A Catalunya Ràdio, per parlar del 2016 que ha marxat i del que ens portarà el 2017

L'any 2016 ens ha deixat fets i esdeveniments espectaculars pel que fa a l'astronomia i a l'exploració espacial. Què esperem pel 2017?

Per parlar de tot això el programa El Matí de Catalunya Ràdio ha tornat a convidar-me (2 de gener). Aquí teniu l,'enllaç:

El primer titular a comentar és el que hem destacat a l'inici de l'entrevista: mirar el cel és molt inspirador, i a més gratuït. Agafar una càmera de fotos, amb el mòbil, i retratar la Lluna. O Venus. O tots dos, com aquests dies és possible fer. No costa res, i ens apropa a un cel que ens recorda cada dia que formem part de l'univers.

Però anem al 2016 que s'ha acabat.

Com que afortunadament costa destacar un sol esdeveniment del 2016, m'he permès anomenar-ne dos: la detecció de les ones gravitacionals, a començaments d'any, i el descobriment d'un planeta de tipus terrestre a la zona habitable de l'estrella més propera al Sol, Proxima Centauri.

Einstein, amb la seva relativitat general, ens va dibuixar un espai (temps) sorprenent, molt diferent al que la física clàssica contemplava. En l'univers einstenià la gravetat afecta a la morfologia (a la forma) de l'espai. Els objectes massius deformen l'espai (temps) com una bola pesada enfonsa una tela elàstica quan la hi posem a sobre. Aquest model ha permès l'avanç espectacular de la cosmologia durant més de 100 anys. Però hi havia una predicció de la relativitat general que quedava per confirmar experimentalment: l'existència d'ones gravitacionals, que vindrien a ser com vibracions de l'espai (temps) quan objectes extraordinàriament massius es mouen a gran velocitat, de forma similar al que serien les ones en un llac quan hi cau una pedra.

A començaments del 2016 es va anunciar la detecció, per primera vegada, d'aquestes ones, producte de la fusió de dos forats negres llunyans. Tot i que el descobriment s'havia realitzat feia mesos, els científics varen trigar en anunciar-ho per assegurar.

Les ones gravitacionals ens obren una nova finestra per estudiar el cosmos. Som només a l'inici quan a l'estudi d'aquestes subtils vibracions de l'espai (temps), i els propers anys ens esperen noves troballes en aquest sentit (com podria ser la detecció de la vibració, ni més ni menys, que del mateix Big Bang). Pots llegir més d'aquest tema aquí: "Einstein tenia raó: les ones gravitacionals existeixen!".

L'altre fet destacat del 2016, com deia, és el descobriment de Proxima Centauri B, un planeta de tipus terrestre que orbita l'estrella més propera que tenim (si no tenim en compte el Sol, és clar). Un dels fets clau és que orbita aquesta estrella, a 4,3 anys llum de la Terra, dins el que es coneix com la zona habitable, una distància que permetria que l'aigua fos líquida en superfície.

La cerca de planetes habitables és una de les grans icones de l'astronomia actual, i la tecnologia farà que en els propers mesos els descobriment de "terres" creixi espectacularment (quins factors afecten a l'habitabilitat? Ho pots llegir aquí: "On hem de buscar vida fora de la Terra?").

Recordar que el 2016 que ha marxat s'ha endut a la sonda Rosetta i al seva filleta, Philae. Exploradores del cometa 67P Churyumov-Gerasimenko. Vaig dedicar-li aquest article a la missió, i a un ídol que també ens va deixar a començaments d'any per volar eternament per l'espai, en David Bowie: "La sonda Philae i el comandant Tom ja dormen eternament a l'espai".

I el 2017, què ens portarà?

D'entrada, l'eclipsi total de Sol als Estats Units del dia 21 d'agost. Per què és destacable? Doncs perquè moltes vegades els eclipsis de Sol es produeixen en zones remotes, de difícil accés. Aquest cop l'eclipsi creuarà els EEUU d'oest a est, passant molt a prop dels grans parcs nacionals de les Rocalloses. Les infraestructures del país facilitaran la mobilitat per assegurar-te un lloc clar sense núvols. I, a més, és un 21 d'agost, en plenes vacances. Perfecte per anar-lo a veure (pots llegir més aquí: "L'eclipsi total de Sol del 21d'agost de 2017 als Estats Units").

Pel que fa a l'exploració de l'espai, tal com explico a l'entrevista, actualment tenim més de 25 missions funcionant, visitant molts llocs del Sistema Solar. Com sempre, potser les més espectaculars són les 6 que orbiten Mart, juntament amb els 2 robots que exploren la seva superfície.

Què busquem a Mart? Volem saber quins fets varen canviar el planeta roig per sempre. Un planeta que sembla que tenia abundant aigua líquida en superfície, en forma de llacs i rius, i que ara només la té congelada sota terra o als pols. També sabem que tenia una densa atmosfera (tot i que no d'oxigen, com la nostra), i tot el que queda ara és un feble record del que va ser fa milers de milions d'anys.

