Molts de
nosaltres estem esperant, creuant els dits, l’arribada del famós cometa ISON.
Des que el varen descobrir dos astrònoms russos ara fa una mica més d’un any, aquesta bola
de gasos i gel ha despertat l’interès i atenció de tothom, ja que les primeres
previsions apuntaven a que podria ser el cometa del segle.
En concret, el
cometa ISON passarà per darrera del Sol a finals del proper mes de novembre
(100 vegades més a prop del Sol que l’òrbita de la Terra), i quan en surti,
especialment durant les dues primeres setmanes de desembre, podria convertir-se
en un objecte magnífic, visible a ull nu en el nostre cel, i amb una cua
espectacular.
Bé, aquestes eren
les previsions.
Els fets fins al moment, però, són bastant descoratjadors. Com ja avisàvem des d’aquest blog,
els cometes són imprevisibles, especialment aquells que s’apropen per primera
vegada al Sol. Durant la seva primera aproximació, els cometes perden la
majoria dels components més volàtils, a l’escalfar-se, la qual cosa pot
provocar un augment dramàtic en la seva lluentor, i cues llargues i molt
espectaculars.
Però no sempre és
així. I de vegades, aquests cometes primerencs es converteixen en autèntics
kamikazes, i cauen al Sol o simplement no sobreviuen sencers el pas pel punt
més proper a l’astre.
De moment, les
mesures de lluminositat de l’ISON semblen indicar que es quedarà ben curt dels
titulars que alguns mitjans de comunicació havien publicitat.
No és el primer
cas en el que s’anuncia un esdeveniment únic i la cosa acaba en decepció. La
història de l’astronomia conté algun fiasco ben sonat.
Per tant,
prudència.
M’imagino que,
igual com ha passat en altres casos, començaran de seguida a aparèixer emails
trampa, inundant les bústies. D’aquells que diran que si el cometa es veurà com la Lluna de gran, que
si afectarà a la fortuna de la gent, o que anunciarà la vinguda de la fi d’alguna
cosa (de la crisi?).
Dit tot això, us puc ben assegurar que cap
aficionat a l’astronomia es perdrà el seguiment de les notícies d’aquest cos,
especialment, com us deia, durant inicis de desembre. Perquè tot pot ser, i no
seria el primer cop.
Recordo l’any 2007,
quan un modest cometa que havia de passar sense pena ni glòria es va tornar
boig, inesperadament, i va brillar de forma molt potent durant algunes nits de
la tardor.
El mateix any, un super-espectacular cometa va poder ser vist des de l’hemisferi sud, i va donar lloc a algunes de
les imatges més belles que es recorden (vegeu la imatge, és el cometa McNaught, fotografiat per Akira Fuji l'any 2007).
Els cometes són
indomables i, a més, capriciosos.
Fan el que volen, i quan volen. I semblen
especialistes en fer lo inesperat, en deixar en ridícul i esgarrapar als que
pretenen saber cóm es comportaran, però també a premiar amb carícies als que
simplement esperen il·lusionats per si un cas.
Els cometes no es
poden domar.
Esperarem a les
sorpreses que ISON ens pugui portar. Caldrà estar connectat a les notícies.
Però serens, i sense formar-nos d’entrada masses expectatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada