L'eclipsi de Sol, una festa de l'astronomia

A pesar del mal temps i dels negres núvols que varen intentar malmetre el dia, l'eclipsi de Sol del passat divendres es va convertir en una festa de l'astronomia popular.

Tots als amants de l'astronomia hi vàrem posar el nostre granet de sorra, des de diverses vessants. Des de les escoles als carrers de les ciutats, els aficionats ens vàrem desplegar com mai per apropar un espectacle únic de la natura al públic.

Les imatges que m'han enviat els companys de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona, ASTER, són emotives, amb el muntatge que varen fer al passeig marítim, ple de gent mirant pels telescopis solars o amb ulleres especials. ASTER també havia organitzat una compra massiva d'ulleres per a diferents escoles que ho havien demanat, de forma que es va convertir en un proveïdor indispensable de cara a l'esdeveniment.

Pel twitter he pogut veure desplegaments similars de moltes associacions arreu del territori. També de diversos centres divulgatius, com el dels meus amics del Parc Astronòmic del Montsec (als qui, per cert, els temps va acompanyar).

Qui us escriu es va desplaçar a l'escola Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat, per a fer el seguiment de l'eclipsi amb els nens. La idea va ser de l'Adrià i de la Rosa, els pares del Bernat, que han assistit a alguna de les observacions d'Estels i Planetes.

(Adjunto algunes fotografies, fetes per la Rosa)

La veritat és que m'havia reservat a l'agenda aquest dia per anar al meu observatori de Falset i documentar l'eclipsi. Però al final no em vaig poder resistir a la vena divulgadora, i vaig acceptar encantat.

Tal com s'anava apropant la data, els nervis dins la comunitat d'aficionats augmentava, ja que les previsions meteorològiques eren bastant dolentes. Els mitjans de comunicació varen començar a cobrir la notícia i a escalfar l'ambient, amb continguts molt ben preparats i explicats. Alguns de nosaltres vàrem tenir accés als mitjans, ràdio o televisió, per aportar la nostra contribució. En el meu cas, va ser en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies.

El dia de l'eclipsi, la directora del Bernat d'Orlhac, la Rosa, i el professorat es van encarregar de crear un espai adequat per a que tota l'escola pogués gaudir de l'eclipsi. Un amfiteatre de cadires al menjador, una improvisada pantalla, un canó de projecció connectat al meu ordinador, i aquest connectat a un equip d'observació solar amb filtre que vaig muntar a l'exterior.

Els núvols eren amenaçadors. Ben foscos, cobrien pràcticament tot el cel. I el vent bufava fort, i patíem per si tombava l'equip muntat a l'exterior. Però molt núvol has de ser per poder guanyar a tanta expectació, i entre clarianes ocasionals vàrem poder captar moments de l'eclipsi.

Els nens anaven passant pel menjador en grups de 2 classes. Se seien, miraven atents la pantalla, i escoltaven les meves explicacions. Les preguntes que els feia provocaven mans a l'aire i ganes de participar. Els professors havien treballat a les classes el tema eclipsi, i haig de dir que molt bé, ja que els nens tenien ben clares les idees. El més complicat va ser explicar als més menuts, de només 4 anys, que aquella figura brillant en forma de mitja lluna que veien a la pantalla no era la Lluna, com exclamaven entusiasmats, sinó el Sol!

El resultat, per mi, va ser molt encoratjador. I aquest és, també, el sentiment que han tingut molts companys amb els que he parlat posteriorment i que han cobert l'esdeveniment amb nens o adults.

Estem segurs que més d'un nen haurà somiat amb terres, llunes o planetes. I que més d'un adult recordarà per sempre la imatge d'un Sol mossegat per la Lluna.

Felicitats a tots els aficionats, a les associacions astronòmiques, als centres de divulgació, als educadors a les escoles, i als mitjans de comunicació, que han treballat aquests dies per vèncer als núvols i convertir l'eclipsi en una gran festa de l'astronomia. 

I per la meva part agrair als pares del Bernat la idea, i a la direcció i professorat del Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat l'acolliment que em varen dispensar.