Aquest dimecres, una rentadora a sobre del cometa

El dia 12, dimecres, viurem un dels esdeveniments més rellevants en la història de l'astronomia. Un petit enginy aterrarà sobre un cometa.

Fa uns mesos, la sonda Rosetta, de l'Agència Espacial Europea, va arribar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, després d'un viatge de més de 10 anys. Tot va anar perfectament, i Rosetta es va situar al costat del cometa. Des d'una distància de pocs quilòmetres sobre la seva superfície, les imatges que ens ha enviat han estat espectaculars.

Una de les principals activitats que Rosetta ha estat fent durant aquest temps ha consistit en trobar un lloc més o menys segur per a que pogués aterrar l'enginy que la sonda porta a bord. Aquest enginy, anomenat Philae, de la mida d'una rentadora, es desprendrà de Rosetta aquest proper dimecres, i serà llançat cap al cometa. Si tot va bé, aterrarà a la zona prevista, des d'on començarà a enviar dades i imatges mai abans vistes.

Però, per què tant interès per un cometa?

Resulta que els cometes són autèntics vestigis, fòssils, de la creació del Sistema Solar. Durant els més de 4 mil milions d'anys d'existència del Sistema Solar, els cometes, a diferència dels planetes, a penes han patit modificacions en la seva composició, ja que han vagat, inalterats, pels racons més allunyats.

Un tros de cometa és com una finestra a aquella època remota de formació. Un registre de quins materials abundaven.

Se sap que els cometes estan fets per material molt volàtil i poc dens. Agafa la majoria de cometes, posa'ls en una enorme piscina, i suraran sense problemes. Les seves aparences són enganyoses. Enormes fragments de roca, un podria pensar. Però la qüestió és que les seves superfícies aparentment rocoses amaguen estructures altament poroses (si no, no s'explica la seva baixíssima densitat). A més, tenen gran contingut d'aigua i altres gasos gelats.

Les fotografies que ha enviat Rosetta confirmen, a més, quelcom que ja es sospitava. Que els cometes són con piles desordenades de material. És a dir, milions de fragments apilats per gravetat, però amb poca consistència. Res de sòlides muntanyes o terrenys compactes. La feblíssima gravetat dels cometes quasi no poden retenir tot aquest material que els forma.

Quan un cometa s'apropa, en la seva  òrbita, al Sol, una gran transformació té lloc. Cal dir que només uns pocs cometes ho fan, això d'apropar-se al Sol. La majoria han estat vivint en les gèlides fronteres exteriors del Sistema Solar, on la gravetat de l'astre rei a penes es nota, molt més enllà que Plutó. Però, de tant en quant, i per efectes de pertorbacions, alguns cometes "cauen" cap a l'interior del Sistema Solar, en un viatge de centenars d'anys que  pot arribar a ser el seu suïcidi.

A l'apropar-se al Sol, un cometa es va escalfant, i el material volàtil que el forma comença a sublimar, és a dir, a convertir-se en gas, escapant del cometa. Ho fa arrossegant petits fragments,  que, com dèiem, estan molt poc aglomerats entre sí. Els cometes fan, així, les seves famoses i espectaculars cues, deixant al darrera enormes rastres de gas i pols.

En la seva caiguda cap al Sol, alguns infortunats poden impactar contra planetes. En aquest sentit, Júpiter és l'autèntic rei, i, per sort per nosaltres, actua com una mena d'iman que ens protegeix de molts d'aquests suïcides. 

Però el que avui consideraríem una catàstrofe,  o el que fa uns 65 milions d'anys va extingir als dinosaures, va ser, en el passat més remot, una enorme sort per a permetre la vida a la Terra. Es calcula que tot l'aigua que hi ha al nostre planeta, cada gota de cada mar, riu o llac, cada molècula d'aigua del nostre cos, va arribar a la Terra de la ma dels destructors impactes dels cometes durant les primeres fases de creació del Sistema Solar! També es pensa que els impactes dels cometes van enriquir i adobar el planeta de material orgànic.

Per a un cometa, sobreviure la caiguda cap al Sol no és senzill. Molts són els que ho intenten i fracassen, en volatilitzar-se completament quan hi són a prop. Però alguns herois sobreviuen, i surten victoriosos de la seva trobada amb l'astre rei. Són els famosos cometes periòdics, dels quals el Halley n'és l'exemple de llibre. A cada pas, perden material (formant les cues), però per alguna raó han aconseguit trobar la forma de perdurar i de tornar-hi, un i un altre cop.

Vet aquí el perquè de la importància d'estudiar els cometes. Només amb el que hem dit, ja tenim un munt de raons per fer-ho.

L'aterratge de Philae no serà cap joc de nens. Tant cometa com Rosetta naveguen, juntets, a més de 60 mil quilòmetres per hora de velocitat! Us imagineu què serà llançar-hi una rentadora d'un cap a l'altre, i aconseguir que aterri suaument i sense fer-se miques? O impedir que reboti, ja que la gravetat del cometa, com hem dit, és baixíssima? (de fet, Philae necessitarà una mena d'àncora per a fixar-se a la superfície i no sortir rebotat).

Encara més, com dèiem, la superfície d'un cometa pot ser un lloc perillosíssim. Terreny fragmentat i poc compacte, ple d'esquerdes. Un petit error, o simplement la mala sort, i la sonda quedarà tombada de costat, o rodolarà per un pendent al moure's l'inestable sòl que trepitja.

Si ho aconsegueix, però, els científics esperen extreure un munt d'informació.  I imatges, d'aquelles que et deixen amb la boca oberta. Ah! I és previst que Philae s'aferri obstinadament al cometa mentre aquest s'apropi al Sol i desenvolupi la seva cua. No vull ni pensar l'infern amb el que es deu convertir la superfície del cometa: gasos escapant amb rajos violents per entre les fissures de les roques, i fragments de material saltant per tot arreu. De fet, es confia poc en que Philae pugui sobreviure a tal infern. Però segur que enviarà informació utilíssima sobre les transformacions que el cometa patirà en aquest viatge al voltant del Sol, que es produirà a meitats del proper any.

Bé, de moment creuem els dits per a aquest proper dimecres.

Una rentadora sobre un cometa, per obrir el camí cap al coneixement dels cossos més enigmàtics del Sistema Solar.