Dimarts, 14 de
Juliol de 2015 ha passat ja a la història com el dia en el que una sonda va
arribar al que una vegada fou considerat el més llunyà dels planetes del nostre Sistema
Solar, Plutó.
Actualment
degradat per designis de l'home a la categoria de planeta nan, resulta que
Plutó ens ha donat una enorme sorpresa, com si volgués cridar-nos l'atenció
front el nostre atreviment en degradar-lo.
La sonda New
Horizons de la NASA ha viatjat durant 10 anys per arribar-hi. Com us explicava
en un article anterior, la sonda ha estat dissenyada per passar a tota
velocitat prop de Plutó i d'algun dels seus satèl·lits, però no per
quedar-s'hi. Entrar en òrbita consumiria molt combustible, que la nau no pot
transportar.
A poques hores
del màxim apropament, la sonda va entrar en silenci amb la Terra. Tots els seus
instruments, els seus sentits, concentrats en la missió, en aprofitar cada
segon del pas que havia de fer a menys de 12.500 Km de la superfície de Plutó,
volant a més de 50.000 Km per hora. Abans però de desconnectar temporalment, ens va enviar aquesta fantàstica imatge de Plutó quan encara era lluny:
Dits creuats,
doncs, esperant la confirmació de l'èxit de la missió.
La matinada del
14 al 15, la New Horizons ha telefonat a casa per dir que estava bé, i que el
pas s'havia fet sense problemes. I, tot seguit, ens ha enviat una postal des
d'allà, una primera imatge de molt alta definició. És només la primera de les
moltes que anirà enviant en els propers mesos. Les ha acumulat totes, i ara, ja
allunyant-se de Plutó, anirà enviant-les a la Terra una rere l'altra. El mosaic
final serà increïble.
Una primera
imatge plena, plena de sorpreses que s'hauran d'analitzar amb detall. Aquí la
teniu:
M'he permès
re-processar-la per augmentar la definició dels cims i les valls (la imatge de
la New Horizons ve tal qual, sense
processar. Quan els tècnics de la NASA les millorin, serà una passada).
Què s'hi veu?
En primer lloc,
grans zones sense cràters, aparentment planes i "netes". Això
indicaria que Plutó és un món geològicament actiu, que ha anat esborrant les
cicatrius dels impactes. Potser són camps de lava de menys d'un milió d'anys
d'antiguitat. Això ha estat la primera grandíssima sorpresa pels científics.
En segon lloc,
les muntanyes. Tenen més de 3.500 metres d'alçada, poca broma per a un planeta
que hem anomenat nan. Cóm s'han format muntanyes tan altes? No tenen la pinta
de ser el producte d'impactes, ja que formen serralades. Són d'origen tectònic?
Una altra vegada l'activitat geològica? I estan formades per roca i gel?
En tercer lloc,
es veuen unes depressions enormes, unes zones més enfonsades. Què són? Què les
ha creat? Per tractar-se d'impactes, tenen una forma bastant irregular.
No sé si algú
s'imaginava així a Plutó. Penso que no. Mireu la cara dels científics
principals de la missió quan han rebut aquesta imatge de l'espai. La seva
expressió ho diu tot.
La New Horizons
ens ha enviat, com a regal, la primera imatge de Charon, el satèl·lit més gran
de Plutó. Vaja imatge!
Com deia abans,
això és només l'aperitiu del que vindrà. I no només imatges, sinó quantitat de
dades recollides pels nombrosos instruments de la sonda. Dades precioses, que
ara estan emmagatzemades a la seva memòria, i que ens anirà descarregant poc a
poc (és molt lluny, a 4.800 milions de Km, i forçosament la connexió amb la
Terra és molt limitada)
Felicitats a la
NASA. Felicitats a la humanitat. Felicitats New Horizons.
I felicitats, estimat
Plutó, al que vaig estudiar com a planeta a l'escola. Tu, en lloc de venjar-te
de la humiliació que t'hem fet passar, ens has volgut mostrar la teva bellesa i
els teus secrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada