No, aquest cop no
ens caldrà paraigües per sortir al carrer. L'asteroide 2014 JO25 passarà a
quasi 2 milions de quilòmetres de distància.
He pogut llegir
per internet alguns articles de to catastrofista, o, si més no,
sensacionalistes. És veritat que des de l'any 2004 no ens visitava un objecte
tan gran (l'asteroide en qüestió té unes dimensions que van des dels 600 metres
al quilòmetre). I no tornarem a tenir una visita d'aquest calibre fins al 2027.
Però 2 milions de
quilòmetres són un bon coixí, companys. Estem parlant de quasi 5 cops la distància
que ens separa de la Lluna. Així que no cal patir.
El que sí que
representa el pas que el JO25 farà dimecres dia 19 és un recordatori que,
estadísticament, algun dia tocarà. Com ha tocat en el passat molt cops al llarg
de la història del nostre planeta.
Comencem pel quotidià.
Cada dia cauen petits fragments d'asteroides i cometes. Trossos minúsculs, la
majoria dels quals no arriben a tocar terra i es desintegren a les capes altes
de l'atmosfera. Altres, un xic més grans, arriben a la superfície del nostre
planeta, i llavors és quan els anomenem meteorits.
Doncs bé: cada dia cau un
per equivalent a uns 27 elefants adults! A l'any, això són més de 50.000 tones
de material. Pensem-hi el proper cop que ens sorprengui el traç lluent d'una
fugissera.
També cada dia
passen ben a prop roques més grans. Objectes que es mesuren en desenes de metres. Alguns
ens freguen a tota velocitat. I de vegades, un d'ells inicia una trajectòria de
caiguda. Com va passar l'any 2013 a Chelyabinks, Rússia. Recordeu? Allò va ser
un objecte que es calcula tenia uns 20 metres, i que es va fragmentar, en mig
d'una gran explosió, a l'aire. Va haver-hi més de 1.500 ferits, degut a l'ona
expansiva i al trencament de vidres. Afortunadament, no va anar a més, perquè
tot i que 20 metres és una senyora roca, amb aquestes dimensions els meteoroides
es trenquen amb la fricció amb l'atmosfera, i arriben a tocar terra en forma de
fragments més petits.
Això que va
passar al 2013 tornarà a passar, igual com ha succeït incomptables vegades en
el passat. Com més gran, més destrosses evidentment. Però menys probable que
passi. La cosa va així: infinitat d'impactes petits cada dia, però una
probabilitat cada cop menor d'impacte com més gran sigui l'objecte
(afortunadament, sinó ja no seríem aquí).
De quines
destrosses estaríem parlant? Depèn de molts factors, entre els que podem citar
la composició de l'asteroide, la velocitat i trajectòria amb la que impacta, i,
evidentment, el lloc on cau (a l'oceà? o sobre una gran ciutat?)
Per a que ens fem
una idea: un objecte de la mida d'un edifici de 20 pisos que caigués sobre una
ciutat l'arrasaria completament. L'explosió seria equivalent a l'arma nuclear
més potent que puguem tenir.
Si l'asteroide o
cometa tingués uns 2 quilòmetres de mida, la destrucció seria total en un radi
de més de 300 quilòmetres, i els efectes de l'ona expansiva provocarien
destrosses molt importants fins a uns 1.500 quilòmetres de distància! La llum
del Sol quedaria bloquejada durant molts mesos per la quantitat de pols que
s'enlairaria, i moltíssimes espècies vegetals i animals desapareixerien.
Com deia abans,
la probabilitat que això passi és molt petita. Però si agafem un període força llarg de temps, l'aposta sembla més que segura.
El cometa que va
eliminar als dinosaures es calcula que tenia uns 10 quilòmetres de grandària.
És curiós pensar que aquesta brutal extinció massiva va facilitar, per altra
banda, el desenvolupament dels mamífers, que fins llavors havien estat uns actors
secundaris en el joc de la vida.
Com alguna vegada
ja he explicat en aquest blog, una agència americana té, com a missió,
descobrir i controlar als objectes que tenen òrbites perilloses. Actualment
portem descoberts més de 15.000 objectes en òrbites properes, i 900 d'ells
tenen mides de més d'un quilòmetre, i quasi 8.000 de més de 140 metres! I la
llista no para de créixer.
La pregunta és:
n'hi ha algun dels grans que tingui una probabilitat no menyspreable de xocar
contra nosaltres? Hores d'ara cap. D'aquesta gran llista d'objectes, no en
tenim cap que es prevegi pugui impactar dins una franja de temps de, diguem, un
segle. Però, és clar, estem parlant dels coneguts. Res impedeix que demà descobrim
un objecte nou, provinent dels confins del nostre Sistema Solar, i que tingui
trajectòria de col·lisió.
Què faríem,
llavors? També n'hem parlant en el blog. Recordeu lo dels tractors
gravitacionals? Posar grans naus orbitant ben a prop dels objectes, i durant
molts anys anar-los desviant lentament de les seves trajectòries per l'efecte
de l'atracció gravitatòria amb la nau. I recordeu els robots miners? Sembrar de
petits robots la superfície de l'asteroide, que expulsin a gran velocitat terra
excavada, provocant, així, un impuls invers que acabi també desviant
gradualment l'atacant. Però cap d'aquests mètodes, ni altres, han passat del
paper.
Justament, hi ha
convocada una cimer de científics a Tokio a meitats del proper mes de maig.
Allà "s'anunciarà" de descoberta (fictícia) d'un asteroide gran en
via de col·lisió, amb probabilitat d'impacte de l'1% al 2027. AVISO, abans no
us puguin arribar informacions falses: és una simulació, no és un objecte real.
Volen, en aquesta cimera, discutir el cas hipotètic, i veure quines serien les
opcions.
Bé, de moment
veurem el pas del 2014 JO25 dimecres dia 19, com deia a 2 milions de
quilòmetres de distància. I dic veurem perquè, aquells que disposin de petits
telescopis, i sàpiguen on mirar, podran intentar veure'l, les nits del 18 i 19.
Què veuran? Una minúscula estrelleta. Però que amb el pas de les hores en mourà
apreciablement. No serà senzill d'observar, perquè, com explicava, serà un
diminut puntet entre la munió d'estrelles que un telescopi mostrarà. Per
aquesta raó, s'ha de saber distingir, i anar equipat amb un bon mapa estel·lar.
A internet en trobareu uns quants, si esteu interessats (aquí hi ha una
referència: http://www.virtualtelescope.eu/2017/04/11/potentially-hazardous-asteroid-2014-jo25-how-to-observe-it/)
Demà dimarts, 18,
a les 8:15 del matí en parlaré breument al programa de El Matí de Catalunya
Ràdio. I dimecres dia 19, cap a les 9 del matí, ho faré a BTV ràdio.
Per acabar: tot i
que alguns intenten exagerar el fet per a crear impacte sensacionalista, penso
que qualsevol fenomen que passi al cel i que ens faci reflexionar una mica
sobre coses com el nostre origen, el nostre destí, la vida, la humilitat de la
nostra posició, etc., paga la pena. Com dic sovint, el gaudiment del cel és una
experiència excepcional, i aquestes coses donen municions per poder pensar i
deixar volar la ment quan un és allà estirat, mirant un cel fosc i estrellat.
Així que
benvinguda visita llunyana i segura del 2014 JO25, al qual desitgem tota la
sort del món però sempre ben lluny de nosaltres. No volem haver d'agafar el
paraigües durant molt i molt de temps.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada