Cura amb les notícies: s'ha descobert realment un planeta habitable?

Fa pocs dies, la NASA va anunciar el descobriment d’un planeta de tipus terrestre, orbitant una estrella relativament propera, a uns 500 anys llum. La notícia és important perquè aquest planeta, Kepler 186f, es troba dins l’anomenada zona habitable, una distància de la seva estrella tal que l’aigua, en cas d’haver-n’hi, es trobaria en estat líquid.

Aquest és, avui per avui, un dels premis més preuats de les investigacions. El descobriment de “terres”. Perquè el següent pas serà intentar estudiar traces de les seves atmosferes, per tal de detectar indicadors que ens permetin engrescar-nos amb la sospita que, en algun d'aquests planetes, puguin existir realment condicions favorables a allò que anomenem vida.

Potser per la pròpia importància de la notícia, he pogut llegir i escoltar autèntiques bestieses, i, sobre tot, un cert desconcert sobre què és realment el que s’ha descobert i del què significa.

El més important a comentar és que hem de tenir molta cura amb el terme “habitable”. I és que el nom “zona habitable”, molt emprat en astronomia, pot portar a confusió. 

Per a tota estrella, hi ha un rang de distàncies en la qual l’aigua podria existir en estat líquid. En el cas del nostre Sol, la zona habitable inclouria més o menys a partir de l’òrbita de Venus i fins la de Mart, amb la Terra al mig. Però més enllà d’aquest fet, que Kepler 186f es trobi a una distància de la seva estrella que permetria que l’existència de mars o rius, res de res ens indica encara que, efectivament, allà hi hagi aigua. I molt menys que sigui un món “habitable”, que voldria dir que té atmosfera, i amb una composició, similar a la nostra.

És més, fins i tot si allà hi hagués aigua, no hauria de ser líquida per obligació. La definició de zona habitable parla sempre en condicional: hi podria haver aigua líquida. Posem pel cas la Terra. Si el nostre estimat planeta no tingués una atmosfera amb continguts de vapor d’aigua i de diòxid de carboni que fessin efecte hivernacle, la temperatura mitja de la Terra seria de... -16 graus! Sí, tal com ho sentiu. Tot i estar dins la zona habitable, passaríem un xic de fred, i l’aigua, per suposat, existiria en estat sòlid i no líquid.

Per tant ja veiem que la definició de zona habitable delimita entre els casos més extrems en els que hi podria haver aigua líquida, però no certifica en cap cas que això sigui així a la realitat.

Malgrat el que he explicat, res no treu importància al descobriment. A mesura que vagi augmentant la nostra capacitat de detecció, és d’esperar que anem confirmant l’existència de milers, milions, de planetes de dimensió similars a la Terra. Planetes fets de roca, i que orbitin les seves estrelles a distàncies en les que es pugui pensar que, potser, allà també s’hagi pogut produir el miracle de la vida.

Just ara, doncs, comencem a poder detectar aquests planetes. Però encara ens queda un llarg camí per a poder certificar, sens dubte, l’existència, en algun d’ells, de condicions realment “habitables”. Tot arribarà.

Així que si pensàveu comprar-vos a Kepler 186f un terreny, ara que deuen anar barats, per a construir-vos la segona residència, us recomano que confirmeu  abans unes quantes coses. D’entrada, que sent tan ràpids com la llum, el viatget d’anada triga 500 anys. Però, molt més important encara, que les imatges que us han ensenyat, amb una caseta al costat d’un riu alienígena, tenen molts números de ser publicitat enganyosa!