dimarts, de juny 28, 2016

La sonda Juno arriba a Júpiter amb 3 figuretes de Lego

El proper 4 de juliol arriba a Júpiter la sonda Juno de la NASA.

Aquesta missió promet molt, des del punt de vista científic. Júpiter és el planeta més gran del nostre Sistema Solar, dins del qual podríem possar-hi mil Terres, i són moltes les incògnites que tenim. Juno ha d'ajudar a resoldre-les.

Per començar, són vàries les teories sobre com es va formar realment el Sistema Solar. I per què no ho tenim del tot clar? Perquè hi ha coses que no quadren, que en "condicions normals" no haurien de ser com són.

Per exemple, els planetes gasosos més enllà de Júpiter, com són Saturn, però molt especialment Urà i Neptú, sembla que no es podrien haver format en el lloc que actualment ocupen. La densitat del disc de material que va formar tot el Sistema Solar era molt baixa en les zones on avui viuen aquests planetes, i la potent radiació del jove Sol hauria escombrat literalment molt del material disponible per a construir planetes gegants. Així que les teories més avançades apunten a que Urà i Neptú (i possiblement també Saturn) es devien formar molt més a prop del Sol del que estan ara, i que per interaccions amb Júpiter i amb multitud d'asteroides es van desplaçar fins el seu lloc actual. Per cert, que en el procés Urà i Neptú varen intercanviar posició.

L'estudi de Júpiter, i de la seva composició, pot donar-nos moltes pistes per a encaixar les peces del puzle.

Sabem que Júpiter està format per material molt i molt similar al Sol. Bàsicament per hidrogen i heli. En les parts externes de la seva enorme atmosfera, aquests gasos, junt a altres com ara amoníac o aigua, estan en estat gasós. Però a l'interior, sota la gegantina pressió que suporten, apareixen en estat sòlid. Encara més a l'interior, en el mateix cor del planeta, es suposa que hi ha un nucli, també sòlid, amb silicats.

L'atmosfera de Júpiter és espectacular, amb enormes tempestes que viuen durant centenars d'anys, com és el cas de la famosíssima gran taca vermella. Podem veure, amb els telescopis, la part més externa de l'atmosfera, però l'interior ens és bastant desconegut.

Una altra característica del planeta és el seu immens camp magnètic. Amb un interior d'hidrogen metàl·lic, gran conductor de l'electricitat, i amb un rapidíssim període de rotació de poc menys de 10 hores, Júpiter sembla una enorme dinamo. De fet, aquest serà un dels perills més destacats que haurà de vèncer Juno. La radiació que haurà de suportar serà molt gran.

La sonda entrarà en òrbita al voltant de Júpiter i durant anys anirà enviant dades i imatges.


Com a curiositat, sapigueu que Juno porta a bord 3 figuretes Lego. Una d'elles representa al genial Galileu, qui, al segle XVII, va descobrir els 4 satèl·lits principals del planeta gegant. Les altres dues figuretes representen al déu Júpiter, i a la seva dona, Juno.

D'aquesta forma les tres figuretes de Lego es convertiran en espectadors privilegiats. Com d'impressionants seran les visions de Júpiter des de tan a prop! Veure com es mouen les tempestes, i com varien els seus colors.


Si tot va bé, doncs, a partir del 4 de juliol l'humanitat tindrà una nova sonda (amb tres ambaixadors) orbitant un dels planetes del nostre Sistema Solar.


dimarts, de juny 21, 2016

Un titular que no era. No, a Catalunya aquest any tampoc han coincidit l'estiu i la Lluna plena.

Aquesta setmana hi ha hagut bastant embolic amb això de la coincidència entre l'entrada de l'estiu i la Lluna plena.

Titulars per tots els gustos. Que si feia 49 anys que no es produïa. Que si 70.

Total, que a petició d'una amiga meteoròloga he calculat el tema.

I... sorpresa! Aquest any NO han coincidit els dos esdeveniments!

Mireu la següent taula amb els càlculs:



Aquest any, la Lluna plena es va produir el dia 20 de Juny a les 13 hores, mentre que el solstici d'estiu va ser el 21 a les 0:32. Per ben poc, però no dins el mateix dia.

Crec que part de la confusió creada bé pel fet que hi ha hagut mitjans de comunicació d'aquí que han begut de les fonts americanes. Amb el canvi d'horari, per ells sí que els ha coincidit enguany dins un mateix dia. 

Òbviament, les 11 hores i mitja que han separat els dos esdeveniments es mantenen també pels EEUU, però els horaris es mouen tots, i sí, per ells tot ha coincidit en un 20 de Juny.

Així que ja veieu. De vegades no ens hem de creure el que llegim, ... tot i que certament l'error ha estat petit (per mitja hora).

I sobre quan feia que no es produïa una coincidència?

Doncs els càlculs diuen que l'any 1948 els dos esdeveniments van estar separats per només 44 minuts. Així que fa 68 anys (ni 70, ni 49).

Total, que el titular correcte sembla que seria quelcom com ara: "A Catalunya aquest any TAMPOC coincideixen la Lluna plena amb l'entrada de l'estiu. Aquesta coincidència és molt poc freqüent, i el darrer cop que això va passar va ser fa 68 anys."

Un titular poc atractiu. És a dir, un titular que no és titular.

Quin embolic, oi?

Un exemple de que les notícies aquí i a l'altre costat de l'oceà no tenen per què compartir els mateixos titulars.

Bona entrada d'estiu,... i bona Lluna plena a tots!



 (nota final de l'autor: si algú troba algun error de càlcul en les prediccions, rebré el comentari amb molta esportivitat :-)  )

divendres, de juny 03, 2016

La presentació de "Retrats d'un univers sorprenent" a la llibreria Altaïr

Ahir, dia 2 de juny, vàrem poder celebrar la presentació oficial del meu llibre a Barcelona a la llibreria Altaïr.

Va ser un dia molt especial per mi, ple d'emocions i retrobaments.

La veritat és que el dia no podia començar millor, ja que a l'escola Sant Ignasi de Sarrià m'esperaven exactament (gràcies Anna per les xifres) 173 nenes i nens de 5è de primària per parlar d'astronomia en anglès. Era el segon any que em convidaven, i vaig gaudir molt amb la pluja de preguntes dels alumnes. Felicitats als profes pel nivell!


I del Sant Ignasi corrent a l'Altaïr pels preparatius.

Haig d'agrair molt totes les facilitats i el tracte tan proper que ens va donar la llibreria. Poder fer la presentació del llibre a Altaïr va ser un luxe, en un entorn inspirador i molt acollidor. Gràcies Pep, Sharon, Laura, i resta d'equip.

També vull agrair el treball de preparació que, des de feia setmanes, havia coordinat la Patricia. Una feina impecable, no va fallar res! Ah, i gràcies a l'Albert, per les seves fotografies.

I abans, durant, i després de la presentació la Neli ens va donar un cop de ma. Així que moltes gràcies també.

Els familiars, amics i seguidors van ser fidelíssims, i varen omplir el local. Va ser molt emotiu per mi veure la sala tan plena i de cares tan entranyables.

Així que moltíssimes gràcies, de tot cor, als que vàreu venir, i també als que em vàreu fer suport des de la distància i que per diversos motius no vàreu poder assistir.

Quan a la presentació, vaig optar per un estil un xic més emotiu que les últimes que he fet. Una presentació que vaig mantenir en secret fins i tot per a la meva família. Era un dia especial, i volia fer una presentació especial.


Vaig sentir-me enormement orgullós d'estar acompanyat a l'escenari, al final de la presentació, per la meva dona i les meves dues filles. Com vaig dir, elles són les responsables que hagi pogut escriure "Retrats d'un univers sorprenent", gràcies als seus ànims, al seu suport incondicional i a la seva paciència infinita amb mi.


Per suposat, hi ha una altra responsable, que no va poder venir ahir, tot i que hi era en pensament des de Tarragona. Em va parir i amb el meu pare em va educar. És, juntament amb els meus tres tresors, la més fervorosa seguidora de tot el que faig.



Per aquest aprenent d'escriptor, la festa a Altaïr va ser un somni fet realitat.


Un petó a tots i mil gràcies!

Categories

Estels i Planetes

TOP