Nit d'estrelles al castell de Falset

Tal com estava previst, dins els actes previs a la Festa Major de Falset, ahir dimecres, dia 10 d'agost, vaig poder oferir una observació astronòmica popular a l'esplanada del castell.

En primer lloc, vull agrair a l'Ajuntament de Falset i a la Núria Borja el seu interès i totes les facilitats que varen posar per poder fer aquest esdeveniment. També agraeixo a l'Albert i al Josep el suport que varen realitzar amb els equips audiovisuals.

El dia no havia començat gens clar. Més aviat tapat i gris, va fer que molts estiguéssim pendents de la previsió, que anunciava un aclariment general i una nit clara i transparent.

I així va ser. Quan la gent es va començar a reunir a l'entorn del castell, sobre dos quarts de deu, només alguns núvols prims enteranyinaven un cel que ja s'obria.

El muntatge era bastant espectacular. Una petita càmera de vídeo, connectada al meu telescopi, portava la imatge de la Lluna i després de Saturn a l'ordinador, i es projectava amb un canó contra una de les parets del castell, proporcionant una visió gegant a tots els que allà es congregaven.

Un any més, el poble va respondre, i l'esplanada del castell es va omplir (quantes persones hi havia? 200? 300?). Equipat amb un micròfon i un potent punter làser, vaig poder anar completant les imatges de la Lluna i Saturn amb explicacions del cel i de l'univers. Mentre alguns es mantenien drets a l'esplanada, molts es van asseure a terra.

Com que l'observació coincidia amb les nits de la famosa pluja d'estrelles de Sant Llorenç, no va faltar alguna espectacular fugissera que la gent va rebre amb exclamacions d'admiració.

Per qui us escriu, va ser una vesprada molt satisfactòria, i una prova que una observació popular, adreçada a centenars d'assistents, ben suportada amb mitjans audiovisuals, no només és possible, sinó que acaba sent un esdeveniment espectacular.

És molt el que m'uneix a Falset. Allà és el meu observatori particular, i la nostra residència d'estiu. La meva mare hi va néixer, i la façana de la peixateria del meu avi és  encara dreta en un dels carrers principals del poble. És un lloc on sempre ens hi hem trobat bé, amb la gent, i amb la natura. Per aquesta raó, la meva satisfacció és doble, i sempre seré a disposició del poble per a poder col·laborar amb temes divulgatius.

Malgrat sigui una aportació modesta, el meu llibre, "Retrats d'un univers sorprenent", també es troba ja a l'aparador de la llibreria El Llapis de Falset, per a tothom qui vulgui llegir sobre les meravelles de l'univers sense necessitat de saber-ne gens.

Moltes gràcies, Falset, per la vostra confiança.

 (I gràcies Cristòbal per les fotografies que acompanyen aquest article!)

Uns bons regals pel Nadal: "El cel de Montserrat", una pluja d'estrelles, un cometa, i 3 planetes

Aquests propers dies serà un no parar. Millor que el cinema. I apte per tots els públics, sense que calguin telescopis.

A veure... per on començo, per on començo...

Començaré per la pluja d'estrelles de les Gemínides. Aha? Pensaves que només interessaven les Llàgrimes de Sant Llorenç eh? Doncs mira per on, les Gemínides són de les pluges d'estrelles més prolífiques de l'any, i des d'un lloc ben fosc, observant en els moments de màxima activitat, es podrien veure com unes 120 fugisseres per hora. Per si això fos poc, es  mouen bastant lentes pel cel, de forma que el seu traç acostuma a ser bastant espectacular. Gens malament, oi?

Què? Vols saber més? Les Gemínides funcionaran al màxim als voltants del 13 i 14 d'aquest mes, sent el millor moment previst el vespre del 14, un cop es faci fosc. I què necessites per gaudir-ne? Els teus ulls. Res de telescopis, ni prismàtics. Les pluges d'estrelles es gaudeixen mirant el cel obert.

Això sí, si no vols morir en l'intent, necessitaràs una bona manta. Perquè, com moltes altres coses a la vida, es necessita paciència. No és allò d'aixecar la vista al cel i esperar que aquest et caigui al cap. Estira't a un lloc còmode, i gaudeix del cel fosc. Espera que els teus ulls s'acostumin a la foscor, i... "allà! L'has vist aquella? Noooo? Però si era brillantíssima!!!". Tu tranquil, ni t'immutis, que sempre n'hi ha que ho veuen tot. Però si segueixes observant, amb paciència, n'acabaràs veient de fugisseres... i moltes.

Perquè, a més, aquest any toca la rifa. Aquelles nits no hi haurà Lluna, i això són condicions ideals per observar pluges d'estrelles. Sempre que la meteorologia acompanyi, això sí.

Allunyat tot el que puguis de les llums de les ciutats, que la llum molesta per aquestes coses. Com que es fa fosc tan d'hora, no caldrà, si no vols, pernoctar fins altes hores de la matinada. Un parell d'hores, i a sopar, calentó.

Per a que puguis fer-te el savi amb els companys d'observació, sàpigues que les pluges d'estrelles es produeixen quan la Terra, movent-se al voltant del Sol, travessa l'òrbita d'un cometa. Aquesta òrbita és plena de petits fragments que el cometa va deixar al seu pas. Però, atenció, que el progenitor de les Gemínides sembla que és un asteroide i no un cometa. I un asteroide bastant dolentot, de nom Faeton. És un tros de pedra que té una òrbita realment perillosa pel nostre planeta. De moment, però, no cal patir.

Bé, ja tens diversió per tota la família el 14 al vespre.

Seguim.

Parlàvem de cometes? Doncs en tenim un, visible amb prismàtics i des d'un cel fosc, de matinada. Es tracta del cometa C/2013 US10 Catalina. Busca'l abans la sortida del Sol, utilitzant l'esquema que adjunto, vàlid pels propers dies. El tindrem visible durant setmanes, i cada cop millor, ja que es mourà cap al cel de la nit i tindrem més hores per veure'l. Les fotografies que hi ha d'aquest cometa són molt espectaculars. Jo, personalment, encara no l'he observat, però ho penso fer. I, si puc, també el fotografiaré. Ja compartiré resultats.

Més coses...

T'has preguntat què dimonis és aquella estrella que brilla tan intensament al cel de l'est quan et lleves per anar a treballar? No és una estrella. És Venus. I per sobre seu, una altra "estrella" força brillant: Júpiter. Entre mig dels dos,  Mart, tot i que costa una mica més de veure. Tres planetes que fa setmanes que juguen al cel de matinada, i ho seguiran fent durant unes setmanetes més.

I m'he deixat pel final el regal de Reis. Sí, perquè si vols completar la carta a ses Majestats d'Orient, aquí va una proposta per passar un cap de setmana diferent, gaudint de cel, natura i història. Ni més ni menys que a la muntanya màgica.

Saps que m'encanta organitzar observacions de divulgació entre el públic en general. Doncs els Reis d'Orient ens porten una sorpresa, que inaugurem el dissabte 9 de gener: "El cel de Montserrat".

Aquesta és una iniciativa que comparteixo amb Sternalia, empresa amb la que col·laboro des de fa temps, i amb el Monestir de Montserrat. És un paquet que inclou una xerrada divulgativa, una observació del cel nocturn, el sopar i l'allotjament, l'esmorzar del dia següent, i un munt d'activitats per triar a preus de descompte. Tot això des de l'entorn únic que és Montserrat.

Com deia, inaugurem el dia 9 de gener, i tenim programades les activitats per la resta de 2016. Pots trobar més informació, les dates, i cóm fer la inscripció aquí.

Així que ja ho saps. Una experiència màgica a Montserrat, una pluja d'estrelles, un cometa, i tres planetes de matinada.

Què agraït és el cel oi?

Cóm pots dir que les estrelles moren, si no tenen cor? Una nit d'astronomia amb nois amb síndrome de Down

Fa mesos, la Coordinadora Síndrome de Down de Catalunya m'havia demanat participar en la seva trobada anual, que organitzen amb noies i nois afectats per aquest síndrome, amb la idea de fer una xerrada divulgativa sobre astronomia i, després del sopar, una observació amb telescopi.

Em va faltar temps per dir que sí. Trobo extraordinària la funció que aquesta organització realitza, i pensar en col·laborar amb ells, ni que fos de forma tan senzilla, m'il·lusionava molt.

