Aquesta tarda,
amb els dits creuats, hem seguit un dels moments claus de la missió ExoMars de
l'Agència Espacial Europea (ESA) de la que parlàvem en l'article anterior.
Fa uns dies, el
16 concretament, la missió va arribar a les immediacions del planeta roig tal
com era previst. A partir d'aquell moment, es van activar els mecanismes per a
posar en òrbita estable el laboratori que haurà d'analitzar l'atmosfera en
busca de signes de vida, i per fer baixar l'aterrador Schiaparelli. El dia D
era avui per a les dues parts de la missió.
Tot ha començat
bé. Schiaparelli ha enviat senyals en el moment d'entrar a l'atmosfera en
caiguda lliure (a 21.000 Km/h !). També ha assenyalat la separació de l'escut
tèrmic (correcte) i aparentment l'obertura del paracaigudes. Però en aquell
moment s'ha perdut el senyal, i ens hem quedat tots amb una pantalla fosca, encefalograma
pla, esperant veure aparèixer en ella un beep d'informació.
Mentre això
passava, l'orbitador enviava una salutació a la Terra explicant que havia
entrat correctament en òrbita i que estava bé de salut.
Per una part,
felicitat al control de l'ESA. Tal com explicàvem fa uns dies, l'orbitador és la
part principal de la missió, la que viurà força temps i començarà a buscar
signes de vida. Per una altra, preocupació. Molta preocupació per saber la sort
d'Schiaparelli. L'ESA recorda, però, que passi el que passi, l'objectiu de
l'aterrador era provar nous sistemes de baixada a Mart, preparant l'arribada
l'any 2020 del robot que completarà la missió. En qualsevol cas Schiaparelli
està preparat per viure només uns pocs dies, i no té mobilitat alguna.
Immediatament que
s'ha perdut el tic de l'aterrador, l'atenció s'ha traslladat al satèl·lit Mars
Express, també de l'ESA (orbitant Mart des de fa 13 anys) i que, a mode de satèl·lit
espia ha seguit la baixada d'Schiaparelli. La Mars Express havia de ser
reconfigurada per enfocar les seves antenes cap a la Terra i enviar les dades, cosa
que ha trigat en fer aproximadament una hora. Quan les dades s'han rebut, l'ESA
ha anunciat que eren inconclusives. És a dir, que no certificaven la sort de
l'aterrador.
I ara què?
El següent pas és
esperar el reconeixement d'un altre satèl·lit, el Mars MRO, de la NASA, i que
va entrar en òrbita l'any 2006. El Mars MRO té la tecnologia suficient, amb la
càmera d'alta resolució HiRISE, com per poder fotografiar la zona de
l'aterratge i poder saber quelcom.
En el moment
d'escriure aquest article encara no s'han rebut les esperades imatges. Així que
seguim esperant.
Si Schiaparelli
s'ha estrellat serà una llàstima, però no canvia en res el desenvolupament de
la missió. L'orbitador començarà a analitzar gasos en poc temps, i potser ens
esperen sorpreses. I amb el que s'haurà après d'Schiaparelli es podrà
assegurar l'arribada l'any 2020 de la joia de la corona en l'exploració de vida
alienígena.
Actualitzaré
aquest article amb la nova informació que arribi.
-------------------------------
-------------------------------
* Actualització 21/octubre:
Tal com es sospitava, l'aterrador Schaiparelli es va estavellar contra la superfície de Mart. Tot i que en la roda de premsa del dia 20 l'ESA es va mostrar a la defensiva front a les insistents preguntes dels periodistes, ja es veia venir el final. Les dades enviades per Schiaparelli durant el seu descens mostraven que tot havia funcionat perfectament fins a un cert punt, quan sembla que el paracaigudes va deixar de funcionar abans d'hora.
Tal com es sospitava, l'aterrador Schaiparelli es va estavellar contra la superfície de Mart. Tot i que en la roda de premsa del dia 20 l'ESA es va mostrar a la defensiva front a les insistents preguntes dels periodistes, ja es veia venir el final. Les dades enviades per Schiaparelli durant el seu descens mostraven que tot havia funcionat perfectament fins a un cert punt, quan sembla que el paracaigudes va deixar de funcionar abans d'hora.
Avui, el
satèl·lit de la NASA Mars MRO ha fotografiat una taca fosca que seria el lloc
de l'impacte, que s'hauria produït a uns 300 Km/h en una caiguda des de 3.000m
d'alçada.
Les dades
recollides seran de gran importància per evitar fallades l'any 2020 amb el
rover que s'hi enviarà. Per altra banda, l'orbitador està bé, i cal recordar
que és la part principal de la missió actual. En poc temps iniciarà la recerca
de gasos a l'atmosfera que ens puguin donar pistes sobre l'existència de vida
al planeta vermell.
hola Joan Anton! aquesta setmana la Carlota ha de treballar sobre aquesta notícia a l'escola a la classe de cinquè de Primària, aixi que ens va molt bé els teus comentaris per enriquir la notícia. Felicitats a l'ESA ! Judith
ResponEliminaQuè bé que treballin aquestes coses a l'escola! Una abraçada!
ResponElimina