diumenge, d’abril 27, 2014

El cel a través d'un telescopi de metre i mig

Com ja vaig publicar en el blog, fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de manegar, durant 3 nits seguides, i conjuntament amb els meus 4 companys de grup del màster d’astrofísica, els dos telescopis de l’Observatori de Sierra Nevada (OSN).

L’OSN forma part de la xarxa d’observatoris professionals que presta els seus serveis a centres d’investigació i científics d’arreu del món. Considero una enorme fortuna haver pogut utilitzar els seus instruments en exclusivitat durant tres nits, una experiència que va resultar excitant.

La qüestió és que en el marc del màster havíem de decidir un programa científic que pogués ser dut a terme en tres nits, i que representés una certa contribució a alguna línia d’investigació candent. Com que no teníem experiència en aquests instruments professionals, vàrem decidir 3 projectes en paral·lel, per si un d’ells fallava. I la veritat és que ens va acompanyar la meteorologia i vàrem recollir un munt de dades de tots tres projectes... que ja us explicaré.

En vetlla durant tres nits, connectats en remot des de casa, i armats amb auriculars i micròfon, vàrem anar controlant els instruments de l'observatori a mesura que l’operador de torn ens ho anava permetent. Entre ells, un gran telescopi de metre i mig de diàmetre. Recordaré durant molt temps el soroll de la cúpula de l’observatori cada cop que des de l’ordinador de casa apuntàvem el telescopi cap a un nou objecte.

Aquesta és una imatge de l'Observatori captada "en directe" al capvespre del primer dia. Situat a quasi 3.000 metres d'alçada, a l'hivern només és accessible amb moto de neu, i els tècnics que hi treballen han de conviure aïllats, abans no són rellevats cada 3 setmanes.

L’operador del OSN, l’Alfredo, va ser extraordinàriament instructiu i pacient amb nosaltres. La tercera nit, fins i tot es va atrevir a cedir-me el control total per a que jo actués com a coordinador de la resta de companys, dirigint les observacions. Això va ser així perquè va resultar que, del nostre grup, jo era la persona amb més experiència en observació. Passats els primers minuts de certs nervis, provocats per la pressió d’haver de ser jo el que anés decidint què havíem de fer i qui ho havia de fer, la cosa va funcionar de forma suau. Sempre vigilats atentament per l’Alfredo, és clar, qui de tant en quant intervenia per a evitar errors gruixuts.

Ara ens queda la part més dura: processar, interpretar i treballar amb les dades recollides per als nostres projectes. El resultat haurà de ser una memòria d’un dels tres projectes.

Com astrofotògraf apassionat que soc, no vaig poder evitar processar algunes de les imatges que vàrem obtenir amb el telescopi de metre i mig. La qualitat de les imatges recollides és espectacular, i processar-ne algunes ha estat una autèntica delícia.

Aquí us en deixo, amb permís dels meus companys la Sara, en Gunther, l'Erik i en Javi, una de les que m’ha impressionat més.

Es tracta de la nebulosa M97, anomenada també nebulosa del mussol. Sembla ben bé la cara d’una òliba, oi? En realitat, és la resta de la mort d’una estrella similar al nostre Sol. El que veiem són les capes externes de l’estrella, expulsades al final de la seva vida.

El cel, vist a través d'un telescopi de metre i mig, és ple de detalls, molts més que els captats pel meu modest telescopi de 20 centímetres. M'imagino el detall que pot desvetllar l'ull més gran del món actualment. L'ull de més de 10 metres del Gran Telescopi de Canàries.

Umm... potser algun dia hi podré accedir? Qui sap!

dimecres, d’abril 16, 2014

A 8TV parlant de "Les 4 Llunes de Sang"

Ahir, i representant a l’Agrupació Astronòmica de Barcelona, ASTER, de la qual en soc soci, vaig ser convidat a xerrar al programa 8TV Migdia. La temàtica era la recent eclipsi de Lluna, la coincidència de 4 eclipsis totals de Lluna seguits, i el famós titular “llunes de sang”, fent referència al color vermellós que el nostre satèl·lit pren durant l’eclipsi.

Aquesta va ser una experiència totalment nova per mi, que em va agafar per sorpresa unes hores abans.

El primer de tot, agrair a 8tv i al programa Migdia la seva invitació, així com l’atenció i el tracte dispensat abans, durant i després de l’entrevista. Agrair també a ASTER la confiança. Em va honorar molt poder representar l’Agrupació.

Us deixo el tall de la intervenció.


Valoro molt positivament tot allò que apropi, ni que sigui per uns pocs minuts, el cel al públic. De divulgació científica, a l’abast de tothom, no en sobra precisament. Així que benvingudes aquestes iniciatives, i felicitats a 8tv Migdia i a ASTER.

M’estalviaré entrar en detall en l’autocrítica, que em guardo per a la meva reflexió i millora. Només us diré que forces nervis en els minuts previs, que volia haver dit més coses, i que ho vaig fer molt a gust i que m’hi vaig esforçar. El resultat, en tot cas, reflecteix les limitacions de qui us escriu.

La reflexió final és que em sento molt afortunat de poder seguir fent divulgació d’un àmbit tan apassionant i inspirador com l’astronomia.

divendres, d’abril 04, 2014

Estudiant de nou... o cóm fer realitat un somni

En una setmana estaré manegant el gran telescopi d'un metre i mig de diàmetre de l'observatori de Sierra Nevada durant 3 nits seguides. El projecte: intentar capturar el pas de dos planetes llunyans per davant de la seva estrella.

Qui m'ho havia de dir? Un somni, que fa només un any no m'hagués pensat que pogués arribar a ser realitat.


I és que el màster oficial d'astrofísica de la Universitat Internacional de València que vaig decidir iniciar fa ja uns mesos està superant amb escreix les meves expectatives.

Els estudis són una currada autèntica. De seguida que vaig passar la prova d'accés (sí, em vaig sentir com si fos un jovenet passant la selectivitat!) i varen començar les classes (a les que assisteixo en remot) vaig veure clar que tocava treballar i de valent. Em sento molt afortunat de poder compaginar el màster amb família i feina. De fet,  com sol passar en aquests casos, es pot dir que la família també està fent, a la seva manera, aquest màster.

Tornant al tema de Sierra Nevada. Doncs el meu grup de treball de màster, format per 5 persones, disposarem de 3 nits complertes, des de la posta a la sortida de Sol, d'ús exclusiu de l'observatori de Sierra Nevada.  El control dels dos telescopis principals de què disposa es realitzarà de forma totalment remota.

És curiós, però quan et diuen que disposaràs d'aquesta capacitat d'observació, i et demanen que et mullis i diguis quin projecte científic voldràs fer et quedes en blanc. Perquè una cosa és observar i fer "cosetes" amb un telescopi d'aficionat, i l'altra és plantejar-se què pots fer amb un observatori professional.

Ens ha costat unes setmanes de discussió i preparació, fins a decidir el projecte. Les nits del 12 i del 13  d'abril, dos planetes creuaran per davant de les seves estrelles, a més de 500 anys llum de distància de la Terra. Es tracta de dos planetes considerablement més grans que Neptú, que produiran una minúscula caiguda de la llum de les seves respectives estrelles, a l'eclipsar-les parcialment. Són aquestes petites caigudes de llum el que intentarem capturar i mesurar, per tal de refinar, d'aquesta forma, les dades que es tenen dels planetes.

Com a projecte addicional, aprofitarem per a analitzar la composició del gas que envolta la galàxia M82, així com contribuir a la recollida de dades que s'està fent de la supernova que fa uns mesos es va descobrir dins aquesta galàxia.

Ara tenim una setmana per a ultimar detalls i preparar-nos per l'esdeveniment.

Esperem poder respondre a les expectatives i obtenir bones dades que tinguin ús científic. Si més no, ho intentarem, ben assessorats pels nostres tutors.


Em sento com un nen amb un caramel (i la motxilla carregada de llibres per estudiar!). Seguiré informant...

Categories

Estels i Planetes

TOP