Per què la Lluna plena de l'estiu va tan baixa?

Si sou observadors, haureu notat que, a l’estiu, la Lluna plena es mou ben baixa sobre l’horitzó. Les sortides d’aquestes llunes són bastant espectaculars. Són llunes pintades de tonalitats vermelloses, per lo baixes que van.

Per què va tan baixa la Lluna, a l’estiu?

Intentaré explicar-ho amb uns esquemes.

En el primer d'ells, veiem com qualsevol objecte al cel aparentarà moure’s d’est a oest, pel conegut efecte de rotació del nostre planeta. En moure’s, l’objecte descriu un arc al firmament, des que surt en algun punt proper a l’est fins a que es pon per l’oest. La inclinació representada és la latitud de l’observador (he representat aproximadament la situació a les nostres latituds). També he marcat amb punts de color blau els llocs de sortida i posta de l’objecte. L'àrea més fosca correspon a la part que l'observador no veu perquè l'objecte queda amagat per sota de l'horitzó.

El Sol, la Lluna i els planetes es mouran de forma similar al cel, descrivint arcs amb el pas de les hores, movent-se des de l’est cap a l’oest.

Com bé sabeu, a més del moviment de gir sobre si mateixa, la Terra també es desplaça en la seva òrbita al voltant del Sol. Això fa que, al llarg de l'any, el Sol ocupi posicions diferents al nostre cel, per efecte de la perspectiva. Aquest camí que el Sol recorre anualment pel cel es coneix com la línia de l'eclíptica (el nom ve donat pel fet que és sobre d'aquesta línia que es produeixen els eclipsis).

Abans de seguir endavant amb l'explicació, parem un moment d'atenció. Fixeu-vos que estem parlant de dos moviments diferents, però que es produeixen en harmonia. El primer és el moviment diürn, és a dir, la rotació del cel amb el pas de les hores (degut a la rotació del nostre planeta). El segon és el moviment anual del Sol al cel. Amb el pas dels dies, el Sol, a la mateixa hora, va ocupant posicions lleugerament diferents, degut a com canvia la perspectiva de visió quan ens anem desplaçant per la nostra òrbita (al cap d'un any aproximadament, el Sol torna a ocupar la mateixa posició al cel).

En l'esquema següent represento l'eclíptica, el camí que el Sol recorre al llarg de l'any pel nostre cel, per a una hora determinada. És el cercle de color verd. És important notar que la eclíptica es troba inclinada respecte l'eix de gir de la Terra, ja que el nostre planeta està, de fet, inclinat. En efecte, ens podem imaginar a la Terra com una baldufa que gira sobre si mateixa però ho fa lleugerament tombada de costat (aquest fet és el que dóna lloc a les estacions de l'any, com tot seguit veurem).

Ja tenim l'escenari preparat per posar-hi el Sol i la Lluna i veure què passa.

Dibuixem el Sol. És el cercle de color taronja. Lògicament el situarem sobre l'eclíptica. I ara farem girar la Terra amb el pas de les hores i veurem què li passa al nostre estimat Sol. He representat el seu moviment diürn amb el cercle de traços de color taronja.

En l'exemple, veiem com el Sol descriu un arc al cel ben allargat, i va força alt. És tot el recorregut que va entre els dos punts de color blau, que indiquen el lloc de sortida i de posta del Sol. És una situació d'estiu: dies llargs de llum, i Sol alt al cel.  Fixeu-vos que els punts de sortida i de posta estan desplaçats cap al nord. A l'estiu, el Sol surt al nord-est i es pon pel nord-oest (al nostre hemisferi).

Ara posem-hi la Lluna plena. Com que és plena, l'hem de situar diametralment oposada al Sol (és plena perquè té al Sol de front). L'he representada amb un cercle rosa pàl·lid.

Fem passar les hores. La Terra gira, i la Lluna per tant també sembla girar al cel. Quan arribi la nit, sortirà per sobre de l'horitzó (per sobre de l'àrea gris). El cercle a traços de color taronja ens representa aquets moviment diürn.

Què observem? Quan la Lluna surt per l'horitzó est, ho fa desplaçada cap al sud. Descriu un arc curt al cel (la nit és curta). I va baixa tota la nit. Finalment, es pon pel sud-oest. És justament la situació contrària a la del Sol.

Tot el que he explicat es reverteix a l'hivern. Passats 6 mesos, el Sol, que representava abans amb el cercle taronja, s'haurà desplaçat per sobre de l'eclíptica a un lloc diametralment oposat (ocuparà el lloc de la Lluna en l'esquema anterior). És fàcil llavors veure que el Sol sortirà pel sud-est i es pondrà pel sud-oest, romandrà poques hores al cel i anirà força baix. Per contra, la Lluna plena lluirà forces hores a la nit, i anirà molt alta.

És senzill veure que, al llarg de l'any, hi haurà alguns moments especials, algunes posicions del Sol sobre l'eclíptica que seran importants. Per exemple, el moment en el que el Sol surti més al nord-est i s'amagui més al nord-oest. En altres paraules, el moment en el que el dia sigui més llarg. L'entrada a l'estiu, als voltants del 22 de juny. És els solstici d'estiu per a l'hemisferi nord.

Un altre punt rellevant serà quan el Sol es mogui més al sud. Quan vagi més baix, i el dia sigui el més curt de l'any. L'entrada a l'hivern a l'hemisferi nord. El solstici d'hivern, als voltants del 22 de desembre.

Finalment, dos punts molt interessants: quan el Sol, en aquest moviment anual que el fa passar de sortir al nord-est a sortir al sud-est, apareix exactament per l'est i es pon exactament per l'oest. Llavors el dia iguala a la nit en durada. Són els equinoccis de primavera i de tardor, al voltant del 22 de març i del 22 de setembre respectivament.

Vet aquí com la perspectiva de visió, i els moviments de rotació i de translació de la Terra fan que el Sol i la Lluna inverteixin les seves posicions al llarg de l'any. A l'hemisferi nord, a l'estiu el Sol és el rei que va alt pel firmament i és visible durant moltes hores. Mentre que la Lluna és la reina a l'hivern.

(dedicat a la Imma i al Joan ;-)  )