El seu final serà
èpic, com correspon a una de les missions amb més èxit de tota la història de
la NASA.
El proper 15 de
setembre, la sonda Cassini entrarà a les capes altes de l'atmosfera de Saturn. Durant
la seva caiguda, transmetrà fins al darrer instant, enviant informació inèdita
sobre la composició de l'atmosfera. Aguantarà, però, pocs instants, i desapareixerà
cremat per la fricció amb els gasos del planeta gegant.
Després de quasi
20 anys de missió, 13 dels quals al voltant de Saturn, Cassini s'ha quedat
sense combustible (que s'empra per a realitzar petites correccions a la seva
trajectòria). I els científics no volien arriscar que la sonda acabés caient
sobre un dels satèl·lits de Saturn, contaminant-los. Satèl·lits que són una de
les grans promeses de l'exploració de l'espai, ja que, rics en aigua líquida
sota la superfície, alguns d'ells podrien albergar vida.
Al mes d'abril es
va decidir dirigir Cassini cap al suïcidi, en una sèrie de 22 passades entre
Saturn i els seus anells, cada cop més a prop. Una trajectòria sense retorn,
que els gestors de la missió han anomenat "El gran final".
Cassini va ser
llançat a l'espai l'any 1997, amb una planificació de missió que cobria fins
l'any 2008. Arribat aquest any havent complert tots els seus objectius
principals, i amb excel·lent estat de salut, els científics varen decidir
estendre-li la vida 2 anys més, definit nous objectius i experiments. I després
va arribar una tercera extensió, l'any 2010, iniciant la fase de missió que
acabarà justament el 15 de setembre.
Cassini ha revolucionat
el nostre coneixement del planeta dels anells. A través dels ulls, i dels
instruments de la sonda, hem vist l'enorme tempesta hexagonal que domina el pol
nord del planeta. Ens hem fascinat amb l'enorme complexitat del seu sistema
d'anells, increïblement prims. Una veritable obra d'art de la natura.
Hem descobert
satèl·lits, amb formes i característiques inesperades. I hem certificat la
presència d'aigua líquida en alguns dels móns que orbiten Saturn.
Ens han sorprès guèisers
a Encèl·lad, un lloc que ja està a la llista prioritària d'exploració futura. I
hem baixat a la superfície de Tità, a través de la sonda filla Huygens, enviada
des de Cassini l'any 2004, per observar llacs, boira i precipitacions de gas
metà líquid.
A més de tot
això, Cassini ens ha inspirat a tots amb les seves extraordinàries fotografies.
Cal dir que el
llegat de la sonda és immens. Són tantes les dades recollides al llarg de la missió
que s'espera que, a partir de l'anàlisi de la informació, es puguin seguir fent
descobriments durant anys.
Voleu saber el cost
de Cassini? Doncs uns 3.300 milions de dòlars, incloent tot: el seu disseny, el
llançament, i la missió pròpiament dita. En diners actuals, tenint en compte l'inflació des del 1997, estaríem parlant d'aproximadament uns 5.000 milions de dòlars ( i exagero, ja que el cost total s'ha repartit fins el moment actual, de forma que no caldria incorporar la inflació a tota la quantitat).
Penseu que és molt? És l'equivalent a
15 avions de combat F-22. Sí, has llegit bé. Una missió científica, que ha
durat 20 anys, i que ha rendit descobriments essencials pel coneixement del
nostre Sistema Solar ha costat com 15 màquines de fer la guerra. I l'F-22 no és
pas l'avió de combat més car del món. Podríem haver comparat amb el bombarder
B-2: amb només 2 d'ells podríem finançar Cassini!
Els que seguim
amb passió l'exploració de l'espai enyorarem Cassini. Però ho farem satisfets.
Pensant que aquest enginy ha complert amb escreix, fins al seu darrer segon.