També hi busquem vida. Us imagineu? Ens preguntàvem a l'entrevista com seria això de poder anunciar la troballa de vida fora de la Terra. Un descobriment que arribarà algun dia, sigui a les sorres de Mart, a les profunditats del mar subterrani d'Europa, o a qualsevol altre lloc del cosmos. És qüestió de temps (és a la llista de coses que voldria saber abans no deixar aquest món: "La meva llista de descobriments, abans no em mori").

Al 2017 potser avançarem amb les teories sobre l'origen de la vida a la Terra. Podria haver vingut de fora? Per què no. Sabem que els asteroides són rics en components orgànics, alguns dels quals podrien haver sembrat la jove Terra de material primigeni amb el que la natura va crear la vida. El cert és que no sabem com va aparèixer la vida al nostre planeta, i aquesta és una de les grans qüestions sobre la que necessitem buscar respostes.

Si t'agrada el tema, pots llegir més aquí: "On hem de buscar vida fora de la Terra?". També aquí: "La NASA anuncia la troballa de guèisers d'aigua al satèl·lit Europa".

I el dimoniet que ens diu que potser estem realment sols? El pots llegir aquí: "El dimoniet i la improbabilitat de la vida".

Al 2017 seguirem explorant Júpiter, amb la sonda Juno (que porta a bord 3 figuretes de Lego). Tindrem informació que potser ens permetrà saber l'origen de l'enorme camp magnètic que té aquest gegant del Sistema Solar (pots llegir-ho aquí: "La sonda Juno arriba a Júpiter amb 3 figuretes de Lego").

Aquest any la venerable sonda Cassini farà el seu darrer vol per Saturn, i morirà com una heroïna, en una caiguda que els responsables de la missió anomenen "El gran final". Després de més de 19 anys d'exploració de Saturn i de descobriments excepcionals (i milers d'imatges increïbles, del planeta, dels anells, i de les seves llunes) al setembre iniciarà unes darreres òrbites en les que passarà entre el planeta i els anells, per a finalment dirigir-se cap a l'atmosfera del rei dels anells, on morirà mentre ens envia informació valuosíssima.

Ens arribaran al 2017 senyals de vida intel·ligent? Qui sap. El que em sembla clar és que si mai en descobrim de vida intel·ligent ho farem detectant les seves emissions. Nosaltres estem enviant emissions a l'espai, involuntàriament, des que vàrem inventar la ràdio i la televisió. Les altres civilitzacions de la galàxia també ho hauran fet, voluntària o involuntàriament. Aquests senyals viatgen a la velocitat de la llum (perquè les ones de ràdio són llum, tot i que no visible), però són tan immenses les distàncies a l'univers que potser quan ens arribi una salutació els emissors farà desenes, centenars o milers de milions d'anys que s'hauran extingit. És un magnífic tema per a discutir amb amics, tot observant una nit estrellada.

En un altre ordre de coses, crec que som molt a prop de conèixer què és l'enigmàtica matèria fosca.

Sabem que l'univers està composat majoritàriament per un tipus de matèria "no ortodoxa", no formada per àtoms. Estaríem parlant que aquesta matèria desconeguda dominaria sobre la matèria normal en una proporció de 85%. La detectem pels seus efectes gravitatoris, però no la veiem. I, pitjor, no sabem de què està composada. On la busquem? Sota terra, al gran accelerador de partícules del CERN. Potser aquest 2017 serà l'any de la descoberta? (pots llegir "El 95% de la matèria de l'univers que s'amaga darrera la cortina").

Ens visitaran objectes perillosos aquest any? En principi no hi ha prevista cap visita catastròfica pels propers anys. Els cometes i asteroides més grans semblen estar sota control. Però sempre hi ha sorpreses amb objectes "petits", com el que va caure sobre Cheliábinsk al 2013. Aquell cos va provocar més de 1.500 ferits, la majoria dels quals pel trencament de vidres degut a l'explosió a l'aire del bòlit.

El nostre planeta és visitat freqüentment per multitud d'objectes de totes les mides. Afortunadament, els més grans cauen estadísticament molt infreqüentment. Alguns d'ells, com sabeu, han provocat extincions en massa al llarg de la història, tot i que també han obert finestres d'oportunitat pel desenvolupament de noves espècies (fa 66 milions d'any un cometa va extingir als dinosaures i va aplanar el terreny pels mamífers).

Sobre aquesta temàtica, potser t'interessarà aquest article: "Encontre amb l'asteroide que podria impactar la Terra al segle XXII".

I superllunes? En tindrem? Sí, una al desembre. Ja sabeu que això de les superllunes no té cap rellevància científica, però és un motiu més per a incentivar que aixequem la vista i mirem el cel (si vols saber què són les superllunes, pots llegir aquí: "No et pots perdre la superlluna del 14 de novembre").

Però el millor del 2017 potser serà allò que encara no sospitem. Els fets extraordinaris que hores d'ara no podem anticipar. Les sorpreses, que segur que n'hi haurà.

Acabo aquest primer article del 2017 donant les gràcies al programa de El Matí de Catalunya Ràdio per la seva confiança, un cop més. I gràcies per apostar per aquest tipus d'informació, que en un món dur i que moltes vegades ens ensenya la seva cara més horrible, ens ajuda a pujar als cels ni que sigui per uns instants.