Tal com estava
previst, dissabte dia 8 i dimecres dia 12 vaig fer les activitats de divulgació
astronòmica al Celler Torres Priorat i al Castell del Vi de Falset. Malauradament,
el mal temps va fer ajornar l'altre esdeveniment, al Celler Jean Leon del
Penedès, en un inici d'agost molt atrafegat i meteorològicament complicat.
El dia 8, el
Celler Torres Priorat, ubicat en un indret envejable, sota mateix de la muralla
del Montsant, va acollir-nos per a
organitzar, per primer cop, un acte en el que sumàvem vi i astronomia. Una
visita al Celler, un tast del vi, un aperitiu, i una xerrada d'astronomia. Per
la part que em toca, l'astronomia, us haig de dir que els assistents, unes 27
persones, varen fer preguntes molt interessants, i durant l'aperitiu posterior
es van acostar per seguir xerrant de les temàtiques discutides. Vaja, el que li
encanta a qualsevol divulgador. Per altra banda, no vàrem tenir sort amb el
temps. Teníem esperances que la pluja de la tarda escampés i deixés un cel net
i fosc, però no va ser així. De forma que no vàrem poder fer la part
d'observació del cel.
Vull agrair als
assistents el seu interès, i al Celler Torres Priorat l'acolliment i la gènesi
d'aquesta idea, tan engrescadora, de vincular vi i estrelles.
I va arribar el
dia 12, data prevista per organitzar, en
el magnífic i inspirador escenari del Castell del Vi, una xerrada al
vespre i una observació a la nit, dins els actes de la festa major de Falset.
Falset és un poble
fascinant i entranyable. La simpatia, obertura i senzillesa, en el
millor dels significats possibles, de la seva gent el fan únic. És un d'aquells
pobles en els que els esdeveniments notables es comuniquen a través del sistema
de megafonia instal·lat pels carrers. I així va ser, també, aquest cop.
S'anunciava que a les 7 del vespre, i al Castell del Vi, tindria lloc una
conferència sobre astronomia. Suposo que aquest anunci sonor, i l'aparició de
la xerrada al programa de la festa major varen actuar d'iman.
A l'hora
prevista, la gent va anar omplint el castell. L'incògnita de si aquella
conferència atrauria assistència va quedar de seguida resolta. Es va fer curt
de cadires, i els darrers en arribar se seien a les escales que donaven accés a
l'interior del recinte. Castell ple, el somni de qui us escriu.
Sobre el torn de
preguntes només puc dir que va ser espectacular, per la gran quantitat d'elles
i per les temàtiques. Una hora de conferència i 45 minuts de col·loqui
posterior.
L'assistència a
la xerrada ja feia sospitar que la gent acudiria en nombre important al castell
de nit, per a l'observació del cel. Era la nit de la pluja d'estrelles de Sant
Llorenç, i jo portava el telescopi per ensenyar Saturn i els seus anells. Però,
honestament, no esperava l'assistència massiva que es va produir. Us asseguro
que mai no he intentat fer una observació amb tanta gent. Sort del micrófon i altaveus. No puc precisar el número
d'assistents que es congregaven a l'exterior del castell, però devien ser entre dos i tres-centes persones. Malauradament, el temps ens va tornar a fer la guitza i
no va acompanyar. Potser la meitat dels assistents varen aconseguir veure
Saturn, entre núvol i núvol, abans no haguéssim de donar per acabat
l'esdeveniment, quan el cel es va tapar completament. Tot i els núvols, algunes
de les fugisseres més brillants es van deixar veure, entre les exclamacions de
les persones afortunades que en aquell moment les veien al cel.
Aprofito per
agrair l'assistència als dos actes fets al Castell, i l'acolliment tan calorós
de la gent de Falset. I als organitzadors, l'Ajuntament de Falset, la comissió de festes i responsables
de l'activitat, i a totes les persones que varen fer possible aquest
acte.
Acabo aquesta
crònica parlant-vos de l'Ignasi. Els que em seguiu ja sabeu cóm m'agrada xerrar
amb nens. L'ignasi va assistir, acompanyat dels seus pares, a la xerrada del
vespre al Castell, i a l'observació a la nit. Després de la conferència, em va
venir a saludar. La seva mare m'explicava la passió del seu fill per la
astronomia. Cóm havia corregit als mestres de l'escola quan havien ensenyat una
imatge de Júpiter que estava a l'inrevés (ell havia detectat que la gran taca
vermella del planeta estava girada a la fotografia). Cóm l'Ignasi es connectava
cada dia a internet per veure les darreres fotografies de la NASA. Cóm es
referia a Plutó com a planeta nan. Mentre ens ho comentava, el nen ens mostrava
un munt de dibuixos que havia anat fent durant la conferència. Eren xulíssims.
Jo li vaig
demanar que ens dediqués un dibuix per penjar-lo al blog. I me'l va portar a la
nit. En aquest dibuix, apareixen tots els planetes del Sistema Solar, i el
mateix Sol. I, atenció, no només porta anells Saturn, sinó també Urà
(perfecte!). Mart surt pintat de vermell. Júpiter amb les seves franges i la
gran taca vermella situada correctament a l'hemisferi sud.
I per què us
explico tot això? Doncs perquè l'Ignasi té 4 anys. Sí, ho heu sentit bé, 4
anyets. Jo no soc pas psicòleg ni pedagog, però crec que no cal ser-ho per
reconèixer amb aquests trets a un nen amb un enorme talent.
Moltes gràcies,
Ignasi, pel dibuix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada