqA-b_slI/AAAAAAACXx0/DeP-XuhqcXkViLocxUDKskQBXtkdbkPTACLcBGAs/s400/nasa-rover-e1528913266643.jpg" width="400" /></a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cada dia, des de
juny, la NASA intenta despertar-lo, enviant-li, atenció, cançons d'autors com
ara Queen, David Bowie, Led Zeppelin, ... però ni així respon. De forma que, en uns
dies possiblement, s'abandonaran els intents, entre d'altres coses perquè no es
vol desviar l'atenció que ara ha d'estar centrada en Insight. Se seguirà
escoltant, però. Una petita esperança rau en el fet que una ventada aixequi la
sorra dels panells i les bateries es tornin a carregar. A pesar d'aquesta
esperança, però, són moltes les coses que podrien haver malmès permanentment
les bateries, especialment si s'haguessin descarregat del tot i no haguessin
pogut protegir l'electrònica del robot de les baixes temperatures.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">Si no el
recuperem, Opportunity quedarà allà, com un petit monument a l'exploració de l'espai,
igual com, en un altre indret de Mart, reposa el seu robot bessó, l'Spirit, que
també va arribar a Mart l'any 2004 i va deixar d'emetre el 2010.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Més problemes.
<b><i><span style="color: #741b47;">L'altre robot que viu a Mart des de fa 6 anys, el Curiosity, una màquina de la
mida d'un cotxe, va patir una fallida en el seu cervell (ordinador) durant el
mes de setembre</span></i></b>, i des de control de Terra es va haver d'iniciar l'ordinador de
recanvi (afortunadament, portava un altre cervell per si un cas, que ja havia
estat operatiu anteriorment però que també havia fallat). <b><i><span style="color: #741b47;">Tot sembla indicar
que el robot s'ha recuperat i torna a estar operatiu.</span></i></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><i><span style="color: #741b47;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-l42JLRkJSoc/W9XqavZKaXI/AAAAAAACXyA/5bD_lMDmxu06uYZFTRZdgBL0SGu-dB2CwCLcBGAs/s1600/Captura.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="972" height="231" src="https://1.bp.blogspot.com/-l42JLRkJSoc/W9XqavZKaXI/AAAAAAACXyA/5bD_lMDmxu06uYZFTRZdgBL0SGu-dB2CwCLcBGAs/s400/Captura.JPG" width="400" /></a></span></i></b></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">L'exploració de
Mart donarà un altre tomb espectacular l'any 2020, quan és previst que arribin
2 nous robots de tecnologia avançada i especialistes en la cerca de vida. Els
enviaran la NASA i l'ESA. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">També el 2020, la Xina planeja enviar-hi un aterrador,
i els Emirats Àrabs la seva primera missió espacial amb un orbitador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tot això fa que
alguns científics hagin alçat la veu per a fer notar que aquesta enorme atenció
a Mart fa que s'estigui descuidant Venus. Aquest planeta ha estat molt poc
analitzat. Evidentment, no presenta l'escenari tan inspirador que sí té Mart.
Però no deix de ser un món interessant per saber què és el que li pot passar a
un planeta quan s'escalfa, convertint-se en un veritable infern.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Personalment
sempre defensaré diversificar. Però us haig de confessar que sóc un enamorat de
Mart. Ho he dit moltes vegades, i no me n'amago. El meu desig és veure l'home
caminar sobre el planeta vermell, cosa que pot passat durant la dècada dels 30
(bé, si l'Elon Musk no ens dóna una sorpresa i compleix la promesa que va fer d'enviar astronautes durant la dècada dels 20!).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">De moment,
seguirem l'Insight, així com els 6 satèl·lits que tenim allà orbitant (incloent una nau
de l'India).<o:p></o:p></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;"><br /></span></i></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><b><i><span style="color: #741b47;">I, per suposat,
els 2 robots, tot esperant que l'heroic Opportunity es recuperi.</span></i></b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />JAChttp://www.blogger.com/profile/18445420797342522812noreply@blogger.com0