El temps va anar passant, i va arribar la data. El darrer cap de setmana de novembre, a Vilanova i la Geltrú. I cap allà vaig anar, amb el meu telescopi i amb un nus a l'estómac. Cóm aniria? Funcionaria la xerrada que havia preparat? Cóm era adreçar-se, comunicar-se,  amb joves afectats pel Down?

Vaig arribar cap a les 19 hores a l'hotel on la Coordinadora realitzava la trobada. Durant dos dies, reunien a desenes de noies i nois de tota Catalunya, en una autèntica festa. Un esdeveniment, pel que vaig poder veure, molt desitjat pels participants. Una nit fora de casa, amb els col·legues d'estudis, i relacionant-se amb joves d'altres pobles i ciutats. La trobada incloïa diversos tallers i activitats, l'estrella de les quals era, m'ho van fer saber de seguida amb les cares il·luminades d'il·lusió, el ball de la nit. El ball, que volia dir, a més, anar-se'n a dormir ben tard, de matinada.

I  allà era jo, muntant el meu PC en una sala abarrotada de joves que seien  impacients com en un cinema. Els parlaria d'astronomia, i amb aquest objectiu portava una presentació de fotografies de l'espai, algunes molt espectaculars, que ens portarien en un viatge imaginari des de la Terra cap al cosmos,  visitant alguns dels planetes del  Sistema Solar, i volant encara més allà, per veure el  lloc on neixen i moren les estrelles.

El nus a l'estómac em va marxar immediatament. Perquè estava jo acabant de muntar el projector, i ja tenia preguntes. Algunes mans alçades, i fins i tot uns assistents que s'aixecaven i em venien a parlar directament.

"De què ens parlaràs, Joan Anton?"

"De planetes i d'estrelles. Anirem  a l'espai"

Una gran excitació va recórrer la sala. Les seves cares ho deien tot. Sí, definitivament aquella no seria una xerrada qualsevol. Seria molt especial, i abans de començar vaig saber que l'èxit estava assegurat.

Ja quasi estava tot preparat, quan un dels nois em va agafar suaument pel braç. "Joan Anton, hem de parlar, tinc un problema" em va dir molt seriós i preocupat. El seu problema, em va explicar, era que la seva xicota, una noia que se seia a primera fila, al seu costat, no podia mirar el cel i veure les estrelles sense recordar a la seva germana, que feia anys s'havia mort. "Què podem fer?" em preguntava, mirant-me directament als ulls. Vaig improvisar (allò era molt més que una xerrada, estava clar). "Mira", li vaig dir a la noia, "quan miris al cel i pensis en la teva germana, observa lo brillants i boniques que són les estrelles, i potser et marxarà tota la pena". La meva resposta va deixar al Tonet i a l'Esther satisfets, tot i que ja vaig intuir que aquell només havia estat el primer capítol.

Bé, projector i PC a punt, la sala plena, i els assistents tots asseguts i molt, molt impacients. Una breu presentació de l'organització, i allà vaig. Primera foto, on es veu una nau de la NASA en la que, els explico, imaginàriament volarem. Un gran "Ohhhhh", a  l'hora de sorpresa i de satisfacció, va omplir la sala.

Al llarg de la presentació les preguntes se succeïen contínuament. Mans alçades, això sí, guardant absolut respecte al torn de paraula que jo anava distribuint. Preguntes de tot tipus. I algunes que no eren preguntes, que eren directament explicacions o ampliacions sobre la matèria, nois que havien llegit, o els havien explicat, coses que tenien relació amb el que jo els presentava.

Però una de les preguntes estel·lars va arribar quan els vaig ensenyar una fotografia feta amb el meu telescopi, que ensenyava cóm moria una estrella. Un noi va alçar immediatament la ma. Mirant-me, enfadat, em va dir: "Tothom sap que les persones morim perquè tenim cor. Cóm ens pots estar dient ara que les estrelles moren, si no en tenen, de cor?" Sí, pel seu to i la seva cara es veia que estava enfadat. Ho vaig interpretar com un "per qui ens ha pres aquest tio? Pensa que pot venir aquí i dir el que li sembli?"

Es va fer el silenci. La sala esperava una resposta, i els ulls dels assistents havien passat de mirar-lo a ell a mirar-me a mi.

Reconec que vaig dubtar uns instants. Aquella pregunta estava carregada d'emoció. La vehemència del noi mostrava molts sentiments sobre la mort, i sobre les persones. "Tens tota la raó, disculpa" vaig explicar-me. "Quan dic que les estrelles moren, vull dir que deixen de funcionar, que s'acaben. Les estrelles, però, no tenen cor, i per tant no gaudeixen de la vida com la podem gaudir nosaltres". El noi, aparentment satisfet, es va asseure, i jo vaig intentar seguir la presentació mentre un munt de mans s'alçaven per la sala.

En varen regalar un gran aplaudiment al final. I cap a sopar!

Em vaig asseure en un lloc lliure, a una de les taules. Al meu costat dret, tres nois de Torredembarra, i a l'esquerra un noi de Tarragona. Al davant, una noia, molt tímida, que no va aixecar la vista del plat en tot el sopar. No sé el seu nom, ni de quina localitat venia. Mil vegades vaig estar temptat de dirigir-me a ella, i els mil cops vaig dubtar i decidir no fer-ho per no incomodar-la. És clar que de temps per pensar no en vaig tenir gaire. D'això ja s'encarregaven en Christian, en Joan o l'Eloi. De vegades, gamberros, amb les mateixes converses que uns nens entremaliats podrien tenir, només que els meus companys de taula devien tenir els vinc-i-pocs anys. Altres estones, amb converses desconcertants, que anaven des de recitar tots els déus grecs i romans (jo feia veure que me'ls  sabia mentre escoltava, al·lucinat), a preguntar-me quan em dutxava. Per uns moments vaig patir que el meu desodorant m'hagués abandonat, però de seguida vaig respirar tranquil en entendre que la preocupació sobre la dutxa tenia relació amb un problema que els nois s'havien trobat amb la regulació de l'aigua calenta de les dutxes de les habitacions.

Va arribar el torn de l'observació. Els monitors havien de pujar les noies i nois a la terrassa de l'hotel en grups de 25 o 30.

El telescopi ja era a punt, quan vaig sentir un soroll a l'escala d'accés a la terrassa. No era el primer grup. Allà drets, en Tonet i l'Esther. Volien ser els primers. D'aquesta forma, ell s'asseguraria que ella pogués controlar les emocions. "Tu fes-nos a nosaltres sols la classe, val?" em va proposar en Tonet, amb una mirada de complicitat. I així ho vaig fer. La parella va poder gaudir d'una magnífica Lluna, plena de cràters, a través del telescopi, i d'un recorregut amb punter làser pel cel. I l'Esther va poder contemplar les estrelles.

El primer grup va entrar a la terrassa. L'astronomia és màgica, mai no decep. La lluna al telescopi impressiona, siguis com siguis. I les històries sobre móns remots,  i estrelles que neixen i moren, mentre els ulls sorpresos dels assistents segueixen el punter làser pel cel, no fallen mai. Entre "ohhhhs" i"ahhhhhs", entre preguntes i explicacions aportades per ells mateixos, varen anar passant grup rere grup. Tot un èxit, tenint en compte que jo era el darrer obstacle entre ells i el tan desitjat ball.

Vaig recollir, satisfet. Em vaig acomiadar de l'organització, i vaig conduir cap a casa, pensatiu.

No sé si aquells nois i noies van aprendre molt o poc aquella nit amb l'astronomia, tot i que vull pensar, vaja, que estic quasi segur, que  els va ser de profit. El que sí us puc dir és que jo vaig aprendre molt. Vaig aprendre que els joves amb Down són extremadament sensibles i carinyosos. Són extraordinàriament agraïts, expressius, directes, i valents. Són camarades inseparables dels seus amics. I són innocentment transgressors.

He sentit, en alguna ocasió, pares i mares de persones amb la síndrome de Down proclamar cóm els seus fills els han omplert la vida de felicitat, i els han ensenyat a estimar. Els que no tenim familiars amb Down mai no podrem acabar d'apreciar la profunditat d'aquests sentiments. I moltíssim menys jo, amb la meva insignificant experiència d'un vespre sota les estrelles. Però el que sí que vull és seguir aprenent.

Així que, amics de Down Catalunya, quan fem la propera?

Ah! I company de la pregunta sobre les estrelles i el cor. En el calaix de les meves fotografies, he recuperat aquesta. El xoc de dues galàxies immenses. No, no m'hi havia fixat mai, però a partir d'ara sempre hi veuré un cor, que em recordarà l'enorme sort de tenir-ne un.

Unes eleccions històriques i un eclipsi total de Lluna

La matinada del dia 28 d'aquest mes de setembre serà molt especial. A Catalunya, tindrem un ull i mig posats al televisor i/o a la ràdio, esperant els resultats d’unes eleccions històriques. Però resulta que la casualitat ha volgut que aquella nit esdevingui, al nostre cel, un dels espectacles més vistosos i, a l’hora, senzills d’observar: un eclipsi total de Lluna. Ni que sigui per relaxar els nervis i celebrar els resultats, un eclipsi de Lluna bé mereix, al menys, que hi dediquem el mig ull que ens queda lliure, oi?

Els eclipsis de Lluna es produeixen quan el nostre satèl·lit natural s'endinsa en el con d'ombra que projecta la Terra. Geomètricament, això implica que Sol, Terra i Lluna s'alineen, en aquest ordre. L'ombra del nostre planeta tapa, així, la Lluna.

És fàcil notar que un eclipsi de Lluna implica obligatòriament una Lluna plena. Com hem vist en el paràgraf anterior, la Lluna se situa en la direcció contrària al Sol, vista des de la Terra, la qual cosa és sinònim de Lluna plena. Malgrat això, no tota Lluna plena coincideix amb un eclipsi de Lluna. Això és degut a la  inclinació que presenta el pla orbital de la Lluna respecte del pla orbital de la Terra al voltant del Sol. En la majoria de Llunes plenes, aquesta passa per sobre o per sota del con d'ombra projectat pel nostre planeta (he intentat representar això gràficament en l’esquema: en les 2 primeres figures, la Lluna plena passa per sobre i per sota del con d’ombra de la Terra, i només en la tercera figura es produeix l’eclipsi).

Què es pot veure en un eclipsi de Lluna?

Tal com la Lluna es va introduint en la part d'ombra, es produeix un efecte que podria recordar a una fase normal de la Lluna: aquesta queda "mossegada" pel costat en el que toca a l'ombra de la Terra. La mossegada avança lentament, fins que tapa completament a la Lluna. Al cap d'una estona, la mossegada va deixant pas, de nou, a una Lluna cada cop més plena. Tot plegat, força similar a la imatge que tenim al cap quan pensem en el germà gran dels eclipsis, el de Sol.

Però aquí acaben les similituds entre els dos tipus d'eclipsis. A diferència dels de Sol, on la fase de totalitat dura escassos minuts i només són visibles al llarg de recorreguts molt concrets i estrets, els eclipsis de Lluna s'allarguen unes hores i són visibles des de tot arreu on sigui de nit.

Per què no desapareix totalment la Lluna?

En un eclipsi de Lluna, l'ombra que projecta la Terra bloqueja el pas dels rajos del Sol cap a la Lluna, i semblaria, doncs, que aquesta hauria de desaparèixer completament de la nostra visió mentre dura l'eclipsi. Però no és així, i la Lluna s'apaga considerablement, però acostuma a quedar dibuixada al cel com un fantasma de color vermellós molt feble. Aquest efecte és degut a la presència d'atmosfera a la Terra. Els rajos del Sol, efectivament, són bloquejats pel nostre planeta, però no totalment. Vist des de la Lluna, pel perfil del nostre planeta s'escapa llum del Sol: són els llocs en els que s'està produint l'alba i l'ocàs, i l’estreta atmosfera difon aquesta llum, que acaba il·luminant a la Lluna, impedint que aquesta desaparegui del tot.

Quines són les efemèrides de l’esdeveniment?

La fase interessant, que és quan la Lluna començarà a tapar-se, s'iniciarà cap a les 3:07 de la matinada del dia 28 (nit del 27 al 28), i es prolongarà fins dos quarts de set del matí, amb el màxim de l’eclipsi cap a les 4:47.

Cóm el podem observar?

A ull nu. No necessitem instruments. Simplement aixecar la vista al cel.

Qui s’atreveixi, pot intentar fotografiar l’esdeveniment. Si no coneixeu la fotografia nocturna del cel, us recomano que ho practiqueu abans, amb la Lluna creixent, ja que és un tipus de fotografia bastant diferent de la que podem fer de dia.

