No et pots perdre la superlluna del 14 de novembre

El dilluns 14 de novembre tindrem la superlluna més gran des de fa molt de temps, i que trigarem bastants anys en tornar a veure.

Què és una superlluna?

La Lluna gira al voltant de la Terra seguint una òrbita que no és exactament circular, sinó lleugerament ovalada (en diem el·líptica). Això fa que hi hagi moments en els que la Lluna circula un xic més a prop de la Terra (es diu que la Lluna és al perigeu) i altres en els que se situa més lluny (els apogeus). Els planetes també presenten aquesta característica d'òrbites no circulars al voltant del Sol (en aquest cas, parlem dels perihelis i dels afelis).

Doncs bé, en diem superlluna quan coincideix que la Lluna és plena (o també nova) i es troba prop del perigeu de la seva òrbita. La raó és clara: a l'estar en el punt més proper a nosaltres, la Lluna apareix visualment una mica més gran (si és plena; en canvi, si és nova no la veiem, però en el cas de produir eclipsi total de Sol la durada d'aquest és màxima).

El 14 de novembre la Lluna serà plena, i passarà pel seu perigeu. Per tant, serà una superlluna.

No totes les superllunes són iguals, però. N'hi ha de més "súper" que d'altres. Això és degut, entre altres petits efectes, al grau de coincidència entre la fase plena i el punt de perigeu. En el cas de la superlluna del 14 de novembre, la coincidència és molt alta: només dues hores aproximadament separen el moment en el que la Lluna serà plena i el punt de perigeu. Això és el que la fa especial.

Com d'especial? Doncs serà la superlluna més gran des de l'any 1948, i no n'hi tornarà a haver una de tan gran fins l'any 2034. Així d'especial.

Què veurem? Una Lluna plena més gran del normal, tal com hem dit. Com de més gran?

Aproximadament un 14% més gran que una Lluna plena de les petites. En lluentor, aquest 14% es traduirà, ni més ni menys, que en un 30% més potent. Tot i que aquestes xifres semblen importants, no és trivial notar la diferència a ull nu si no es disposa d'una referència.

Un bon experiment, i record, serà fotografiar aquesta superlluna amb una càmera normal, i repetir la fotografia en qualsevol de les Llunes plenes següents. La comparació de la mida de la Lluna a les fotografies posarà fàcilment de manifest la major grandària de la superlluna.

La veritat és que la superlluna té molt poca rellevància des del punt de vista científic. Es tracta més d'un tema de folklore popular, però que als astrònoms ja ens sembla bé. Tot el que sigui fomentar l'observació del cel sota paràmetres honestos (vull dir, basats en informació fidel i no en paranys) és positiu, i fa que ens tornem més sensibles vers la protecció dels nostres cels.

Paranys? Sí, lamentablement n'hi ha alguns. Per exemple:

-Una superlluna afavoreix catàstrofes naturals=FALS. L'única raó que podria haver-hi seria degut a efectes gravitatoris majors. Però aquests efectes són molt petits, i no hi ha res que sustenti aquesta suposada teoria catastrofista.

-Les marees provocades per una superlluna són espectaculars=FALS. Pel mateix motiu que dèiem abans. Sí que és cert que l'efecte de marea és lleugerament superior amb una superlluna, però es calcula que com a màxim estem parlant de centímetres de diferència. Algú s'atreveix a mesurar pocs centímetres de diferència entre dues marees? Probablement un vaixell proper, o una roca nova a prop de la costa crearan més diferència entre la marea del 14 i la dels dies següents.

-És la nit preferida pels homes llops. Home, això podria ser. Jo, si en fos un, segur que preferiria sortir les nits de superlluna, per poder gaudir de la seva visió com fan els humans normalets.

Prepareu-vos doncs per mirar la Lluna del 14 de novembre. Les Llunes plenes sempre són fascinants, contemplades a ull nu. I aquesta encara ho serà més. 

Una magnífica i gran Lluna plena per mirar, i fotografiar, en família, mentre recordem el seu origen. Un origen apocalíptic, quan un gran objecte va col·lidir contra la jove Terra, fa més de 4 mil milions d'anys, per crear-li la companya que ara veiem al cel.

Potser mentre en gaudim podrem escoltar els sinistres udols, esperem que llunyans, d'algun home llop enamorat de la superlluna més gran en molts anys.