Era finals
d'abril de l'any passat quan em contactava Cossetània Edicions per a
proposar-me el projecte d'aquest llibre.
La veritat és que
em va costar molt poc entusiasmar-me amb la proposta. La col·lecció de
Cossetània "De Cent en Cent" és molt atractiva. Llibres com ara
"100 preguntes de química quotidiana", "100 gens que ens fan
humans", o "100 preguntes de física", per anomenar-ne alguns,
tenen en comú el format de presentar 100 capítols curts, d'una o 2 pàgines cada
un, que, a més, poden ser consultats sense seguir obligadament un ordre.
Llibres adreçats a tots els públics.
La temàtica seria
l'univers, i de seguida el meu cap va començar a imaginar-se el contingut.
Parlaria del Big Bang, de tota la seqüència de desenvolupament de l'univers. De
la creació de l'espai i del temps. De l'expansió. De quina forma i dimensió té
el nostre cosmos.
També dels
objectes que hi habiten. La vida de les estrelles. Les galàxies. Els planetes.
Incloent, per suposat, els objectes més espectaculars coneguts: estrelles de
neutrons, i forats negres.
Ah! I no hi
faltaria parlar de la vida. De la seva aparició, de les seves circumstàncies.
De si en pot haver a altres llocs, i on i com l'estem buscant.
Com és habitual,
hauria de trobar un equilibri entre la precisió científica, a la que estic
obligat, i la divulgació, evitant plantejaments excessivament complexos i fent
quelcom atractiu pel públic amb independència del seu grau de formació.
―Som-hi doncs! ―vaig
dir-li al Jordi Ferré, director de Cossetània després de 2 minuts d'escoltar-lo―.
Quan l'haig de tenir a punt?
Em va explicar
que depenia de l'objectiu. Si aquest era Sant Jordi de 2018, la redacció del
llibre havia d'estar finalitzada a... finals de setembre! Això em donava només 4
mesos (l'agost seria fora, en un viatge ja compromès).
M'hi vaig posar
immediatament. Robant temps d'aquí i d'allà, no oblidem que tinc les meves
obligacions professionals que ocupen la major part del dia, i també una
família. Però quan una cosa t'il·lusiona, fas mans i mànigues per tirar-la
endavant. Els vespres després de sopar es van convertir, durant aquells mesos,
en fàbriques de filar idees i cosir textos. Novament, amb tot el suport i
comprensió de la família.
De seguida em
vaig adonar que una de les dificultats del llibre era ser capaç de condensar, de
crear qüestions que poguessin ser desenvolupades en molt poques pàgines cada
una. El fre en alguns moments vaig haver de pitjar, ho confesso, per a replantejar
aquella part de text. La línia de pensament escollida no era bona si obligava a
allargar excessivament el capítol.
I així, en els
tranquils i silenciosos vespres de casa, entre lletres varen trobar el seu lloc
tot un seguit de curiosos i fascinants protagonistes i esdeveniments. Una
setmana de 7 dies que condensa tota la història de l'univers. Les teles
elàstiques que algú desconegut estira, i el misteriós globus que s'infla. El genial, però humà
després de tot, Einstein. Els rellotges de Dalí, flonjos, i que mesuren el
temps com volen, i els 2 bessons, que envelleixen a ritme diferent. El gran
ballet rus Bolshoi. La desesperant buidor de la natura. Unes culleradetes de
cafè que pesen tones. La bèstia temible, que amenaça en devorar tot el que s'hi
apropi. Els satèl·lits espies de la guerra freda i el seu inesperat
descobriment. Una fórmula per a calcular civilitzacions.
I nosaltres. Sí,
tots nosaltres. També hi sortim. Perquè, m'ho haureu sentit dir més d'un cop a
les conferències, l'univers és la nostra història. És on trobem els nostres
orígens. Tot allò que ens fa extraordinaris, el préstec de la natura. Dins
nostre batega el record del moment zero, parts de nosaltres que es van forjar fa
13.800 milions d'anys. I dins nostre segueixen vivint astres que van existir i
que varen morir per a que avui poguéssim ser aquí.
Vaig prémer la
tecla de guardar, per darrera vegada, a començaments de setembre. Una setmana
per a un parell d'enèsimes lectures, i el projecte a llibre va volar a través
de la xarxa fins a Valls, on Cossetània hi té la seu.
Ara, "100
qüestions sobre l'univers" ja és una realitat.
Del Big Bang a la
cerca de la vida.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada