divendres, de juliol 04, 2014

Les bèsties més energètiques de tot l'univers

Si sou dels que us espanteu quan us arriba a casa la factura de l'electricitat, o cada cop que heu d'omplir el dipòsit del cotxe, potser us interessarà saber que vivim en un univers riquíssim en energia. Quina paradoxa, oi?

El  cel és ple d'objectes, alguns d'ells fascinants i enigmàtics, que  són autèntiques bèsties energètiques. En aquest article us en presentaré alguns. He tirat de càlculs, i veurem als animals que generen més energia de tot l'univers.

Primer de tot, agafem una referència. Una que sigui gran, per a poder comparar. Què us semblaria agafar com a referència l'energia que consumeix tot el nostre planeta? Serà suficientment gran com a element comparatiu per al que ens espera en aquest viatge?


Si la Terra fos una màquina, una gegantina bombeta de llum, necessitaríem una potència de 15 bilions de watts per a fer-la funcionar (o, el que és el mateix, el nostre planeta vindria a ser com ara 150 mil milions de bombetes de 100 watts). No està gens malament, oi? Si voleu una altra equivalència, aquesta potència representa, si no m'he equivocat en els càlculs, quasi 15.000 centrals nuclears com la d'Ascó. Amb això faríem funcionar al planeta blau.

Referència ben present, anem ara cap als cels. I deixeu-me començar pel nostre estimat Sol. Una estrella remarcable, ja que és la nostra, la que ens dóna vida i estabilitat. Com la majoria de les estrelles de l'univers, el Sol es dedica al noble ofici de la fusió nuclear, i crea heli, el segon element químic de la taula periòdica, a partir d'hidrogen. En aquest procés, desprèn una enorme quantitat d'energia, part de la qual ens arriba en forma de llum. Ens podem preguntar... com quant d'energètic és el Sol? Quanta energia produeix?


Si us comento la xifra us agafarà vertigen, així que agafarem la referència que hem creat a l'inici. El Sol, amb l'energia que genera només en un segon, podria fer funcionar la màquina de la Terra durant uns 800.000 anys! Tan sols amb l'energia d'un segon! Ah! I us haig de dir que "només" estic contemplant l'energia que el Sol produeix en forma de llum.

Si poguéssim aprofitar només una fracció d'aquesta enorme capacitat, s'haurien acabat per sempre les penes... i les factures!

Bé, però el  Sol és, diguem-ho clar, una estrella vulgar. Ni molt gran, ni molt petita. Quines serien les xifres d'una estrella de les grans?

Ara, a l'estiu, podreu identificar una estrella força brillant, baixa sobre l'horitzó sud, i de color vermellós. És Antares, una estrella gegant a la constel·lació de l'Escorpí, que algun dia explotarà en forma de supernova. Voleu saber de què és capaç una estrella com aquesta?

Amb l'energia que produeix, la gegant Antares podria mantenir encesos i funcionant a ... 10.000 sols! O, el que és el mateix, fer funcionar contínuament, sense parar, a 250 mil bilions de planetes Terra! Carai, això sí que és generar energia!

Si volem batre aquest rècord d'una forma contundent, haurem de canviar de tipus d'objecte, i anar a esdeveniments realment violents de l'univers. Anem a les explosions supernoves.

Ja he dit que Antares, com a estrella gegant que és, morirà en mig d'una explosió apocalíptica. Explosions que es poden veure a milers de milions d'anys llum, i que, per uns instants, brillen més que tot una galàxia.

Doncs bé, la potència energètica generada en el punt màxim d'una explosió típica de supernova equival a la de ... 3 mil milions de sols, o, si ho preferiu, 300.000 estrelles com Antares!!! Inimaginable! Si les estrelles ens semblaven unes bèsties energètiques, una supernova les deixa en ridícul.

Sens dubte, les explosions supernoves es trobarien a la llista d'esdeveniments més brutals, energètics i violents de tot  l'univers.

És possible superar-les?

A finals dels anys 60, els americans varen posar en òrbita un seguit de satèl·lits militars amb l'objectiu de vigilar que la Unió Soviètica complia el tractat per suprimir les proves nuclears a l'atmosfera. Quina va ser la seva sorpresa quan de seguida es va detectar un positiu! M'imagino l'enrenou.

Ràpidament, es va veure que l'origen del senyal estava a l'espai, ben fora de la Terra. S'acabava de descobrir, per casualitat, el primer exemplar d'una nova categoria de bèsties energètiques, anomenades explosions de rajos gamma (és clar que això va romandre en secret durant molts anys, ja que es tractava d'informació classificada al provenir de fonts militars).


Les explosions de rajos gamma són un enorme misteri. Es tracta, sens dubte, dels esdeveniments més energètics que coneixem a l'univers, i, tot i que tenim teories sobre el seu origen, desconeixem realment el que les produeix.

Cóm de potents són? Durant els pocs segons que duren aquests fenòmens, poden arribar a generar tanta energia com la que fan 2 milions i mig de supernoves en el mateix temps.

A veure... que s'acaben les xifres de la pobre calculadora. Això equival a 8.000 bilions de sols! Desprenen tanta energia en un segon com la que genera el Sol durant tota la seva vida. Amb l'energia d'un sol segon, podrien satisfer el consum energètic de 6 bilions de planetes Terra...durant mil milions d'anys seguits! Torno a repetir: amb l'energia de només un segon.

Esteu marejats? Jo una mica, ho confesso.

Després de fer tots aquests càlculs, i com que soc optimista de mena, us diré el que penso. 

Que potser, algun dia, l'home recordarà, sorprès, els prehistòrics i insolidaris temps en els que més de la meitat dels habitants del planeta passaven gana i penúries. I en algun museu de l'època, protegit per una vitrina, un arrugat i malmès tros de paper evocarà els temps passats, en els que les factures de la llum amagaven un univers esplèndid en recursos naturals.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada