El proper 4 de
juliol arriba a Júpiter la sonda Juno de la NASA.
Aquesta missió
promet molt, des del punt de vista científic. Júpiter és el planeta més gran
del nostre Sistema Solar, dins del qual podríem possar-hi mil Terres, i són moltes les incògnites que tenim. Juno ha
d'ajudar a resoldre-les.
Per començar, són
vàries les teories sobre com es va formar realment el Sistema Solar. I per què
no ho tenim del tot clar? Perquè hi ha coses que no quadren, que en
"condicions normals" no haurien de ser com són.
Per exemple, els
planetes gasosos més enllà de Júpiter, com són Saturn, però molt especialment
Urà i Neptú, sembla que no es podrien haver format en el lloc que actualment
ocupen. La densitat del disc de material que va formar tot el Sistema Solar era
molt baixa en les zones on avui viuen aquests planetes, i la potent radiació
del jove Sol hauria escombrat literalment molt del material disponible per a
construir planetes gegants. Així que les teories més avançades apunten a que
Urà i Neptú (i possiblement també Saturn) es devien formar molt més a prop del
Sol del que estan ara, i que per interaccions amb Júpiter i amb multitud
d'asteroides es van desplaçar fins el seu lloc actual. Per cert, que en el
procés Urà i Neptú varen intercanviar posició.
L'estudi de
Júpiter, i de la seva composició, pot donar-nos moltes pistes per a encaixar les
peces del puzle.
Sabem que Júpiter
està format per material molt i molt similar al Sol. Bàsicament per hidrogen i
heli. En les parts externes de la seva enorme atmosfera, aquests gasos, junt a
altres com ara amoníac o aigua, estan en estat gasós. Però a l'interior, sota
la gegantina pressió que suporten, apareixen en estat sòlid. Encara més a
l'interior, en el mateix cor del planeta, es suposa que hi ha un nucli, també
sòlid, amb silicats.
L'atmosfera de
Júpiter és espectacular, amb enormes tempestes que viuen durant centenars
d'anys, com és el cas de la famosíssima gran taca vermella. Podem veure, amb
els telescopis, la part més externa de l'atmosfera, però l'interior ens és
bastant desconegut.
Una altra
característica del planeta és el seu immens camp magnètic. Amb un interior
d'hidrogen metàl·lic, gran conductor de l'electricitat, i amb un rapidíssim període
de rotació de poc menys de 10 hores, Júpiter sembla una enorme dinamo. De fet,
aquest serà un dels perills més destacats que haurà de vèncer Juno. La radiació
que haurà de suportar serà molt gran.
La sonda entrarà
en òrbita al voltant de Júpiter i durant anys anirà enviant dades i imatges.
Com a curiositat,
sapigueu que Juno porta a bord 3 figuretes Lego. Una d'elles representa al
genial Galileu, qui, al segle XVII, va descobrir els 4 satèl·lits principals
del planeta gegant. Les altres dues figuretes representen al déu Júpiter, i a
la seva dona, Juno.
D'aquesta forma
les tres figuretes de Lego es convertiran en espectadors privilegiats. Com
d'impressionants seran les visions de Júpiter des de tan a prop! Veure com es
mouen les tempestes, i com varien els seus colors.
Si tot va bé,
doncs, a partir del 4 de juliol l'humanitat tindrà una nova sonda (amb tres ambaixadors) orbitant un
dels planetes del nostre Sistema Solar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada