Bennu és el seu
nom. Una roca de mig kilòmetre de grandària, que segueix una òrbita perillosament
propera al nostre planeta.
Al setembre la
NASA llençarà la missió OSIRIS-REX, destinada a trobar-se amb l'asteroide l'any
2018, estudiar-lo, i retornar a la Terra mostres de la seva superfície.
Deixem per uns
instants la seva perillositat i fixem-nos en la rellevància d'aquest objecte.
Els asteroides com Bennu es varen formar en els primers instants del Sistema Solar.
Es pot dir que estan pràcticament verges, composats per material primigeni,
provinent de la infantesa del nostre Sistema Solar. A diferència dels planetes,
la composició dels quals ha anat variant en base a impactes i/o degut a efectes
tectònics, com ha passat aquí a la Terra.
En el cas de
Bennu, a més, el material que el forma és ric en components de carboni,
incloses, amb molta probabilitat, molècules orgàniques. Per què això és
important? Perquè ens podria donar pistes de com va aparèixer la vida al nostre
planeta.
Aquesta qüestió,
la de la vida, és un veritable misteri. No en tenim ni idea de com va ser
l'origen de la vida a la Terra. Només sabem que va aparèixer de forma bastant
ràpida, a penes uns quants milions d'anys després que el planeta es formés. Una
de les teories que es contemplen es basa en un origen extraterrestre del
material orgànic precursor, en forma d'aminoàcids i altres molècules complexes,
que podrien haver arribat a llom d'asteroides similars a Bennu.
Per aquesta raó,
la missió OSIRIS-REX preveu la recollida de mostres del material que composa
Bennu, en una arriscada maniobra en la que la sonda baixarà cap a l'asteroide,
quedant-se a pocs metres de la superfície, mentre un gran braç es desplega,
toca terra i recull mostres. Tot això en 5 segons. Posteriorment la sonda retornarà
a la Terra, tot i que no hi entrarà, sinó que alliberarà una petita càpsula,
molt protegida amb escuts tèrmics, que acabarà aterrant sobre el desert de Utah
amb el tresor recollit a Bennu.
Abans, però, que OSIRIS-REX realitzi aquesta maniobra de recollida passaran uns quants anys. No serà
fins al 2020, perquè durant 2 anys, a partir que hi arribi al 2018, la sonda es
dedicarà a estudiar en detall mil·limètric l'asteroide, per seleccionar
curosament el lloc sobre el qual baixar.
Com deia a
l'inici de l'article, la missió té un altre gran objectiu.
Els darrers
càlculs, els més precisos que tenim, donen una certa probabilitat d'impacte de Bennu
contra la Terra cap a finals del segle XXII. La cosa va així: l'any 2135,
l'asteroide passarà molt a prop del nostre planeta. En funció de com passi, i
de les interaccions gravitatòries que es produeixin generades per la Terra, les
següents aproximacions, en concret les que es produirien entre els anys 2175 i
2196 podrien ser molt perilloses.
Actualment no
tenim cap mecanisme provat per tal de desviar un objecte en trajectòria de
col·lisió. Tot el que ens pugui dir OSIRIS-REX sobre la composició de Bennu, i
sobre les demés característiques físiques, no només ens ajudaria per construir
un pla de defensa contra aquesta roca, sinó que ens permetria avançar en
general en el disseny d'estratègies de protecció front objectes similars.
A més, resulta
que hi ha un munt de petits efectes que poden desviar lleugerament l'òrbita de
Bennu i que necessitem conèixer amb la màxima precisió possible si volem
disposar d'estimacions fiables sobre un possible futur encontre. Un dels
efectes més importants, i que OSIRIS-REX estudiarà en detall, és el conegut com
efecte Yarkowsky, que afecta a objectes relativament petits i irregulars, com
els asteroides. Els rajos del Sol escalfen de forma no homogènia la seva
superfície, degut a les irregularitats, i la radiació tèrmica que retorna a
l'espai actua com de minúscul coet impulsor que fa que l'òrbita de la roca
s'alteri amb el pas dels anys. És fonamental entendre com funciona aquest
mecanisme per a poder calcular amb la màxima exactitud les òrbites de futurs
objectes perillosos.
Però, com de perillós
és, en realitat, Bennu?
Una roca de mig
kilòmetre no és cap broma. La que va extingir als dinosaures, ara fa uns 66
milions d'anys, es calcula que tenia entre 10 i 15 kilòmetres. No es tractaria,
doncs, d'un exterminador en massa, però sí que tindria efectes devastadors. El
cometa que, a començaments de segle XX, va destrossar un enorme bosc a Tunguska
(Sibèria) devia tenir uns escassos 80 metres de grandària.
L'impacte de
Bennu produiria una explosió equivalent a uns 3.000 megatons de TNT. Per a que
ens fem una idea, això seria unes 60.000 vegades més potent que la bomba atòmica
llançada sobre Hiroshima a la Segona Guerra Mundial! Grans regions serien devastades, i els efectes tindrien conseqüències a nivell global.
Quina paradoxa,
oi? Viatjarem per a estudiar un objecte que ens podria explicar cóm va arribar
la vida a la Terra i que, alhora, representa una de les majors amenaces
conegudes pel nostre planeta.
Haurem de seguir,
doncs, amb molta atenció aquesta extraordinària missió, amb llançament previst el
8 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada