Ahir, dia 2 de
juny, vàrem poder celebrar la presentació oficial del meu llibre a Barcelona a
la llibreria Altaïr.
Va ser un dia
molt especial per mi, ple d'emocions i retrobaments.
La veritat és que
el dia no podia començar millor, ja que a l'escola Sant Ignasi de Sarrià
m'esperaven exactament (gràcies Anna per les xifres) 173 nenes i nens de 5è de
primària per parlar d'astronomia en anglès. Era el segon any que em convidaven,
i vaig gaudir molt amb la pluja de preguntes dels alumnes. Felicitats als
profes pel nivell!
I del Sant Ignasi
corrent a l'Altaïr pels preparatius.
Haig d'agrair
molt totes les facilitats i el tracte tan proper que ens va donar la llibreria.
Poder fer la presentació del llibre a Altaïr va ser un luxe, en un entorn
inspirador i molt acollidor. Gràcies Pep, Sharon, Laura, i resta d'equip.
També vull agrair
el treball de preparació que, des de feia setmanes, havia coordinat la
Patricia. Una feina impecable, no va fallar res! Ah, i gràcies a l'Albert, per les seves fotografies.
I abans, durant, i
després de la presentació la Neli ens va donar un cop de ma. Així que moltes
gràcies també.
Els familiars,
amics i seguidors van ser fidelíssims, i varen omplir el local. Va ser molt
emotiu per mi veure la sala tan plena i de cares tan entranyables.
Així que
moltíssimes gràcies, de tot cor, als que vàreu venir, i també als que em vàreu
fer suport des de la distància i que per diversos motius no vàreu poder
assistir.
Quan a la
presentació, vaig optar per un estil un xic més emotiu que les últimes que he
fet. Una presentació que vaig mantenir en secret fins i tot per a la meva
família. Era un dia especial, i volia fer una presentació especial.
Vaig sentir-me
enormement orgullós d'estar acompanyat a l'escenari, al final de la
presentació, per la meva dona i les meves dues filles. Com vaig dir, elles són
les responsables que hagi pogut escriure "Retrats d'un univers
sorprenent", gràcies als seus ànims, al seu suport incondicional i a la
seva paciència infinita amb mi.
Per suposat, hi
ha una altra responsable, que no va poder venir ahir, tot i que hi era en
pensament des de Tarragona. Em va parir i amb el meu pare em va educar. És, juntament amb els meus tres tresors, la més fervorosa seguidora de tot el
que faig.
Per aquest
aprenent d'escriptor, la festa a Altaïr va ser un somni fet realitat.
Un petó a tots i
mil gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada