Per què el cel és blau?

T’ho has preguntat mai? És un fet tan quotidià que a penes hi prestem atenció.

En principi, la llum solar és blanca. Si la descomponem amb un prisma, veiem que, en realitat, la llum blanca és la combinació de diversos colors, els de l’arc de Sant Martí.

La llum està formada per unes partícules anomenades fotons. Aquestes partícules es comporten com a ones, que ens les podem imaginar avançant ondulants, amb les seves crestes i valls. La llum de color blau té més densitat de crestes i valls que la llum vermella. És llum més energètica.

L’altre protagonista d’aquesta història és l’atmosfera.

L’atmosfera, com sabeu, està formada per diversos gasos, entre els que predomina el nitrogen, l’oxigen, el diòxid de carboni, i el vapor d’aigua. La combinació de gasos de la nostra atmosfera és transparent, és a dir, no té color. Una ampolla de vidre buida, és a dir, plena d’aire, no ens mostra pas cap color blau.

Però les molècules de l’aire tenen la propietat de dispersar la llum. En aquest procés de dispersió, la llum, quan xoca contra una molècula de gas de l’atmosfera, és absorbida i immediatament emesa de nou, però en una direcció diferent a la que portava originalment.

Resulta que el procés de dispersió és més eficient com més energètica la llum. Això vol dir que la llum blava, que, com hem dit abans, porta més energia, és especialment afectada per la dispersió de l’atmosfera.

Tenim, doncs, que la llum provinent del Sol (llum que des de l’espai veuríem blanca) travessa l’atmosfera, i el seu component blau va xocant contra les molècules de gas i va sent dispersada en totes direccions, mentre que els demés components (colors grocs, ataronjats, vermells...) passen sense més dificultat. El resultat és que quan aixequem la vista al cel, el veiem tintat de color blau degut als rajos de llum blaus que han estat dispersats en totes direccions.

De nit, el cel és fosc (bé, hauria de ser fosc si no fos per la contaminació lumínica). Falta la potent llum del Sol, i per tant no hi ha dispersió que puguem observar.

Tot plegat, el bonic color del nostre cel és producte de la potent llum del Sol i de l’efecte dispersador de l’aire. Sol i atmosfera pinten el cel de blau i ens donen vida.