Estudiant de nou... o cóm fer realitat un somni

En una setmana estaré manegant el gran telescopi d'un metre i mig de diàmetre de l'observatori de Sierra Nevada durant 3 nits seguides. El projecte: intentar capturar el pas de dos planetes llunyans per davant de la seva estrella.

Qui m'ho havia de dir? Un somni, que fa només un any no m'hagués pensat que pogués arribar a ser realitat.

I és que el màster oficial d'astrofísica de la Universitat Internacional de València que vaig decidir iniciar fa ja uns mesos està superant amb escreix les meves expectatives.

Els estudis són una currada autèntica. De seguida que vaig passar la prova d'accés (sí, em vaig sentir com si fos un jovenet passant la selectivitat!) i varen començar les classes (a les que assisteixo en remot) vaig veure clar que tocava treballar i de valent. Em sento molt afortunat de poder compaginar el màster amb família i feina. De fet,  com sol passar en aquests casos, es pot dir que la família també està fent, a la seva manera, aquest màster.

Tornant al tema de Sierra Nevada. Doncs el meu grup de treball de màster, format per 5 persones, disposarem de 3 nits complertes, des de la posta a la sortida de Sol, d'ús exclusiu de l'observatori de Sierra Nevada.  El control dels dos telescopis principals de què disposa es realitzarà de forma totalment remota.

És curiós, però quan et diuen que disposaràs d'aquesta capacitat d'observació, i et demanen que et mullis i diguis quin projecte científic voldràs fer et quedes en blanc. Perquè una cosa és observar i fer "cosetes" amb un telescopi d'aficionat, i l'altra és plantejar-se què pots fer amb un observatori professional.

Ens ha costat unes setmanes de discussió i preparació, fins a decidir el projecte. Les nits del 12 i del 13  d'abril, dos planetes creuaran per davant de les seves estrelles, a més de 500 anys llum de distància de la Terra. Es tracta de dos planetes considerablement més grans que Neptú, que produiran una minúscula caiguda de la llum de les seves respectives estrelles, a l'eclipsar-les parcialment. Són aquestes petites caigudes de llum el que intentarem capturar i mesurar, per tal de refinar, d'aquesta forma, les dades que es tenen dels planetes.

Com a projecte addicional, aprofitarem per a analitzar la composició del gas que envolta la galàxia M82, així com contribuir a la recollida de dades que s'està fent de la supernova que fa uns mesos es va descobrir dins aquesta galàxia.

Ara tenim una setmana per a ultimar detalls i preparar-nos per l'esdeveniment.

Esperem poder respondre a les expectatives i obtenir bones dades que tinguin ús científic. Si més no, ho intentarem, ben assessorats pels nostres tutors.

Em sento com un nen amb un caramel (i la motxilla carregada de llibres per estudiar!). Seguiré informant...