El cel aquest mes de ... juny. Atenció als planetes!

El cel d’aquestes nits és espectacularment poblat de planetes brillants.

De fet, és ben difícil que coincideixin al cel, al mateix moment, tants d’ells. Sí, dels que es poden veure a ull nu sense cap problema.

Sortim a l’exterior al vespre, quan ja s’ha fet fosc, i mirem al cel.

En primer lloc, ens cridarà l’atenció, ens sorprendrà, la intensíssima llum de Venus, ben amunt sobre l’horitzó oest. Fa tanta llum que potser ens semblarà que no es tracta d’un objecte celeste sinó d’un avió volant baix. És una llum potent i fixa, sense la tremolor típica de les estrelles.

Venus no té pèrdua possible aquests dies. Res, excepte la Lluna, és més brillant.

Si podeu accedir a un telescopi, per petit que sigui, doneu-li una ullada. Us sorprendrà una fase similar a la de la Lluna. Veureu un quart decreixent molt bonic. Llàstima que l’atmosfera del planeta sigui tan densa que no ens permeti observar detalls del disc. Tot i això, la visió d’una petita “lluna” en quart decreixent ens provocarà més d’una exclamació d’admiració.

Agafant Venus com a referència, aixecarem una mica la vista, en direcció sud-oest, i de seguida ens cridarà l’atenció una “estrella” molt brillant. No tant com Venus, però en tot cas molt més brillant que qualsevol altre punt al cel. És Júpiter.

Fixem-nos en la seva llum. De nou, potent i sense tremolors. Llum típica dels planetes. A diferència de la llum provinent de les estrelles, la dels planetes no centelleja, no fa pampallugues.

Vist amb un modest telescopi, el rei dels planetes del nostre Sistema Solar ens mostrarà les seves bandes equatorials de color ataronjat i marró. Veurem el disc del planeta sense cap problema. I els 4 satèl·lits més grans. Bé, si és que algun d’ells no és amagat pel darrera del planeta, o just transita pel davant.

A començaments del segle XVII, Galileu va apuntar el seu rudimentari telescopi cap aquest planeta, i es va dedicar a notar, nit rere nit, la posició dels 4 puntets, per acabar deduint que es movien al voltant de Júpiter. Ves per on que, contràriament a l’ortodòxia del moment, no tot al cel orbitava la Terra. Potser la teoria de Copèrnic, postulada uns anys abans, no era tan equivocada.

Atenció, perquè amb el pas de les setmanes Júpiter s’anirà apropant visualment a Venus fins a formar una bonica parella a començaments de juliol. En aquesta aproximació, la Lluna s’hi afegirà el dia 20 de juny. Serà un magnífic espectacle. Prepareu les càmeres!

Naveguem ara, amb la vista, cap al tercer planeta. Si dibuixem, imaginàriament és clar, un arc que connecti Venus i Júpiter, i l’allarguem molt cap a l’est, ens trobarem una llum sospitosa. Cóm de sospitosa? Per començar, és força brillant (no tant com Júpiter, però clarament més que qualsevol altra estrella de l’est). La seva llum, una altra vegada, fixa i clara com un far. És Saturn.

Aquí sí que us dic que heu de fer tot el possible per apuntar-vos a alguna observació amb un amic que tingui telescopi. Pagueu-li el sopar. Porteu vosaltres les cerveses. El que calgui, però heu de veure Saturn al telescopi.

És el rei dels anells, el veritable. Si no l’heu vist mai, quan el vegeu a l’ocular, amb els seus anells ben desplegats, us quedareu bocabadats. I si ja l’heu vist molts cops, també us hi tornareu a quedar de bocabadats.

Tenim la sort que aquesta temporada Saturn ens presenta els anells molt oberts. És tot un espectacle. Amb un telescopi mitjà i una nit bona, podrem veure clarament la divisió fosca que existeix entre els dos anells principals del planeta.

No et cansaries de mirar-lo. És com una miniatura de fràgil porcellana.

Es pensa que els anells, que per cert són milers i formats per gel i petites roques, són una característica temporal. És a dir, que potser en uns milions d’anys poden no existir. O ser diferents. Som afortunats.

Amb les temperatures suaus de nit, ve de gust sortir... i mirar el cel. S’acosten les nits d’estiu, carregades de fugisseres. Nits de Via Làctia, si som a un poble de vacances.

De moment, 3 planetes visibles fins i tot des de les àrees urbanes.

Els podeu reconèixer al cel?