Arriba una de les millors pluges d'estrelles de l'any

Molt menys conegudes que les Llàgrimes de Sant Llorenç, i, en canvi, una de les fites anuals obligades per poder caçar fugisseres. Arriben els Gemínids!

Al llarg de l'any es produeixen nombroses pluges d'estrelles. La majoria passen quasi desapercebudes, ja que la seva activitat és molt baixa (per activitat em refereixo a la quantitat de meteors, de fugisseres, que generen). Però n'hi ha unes quantes que acostumen a ser força regulars i amb una producció nombrosa d'estrelles fugaces. Entre elles, els Persèids, coneguts popularment com les Llàgrimes de Sant Llorenç, a l'agost. I també els Gemínids del desembre.

Anem a pams.

Recordem, primer, què és una pluja d'estrelles.

L'òrbita de la Terra travessa, al llarg de l'any, zones de l'espai que contenen molts petits (diminuts) fragments de pedres i pols. Han estat sembrats pel pas de cometes i asteroides, objectes (especialment els cometes) que es caracteritzen per deixar rere seu un enorme rastre de material que es desprèn quan aquests viatgers s'apropen al Sol i s'escalfen. Molta part d'aquest material forma les típiques i espectaculars cues dels cometes.

Afortunadament per nosaltres, la gran majoria de cometes i asteroides no passen a prop de l'òrbita del nostre bonic planeta. Ni molt menys la creuen. Però justament les excepcions a la norma, els objectes que poden representar un perill d'impacte perquè la seva òrbita s'apropa a la nostra, són els que ens regalen les pluges d'estrelles.

Com deia, quan la Terra passa relativament a prop del camí del cometa, sembrat de material, molts fragments xoquen i entren a l'atmosfera, desintegrant-se per fricció i dibuixant al cel un espectacular traç de llum.

A mi m'agrada comparar-ho amb l'exemple del cotxe circulant per l'autopista. El cotxe seria Terra, i la carretera la nostra òrbita. Atenció, perquè els vidres del vehicle són l'atmosfera (ara entendreu la raó d'aquesta comparativa). Òbviament, nosaltres, que anem dins, som... bé, som nosaltres, que viatgem amb la nau Terra.

De tant en tant, enganxem un pobre insecte, que s'esclafa contra el parabrises. Bé, això equivaldria a una fugissera, vista en una nit qualsevol. Un petit trosset de material que vagava per l'espai i que ha tingut l'infortuni de creuar-se amb la Terra en el moment menys oportú per ell.

Però hi ha moments en què ens topem amb un dens núvol d'insectes. Pobrets, n'escombrem molts en pocs instants. Això seria la pluja d'estrelles, una concentració en poques hores, i alguns cops dies, de moltes fugisseres (el rastre del cometa).

Per on impacten ens insectes? Al parabrises, oi? No pas al vidre del costat, o al del darrera. Doncs, de forma similar, l'entrada dels fragments a l'atmosfera es realitza per un punt del cel, el que apunta a la direcció en la que es produeixen els impactes. Aquest punt s'anomena radiant.

Per què radiant? Perquè tots els traços de llum semblen provenir d'aquella zona del cel, com si radiessin d'allà en totes direccions. És important entendre que, en realitat, el traç de llum pot aparèixer en qualsevol lloc del cel, que indicaria el punt on s'ha inflamat i desintegrat. Però si allarguem amb la imaginació la trajectòria de la fugissera que acabem de veure cap al darrera veurem que totes, amb independència d'on les haguem vist, provenen del mateix punt. El radiant (i si alguna no ve d'allà, és que era una fugissera que no pertanyia a la pluja en qüestió).

El radiant és, també el que dóna nom a la pluja d'estrelles. Així, els Persèids semblen venir de la constel·lació de Perseu. I els Gemínids, de la constel·lació dels Bessons.

Bé, abans d'entrar en quan i com gaudir dels Gemínids d'enguany, vull disculpar-me per emprar el cruel exemple dels insectes. Se'm va acudir fa anys i crec que és força gràfic per entendre com funcionen les pluges d'estrelles, però espero no ferir cap sensibilitat.

Com explicava a l'inici, aquesta pluja d'estrelles és coneguda per la seva regularitat i la densitat de fugisseres que genera. Al produir-se al desembre, quan les nits són fredes i humides, no rep ni la meitat d'atenció que altres pluges menys espectaculars.

El progenitor és, en aquest cas, un asteroide, anomenat 3200 Phaeton.

Atenció, perquè el màxim d'activitat està previst per a la nit del 13 al 14 de desembre.

Quantes fugisseres veurem? Ahhh... si ho sabés.... Les prediccions són molt inexactes, perquè depenen de molts factors. Com per exemple, com a prop ens creuem amb alguna de les òrbites antigues de l'objecte, unes òrbites que es van expandint amb els anys i desdibuixant. Evidentment, també depenen de qüestions relatives amb la meteorologia (hi ha núvols?) i per suposat amb el lloc d'observació (és un lloc ben fosc, i sense obstacles que ens permetin abastar molt cel?).

I la Lluna. Perquè quan hi ha Lluna, la seva llum ens amaga les fugisseres més petites.

Però aquest any estem de sort. Al menys pel que fa a la Lluna. Estarà creixent, la qual cosa vol dir que s'amagarà abans de la mitjanit. Les millors hores per a l'observació del cel, doncs, de matinada.

Com veure-les?

El primer consell és paciència. De vegades et pots passar una estona (que es fa llarga) sense veure'n cap, i tot de sobte en caces vàries seguides.

Trieu un bon lloc. El més apartat de les llums dels nuclis urbans que pugueu. Si no podeu evitar aquest aspecte, al menys intenteu situar-vos per sobre de l'enllumenat dels carrers, en terrasses. I si quan comenceu a mirar el cel encara hi ha Lluna, doneu-li l'esquena.

Poseu-vos ben còmodes. Estireu-vos i mireu a dalt. Com més regió del cel pugueu abastar amb la mirada, millor. Evidentment, aneu preparats pel fred i la humitat.

Paga la pena? Sabeu allò de la Llei de Murphy? En aquest cas vindria dir que l'any que no mireu, serà l'any en què l'espectacle sigui sorprenent i espectacular. En altres paraules, jo no m´ho perdria, per si un cas. I molt menys tractant-se dels Gemínids.

Si el temps no acompanya, no perdeu l'esperança i observeu les nits anteriors o posteriors. Segur que en caçareu, ja que aquesta pluja acostuma a allargar-se dies pel davant i pel darrere dels màxims previstos.

Si voleu més informació, consulteu la secció "La Terra és plana" de El Suplement de Catalunya Ràdio emès avui diumenge dia 9 i que dedico precisament als Gemínids:

Bona cacera a tothom!