La gran nebulosa coneguda com “La Llacuna” (M8 en el catàleg d’objectes Messier) és un immens núvol de gas, en el bell mig de la Via Làctia, en la regió del Sagitari, a uns 5.000 anys llum de distancia.
El material que
conté, com és comú a tot l’univers, està format majoritàriament per hidrogen,
l’element més simple i abundant. La mort violenta d’estrelles massives, però,
ha anat enriquint lentament nebuloses com aquesta, permetent la presència
d’elements químics més pesats, forjats en els cors nuclears de les mateixes
estrelles. Elements que, com va passar amb el nostre sistema solar fa més de 4.500 milions d'anys, podran
formar planetes i altres cossos sòlids al voltant dels nous sols.
El més sorprenent
de tot és que la densitat de moltes d’aquestes nebuloses és baixíssima. Tant
que són menys denses que el millor dels buits de laboratori creats a la Terra!
I, tot i així, són capaces de donar a llum, mai més ben dit, estrelles.
La imatge, que vaig capturar des de Falset, conté, aproximadament, 4.500 segons
d’exposició per a poder captar els detalls més subtils de la nebulosa, com, per
exemple, les seves nombroses zones fosques.
Espero que us
agradi.
Aprofito per
dir-vos que algunes de les meves fotografies surten publicades aquests dies a La Vanguardia,
al suplement interior “Viure a l’estiu”, acompanyant els articles divulgatius
de l’Enric Trullols. La primera va aparèixer el dia 7 d’agost (la Lluna), i
dues més sortiran durant els propers dies (moltes gràcies, Enric, per oferir-m'ho).