Els efectes del
canvi climàtic són, actualment, i cada dia, als telenotícies i als diaris.
Estem veient
comportaments climàtics anòmals des de fa temps. I és que la natura,
com si hagués volgut recordar-nos la magnitud del que ens ve a sobre, està sent
la protagonista un cop acabada la conferència de París.
Grans parts del
nord del Regne Unit amb inundacions. Extrems als Estats Units, amb parts
azotades per tempestes i grans tornados, i altres amb temperatures altes, mai
vistes a Nadal.
Sabíeu que, al
mateix Pol Nord aquests dies s'estan enregistrant temperatures increïblement altes respecte
la mitja històrica? Estem parlant de més de 20 graus de diferència, i de forma
sostinguda.
El fenomen anomenat
"El Niño", característica secular que sembla haver existit
"sempre", està, aquest any, comportant-se de forma més extrema.
Amb els pactes de
París, la humanitat reconeix, potser per primer cop, la gravetat del tema, i accepta que la temperatura seguirà pujant durant el segle XXI tot
i que el pla és intentar mantenir la pujada per sota dels 2 graus.
I és que ja hem
fet tard, amics meus. I fa temps que ho sabem, però hem volgut mirar cap a un
altre costat. Uns, perquè protegim el nostre estil de vida, ple de comoditats i
serveis que donem per suposats. Altres perquè necessiten desenvolupar-se, i no
consideren just que els països del tercer món hagin de quedar penalitzats quan
els del primer món hem embrutat tot el que hem volgut, i més.
Quan escolto els
parlaments dels polítics, qualsevol d'ells, sento expressions com "hem de
salvar el planeta". Alguns, amb un esforç per a sensibilitzar, afegeixen
coses com "preservar el món en el que hauran de viure els nostres
fills". Penso, sincerament, que aquests termes són erronis.
El que es tracta
no és pas de salvar el planeta, o la natura. Què pretensiosos que som! Ells es
salven sols, no ens necessiten per res. La partida no va de salvar ecosistemes,
espècies animals, ni tan sols salvar els recursos del planeta. Va de salvar-nos
a nosaltres.
Crec que només si
parlem de forma directa podrem començar a preocupar-nos de debò. Això va de
nosaltres, de quines calamitats, amb quines condicions, ens tocarà viure. La
natura ha funcionat, en aquest planeta, durant més de 4.000 milions d'anys, i
seguirà funcionant fins que el planeta desaparegui. Les espècies vives han anat
i vingut. Les que l'home ha fet desaparèixer són "calderilla"
comparat amb les extincions massives que hi ha hagut al llarg de la història de
la Terra.
Amb temperatures
altes o baixes, la natura, el planeta, reaccionen. No els hem de compadir pas.
Simplement, no ens necessiten.
Si fem tard, i
crec que sí, el que ens quedarà, a part d'intentar reduir els efectes del canvi
climàtic, serà aprendre a conviure amb ell. Un món diferent, en el que tot
canviarà. Com dissenyarem els edificis i les infraestructures; on situarem ciutats
i pobles; quines zones del planeta s'hauran d'abandonar; què menjarem; a quins
nous reptes s'enfrontarà la medicina; quins enginys construirem i enviarem a
l'espai per tal de frenar la insolació que rebem (amb les conseqüents afectacions als
ecosistemes que aquests mecanismes produiran). Tot canviarà.
Però no sense
patiment, és clar. Com sempre, les nacions més desfavorides estaran menys
preparades per adaptar-se, i les catàstrofes naturals els feriran de forma
cruel. Nosaltres tampoc no ens salvarem. Patrons climatològics extrems és el
que es tornarà norma habitual. Grans tempestes i inundacions, seguides per llargues
èpoques àrides i seques.
Fins ara, ens
preguntàvem que quan es produiria tot això. Doncs bé, ja no preguntem més. Hi
som de ple, només que a l'inici.
Amb aquests
pensaments, us confesso que estic personalment desbordat. Què hem de fer, llavors?
No ens podem
abandonar. Una cosa és acceptar que hem fet tard, i l'altra és no fer res per
tal de minimitzar els efectes i fer que el ritme dels esdeveniments no es
dispari. Sembla insignificant el que un sol de nosaltres pot fer contra aquesta
maquinària, oi? I tot i així, hem de fer. Simples fets, com ara reciclar, ser
curosos i estalviadors amb el consum elèctric (per exemple, aïllant bé les
nostres llars, o apagant aparells innecessaris), fer durar un xic més les
nostres joguines tecnològiques i no canviar-les abans d'hora (difícil això,
eh?), aprofitar el màxim el menjar que comprem. En fi, multitud de petites
coses, que totes sumades, i entre tots, conten.
És clar que
nosaltres sols no farem res. Necessitem que els governs, els polítics, les
grans empreses, els grans capitals, col·laborin. Pot semblar que això només ho
puguem exigir, i que quedi fora de les nostres mans. Però això també canviarà.
D'entrada, som nosaltres qui escollim als polítics i als governs. Les agendes
polítiques hauran, cada cop més, de focalitzar-se en com ser més curosos amb el
mitjà ambient, i, uns perquè hi creuen, i altres perquè no els tocarà més
remei, s'hauran de posar les piles. També tenim, com instrument, els nostres
hàbits de consum: a quines empreses comprem? cóm són i quins valors tenen?
Potser ara mateix això et sembli llunyà, però arribarà el moment en el que, amb
una consciència molt més activa sobre el tema, ens mirarem les marques, i farem
que les empreses passin a ser "verdes" si volen seguir operant.
En un món que ja
de per si és desigual, sotmès a la pressió del canvi climàtic, serà més
necessària que mai la solidaritat amb els més desfavorits, que seran els que més
patiran (encara més). Estarem a l'alçada?
Des del punt de
vista astronòmic, el canvi climàtic és força irrellevant. El que li passi al
clima d'un petit planeta rocós en un racó del cosmos no afectarà a l'univers.
Així que si no és
a nosaltres, a qui més l'hi ha d'importar el nostre destí?
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada