La meva família
sap que l'ofici d'astrofotògraf és sacrificat.
Amb mitja
Catalunya coberta per boires, dins el radi d'acció del maleït anticicló, feia
un parell de setmanes que, nerviós, no parava de consultar les previsions
meteorològiques per poder trobar una oportunitat per caçar al cometa.
El cometa C/2013
US10 Catalina.
Aquesta roca de gel acabava de passar prop del Sol, i les fotografies dels observatoris mostraven dues
magnífiques cues. No sempre els cometes ens ensenyen les 2 dues cues, i no em
podia perdre aquesta oportunitat.
Un moment... dues
cues?
La cua que estem
més habituats a veure a les fotografies, aquella cua llarga i moltes vegades
espectacular, és la que formen els petits fragments del cometa que es
desprenen, al ser escalfats pel Sol, i el cometa deix al darrera de la seva
òrbita. Aquests fragments llueixen quan els arriba la llum de l'astre rei.
A més d'aquesta cua,
els cometes en desenvolupen una altra, que de vegades no és fàcilment
apreciable, formada per gasos, també despresos del cometa. Els gasos queden carregats
elèctricament per l'efecte del vent solar, i per tant s'orienten en la direcció
del camp magnètic que crea el Sol.
Ah! Val! I ara...
cóm fotografiar-lo a pesar de la boira?
Fa uns dies vaig
veure que al meu estimat Montsec hi havia bones previsions de matinada, i que
la boira que inunda les planes de Lleida no passaria del port d'Àger, cosa que
el director científic del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger em va
confirmar.
Preparar-ho tot
(no em podria emportar el telescopi: massa material i poc temps que tindria a
la matinada per fotografiar; aniria amb la càmera Canon, un trípode, i un
sistema de seguiment automàtic que contraresta la rotació de la Terra). Sopar a
les 8 del vespre i a dormir (com els nens) amb el despertador a 2 quarts de
dues de la matinada (com els pirats). Despertador que sona, dutxa ràpida en pla
zombie, i a conduir. Una mica més de dues hores de boira omnipresent per la Nacional 2. Afortunadament, la carretera estava deserta a aquelles hores intempestives.
Va ser creuar el
port d'Àger i obrir-se el cel. Un cel magnífic, en el que encara brillava la
Lluna creixent.
Quan vaig arribar
al lloc previst (al costat del Centre d'Observació de l'Univers), el termòmetre
del cotxe marcava 0 graus, i la humitat era altíssima. Però el cel estava
claríssim. Sí, aquella era la meva oportunitat!
Les fotografies
havien de ser fetes un cop la Lluna s'hagués amagat i la foscor fos total. Llavors tindria unes dues
hores fins a que la llum de l'albada no marqués el final de l'aventura.
Però no hi havia ni un minut a perdre. Mentre esperava que la Lluna marxés, proves i més proves. Que
si el trípode ben anivellat. Que si el
mecanisme de seguiment automàtic de la càmera ben alineat. Proves amb diferents
paràmetres de la càmera.
Un punter làser, muntat amb gomes de pollastre sobre la Canon, em va servir d'improvisada guia
per a poder apuntar la càmera al lloc precís del cel on havia d'estar situat el
cometa (ja que no és visible a ull nu).
Primera foto de 4
minuts d'exposició. Jo, mort de fred, dins el cotxe engegat. A veureeeee.....
Sí! Les dues cues! Repetim-la, repetim-la. Amb diferents exposicions i
paràmetres, per a treure'n al menys una d'aprofitable.
I així va arribar
l'alba. Recollida ràpida, conducció prudent cap a Barcelona (carreteres encara
plenes de boira), i directament a treballar.
Si t'atreveixes a
observar-lo amb prismàtics, des d'un cel fosc, aquí va un petit esquema que he generat per a
que el puguis trobar. Recorda: abans de la sortida del Sol, en direcció est.
A partir d'ara,
quan vegis una foto de cometa, podràs fardar davant els amics amb el teu
coneixement del nombre de cues d'aquests magnífics i encisadors viatgers gelats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada