Aquests darrers
dies, la notícia ha saltat a primera plana de l'actualitat, amb titulars un xic
sensacionalistes que diuen que una gran tempesta de matèria fosca s'apropa a la
Terra.
Com era
d'esperar, les xarxes socials han bullit... amb molta especulació. Pel que fa
al meu entorn, algunes persones se m'han adreçat, amb una mescla de sorpresa i
preocupació, demanant aclariment sobre la notícia.
Escric, doncs,
aquest article per tal d'intentar, modestament, posar les coses a lloc.
La nostra
galàxia, la Via Làctia, és una enorme ciutat d'estrelles, una de les ciutats
més grans d'aquesta regió de l'espai (juntament amb la galàxia d'Andròmeda,
encara més gran). Igual com passa amb les nostres ciutats, les galàxies tenen
tendència a empassar-se i fusionar galàxies més petites, que es desdibuixen i
queden subsumides dins la gran galàxia principal. És la llei del més fort
imposada per la gravetat.
Tenim dades que
indiquen que aquest ha estat el cas de la Via Làctia durant la seva història,
fagocitant petites galàxies satèl·lit en moltes ocasions. Com que l'espai buit
a l'espai domina extraordinàriament sobre la matèria, aquestes fusions no impliquen
xocs de cap tipus entre estrelles o planetes (en altres paraules, les
distàncies entre les estrelles d'una galàxia són tan bèsties que la fusió d'e 2
galàxies es pot considerar més aviat com una mescla).
Fa temps, els
astrònoms varen identificar una mena de corrent, de flux, d'estrelles dins la
galàxia que presentaven moviments diferenciats de la resta, i això podia
indicar que eren el resultat d'una fusió.
Les dades que està enviant el
satèl·lit Gaia, de l'Agència Espacial Europea, són súper precisos, i semblen
confirmar aquesta hipòtesi. Es tractaria, doncs, d'un riu d'estrelles, un
filament, que seria el que queda d'una antiga galàxia satèl·lit. Aquest núvol o
filament es va anomenar S1.
Els científics
saben, tenen indicis suficients des de fa quasi un segle, que entre la poca
matèria que hi ha al cosmos existeix una varietat que es va anomenar matèria
fosca i que és majoritària sobre la matèria ordinària formada per àtoms
(l'ordinària és la que forma tot el que veiem, les estrelles, els planetes, les
pedres, els mosquits o les persones). La matèria enigmàtica es va dir fosca
perquè no emet llum ni quan s'escalfa, ni tampoc interacciona amb la matèria
ordinària de cap forma excepte a través de la gravetat.
Mai no hem pogut
tenir "entre mans" matèria fosca. Mai hem pogut capturar-ne, ni tampoc
fabricar-ne els acceleradors de partícules. De fet, no sabem de què està feta,
només que no són àtoms.
Malgrat tot, hem
pogut detectar la seva presència gràcies a la gravetat que exerceix en el seu
voltant. Així és com sabem que les galàxies estan rodejades per enormes
quantitats de matèria fosca, que ajuden a mantenir unida les grans ciutats. I
també coneixem que les galàxies petites, nanes, acostumen a tenir encara més
proporció de matèria fosca respecte matèria ordinària.
La deducció
sembla clara: si S1 està formada per les restes d'una antiga galàxia engolida
per la gran Via Làctia, segurament, a més d'estrelles, contindrà importants
quantitats de matèria fosca.
Vet aquí que
nosaltres, el nostre Sistema Solar, es troba en mig del camí d'aquest núvol. És
més, possiblement ja som a dins d'ell.
Aquest fet obre
grans possibilitats per a la comprensió, finalment, de la naturalesa de la
matèria fosca. Perquè, a pesar que estem convençuts que és per tot arreu (ara i
aquí, entre nosaltres), el fet que puguem estar "dins" d'una zona
enriquida per la matèria fosca del fòssil d'una galàxia nana augmenta les
nostres possibilitats de detectar-la i "capturar-la" en el futur.
Vull remarcar que
no és que aquest enorme núvol ens porti un ingredient que no tinguem, sinó
"simplement" que si visquéssim en un altre lloc de la Via Làctia per
on no passés el núvol la densitat de matèria fosca seria segurament menor i
encara ens costaria més detectar-la.
I això és tot. És
a dir, molt rellevant per a la ciència, que a mesura que es millorin els
detectors i instruments més possibilitats tindrem d'acabar entenent de què està
feta aquesta matèria misteriosa (tenim hipòtesi sobre la seva naturalesa, però
necessitem "tenir-ne" per a tancar l'assumpte). Però gens rellevant
per a la nostra vida quotidiana.
Ni huracà. Ni
tempesta. Ni cal que reforcem portes i finestres. Ni que fem acopi d'aliments.
Ni ho notarem. I,
tal com deia, potser ja som dins d'aquest núvol des de fa alguns milions d'anys.
Com a conclusió, voldria
donar 2 recomanacions.
La primera seria triar
bé les fonts, una cosa essencial en plena era de la informació i la comunicació.
La segona és no
quedar-se mai només amb els titulars. Perquè és cert que els divulgadors busquem
elements que atreguin l'atenció del públic, i de fet considero que un dels
avenços més rellevants de la divulgació científica ha estat apropar-se a la
gent a través de conceptes simples i atractius. Però de vegades ens passem. Si
s'ha triat bé la font, entrar en la notícia ens permetrà interpretar-la
correctament i entendre el sentit del titular.
No us faci por
llegir, escoltar, o veure ciència. Afortunadament, al nostre país tenim
excel·lents mitjans de comunicació que tenen clara la seva funció informativa
alhora que cultural i educativa.
S'ha avançat molt en el camp de la divulgació,
i cada cop, entre tots, dediquem més esforços en posar la ciència a l'abast de
tothom, intentant millorar un ofici que es mou en un delicat equilibri entre la
precisió i la simplificació didàctica.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada