Aquestes setmanes
la meva atenció no està centrada pas al cel.
En un univers tan immens com el
nostre, hi ha un racó de planeta que m'emociona cada dia de la setmana. Un lloc
remot, estrany per nosaltres, on es parlen altres llengües i on es fa palesa la
brutal pobresa del que anomenem tercer món.
Són els barris
més pobres de Delhi, a la Índia. Els triats per la Laura, l'Andrea, la Natàlia
i la Paula per aportar el seu granet de sorra en benefici de l'educació de
nenes, nens, i dones desfavorits.
Si sou pares
podreu entendre perfectament l'orgull, i alhora el patiment, que sentim per
tenir una filla allà.
No s'ho han posat
fàcil, i els "slums", com es coneixen aquests barris d'aspecte
terrorífic, ens ensenyen la seva duresa en cada fotografia que rebem.
Però al mateix
temps ens hem fixat en el rostre de les nenes i nens que abracen de forma
entusiasta a les nostres heroïnes. Somriuen. Amb aquells somriures francs i
sincers, dels que omplen la cara. Somriures de felicitat.
Com? He dit felicitat?
Pot ser, això?
Potser serà perquè
no coneixen res més. A lo millor serà que volen agrair amb el somriure la
dedicació dels voluntaris. No ho sé exactament, però sí sé que és una tremenda lliçó, una bofetada a la cara. I la qüestió és que
agafaries qualsevol d'aquests rostres somrients i l'abraçaries. I l'adoptaries.
Sí, ja ho sé. No
cal anar-se'n a la Índia per enfrontar-se amb la misèria que pateix més de la
tercera part del planeta. La pobresa i el patiment el tenim ben a la vora. Als
nostres propis carrers, i en els ravals de les nostres ciutats.
A través dels
relats que rebem, imaginem mil llengües i olors. Peus descalços i temples.
Slums i improvisades escoles. Classes que les nostres voluntàries donen, i que troben
desesperadament curtes, ja que les famílies de les nenes i nens només els
deixen anar a l'escola un parell d'hores. La resta, han de treballar. Potser remenant
brossa pels carrers, si és que els poden anomenar carrers. No sé si n'hi haurà
d'afortunats entre ells. Afortunats per treballar en tallers, veritables instituts
de l'explotació infantil, que es troben al
final de la llarga cadena que potser porta directament cap a les nostres
samarretes de moda.
L'ONG on han anat
a col·laborar es diu Thrive Seed, i aquesta organització cada dia batalla per
aconseguir que els infants dels slums tinguin el mínim de formació que els
permeti tirar endavant i sortir de l'extrema pobresa. Una ONG entre mil, però
que ara té captius els nostres cors.
Sabeu què costa
pagar l'educació d'un d'aquests nens? Us creuríeu que 5 dòlars al mes? Menys de
60 euros a l'any poden marcar la diferència.
Mentre miro les
imatges i llegeixo les informacions que la Laura i les seves amigues ens envien,
l'univers segueix expandint-se. La Terra, girant.
Sí, benvolgut
lector, avui també anava d'astronomia. Perquè l'astronomia és la més humanista
de les ciències. La que parla de la nostra història, del nostre present, i del
futur. Busquem respostes en els insondables buits del cosmos, quan no en tenim per
explicar què és el que passa al nostre planeta. Al costat de casa, i als slums
de Delhi.
Aquest estiu
miraré el cel de forma diferent. Al cap i a la fi, ser cada cop més sensible
respecte de la solidaritat és important.
Però més
important encara és actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada