No ens podem
queixar. A pesar de les retallades que la crisi ha imposat sobre l'exploració
de l'espai, els darrers temps han estat plens de notícies espectaculars. I les
que vindran.
(Per cert,
recordeu que una missió típica, robotitzada, costa igual que uns 10 avionets
militars de gamma alta. I seguim triant fer avionets per matar gent.
Lamentable. Parlaré d'això amb més detall properament).
El 16 d'octubre comença
una nova missió il·lusionant. Comença la recerca de vida a Mart.
Allà arribarà la
sonda ExoMars, de l'Agència Espacial Europea. Un laboratori complert per tal de
buscar indicis d'activitat metabòlica, actual o passada, al planeta roig.
En aquest blog
hem parlat molt de Mart. Sens dubte, és el planeta que sempre ha fascinat
l'home, amb el seu color vermell. El planeta dels suposats canals, que fa més
d'un segle alguns interpretaven com a senyal de civilitzacions. La casa dels
marcians.
Des de fa anys
estem explorant Mart, amb sondes per terra i en òrbita. Actualment tenim 2
robots funcionant. Però cap d'aquestes missions ha estat específicament
dissenyada per trobar vida. Són missions genèriques, que es focalitzen en
conèixer millor el planeta, la seva composició i atmosfera, i la seva activitat
geològica. Entre les coses fascinants que han descobert està la confirmació de
la presència de gel d'aigua sota la capa de sorra, els signes evidents de llits
de rius que portaven abundant aigua fa milers de milions d'anys, o la variació
de temperatures provocada pel cicle de les estacions de l'any marcià.
ExoMars, en
canvi, està especialment pensada per trobar senyals de vida.
La missió està
composada per 2 fases. La primera d'elles va ser llançada a l'espai el 14 de
març, i és la que arribarà el 16
d'octubre al planeta. Està formada per un laboratori, dissenyat per orbitar el
planeta i analitzar amb detall la seva atmosfera; i un aterrador, una sonda que
es desprendrà i baixarà a la superfície (sense mobilitat). La segona fase es
llançarà l'any 2020, i constarà d'un robot, un "rover" similar als
que hi ha circulant per Mart.
Aquest primer
episodi de la missió es centrarà en buscar a l'atmosfera indicis d'activitat
metabòlica. És a dir, la presència, i variació, de gasos que poguessin indicar
la presència de vida actual, o restes de vida antiga.
Per exemple,
sabem que el gas metà és molt inestable, i que desapareix per efectes de la
llum del Sol. Trobar metà en estat lliure significa, doncs, que forçosament ha
d'existir una font que el subministri i reposi constantment. Tot i que el metà
pot ser alliberat per certs fenòmens geològics i en alguns processos minerals,
la font més consistent de metà que coneixem és el metabolisme generat per
microorganismes. Podria haver estat així també a Mart, fa uns milers de milions
d'anys, quan les condicions allà es podien semblar a les que hi havia a la jove
Terra. El metà produït llavors per microorganismes podria haver quedat atrapat
sota terra, i alliberat ara lentament a l'atmosfera.
Resulta que l'any
2004 es varen detectar traces de metà marcià. Eren mesures sorprenents i al
límit de la detecció, de forma que es va creure que podien ser errònies. Però
recentment, el robot Curiosity ha pogut confirmar-ho. Així que la ExoMars
tindrà feina assegurada, intentant seguir els canvis en les concentracions de
metà, i també la seva localització sobre el planeta.
El metà és només un
exemple, potser el més clar. Però hi ha altres gasos que poden donar pistes. A
la Terra, són justament el metà juntament amb l'oxigen i l'ozó els biomarcadors
que delaten la presència de la vida.
El laboratori en
òrbita, com deia anteriorment, enviarà un aterrador a la superfície de Mart.
Aquesta sonda, dissenyada per sobreviure un màxim de 8 dies marcians, prendrà mesures des de terra, i, sobre tot, prepararà
l'arribada del robot que constituirà la segona fase de la missió,
convertint-se en una mena de test per provar els mecanismes d'aterratge.
L'aterrador,
anomenat Schiaparelli, entrarà a l'atmosfera del planeta roig el 19 d'octubre a la trepidant
velocitat de 21.000 quilòmetres per hora, i en uns 6 minuts haurà de frenar
fins arribar a quedar-se immòbil durant uns instants a uns 2 metres d'alçada,
per deixar-se caure finalment sobre la superfície. La frenada èpica
s'aconseguirà mitjançant el fregament amb l'atmosfera, uns paracaigudes, i uns
coets retropropulsors.
Hi ha certa
preocupació, perquè l'aterrador arribarà en plena estació de tempestes de
sorra, i això podria afectar a la maniobra de baixada, ja de per si delicada.
Tot plegat és un
gran repte per l'Agència Espacial Europea, i en general per a l'humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada