dissabte, de novembre 29, 2014

Enganyifes galàctiques

Fa temps vaig publicar un article en aquest blog que tractava de les falses informacions que de vegades circulen per internet o ens arriben per correu electrònic (llegiu "El més comú dels sentits").

Normalment, aquestes informacions, ves tu quina casualitat, acostumen a anunciar catàstrofes, finals del món, o esdeveniments apocalíptics.

La vacuna contra aquestes des-informacions és el sentit comú. Amb moltes d’elles no cal tenir gaires nocions científiques per tal de detectar l’engany.

La darrera (bé, segur que mentre escric això ja n’ha aparegut una altra!) diu que al desembre d’enguany la Terra es submergirà en 3 dies seguits de foscor! I que això ho ha comunicat la NASA!

Un cop m’he assabentat, pel Twitter, de la notícia i he rigut una mica, he anat als cercadors d’internet i he buscat. No t’ho perdis! Hi ha la tira de llocs que en parlen, i alguns semblen mitjans d’informació que pretenen ser seriosos ... però que clarament no ho són. Afortunadament, també apareixen altres entrades desmentint aquesta bola.

La notícia diu que, degut a tempestes solars intenses, el nostre planeta passarà per 3 dies de foscor, eclipsat el Sol, en el que es coneix, atenció, com “eclipsi galàctic” ni més ni menys. No sé que és exactament, però pel nom ja es veu que la cosa és rotunda. La simple evocació de la paraula “galàctic” ja ens ha de fer tremolar (de riure, és clar).

Em temo que aquest rumor inundarà, en els propers dies i setmanes, les xarxes socials i els correus electrònics. Per això he decidit, com veig que han fet alguns companys, publicar aquesta petita nota.

Cóm ens pot ajudar el sentit comú? En aquest cas, la cosa aniria així: algú es creu que, si això fos cert, no anirien les televisions i els diaris plens? Algú s’imagina quin efecte devastador, sobre la vida de plantes i animals, podria tenir una foscor de tres dies?

Lògicament, un mínim coneixement científic, a part del sentit comú, ajuda ràpidament a descobrir l’engany. Què és el que se suposa que tapa al Sol? Quin cos, o núvol misteriós, se situaria entre mig del nostre planeta i l’estrella per ocultar-la? D’on sortiria aquest cos, immens, que cobriria el cel durant 3 dies a tot el món? Quina relació té això amb les tempestes solars? Em tocarà la loteria aquest any?

Em perdonareu, però no puc evitar copiar textualment aquí un paràgraf d’una de les fonts que he trobat a internet. Sota el titular “Eclipse galáctico: la NASA confirma 3 días de oscuridad en diciembre”, diu en un punt del text: “La NASA confirmó que el 21 de Diciembre, al finalizar la tarde, el cielo se oscurecerá, pero las personas no tienen porqué preocuparse. Éste es un fenómeno muy común e interesante llamado “noche” debido a la rotación de la tierra”.

És magnífic! És clar, el dia 21 de desembre al vespre el cel s’enfosquirà! (els 364 demés dies de l’any també!) Però no us preocupeu, diu. És un fenomen molt comú (i interessant!), anomenat NIT! BRUTAL!!!! 

En fi, ja ho veieu. Això algú ho escriu sense tenir ni idea del que està dient. Absolutament ni idea, com demostra l’exemple anterior. I el més preocupant és que segur que té públic!


Atenció doncs. No deixeu que el vostre sentit comú es perdi en mig de l’obscuritat ni de 3 dies ni de tot un any sencer.

dissabte, de novembre 15, 2014

Actualització: Philae ja dorm, exhausta

Actualització, dissabte 15 al matí.

Finalment, ahir de matinada es va perdre contacte amb Philae. Les bateries es van esgotar, tal i com es temia.

De totes formes, abans va aconseguir descarregar un munt de dades generades per tot un dia de feina dels instruments d'abord. Un èxit sense precedents.

Els responsables varen donar-li l'ordre de rotar 35 graus, i esperar si així el panell solar més gran quedava un xic més exposat a la llum solar.

Ara hiverna, tranquil·la, després d'uns dies històrics i èpics. S'anirà intentant reconnectar periòdicament. Philae està programada per despertar si  les bateries recarreguen.

El despertar podria passar en els propers dies (si la rotació ha aconseguit il·luminar el panell solar, la qual cosa és poc probable), o en les següents  setmanes o mesos. El cometa es va apropant al Sol, i podria  passar perfectament que  la creixent intensitat de la llum solar aconseguís, arribat un punt, ser suficient com per a  donar energia a la sonda.

Recordem que Rosetta, la sonda mare, segueix perfectament, i tindrem imatges i dades durant mesos.

Us deixo la imatge d'ahir matinada. És quan Philae va dir "bona nit", esgotada pel gegantí esforç fet.  La gràfica mostra la caiguda d'intensitat de les bateries.


Dorm, petita.  Dorm.

divendres, de novembre 14, 2014

Actualització de la sonda Philae: saltadora increïble, però es pot quedar sense forces

Escric aquest article el divendres dia 14 al vespre.

Aquest migdia, he pogut assistir a la retransmissió de la roda de premsa diària de l’Agència Espacial Europea, en la que han informat profusament de l’estat de la sonda Philae.

Les notícies són preocupants, al mateix temps que la gesta aconseguida es demostra encara més impressionant del que ja pensàvem.

Però anem a pams.

Tot ve de l’aterratge. Ja se sabia que era una maniobra molt arriscada. Com explicava a l’anterior article, la distància a la sonda (mitja hora llum d’anada i una altra mitja hora de tornada) feien obligada una acció automàtica i autònoma per part de Philae. Aquesta portava uns arpons, pensats per disparar-se i fixar la sonda a terra del cometa. No oblidem que la gran roca té una graveta feblíssima comparada amb la de la Terra, i de no aferrar-se bé, Philae podria sortir rebotada cap a l’espai, o bé caure rodolant. Per acabar de complicar-ho, sabem que la superfície dels cometes no és gaire compacte, i podria cedir i lliscar sota el pes de la sonda.

Bé, el fet és que els arpons no es van disparar. I aquí bé l’èpica de l’aterratge.

Philae, programada per baixar molt suaument, va rebotar al menys dos cops sobre el cometa. El primer dels rebots sembla que va ser molt acusat (algunes fonts parlen d’un rebot amb alçada d’un quilòmetre, tot i que jo no ho he sentit directament en les rodes de premsa a les que he assistit telemàticament). Sigui com sigui, és increïble que Philae aconseguís mantenir-se lligada al cometa en aquestes condicions. El més senzill hauria estat rebotar i perdre’s a l’espai per sempre.

Ens podem imaginar la perillositat dels rebots. La sonda podia quedar en qualsevol posició, o fins i tot malmetre equips o algun dels panells solars de què disposa.

La fortuna, i per suposat el bon disseny de l’enginy i dels sistemes de navegació autònoma que transporta, van fer que Philae se situés finalment sobre del cometa, amb les 3 potes a terra (aquest punt en concret no se sabia amb seguretat en els primers instants, i es sospitava que una de les potes podia estar a l’aire).

La mala notícia és que els rebots varen allunyar la sonda del punt previst d’aterratge. Com quan d'allunyada? No se sap. El fet és que no l’han pogut localitzar. Saben que està bé, perquè transmet imatges i dades, i respon a les ordres, però no saben exactament on és. La tenen més o menys localitzada en una àrea d’uns 2 quilòmetres quadrats.

Us adjunto una imatge de la zona en la que creuen que està.

Què més? Doncs que la situació no és bona. Les fotos enviades per Philae mostren una paret d’aspecte rocós molt a prop seu (veieu la segona imatge annexa, on s'aprecia una de les potes de Philae), i sembla estar a la vora d’un penya-segat. El problema és que el lloc no està suficientment il·luminat, hi ha molta ombra durant gran part del dia. I això impedeix que l’enginy pugui carregar les bateries!

Aquest és el problema greu. Si no pot carregar energia solar, les bateries s’esgotaran segurament aquesta mateixa nit.

De moment, els científics han optat per aprofitar la bateria actual per a fer els primers experiments. La lògica és: ja és un enorme èxit tenir, per primer cop a la història, una sonda sobre un cometa. Aprofitem ara les hores per treure tota la informació útil que puguem.



I, d’aquesta forma, han enviat ordres a Philae per a que posi en marxa la perforadora que porta i que excavi per treure mostres del subsòl. Sabem que la perforadora és en funcionament, i, fins que es va perdre ahir la connexió (per motius “naturals”, degut a la rotació del cometa) ja havia aprofundit uns 20 centímetres sota terra.

Les opcions ara són:

- intentar girar la sonda de forma que un dels panells solars quedi més il·luminat, amb el risc que es desestabilitzi i es tombi o caigui, i sense cap seguretat que s’aconsegueixi situar un panell en bones condicions
- fer que la sonda s'enlairi un xic i torni a aterrar. Aquesta opció és perillosíssima. És com jugar a cara o creu ja que podria caure en pitjors condicions. Estem parlant d'un vol sense cap mena de control, ja que no estava previst
- o fer hivernar la sonda, esperant que el cometa, que s’anirà aproximant al Sol durant els propers mesos, quedi més exposat a la llum i els panells solars puguin recarregar, al ser la poca llum que els arriba més intensa.

Cap d’aquestes opcions, com veieu, és del tot satisfactòria. La qüestió és que probablement avui nit o matinada els científics hauran ja decidit què fan.

Mentre tant, informen que la sonda mare, la Rosetta, es troba perfectament, orbitant el cometa, i intentant, amb les seves càmeres, localitzar Philae.

El balanç de la missió és un èxit impressionant, passi el que passi amb Philae a partir d’ara. S’ha aterrat sobre un cometa, s’estan encara rebent imatges que Philae va enviant quan pot, i els primers experiments científics han estat en marxa durant el dia d’avui, amb tota seguretat produint tones de dades que faran les delícies dels investigadors durant força temps. A més, Rosetta seguirà orbitant pegada al 67P, i l’acompanyarà en la seva aproximació al Sol.

Ara el que es tracta és de treure el màxim de partit d’una situació que és difícil. En paraules textuals d’una de les responsables de la missió, que ha estat molt directe: “It looks a bit bad... but we can always hope” (pinta una mica malament... però sempre tenim esperança).


Estarem pendents, per suposat, de com continua una de les missions més èpiques de la història de l’astronomia. Bona nit.

---------------------------------------------------------

ACTUALITZACIÓ 23:20 hores: Han decidit fer girar Philae i intentar il·luminar un dels panells solars. L'ordre ha estat ja enviada. S'epera resultat.
23:30 hores: re-establert contacte amb Philae. Està enviant un munt de dades sobre la feina feta durant el dia, científics contentíssims. Ara esperen poder-lo fer girar.


dimecres, de novembre 12, 2014

La sonda Philae ja cavalca sobre lloms d'un cometa

Després d’una tensíssima espera al centre de control de l’Agència Espacial Europea (ESA), i per part dels milers de científics i aficionats que hem seguit l’esdeveniment en directe, a les 17 hores i 3 minuts, hora catalana, s’ha rebut un senyal als monitors que ha fet esclatar en abraçades i emocions a tothom. Era la sonda Philae que deia “he aterrat al cometa 67P, i estic bé!”. Una fita històrica. Un dia històric.

Mai abans hem estat sobre un cometa. Ara només podem esperar sorpreses de cada tros d’informació i de cada imatge que arribarà mentre Philae aguanti, allà aferrat.

L’operació ha estat complicadíssima. Algunes dades:

-          - Tant cometa com la sonda Rosetta (que és d’on ha partit la petita Philae) viatgen a més de 60.000 Kms/h.

-        -  El senyal triga una mitja hora en arribar a la Terra: en total, per tant, una hora per detectar una errada i per enviar noves ordres. Conclusió: no hi podia haver errades, tot havia de ser automàtic.

-          - El terreny d’un cometa és desconegut. Imaginem que està fet de material poc compacte, molt fragmentat i a penes lligat per la feble gravetat. Mai no hi hem aterrat.

-         -  La gravetat és baixíssima. La sonda podia sortir simplement rebotada. De forma que l’aproximació s’ha fet durant hores, i la velocitat amb la que ha tocat terra (vull dir, cometa) ha estat només d’un metre per segon.

         -  Philae portava dos mecanismes per aferrar-se al cometa i no sortir rebotat o no tombar-se o lliscar sobre el terreny insegur: uns arpons, amb funció d’àncores, que es clavarien al terra, i unes pues similars als grampons, instal·lades a les 3 potes de l’enginy, que penetrarien també a la superfície. Ara en parlaré, però sembla que hi ha hagut problemes amb els arpons.

-          - El cometa gira sobre si mateix (com fa la Terra), de forma que poc després d’aterrar Philae quedaria amagada en la part contrària a on és Rosetta i, per tant, fora de qualsevol comunicació amb la Terra.

Tot això per no parlar del viatge increïble que la sonda mare, la Rosetta, ha fet durant 10 anys, hivernant la major part, per a interceptar al cometa 67P.

Adjunto algunes imatges que ja formen part de la història de l’astronomia. En la primera, veiem la forma tan espectacular del cometa, i en primer terme la gran plana on ha aterrat Philae.


En la segona, veiem la sonda, ja despresa de Rosetta, allunyant-se en ple descens cap al cometa.


En la tercera, veiem la superfície apropant-se (es veu un trosset de la sonda a la part superior dreta).


En la quarta, a punt de tocar terra.


En la cinquena, observem una "selfie" de la sonda, on es veuen les potes clavades al terra.


També us poso una imatge dels arpons que devien fixar Philae al cometa.


Tot ha anat extraordinàriament bé. Excepte els arpons, sembla ser. Encara no està clar, però podrien no haver-se disparat. Si fos així, la sonda perillaria.

Les primeres pors s’han esvaït quan els científics han comprovat que Philae estava bé i que les potes s’havien clavat al terra. Al menys, no s’havia tombat ni sortit rebotada. El terreny sota seu havia aguantat.

S’haurà d’aclarir el tema dels arpons i l’estabilitat. Sense ells, la situació pot ser delicada. Al tractar-se de terrenys poc compactes i flonjos, qualsevol petita esllavissada provocada pel propi moviment del cometa o pel pes de la sonda podria posar fi a tan heroica missió.

En aquests moments, tot està en calma, perquè Philae es troba amagada en la part oculta del cometa. Demà matí haurà girat i tornarà a poder transmetre dades. Llavors s’avaluarà situació.

Qui us escriu ha viscut la tarda amb molta emoció. No crec exagerar si us dic que aquesta missió és una de les més transcendentals dels darrers anys. Com explicava en l'anterior article, els cometes poden ser la clau per entendre millor el naixement del Sistema Solar o l’aparició de les primeres molècules orgàniques, precursores de la vida, a la Terra.

Si Philae sobreviu aferrada al cometa, viurem moments apassionants quan aquest s’apropi al Sol cap a l’estiu del proper any. Probablement, la sonda no aguantarà les infernals condicions que hi haurà a la superfície del 67P, però el que ens pugui mostrar dels darrers instants serà impagable.

Aprofito el moment per a compartir amb vosaltres els pensaments que em venen al cap, la neurona segurament excitada amb tanta adrenalina i exaltació.

Avui, si mireu el cel de nit, penseu en Philae. Penseu en una sonda, de la mida d’una rentadora, que s’aferra obstinadament amb les seves ungles a un cometa que viatja a tota velocitat cap al Sol. Penseu cóm es deu veure la Terra des d’allà, a mitja hora llum de distància (com a comparació, el Sol es troba a 8 minuts llum). Reflexioneu sobre lo petits que som, vistos des d’allà, i què relatius són els nostres problemes i tribulacions a tanta distància.

El cometa gira. La mecànica de l’univers segueix, vulguem o no, tinguem pocs o molts problemes, siguem feliços o no. A ell, no li importa què pensem o com ens sentim. El que fem amb les nostres vides depèn només de nosaltres mateixos. La felicitat no ens ve donada per la natura, sinó que la trobem i la construïm, a pesar de les dificultats i dels mals moments.

Curiosos, aquests humans. Capaços de fer aterrar una sonda a un cometa, però a l’hora insegurs de la nostra capacitat per a treballar, dia a dia, en ser un xic més feliços en l’única vida que tenim.


Aferrat-nos a la vida, amb les ungles, com Philae.

dilluns, de novembre 10, 2014

Aquest dimecres, una rentadora a sobre del cometa

El dia 12, dimecres, viurem un dels esdeveniments més rellevants en la història de l'astronomia. Un petit enginy aterrarà sobre un cometa.

Fa uns mesos, la sonda Rosetta, de l'Agència Espacial Europea, va arribar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, després d'un viatge de més de 10 anys. Tot va anar perfectament, i Rosetta es va situar al costat del cometa. Des d'una distància de pocs quilòmetres sobre la seva superfície, les imatges que ens ha enviat han estat espectaculars.

Una de les principals activitats que Rosetta ha estat fent durant aquest temps ha consistit en trobar un lloc més o menys segur per a que pogués aterrar l'enginy que la sonda porta a bord. Aquest enginy, anomenat Philae, de la mida d'una rentadora, es desprendrà de Rosetta aquest proper dimecres, i serà llançat cap al cometa. Si tot va bé, aterrarà a la zona prevista, des d'on començarà a enviar dades i imatges mai abans vistes.

Però, per què tant interès per un cometa?


Resulta que els cometes són autèntics vestigis, fòssils, de la creació del Sistema Solar. Durant els més de 4 mil milions d'anys d'existència del Sistema Solar, els cometes, a diferència dels planetes, a penes han patit modificacions en la seva composició, ja que han vagat, inalterats, pels racons més allunyats.

Un tros de cometa és com una finestra a aquella època remota de formació. Un registre de quins materials abundaven.

Se sap que els cometes estan fets per material molt volàtil i poc dens. Agafa la majoria de cometes, posa'ls en una enorme piscina, i suraran sense problemes. Les seves aparences són enganyoses. Enormes fragments de roca, un podria pensar. Però la qüestió és que les seves superfícies aparentment rocoses amaguen estructures altament poroses (si no, no s'explica la seva baixíssima densitat). A més, tenen gran contingut d'aigua i altres gasos gelats.

Les fotografies que ha enviat Rosetta confirmen, a més, quelcom que ja es sospitava. Que els cometes són con piles desordenades de material. És a dir, milions de fragments apilats per gravetat, però amb poca consistència. Res de sòlides muntanyes o terrenys compactes. La feblíssima gravetat dels cometes quasi no poden retenir tot aquest material que els forma.

Quan un cometa s'apropa, en la seva  òrbita, al Sol, una gran transformació té lloc. Cal dir que només uns pocs cometes ho fan, això d'apropar-se al Sol. La majoria han estat vivint en les gèlides fronteres exteriors del Sistema Solar, on la gravetat de l'astre rei a penes es nota, molt més enllà que Plutó. Però, de tant en quant, i per efectes de pertorbacions, alguns cometes "cauen" cap a l'interior del Sistema Solar, en un viatge de centenars d'anys que  pot arribar a ser el seu suïcidi.

A l'apropar-se al Sol, un cometa es va escalfant, i el material volàtil que el forma comença a sublimar, és a dir, a convertir-se en gas, escapant del cometa. Ho fa arrossegant petits fragments,  que, com dèiem, estan molt poc aglomerats entre sí. Els cometes fan, així, les seves famoses i espectaculars cues, deixant al darrera enormes rastres de gas i pols.


En la seva caiguda cap al Sol, alguns infortunats poden impactar contra planetes. En aquest sentit, Júpiter és l'autèntic rei, i, per sort per nosaltres, actua com una mena d'iman que ens protegeix de molts d'aquests suïcides. 

Però el que avui consideraríem una catàstrofe,  o el que fa uns 65 milions d'anys va extingir als dinosaures, va ser, en el passat més remot, una enorme sort per a permetre la vida a la Terra. Es calcula que tot l'aigua que hi ha al nostre planeta, cada gota de cada mar, riu o llac, cada molècula d'aigua del nostre cos, va arribar a la Terra de la ma dels destructors impactes dels cometes durant les primeres fases de creació del Sistema Solar! També es pensa que els impactes dels cometes van enriquir i adobar el planeta de material orgànic.

Per a un cometa, sobreviure la caiguda cap al Sol no és senzill. Molts són els que ho intenten i fracassen, en volatilitzar-se completament quan hi són a prop. Però alguns herois sobreviuen, i surten victoriosos de la seva trobada amb l'astre rei. Són els famosos cometes periòdics, dels quals el Halley n'és l'exemple de llibre. A cada pas, perden material (formant les cues), però per alguna raó han aconseguit trobar la forma de perdurar i de tornar-hi, un i un altre cop.

Vet aquí el perquè de la importància d'estudiar els cometes. Només amb el que hem dit, ja tenim un munt de raons per fer-ho.

L'aterratge de Philae no serà cap joc de nens. Tant cometa com Rosetta naveguen, juntets, a més de 60 mil quilòmetres per hora de velocitat! Us imagineu què serà llançar-hi una rentadora d'un cap a l'altre, i aconseguir que aterri suaument i sense fer-se miques? O impedir que reboti, ja que la gravetat del cometa, com hem dit, és baixíssima? (de fet, Philae necessitarà una mena d'àncora per a fixar-se a la superfície i no sortir rebotat).

Encara més, com dèiem, la superfície d'un cometa pot ser un lloc perillosíssim. Terreny fragmentat i poc compacte, ple d'esquerdes. Un petit error, o simplement la mala sort, i la sonda quedarà tombada de costat, o rodolarà per un pendent al moure's l'inestable sòl que trepitja.

Si ho aconsegueix, però, els científics esperen extreure un munt d'informació.  I imatges, d'aquelles que et deixen amb la boca oberta. Ah! I és previst que Philae s'aferri obstinadament al cometa mentre aquest s'apropi al Sol i desenvolupi la seva cua. No vull ni pensar l'infern amb el que es deu convertir la superfície del cometa: gasos escapant amb rajos violents per entre les fissures de les roques, i fragments de material saltant per tot arreu. De fet, es confia poc en que Philae pugui sobreviure a tal infern. Però segur que enviarà informació utilíssima sobre les transformacions que el cometa patirà en aquest viatge al voltant del Sol, que es produirà a meitats del proper any.

Bé, de moment creuem els dits per a aquest proper dimecres.


Una rentadora sobre un cometa, per obrir el camí cap al coneixement dels cossos més enigmàtics del Sistema Solar.

Categories

Estels i Planetes

TOP