Gràcies a un món
cada cop més connectat i en plena era de les comunicacions, ens estem
acostumant a llegir en diaris, o veure a la televisió, notícies relacionades
amb la ciència. Ens sorprenem, dia a dia, dels experiments i descobriments que
en tots els àmbits científics es fan.
Però el nostre és
també un món on es passa gana. On es mor gent d'inanició o de malalties
fàcilment evitables o curables. És un món desajustat, desequilibrat, injust.
Quan parlo de
ciència, moltes vegades se'm pregunta sobre les inversions que el
desenvolupament científic requereix. En concret, es posa en qüestió,
comprensiblement, el sentit que té dedicar milers de milions d'euros a programes espacials, com l'exploració de Mart, quan aquests recursos escassos
es podrien dedicar a construir escoles en països pobres, o a sufragar l'accés a
vacunes o aliments per part de les poblacions més pobres del planeta.
És, sens dubte,
una discussió raonable, totalment natural. I sobre la que s'ha de reflexionar
seriosament.
Els que ens
dediquem a la divulgació científica coneixem, de primera ma, els
enormes beneficis que el desenvolupament, també en el camp de
l'astronomia i l'exploració espacial, aporta a la humanitat. Només a tall
d'exemple, dir que molts dels futurs medicaments, o dels components electrònics
que faran funcionar enginys tan diversos com ordinadors, neveres, cotxes, o
marcapassos, es fabricaran, en un futur no massa llunyà, a l'espai, un lloc
perfecte que permetrà aprofitar la ingravidesa, el buit tan perfecte que ens
proporciona l'espai, o la manca d'impureses i contaminants, per a facilitar els
processos de manufactura.
Convé, de totes
formes, posar les coses en perspectiva. No pas per evitar la discussió i la
reflexió, que sempre són necessàries, sinó més aviat per poder disposar de més
informació i de dades de context.
Agafem, com a
dada de referència, el que costa un avió de combat F-35, un dels més avançats del
món. Un sol d'aquests aparells, dissenyats per destruir i matar (si us plau, no
diguem que estan dissenyats per mantenir la pau i dissuadir, que això són
eufemismes), costa 160 milions de dòlars americans (!!!).
El programa de la
NASA New Horizons, consistent en el desenvolupament i operació de la sonda del
mateix nom que fa uns mesos va arribar a Plutó va costar 700 milions de dòlars.
A veure, calculadora... una mica més de ... 4 avions F-35! Mira-t'ho així: pots
triar entre tenir 4 avions de combat més pel teu exèrcit, o explorar els
confins del Sistema Solar i arribar a Plutó i més enllà, pel mateix preu. Què
tries?
El telescopi
espacial James Webb, actualment en construcció, serà el substitut del venerable
Hubble. Es tracta d'un projecte ingent, amb un cost astronòmic, mai més ben
dit. Ha estat llargament criticat per aquest motiu, i ha caminat per la corda
fluixa durant uns anys, a punt de ser aturat i descartat. De quina quantitat
estem parlant? De 50 avions F-35.
Tornes a triar:
50 avions addicionals pel teu exèrcit, o un telescopi que, com va fer el
Hubble, marcarà un abans i un després en el coneixement de l'univers, i que
permetrà veure cóm era el nostre cosmos en la seva infantesa.
I els robots i
laboratoris que estem enviant a Mart? Ummm... el Mars Science
Laboratory, per exemple, costa 16 F-35. Fixeu-vos: quan dic que una determinada
missió o programa costa, vull dir el global entre el que és l'enginy en sí, la
missió d'enviar-lo i operar-lo, els salaris dels equips de científics i tècnics
dedicats a la missió, .... tot. Vet aquí una altra tria: vols 16 avions (de
combat, per si no t'ho havia dit), o prefereixes explorar Mart?
Deixem per un
moment els avions, i anem a una comparativa que potser ens xocarà més. Comparem
ara amb el consum de begudes alcohòliques a l'Estat Espanyol? Ens atrevim?
Amb el que es
consumeix a Espanya en alcohol EN UN SOL ANY, pagaríem 7 missions complertes a
Mart, 3 telescopis espacials James Webb, o quasi 40 exploracions a Plutó!
Repeteixo: amb la despesa alcohòlica en un sol any i només a Espanya. Si ara
sumem aquesta despesa a nivell europeu, o mundial, les xifres espanten.
Vols una altra
dada? Amb el consum d'alcohol dels EEUU en un any es pagaria quasi dues
vegades tot el programa Apollo (des de l'Apollo 1 al 17, des de l'any 1960 que
es va iniciar fins al 1973!!!!). Tot ell, senceret, dues vegades.
Sí, certament
prendre consciència de les penúries i dificultats que té la major part dels
habitants del planeta per poder viure és imprescindible, i mai no sobraran les
crítiques ben intencionades, que intentin equilibrar les inversions al món per
convertir aquesta gran roca en un lloc més just. Però amb perspectiva, un veu
que només que el metge ens posés a tots a dieta zero d'alcohol durant un any, o
que els exèrcits del món decidissin abstenir-se de comprar avionets durant uns
mesos, les quantitats que es podrien dedicar a vacunar contra la malària,
construir pous d'aigua, o reciclar els nostres excedents de menjar cap a
nacions desfavorides serien enormes. Tan enormes que ridiculitzen als més
costosos i avançats dels programes espacials.
Si després de
llegir aquest article et preguntes cóm pot ser que un avió de combat arribi a
costar aquestes quantitats tan vergonyoses, benvingut al club. Jo tampoc no ho
entenc. Com no entenc moltes altres coses que passen en aquest, per altra
banda, meravellós racó de la galàxia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada