Què ens portarà el 2020? Els titulars esperats i el cel que no ens podem perdre

L'any que hem deixat, 2019, ens ha regalat moments fantàstics pel que fa a l'astronomia i a l'espai. Com ara la celebració dels 50 anys de l'arribada de l'home a la Lluna, la primera fotografia d'un forat negre, o la recollida de mostres i exploració de l'asteroide Ryugu per part de la sonda japonesa Hayabusa-2, per citar només uns pocs exemples.

Què esperem del 2020?

En aquest article, aixecarem la vista cap al nou any que acabem de començar, i veurem quines són les fites, i en alguns casos sorpreses, que podem esperar. També us compartiré alguns dels moments que hem d'anotar-nos a l'agenda pel que fa a espectacles al firmament visibles a simple vista.

Aquest serà l'any de Mart. Com m'agrada parlar de Mart, ja ho sabeu! I és que n'espero molt de l'exploració d'aquest planeta, és la meva aposta de tot al vermell per a trobar vida fora de la Terra.

Al juliol partiran cap al planeta roig 3 nous robots, bàsicament biòlegs, especialitzats en la cerca de vida. Es tracta de dispositius de l'ESA, la NASA, i l'agència espacial xinesa. Tots s'enlairaran dins la mateixa finestra temporal, ja que és un d'aquells anys en què la Terra i Mart assoleixen una posició de mínima distància. En aquestes condicions, podran arribar al planeta destí a començaments de 2021.

Com sabeu, actualment ens queda a Mart el robot Curiosity, un valent supervivent, però que ja mostra senyals d'esgotament (també hi tenim una sonda en superfície, la Insight, i 6 satèl·lits orbitant). 

El Curiosity explora aquell món des de l'any 2008. Va coix, té una ròtula que no acaba de funcionar, i presenta senyals d'Alzheimer (ha perdut 3 cops la memòria). Es tracta d'un gran robot geòleg, que, juntament amb els anteriors enginys, ens ha ensenyat un Mart molt diferent en el passat al que ara veiem. Un planeta que va estar cobert per rius i llacs d'aigua líquida, amb una densa atmosfera d'efecte hivernacle que proporcionava temperatures similars a les nostres.

Els nous robots aniran a buscar vida. Vida bàsica, segurament fòssil. Però que ningú es pensi que serà arribar i moldre! Molt probablement, l'exploració durarà anys.

El segon motiu pel qual parlo de l'any de Mart és perquè justament ens situarem a prop (uns 60 milions de km) d'ell, i això significa que lluirà potent en el nostre cel de tardor, especialment cap a l'octubre. El veurem sense problemes, regnant a la nit, lluent amb el seu característic color ataronjat. Serà el moment d'apuntar-lo amb tot el que tinguem, inclosos els ulls, sense cap altre instrument, per banyar-nos amb la seva poderosa llum i somiar amb com és aquell lloc fascinant.

L'any 2020 marcarà la tornada a la Terra de la sonda Hayabusa-2 amb les mostres recollides de l'asteroide Ryugu. Serà a finals d'any quan la missió desplegarà una petita nau amb les mostres, la qual re-entrarà a l'atmosfera terrestre. Us haig de dir que es tracta d'una de les missions exploratòries més espectaculars dels últims temps. Durant els darrers mesos, la Hayabusa no tan sols ha recollit mostres, sinó que ha deixat anar, sobre la superfície de Ryugu, varis dispositius saltadors que ens han enviat imatges inoblidables.

Molt relacionat amb aquesta missió, la OSIRIS/Rex de la NASA, que també està orbitant un altre asteroide, Bennu, arribarà enguany a un dels seus punts culminants. La recollida de mostres.

Quan a la tecnologia de naus i coets, l'any 2020 pot marcar un punt d'inflexió sobre l'estat actual de la qüestió. Fins ara, només la Soyuz russa és capaç d'enlairar humans en direcció a l'Estació Espacial Internacional (o a l'espai, en general). Això vol dir que qualsevol agència espacial que vulgui enlairar els seus astronautes ha de pagar el bitllet als russos, inclosa la NASA.

Ja us podeu imaginar que això no li agrada gens a l'amic Trump. 2020 és l'any en què, en teoria i si tot funciona com està previst, 2 companyies americanes estaran en disposició d'enlairar humans a l'espai. Es tracta de SpaceX, l'empresa propietat de l'Elon Musk, i de Boeing. Ambdues entitats estan completant les fases de proves, i al menys una d'elles és molt probable que ho tingui tot llest aquest any.

Pel que fa a l'astrofísica, és molt difícil predir quins descobriments ens esperen. Ahhhh... si tinguéssim la bola de cristall! Tot i això, us comento a continuació quins són els àmbits que, amb més probabilitat, ens poden donar sorpreses.

La detecció d'exoplanetes està en un moment dolç. Fa poques setmanes es va enlairar el satèl·lit Cheops, de l'ESA, especialitzat en aquest camp. I el telescopi espacial de la NASA TESS, que també es focalitza en exoplantes, està funcionant a tota pastilla i generant notícies.

Recordem que el sant greal en aquest camp és la detecció de planetes tipus terra, que orbitin en zona habitable de la seva estrella (llocs en què la temperatura generada per l'estrella permeti que l'aigua pugui ser líquida en superfície del planeta). El següent pas serà poder caracteritzar les seves atmosferes, en cas que en tinguin. La tecnologia ha avançat molt, i som en el punt crític que ens ha de permetre començar a detectar atmosferes, composicions, etc.

Espero que un altre àmbit que donarà titulars durant el 2020 serà el de la investigació sobre la matèria fosca. No podem seguir massa temps en la situació de desconeixement en què estem.

Saben que la matèria fosca no està formada per àtoms, i també sabem que és molt majoritària respecte de la matèria ordinària (galàxies, estrelles, planetes...). Però a part d'això, pràcticament no sabem res més.

L'estem cercant principalment als acceleradors de partícules, però anem descartant opcions, i a penes en queden. O la descobrim, o bé haurem de plantejar-nos quins pilars ens estan fallant en el nostre coneixement del cosmos.

És molt probable que enguany surtin escrits científics relatius al Sol, especialment al funcionament de la seva corona. La cosa és que la NASA té en òrbita solar a la nau Parker, que en cada tomb s'apropa més a l'estrella. De moment, ja ha batut tots els rècords d'apropament i també de velocitat (passa a tota pastilla pel costat del Sol, per tornar a descansar en la part d'òrbita més allunyada).

El seu objectiu és l'estudi de la misteriosa corona solar, on les temperatures poden arribar als milions de graus, i on en generen els mecanismes causants de les perilloses  tempestes solars.

Els forats negres segur que segueixen sent protagonistes. No deixen de donar-nos notícies. De fet, en els pocs dies transcorreguts d'enguany, ja n'han generat, de titulars. Per exemple, s'acaben de detectar forats negres molt massius, però en qualsevol cas més petits que els típics súpermassius, en galàxies nanes, on no se'ls esperava. I per si això no fos suficient, aquestes bèsties no es troben al centre de les galàxies.

I és que encara és molt el que hem d'aprendre dels objectes més enigmàtics i increïbles de l'univers. En aquest sentit, recordar que queda per demostrar experimentalment la gran predicció d'Stephen Hawking, sobre l'existència d'una radiació (que porta el seu nom) que faria que els forats negres s'evaporessin lentament. A part de l'honor del descobriment, qui ho faci se n'endurà, segur, un Nobel (el que hagués anat destinat a Hawking).

Anem ara al cel del 2020...

Per començar l'any, tindrem 3 súperllunes seguides. Ho seran les llunes plenes del febrer, març i abril.

Una súperlluna apareix un xic més gran que una "lluna normal", degut a que coincideix la fase plena amb el punt de màxim apropament a la Terra (la Lluna, com tots els demés objectes, orbita en trajectòria el·líptica, que fa que hi hagi moments de màxim apropament i altres de màxim allunyament).

Tot i que científicament les súperllunes no tenen gaire interès, sempre són fenòmens populars que fan que mirem el cel i fotografiem l'espectacle. Per tant, siguin molt benvingudes.

Per cert, l'exercici que us recomano fer és comparar digitalment una fotografia que li feu a una de les súperllunes amb una altra imatge, que captureu amb la mateixa configuració de càmera, d'una lluna plena "normal".

Tindrem 2 eclipsis de lluna penombrals. Un, de fet, ja l'hem viscut (el passat 10 de gener). L'altre es produirà el 5 de juny. Aquest tipus d'eclipsis no són, ni de bon tros, tan impactants com els totals o parcials. El nostre satèl·lit no arriba a entrar dins el con d'ombra de la Terra, sinó només a la part de penombra. Tot i això, són esdeveniments que es poden apreciar a ull nu i, per suposat, fotografiar, i paga la pena no perdre-se'ls.

Venus seguirà brillant, potentíssim, durant mesos sobre l'horitzó oest després de la posta de Sol, tal com ho està fent aquests dies. El mes d'abril marcarà el màxim de la seva lluentor en el cel del vespre.

El mes de desembre, Júpiter i Saturn ens regalaran un espectacle visual molt especial. Ambdós planetes se situaran molt a prop visualment. Tan a prop un de l'altre que no havien estat així des de l'any 1623! Aquests 2 planetes estaran perfectament ubicats per observar-los a partir de l'estiu.

Tal i com he explicat abans, Mart serà el rei passat l'estiu, especialment el mes d'octubre, quan assolirà el seu punt de màxima brillantor (i mínima distància a la Terra). No tornarà a estar ten ben situat fins l'any 2035.

Com cada any, tindrem destacades pluges d'estrelles. Especialment les Llàgrimes de Sant Llorenç, sobre les nits del 11-12-13 d'agost. I els Gemínids, que no ens podem perdre, entre 13-14-15 de desembre, ja que enguany coincidiran amb la lluna nova (és a dir, no hi haurà lluna que ens amagui els traços de les fugisseres més febles).

Per acabar, dir que, com acostuma a passar, el més espectacular del nou any serà quelcom que no està encara escrit. Una noticia que ens agafarà per sorpresa, i que omplirà noticiaris. Quina serà?