Ja el tenim aquí.
El cometa ISON està despertant gran interès, i tothom està aguantant la
respiració per a veure què passa. Serà finalment el cometa del segle?
Us escric
aquestes línies després d’una matinada infructuosa en la que he intentat
fotografiar-lo des de Falset. Murphy ha fet de les seves, i a partir de les 4
de la matinada el cel ha quedat absolutament cobert. M’he quedat amb les ganes
(de moment!)
El tema és el
següent: caldrà seguir dia a dia (per no dir hora a hora) el comportament del
cometa. Per exemple, les fotografies que ens arriben d’avui mostren dues cues,
i un increment notable en brillantor. Pot ser senyal que el cap del cometa s’estigui fracturant.
Ningú hores d’ara
pot estar segur del que passarà. Ni tan sols la NASA, que acaba de fer una nota
indicant que sembla clar que alguna cosa està en marxa, segons les fotografies,
però que no saben el què.
Jo intentaré
piular pel Twitter les novetats diàriament. No em serà possible actualitzar cada
dia aquest blog, així que qui vulgui estar a les últimes que segueixi per twitter a @estelsiplanetes.
Actualment, el
cometa es pot veure amb prismàtics, i és a punt de veure’s a ull nu des d’un
cel fosc (això passarà segurament en un parell de dies). Està molt baix a la
matinada, sobre l’horitzó est, abans de la sortida del Sol. La millor hora per
intentar veure’l és entre les 5:30 i les 6:30 del matí, justament abans no es
fa clar el dia.
Quins són els
escenaris possibles? Bàsicament dos hores d’ara.
El primer és que
el nucli del cometa (la part sòlida) s’estigui fragmentant degut a la
proximitat al Sol. Si fos així, el cometa es podria fondre en les properes dues
setmanes, i s’hauria acabat l’espectacle abans de començar.
El segon és que
resisteixi, i segueixi augmentant la seva brillantor dia a dia. Si ho fa al
ritme de les darreres 24 hores, podem tenir un cometa magnífic. Això passaria
especialment a partir de la propera setmana.
El pas del cometa
pel darrera del Sol està previst pel 28 d’aquest mes. Llavors lògicament no el
podrem veure (tampoc uns dies abans ni després, és molt perillós apuntar cap
instrument prop del Sol), però si aconsegueix sobreviure, quan surti, i
especialment durant les primeres setmanes de desembre, podria ser un autèntic
espectacle. Estaria també baix, però aquest cop sobre l’horitzó oest, al vespre, després de la
posta de Sol. El millor dels escenaris seria que es pogués observar a simple
vista, lluint una cua també visible sense instruments.
Ja veieu que pot passar de tot... i això és molt divertit.
Us deixo una
imatge d’avui mateix, del Michael Jäger, on es veu la doble cua que ha
aparegut. És una foto realment bellíssima.
Lo dit, seguiment
pel twitter d’estels i planetes (@estelsiplanetes), i per aquest blog també, però amb menys
freqüència.
Que hi hagi sort.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada