Arriben les millors Llàgrimes de Sant Llorenç dels darrers anys

Aquest any, la Lluna, o millor dit, la seva absència, serà la gran aliada de la més famosa de les pluges d'estrelles de l'any.

Anem a pams.

Quan? La pluja d'estrelles de Sant Llorenç, coneguda més tècnicament amb el nom dels Perseids, té lloc habitualment al llarg de vàries nits. A diferència, per tant, d'altres pluges al llarg de l'any, és possible veure-les durant una franja de nits força àmplia. Tot i això, sempre hi ha unes nits en què la densitat de la pluja s'espera que sigui màxima. Enguany, les millors en principi, seran les del 10, 11 i 12 d'agost.

A quina hora? Els Perseids deuen el seu nom a que semblen radiar, provenir, del lloc del cel ocupat per la constel·lació de Perseu. A primera hora de les nits d'estiu, aquesta constel·lació queda molt baixa, de forma que els millors moments són sempre quan passen les hores, més aviat de matinada. Malgrat això, no deixeu de mirar des que es faci fosc, perquè en veureu segur.

Quantes? Ah... la gran pregunta sense resposta! Les pluges d'estrelles són bastant impredictibles. Hi ha anys millors i altres no tant. Una de les raons d'aquestes variacions té a veure amb l'origen de les pluges, que explico un xic més endavant. També depèn de la Lluna (aquest any és nova, és a dir, no molesta!), o de la qualitat del cel i el nivell de llum que hi ha. Des del cel d'un poble, lluny de les llums de la ciutat, i sense Lluna, jo em donaria per més que satisfet amb un promig de, diguem, 1 fugissera cada parell de minuts (tot un espectacle!). De vegades, et passes llargs minuts de sequera, per, tot d'una, enganxar-ne un parell o 3 de seguides.

Cap a on mirar? Jo recomano estirar-se, o asseure's còmodament, i mirar directament en vertical. D'aquesta forma, un cobreix una àmplia zona del cel, i, a més, pot gaudir de la Via Làctia, que tindrem just per sobre dels nostres caps, ben dibuixada al faltar la Lluna. A pesar del que he explicat, dient que les fugisseres d'aquesta pluja semblen provenir d'un determinat lloc del cel, la constel·lació de Perseu, el traç lluminós pot aparèixer en qualsevol lloc del firmament, que és el punt en què el petit fragment que donarà lloc al traç entra en contacte amb l'atmosfera i es desintegra  (si, imaginàriament, allargueu la trajectòria de llum cap al darrera, notareu que totes les fugisseres, les veieu on les veieu, semblaran provenir del mateix lloc). En tot cas, busqueu un lloc amb pocs obstacles visuals, des del que pugueu observar la major franja de cel possible.

Com són? El traç de llum que deixen els Perseids acostuma a ser de color groguenc o lleugerament ataronjat.

Per què es produeixen? Cal buscar l'origen de les pluges d'estrelles en els cometes (i alguns asteroides) que creuen l'òrbita de la Terra. Al seu pas, aquests objectes sembren l'espai de petits fragments que es desprenen. Diminuts granets de pols, de trossos de roca, que queden poblant l'òrbita del cometa. La Terra, en el seu gir al voltant del Sol, creua periòdicament aquests passos dels cometes, i és llavors quan els fragments impacten contra la nostra atmosfera. Aquesta és la raó per la qual les pluges d'estrelles tenen data, i sempre es produeixen, més o menys, en els mateixos moments de l'any. Això també explica que, de vegades, es produeixen pluges més denses, quan la Terra creua de forma més precisa un pas recent del cometa en qüestió, trobant així un lloc ple de fragments.

El cas de les Llàgrimes de Sant Llorenç és molt especial. Són provocades per un cometa, anomenat Swift-Tuttle, que orbita el Sol amb un període d'uns 133 anys. La cosa especial és que aquest objecte és un dels més perillosos que coneixem: es tracta d'una roca d'uns 26 Km de dimensió! Si reflexioneu un moment sobre l'explicació que acabo de donar de com es produeixen les pluges d'estrelles, entendreu que existeix la probabilitat que, en algun moment, el cometa arribi a impactar contra la Terra (perquè la seva òrbita creua la del nostre planeta). Per a que us feu una idea, l'objecte que va extingir els dinosaures potser tindria uns 10 o 15 Km de grandària. Així que ja veieu quin cataclisme seria un impacte contra el Swift-Tuttle. De moment, els càlculs indiquen que això no es produirà en cap cas durant els propers milers d'anys.

Quin contrast, oi? Les fugisseres més boniques i inspiradores de l'any són el recordatori de l'objecte que podria esterilitzar totalment el planeta en un futur llunyà!

Què més tindrem dalt del cel? Con deia, el fet que no hi hagi Lluna ens permetrà, si el temps ens acompanya, gaudir de nits ben fosques. La Via Làctia a sobre. També el vistós triangle de l'estiu, en vertical, un enorme triangle format per 3 de les estrelles més brillants del cel de l'estiu: Vega, Deneb, i Altair (la primera, la més brillant, pràcticament en vertical; la darrera, formant el vèrtex més allargat del triangle).

Observarem, també, 3 planetes: Júpiter, lluint molt potent durant la primera part de la nit, en direcció oest. Saturn, amb la seva llum pàl·lida, més aviat cap al sud a mitja nit. I Mart, potentíssim enguany, ataronjat, també cap al sud i un xic més a l'est que Saturn. És el millor any per veure Mart des de l'any 2003.

En què pensar mentre esperem a la següent fugissera? Això ja és molt personal, però us puc donar alguns motius de reflexió. Pensar que totes aquelles estrelles que brillen al cel són Sols, i que la majoria tenen planetes. Que la llum que ens arriba de la Via Làctia va sortir del centre de la nostra galàxia quan l'home habitava en coves. O que potser hi ha algú més, allà dalt, fent el mateix que fem nosaltres: mirant el cel i deixant volar la imaginació.

En fi, nits d'agost, ideals per gaudir del cel i de les Llàgrimes de Sant Llorenç.

Bona sort, i bona cacera!

Ah! I si voleu més informació, no deixeu d'escoltar-me el proper dimarts dia 7 a l'espai "La Terra és plana" dins del programa "El Matí" de Catalunya Ràdio, passades les notícies de les 11.