Què prefereixes? Explorar Mart, o comprar-te avions de combat?

Gràcies a un món cada cop més connectat i en plena era de les comunicacions, ens estem acostumant a llegir en diaris, o veure a la televisió, notícies relacionades amb la ciència. Ens sorprenem, dia a dia, dels experiments i descobriments que en tots els àmbits científics es fan.

Però el nostre és també un món on es passa gana. On es mor gent d'inanició o de malalties fàcilment evitables o curables. És un món desajustat, desequilibrat, injust.

Quan parlo de ciència, moltes vegades se'm pregunta sobre les inversions que el desenvolupament científic requereix. En concret, es posa en qüestió, comprensiblement, el sentit que té dedicar milers de milions d'euros a programes espacials, com l'exploració de Mart, quan aquests recursos escassos es podrien dedicar a construir escoles en països pobres, o a sufragar l'accés a vacunes o aliments per part de les poblacions més pobres del planeta.

És, sens dubte, una discussió raonable, totalment natural. I sobre la que s'ha de reflexionar seriosament.

Els que ens dediquem a la divulgació científica coneixem, de primera ma, els enormes beneficis que el desenvolupament, també en el camp de l'astronomia i l'exploració espacial, aporta a la humanitat. Només a tall d'exemple, dir que molts dels futurs medicaments, o dels components electrònics que faran funcionar enginys tan diversos com ordinadors, neveres, cotxes, o marcapassos, es fabricaran, en un futur no massa llunyà, a l'espai, un lloc perfecte que permetrà aprofitar la ingravidesa, el buit tan perfecte que ens proporciona l'espai, o la manca d'impureses i contaminants, per a facilitar els processos de manufactura.

Convé, de totes formes, posar les coses en perspectiva. No pas per evitar la discussió i la reflexió, que sempre són necessàries, sinó més aviat per poder disposar de més informació i de dades de context.

Agafem, com a dada de referència, el que costa un avió de combat F-35, un dels més avançats del món. Un sol d'aquests aparells, dissenyats per destruir i matar (si us plau, no diguem que estan dissenyats per mantenir la pau i dissuadir, que això són eufemismes), costa 160 milions de dòlars americans (!!!).

El programa de la NASA New Horizons, consistent en el desenvolupament i operació de la sonda del mateix nom que fa uns mesos va arribar a Plutó va costar 700 milions de dòlars. A veure, calculadora... una mica més de ... 4 avions F-35! Mira-t'ho així: pots triar entre tenir 4 avions de combat més pel teu exèrcit, o explorar els confins del Sistema Solar i arribar a Plutó i més enllà, pel mateix preu. Què tries?

El telescopi espacial James Webb, actualment en construcció, serà el substitut del venerable Hubble. Es tracta d'un projecte ingent, amb un cost astronòmic, mai més ben dit. Ha estat llargament criticat per aquest motiu, i ha caminat per la corda fluixa durant uns anys, a punt de ser aturat i descartat. De quina quantitat estem parlant? De 50 avions F-35.

Tornes a triar: 50 avions addicionals pel teu exèrcit, o un telescopi que, com va fer el Hubble, marcarà un abans i un després en el coneixement de l'univers, i que permetrà veure cóm era el nostre cosmos en la seva infantesa.

I els robots i laboratoris que estem enviant a Mart? Ummm... el Mars Science Laboratory, per exemple, costa 16 F-35. Fixeu-vos: quan dic que una determinada missió o programa costa, vull dir el global entre el que és l'enginy en sí, la missió d'enviar-lo i operar-lo, els salaris dels equips de científics i tècnics dedicats a la missió, .... tot. Vet aquí una altra tria: vols 16 avions (de combat, per si no t'ho havia dit), o prefereixes explorar Mart?

Deixem per un moment els avions, i anem a una comparativa que potser ens xocarà més. Comparem ara amb el consum de begudes alcohòliques a l'Estat Espanyol? Ens atrevim?

Amb el que es consumeix a Espanya en alcohol EN UN SOL ANY, pagaríem 7 missions complertes a Mart, 3 telescopis espacials James Webb, o quasi 40 exploracions a Plutó! Repeteixo: amb la despesa alcohòlica en un sol any i només a Espanya. Si ara sumem aquesta despesa a nivell europeu, o mundial, les xifres espanten.

Vols una altra dada? Amb el consum d'alcohol dels EEUU en un any es pagaria quasi dues vegades tot el programa Apollo (des de l'Apollo 1 al 17, des de l'any 1960 que es va iniciar fins al 1973!!!!). Tot ell, senceret, dues vegades.

Sí, certament prendre consciència de les penúries i dificultats que té la major part dels habitants del planeta per poder viure és imprescindible, i mai no sobraran les crítiques ben intencionades, que intentin equilibrar les inversions al món per convertir aquesta gran roca en un lloc més just. Però amb perspectiva, un veu que només que el metge ens posés a tots a dieta zero d'alcohol durant un any, o que els exèrcits del món decidissin abstenir-se de comprar avionets durant uns mesos, les quantitats que es podrien dedicar a vacunar contra la malària, construir pous d'aigua, o reciclar els nostres excedents de menjar cap a nacions desfavorides serien enormes. Tan enormes que ridiculitzen als més costosos i avançats dels programes espacials.

Si després de llegir aquest article et preguntes cóm pot ser que un avió de combat arribi a costar aquestes quantitats tan vergonyoses, benvingut al club. Jo tampoc no ho entenc. Com no entenc moltes altres coses que passen en aquest, per altra banda, meravellós racó de la galàxia.