Les meves filles, estirades a la terrassa de Falset, còmodament sobre d’una gandula, celebraven en veu alta, excitades, cada cop que aconseguien veure un d’aquells traços de llum al cel.
Un dels triomfs individuals de l’activitat era, inevitablement, intentar veure’n més que els demés. Però el premi de debò acabava sent aquella estela especialment lluenta, de les que de tant en quant apareixia, que provocava un “Oh” d’admiració majúscul, i ens deixava una empremta de llum dibuixada en la retina durant llargs segons. Poques activitats relacionades amb l’astronomia es poden gaudir tant en companyia com la contemplació de les pluges d’estrelles. I, sens cap mena de dubte, les reines són les famosíssimes Llàgrimes de Sant Llorenç.
Aquesta coneguda pluja d’estrelles, que es repeteix cada any cap a meitats d’agost, no és pas la que més estrelles fugisseres produeix. Tampoc no és la que ens mostra esteles de llum més llargues. Però ningú li disputa el títol de ser la més famosa de totes, la més bella, la més observada.
Les Perseides, nom tècnic que rep la pluja d’estrelles de la que parlem, tenen al seu favor el calendari. Les meravelloses nits d’estiu, aquelles nits agradables, que conviden a estirar-se a la fresca i mirar al cel. Nits de festes majors, i, perquè no, de cremats i estomacals, que fan que la gent busquem excuses per no anar-se’n mai al llit.
De fet, aquesta pluja d’estrelles és la que em produeix records més vívids i emotius. D’antics amics, amb els que anava a tocar la guitarra, i amb qui acabava estirat sobre mantes a Collserola mirant el cel. I, sobre tot, de família, amb anècdotes divertides que ens agrada recordar i de les que riem sovint.
Aquest any hem de repetir. I us convido a tots que ho feu.
Tindrem un aliat. La Lluna, que molts cops, amb la seva lluentor, ens amaga gran part de les estrelles fugisseres més febles, estarà, el 12 i el 13 d’agost d’enguany, en fase creixent, de forma que es pondrà molt d’hora, i deixarà fosca la major part de la nit.
Què són i per què es produeixen?
Els cometes, al llarg dels seus recorreguts, i especialment quan s’apropen al Sol, omplen les seves òrbites de restes (pols, petits fragments) que es desprenen del seu nucli. El nostre planeta, en el seu gir anual al voltant del Sol, travessa el camí d’alguns d’aquests cometes, i és llavors quan els fragments despresos xoquen contra l’atmosfera. La seva combustió (i desintegració) és el que provoca la pluja.
Aquesta és la raó per la qual les pluges d’estrelles es repeteixen, més o menys, durant les mateixes dates (que és just quan la Terra creua l’antic camí del cometa). Això també explica el perquè les fugisseres d’una determinada pluja són similars entre elles, i a més semblen provenir d’un determinat punt del cel. Aquest punt es coneix com a “radiant”, i seria el punt d’intersecció amb l’òrbita del cometa.
En concret, les Llàgrimes de Sant Llorenç (les Perseides) són causades pel cometa Swift-Tuttle, que té un període d’uns 135 anys.
Quan i cóm observar les Llàgrimes de Sant Llorenç?
Aquest any, el moment calculat del màxim (és a dir, quan la Terra creua la part més densa de l’òrbita del cometa) és la nit del 12 al 13 d’agost, començant ja a la que es faci fosc. Tot i això, es poden perfectament observar durant uns dies abans i uns dies després, ja que els fragments es troben bastant disseminats. Però si podeu triar, la nit del 12 és l’aposta bona.
Busqueu un cel fosc, fora de les grans ciutats. Si sou de vacances en pobles, perfecte. Si, a més, aquests pobles són dels que han anat instal•lant enllumenats que minimitzen la pol•lució lumínica, millor (és el cas de Falset, per exemple, amb les seves faroles opaques per la part superior). En aquest cas, n’hi haurà prou de situar-se per sobre de l’enllumenat, en una terrassa.
Aquesta foscor us permetrà veure’n més d’estrelles fugisseres, i també tindreu un bonus especial: la visió de la sempre espectacular Via Làctia. Un veritable entreteniment visual mentre s’espera detectar la següent fugissera.
Poseu-vos còmodes. Estirats, sinó us adolorireu el clatell. Procureu-vos bona companyia, i tot allò que faci que l’estona que passareu sigui agradable. I ni penseu en emprar instruments que no siguin l’ull nu, ja que el circ de les pluges d’estrelles es mira així, a pel.
Quantes en podrem veure?
Aquesta pregunta no té resposta. Estem parlant de prediccions sobre la densitat de fragments que hi pugui haver, quants d’ells xocaran contra l’atmosfera, en quins moments, etc. Els almanacs acostumen a donar estimacions previstes, però que, preses al peu de la lletra, poden causar decepció.
A partir de la meva experiència, amb un cel fosc, podem esperar a veure’n de l’ordre de una cada dos-tres minuts, i anant bé, una cada minut (la qual cosa ja considero força espectacular). El lloc hi té una importància vital, com deia. Recordo fa uns anys, uns dies després d’una de les pluges més boniques que recordo, parlar amb uns coneguts que no n’havien vist quasi ninguna. Mentre ells observaven des de Sant Cugat, jo era al Priorat amb un cel d’aquells ben macos.
I què més?
Ah! És que us sembla poc? Penseu: cada traça d’estrella que vegeu és un fragment de cometa. És extraordinari. Podeu deixar vagar la ment amb aquests pensaments, i, a més, podeu demanar desitjos. Bé, sí. És també el moment d’aprofitar per explicar-se històries, a la llum de les estrelles, mentre els ulls recorren tot aquella munió de puntets brillants i intentem resseguir la forma de les constel•lacions més conegudes.
Anoteu, doncs, a la vostra agenda la nit del 12 d’agost. Planifiqueu on i amb qui.
I si les conteu, competirem, si voleu, a veure qui n’ha vist més!
