A les portes de
vàries observacions que tenim programades des d’Estels i Planetes a Sant Cugat
i a Bellaterra, tant per a grups concertats com també per a públic en general
(aquestes darreres les anunciarem properament en el blog), us comento a
continuació alguns consells per a gaudir millor d’aquestes activitats.
A poc que us
hagueu fixat, des de fa ja unes setmanes, es veu, al vespre, una “estrella”
brillantíssima, que de moment pot semblar un avió de tan lluenta que és.
Aquesta “estrella” no és tal, sinó que es tracta del planeta Venus. Venus ens
mostra fases com la Lluna, per efecte de la perspectiva amb la que el veiem.
Vist a través un modest telescopi, el planeta ens sorprendrà aquests dies amb
una fina fase decreixent, que s’anirà tancant cada dia que passi.
Venus té una
atmosfera extraordinàriament densa (i corrosiva!), que ens impedeix observar
cap detall de la seva superfície. Per tant, al telescopi, el més interessant
del planeta és veure, justament, la fase (més d’un nen, quan la veu per primera
vegada, exclama “Mira! La Lluna petita!”).
Lentament, Venus
es va amagant per ponent amb el pas de les hores. A les 8 del vespre ja és molt
baix sobre l’horitzó, i en les properes setmanes encara s’amagarà més de
pressa. Això vol dir que si volem veure Venus ens hi haurem de posar molt
d’hora, i a les 7 del vespre estar ja a lloc i observant.
Aquestes nits, quan
Venus ja s’ha post, un altre objecte molt lluent comença a aixecar-se per
l’est. És el gegant Júpiter, que agafa el relleu de Venus com “l’estrella” més
brillant que podem veure al firmament. Júpiter sortirà més d’hora cada dia que
passi. Actualment, a partir de les 9 del vespre, aproximadament, ja en podrem
gaudir, tot i que encara serà força baix.
Vist al
telescopi, Júpiter és una meravella. El seu disc gran ens mostra tonalitats de
color vermelloses i groguenques, en forma de bandes equatorials. Són, ni més ni
menys, que enormes formacions de núvols a les seves capes més altes de
l’atmosfera (no són pas núvols d’aigua, però, sinó de diferents gasos, com ara amoníac).
De seguida,
qualsevol podrà observar, en l’ocular, alguns dels principals satèl·lits de
Júpiter, els mateixos que va descobrir Galileo. Els 4 satèl·lits més grans del
planeta juguen a fet i amagar entre ells, i amb el pas de les hores un pot
notar com canvien les seves posicions.
Però, sens dubte, l’objecte més espectacular
del que podrem gaudir en les observacions que realitzarem properament serà la
Lluna.
El satèl·lit de
la Terra és, moltes vegades, el gran oblidat. I, de fet, els detalls que ens
mostra al telescopi no tenen rival. A menys de 400.000 quilòmetres de
distància, la visió de la Lluna és espectacular.
Zona dels Apenins lunars. Joan A. Català
Com norma
general, les millors visions de la Lluna les tindrem en Lluna creixent o
minvant. De fet, quan la Lluna és plena es poden veure pocs detalls, ja que la
llum del Sol cau sobre el nostre satèl·lit en vertical, i no produeix ombres ni
relleus. En canvi, amb una Lluna creixent, si apuntem el telescopi cap al lloc
on l’ombra dóna pas a la part il·luminada, veurem la seva orografia increïble,
amb llargues ombres projectades pels pics i serralades. I els cràters estaran
plens de detalls interessants.
Amb Lluna
decreixent la cosa funciona igual. Però és més incòmode l’observació. La
decreixent sempre és al cel a partir de la matinada, mentre que una Lluna
creixent ja és visible al vespre.
De forma que,
quan vulguem observar la Lluna, ho farem preferiblement quan és en fase
creixent, i ens hi podrem posar a partir que es faci fosc.
És habitual, en
les observacions que fem a Estels i Planetes, que muntem una petita càmera de
vídeo especialitzada en el telescopi, connectada a la pantalla d’un ordinador
portàtil. Si hi ha nens (vaaaaaal!!! I adults tambééééé), els deixem manegar
els controls del telescopi per a moure’l lentament mentre tothom mira la
pantalla. És ben bé com si s’estigués pilotant una nau que sobrevola les
muntanyes i els cràters de la Lluna!
Venus, Júpiter i
la Lluna. Aquests seran, doncs, els objectius de les properes observacions.
Per acabar,
alguna recomanació.
Sobra dir que cal
venir ben abrigat. L’astronomia és una activitat que es realitza de forma
estàtica, mentre es mira el cel a ull nu, o s’espera a la cua per a poder veure
a través de l’ocular del telescopi mentre es segueix amb la vista el làser de
l’astrònom que ens va assenyalant objectes al firmament. Al cap d’una estona,
si no es va ben preparat, el fred va calant.
Portar alguna
cosa per picar sempre ajuda, especialment si s’ha vingut amb nens.
En principi, no
cal portar llanterna, perquè amb Lluna creixent ja ens hi veurem suficient.
Però si algú en porta, evitar la llum blanca, que fa que les nostres pupil·les
siguin menys sensibles a la llum feble. El millor són els frontals de llum
vermella.
Finalment,
recomano que porteu moltes preguntes, dubtes i curiositats. Entre tots podem
passar una estona molt entretinguda, en mig d’històries d’estrelles llunyanes,
de planetes misteriosos, i contemplant un univers ple de coses increïbles que
no ens acabarem.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada