El relat d'un aterratge espectacular

Passaven uns minuts de les 2 de la tarda a Elyssium Planitia, prop de l'equador. El cel era clar, sense sorra en suspensió. Un temps magnífic, perfecte pel que havia de succeir a continuació.

De sobte, l'immens silenci que regnava en aquell indret, es va trencar quan un estrany enginy, mai vist per allà, va engegar uns sorollosos coets retropropulsors que varen frenar una caiguda lliure que havia durat 1 esfereïdor minut.

La sonda va desaccelerar fins als 50 metres d'alçada, on va iniciar un suau descens a velocitat constant de menys de 9 Km/h fins a dipositar-se sobre un terreny pla i sense roques al voltant.

Tan ràpidament com havia desaparegut, el silenci va retornar a la planura. El núvol de pols aixecat durant la maniobra començava a caure com una fina pluja, cobrint lleugerament aquella andròmina metàl·lica.

Els minuts marcians varen passar lentament. Un clic va anunciar que la sonda era viva, i si allà hi hagués hagut observadors, aquests haurien vist amb sorpresa, i potser terror, com uns grans dispositius es desplegaven al voltant de la sonda Insight. Eren els seus panells solars.

7 minuts abans, aquesta sonda de la NASA havia entrat a l'atmosfera del planeta roig a 20.000 Km per hora, després d'uns 6 mesos de viatge. Començaven els coneguts com a "7 minuts del terror", el temps que trigaria Insight, si tot anava bé, en tocar mart.

La maniobra havia estat autònoma, sense cap possibilitat de rectificació o d'intervenció humana, ja que en aquells moments qualsevol senyal hagués trigat 16 minuts en anar i tornar de la Terra. Una maniobra composada per centenars de passos, cada un d'ells crític i fonamental per tal d'evitar un nou fracàs, com ha passat amb un 50% de les missions marcianes.

Insight s'havia desprès de la fase de navegació, que l'havia transportat durant el llarg viatge. A continuació, havia girat per tal d'orientar perfectament el seu escut tèrmic en direcció a l'atmosfera. L'angle d'entrada hauria de ser de només 12 graus. Si entrava un xic més vertical, la sonda es cremaria. Si ho feia amb més inclinació, rebotaria contra l'atmosfera i sortiria disparada cap a l'espai.

A uns 125 Km d'alçada, la fricció amb l'atmosfera havia escalfat l'escut tèrmic fins als 1.500 graus aproximadament, i aquest fregament havia funcionat com el primer i brusc fre. Al cap de 4 minuts, Insight desplegava un gran paracaigudes, a 11 Km d'alçada, i expulsava ben lluny l'escut tèrmic. La velocitat havia baixat a 1.400 Km/h.

Uns segons més tard, s'activava el radar que començava a prendre dades d'elevació i velocitat.

A 1 Km d'alçada, la nau de 360 Kg de pes s'havia desfet del paracaigudes, que l'havia frenat fins als 216 Km/h. S'iniciava un minut terrorífic de caiguda lliure, durant el qual Insight havia de mantenir l'equilibri amb les seves potes desplegades.

Finalment,els coets retropropulsors s'havien engegat, en el moment precís, frenant la caiguda i governant els darrers metres del descens.

Tal com havia estat programada, la Insight enviava una primera fotografia cap a la Terra. Una imatge que va fer esclatar d'alegria a tot l'equip de la NASA i que els va arribar 8 minuts més tard. Era una foto feta amb un ull de peix, cobert encara per una lent protectora que havia quedat parcialment coberta de sorra, en la que es veia un terreny suau i pla al davant de la nau.

Tota l'operació havia estat vetllada per 2 petits satèl·lits (els MarCO), que provaven una nova tecnologia de construcció barata, i que havien viatjat al darrera de la Insight durant tot el trajecte. Des de l'òrbita de Mart, la seva funció era la de rebotar les senyals de la nau cap a la Terra. Els científics havien decidit aquesta solució quan els càlculs inicials de la missió havien demostrat que en el moment de l'aterratge cap dels satèl·lits permanents que tenim al planeta vermell estaria ben situat al cel marcià per a cobrir l'esdeveniment.

Els petits acompanyants van complir amb perfecció la seva tasca, i per acomiadar-se varen enviar una darrera imatge inspiradora de Mart (fotografia on es veu part de l'estructura del MarCO B).

Després de l'èxit de l'aterratge, la segona prova a superar va ser el desplegament dels panells solars. La NASA hauria d'esperar a certificar aquesta operació unes 5 hores i mitja després, quan la Insight entrava en zona de cobertura del satèl·lit Mars Odyssey.

L'aterratge s'havia produït a les 20:53 hora catalana del 26 de novembre de 2018. La confirmació del desplegament dels panells solars havia arribat de matinada.

Era el primer cop des de l'any 2012 que un enginy humà aterrava amb èxit sobre Mart, després del fracàs de la nau Schiaparelli de l'ESA l'any 2016.

Què vindrà a partir d'ara?

La missió de la Insight és estudiar l'interior del planeta. Porta un braç articulat amb una càmera, que analitzarà el terreny al voltant. Els científics decidiran on desplegar els instruments i on fer un forat. Un forat de 5 metres de profunditat que farà un trepant acoblat al braç articulat, i on la nau hi deixarà unes sondes de temperatura. A més, Insight dipositarà un sismògraf uns metres més enllà.

Volem saber si hi ha activitat geològica, com per exemple mart-trèmols. A través de l'estudi de les ones sísmiques, es podrà analitzar la composició de la part interna de Mart, i saber com és el seu nucli metàl·lic. De fet, és la primera missió enfocada a conèixer Mart per dins, després que totes les anteriors s'hagin centrat en estudiar l'atmosfera i la superfície.

La Insight ha estat construïda per durar uns 2 anys terrestres, equivalents a 1 any marcià, i se la considera un pas important cap a una futura missió tripulada.

En aquests moments, per tant, tenim 2 dispositius actius sobre la superfície marciana, amb el robot Curiosity que segueix explorant. Potser són 3, si s'aconsegueix despertar al robot Opportunity, cobert de pols després de la gegantina tempesta de sorra del passat juny, i que podria haver mort després de 14 anys de missió heroica (quan estava dissenyat per a 3 mesos!). A més de 6 satèl·lits en òrbita permanent, un d'ells d'origen indi.

I és que Mart seguirà sent la nostra següent frontera. L'home es va atrevir a conquerir la Lluna, desafiant un cop més la natura. Mart representa un gran repte, i no ens podrem resistir a jugar aquesta partida. Allà hi buscarem vestigis de vida amb 2 nous robots avançats que arribaran entre els anys 2020 i 2021.

Mart és la nostra gran aposta, un dels pocs llocs propers, al nostre abast, on podem intentar contestar si la vida és una propietat de la Terra.

Ah... voleu saber el cost d'aquesta missió? Per sota dels 1.000 milions de dòlars, es paga amb 2 avions de combat F-22. I amb un bombarder B-2 es poden enviar... fins a 12 missions com aquesta! Nosaltres triem.