A tall de curiositat, dir que aquest eclipsi de Lluna coincideix amb dos altres fets interessants. Per una banda, es produeix en un moment de “super-Lluna”, és a dir, quan la Lluna es troba en el seu punt més proper al nostre planeta i les seves dimensions, per tant, són un xic més grans que normalment (cura amb les informacions enganyoses: una “super-Lluna” és un xic més gran, imperceptible, en cap cas es tracta d’un efecte espectacular). I per una altra banda, és el darrer eclipsi d’una sèrie de 4 seguits separats per 6 mesos i que van començar al 2014. És cert que d’aquests, només el del proper dia 28 haurà estat ben visible des de casa nostra, ja que els altres 3 es varen produir quan era de dia a Catalunya. La cadena de 4 eclipsis totals de Lluna es coneix com a tètrada, i ha donat lloc a tota mena de prediccions apocalíptiques, anunciant grans canvis i catàstrofes a la Terra. Mai no falten els que aprofiten aquestes coses per a escampar por o buscar titulars sensacionalistes. En realitat, més enllà de la curiositat de ser 4 eclipsis separats per 6 mesos, no hi ha res més, es miri per on es miri.

Però justament de mirar es tracta. Així que anoteu la data a l’agenda i pregueu-li una ullada a la Lluna mentre mireu la tele i païu els resultats del 27S.

No sempre es produeixen coincidències tan espectaculars com unes eleccions històriques i un eclipsi total de Lluna. Perquè... serà una coincidència, oi?

Descuideu, que ja hi haurà qui ho lligui i ens digui que tot estava escrit, i que el darrer eclipsi de la tètrada era un senyal. I aquest cop ho tindrà més fàcil, perquè després del 27S res serà igual que abans.

Arriben les Llàgrimes de Sant Llorenç, possiblement les millors dels darrers anys!

Com cada agost, ja tenim aquí la pluja d'estrelles de les Persèides, col·loquialment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç.

El seu màxim es preveu per a la nit del 12 al 13 d'agost, tot i que podrem veure força fugisseres des d'uns dies abans a uns dies després.

Sabeu què? Doncs que aquest any prometen. Que sí, ja veureu. Per què?

En primer lloc, perquè coincideix en període de Lluna Nova. És a dir, sense llum de Lluna al cel. La llum, òbviament la humana, però també la selenita, és enemiga de les pluges d'estrelles, ja que ens dificulta apreciar les fugisseres més febles. Aquest any, però, la Lluna s'ha retirat i la cosa pinta molt bé.

En segon, perquè les Persèides no fallen mai. Tenen olor a vacances i sabor a festa major. Aquelles nits d'agost, amb la família o els amics, tornant de les revetlles dels nostres pobles, sense cap gana d'anar a dormir. Què millor que trobar un bon lloc fosc, i estirar-nos sota un cel estrellat, amb la magnifica Via Làctia a dalt. Xerrar. Deixar volar la ment, saltant d'estrella en estrella. I és llavors quan, tot de sobte, ... allà vaaaaaaaaa! L'heu vista? Temps de demanar un desig, i ràpid, que ja ve la següent!

Cóm veure-les? És ben senzill. No es necessita cap instrument, més allà dels nostres ulls. Recordeu triar bé el lloc: fosc, a ser possible per damunt de les llums dels carrers (una terrasseta?). Deixeu que els vostres ulls s'adaptin a la foscor (res de mòbils tancant-vos les pupil·les!). Poseu-vos còmodes. És molt important, per tal d'evitar mal de colls, especialment pels que ja tenim una edat. I mireu a dalt. Ja està. I espereu, que no trigareu en veure'n.

I què són? Les pluges d'estrelles, tan temudes antigament, no són res més que petits fragments que queden orbitant l'antic pas d'un cometa. Quan la Terra, que es desplaça a tota pastilla al voltant del Sol, creua aquest pas, multitud de fragments impacten contra l'atmosfera del planeta, com un eixam d'insectes impactaria contra el parabrises del cotxe circulant a tota velocitat per l'autopista. És per aquesta raó que les pluges d'estrelles es produeixen sempre als voltants dels mateixos dies (els dies en què la Terra creua l'òrbita del cometa). Això també explica que les fugisseres, en una pluja d'estrelles, semblin venir totes d'un punt al cel (el lloc del parabrises contra el que xoquen els insectes).

Quan veieu una fugissera intenteu traçar mentalment l'origen, seguint amb una línia recta la trajectòria deixada. I podreu comprovar el que acabo d'explicar. Totes semblen radiar de'l mateix punt.

En el cas de les Persèides, el cometa responsable és el Swift-Tuttle, un objecte de 130 anys de període, i que podria ser bastant perillós pel nostre planeta en uns quants milers d'anys (poca broma, que té més de 25 Km de grandària). Per a que us inspiri, us adjunto una fotografia meva d'un dels darrers cometes xulos qye va passar fa uns mesos.

I quantes en podrem veure? Ah, amics meus, aquesta és una pregunta sense resposta. Mai se sap, amb les pluges d'estrelles. La qüestió és que s'ha d'estar atent, ja que la llei universal de Murphy diu que l'any que no les miris resultarà el més espectacular del segle. En principi, no és infreqüent veure'n una cada minut i mig o dos minuts. Però hi ha anys que superen fàcilment aquesta xifra. Recordo, fa uns anys, estirats a la nostra terrassa de Falset, amb la meva família i uns amics, que creuaven el cel contínuament i allò era fabulós, i.... (cóm m'enrotllo!)

Per cert, que tot això ho explicaré aquest dissabte al vespre a l'espai de notícies de "8 al dia" de 8tv.

El dia 12 jo seré a Falset precisament. M'han ofert obrir el Castell del Vi, un escenari preciós, per donar una xerrada d'astronomia, oberta a tothom, a les 7 del vespre.  I a les 10, observarem plegats el cel, buscant fugisseres, a l'exterior del castell, mentre amb un punter làser explico el firmament, i fem cua al telescopi per veure algun objecte llunyà. La Cooperativa Agrícola de Falset-Marçà ens oferirà un tast del seu vi, així que la cosa promet de debò. Tot això dins el programa de la Festa Major. Així que si sou per la zona, i voleu compartir emocions, cel i vi, ja ho sabeu, esteu convidats.

Bones Persèides , i molt bon estiu a tothom.

T'espero el 8 d'agost al Celler Torres Priorat: vi i estrelles

El 8 d’agost, a partir de les 19:30, seré al Celler Torres Priorat, al Lloar, on sumarem vi i cel.

Aquest celler em va contactar ara fa unes setmanes, per a demanar-me que col·laborés en organitzar una vetllada molt especial: visita al celler, tast de vins, aperitiu, i astronomia divulgativa amb observació inclosa.

Com que a mi aquestes coses em van (ja ho sabeu), la cosa va quedar enllestida de seguida.

Cap allà desplaçaré el meu telescopi viatger, per a oferir als assistents visions de Saturn, que regnarà al cel, i d’alguns objectes de cel profund, en una nit que serà sense Lluna (no surtirà fins a ben entrada la matinada) i, per tant, fosca si el temps acompanya. També repassarem el firmament a ull nu amb l’ajut del punter làser, i, com m’agrada fer, farem volar la imaginació amb explicacions d’alguns dels grans misteris que s’amaguen a l’univers. 

Per a preparar l’esperit, una xerrada inspiradora precedirà al tast de vins i a l’aperitiu.

L’entorn és magnífic. Molt espectacular. El celler Torres Priorat és situat dalt un turó, amb unes vistes extraordinàries, al peu mateix de la impressionant barrera de la serra del Montsant, i amb la serra de Llaberia dibuixada sobre l’horitzó sudest. Només per veure les vistes ja paga la pena anar-hi.

A més, la visita a les instal·lacions és molt interessant, per entendre millor aquest complex món dels vins de qualitat, amb les expertes explicacions de l’Eva, la guia oficial del celler.

Aquí teniu el fulletó original, amb les dades per apuntar-se.

I aquest és l’enllaç al web de Torres on podreu trobar més informació.

Excel·lent vi del Priorat i observació del cel. Un magnífic maridatge. 

Què, t'hi apuntes?

Vols venir amb mi a gaudir del cel del desert?

Aquesta és un paquet innovador: sortides d’una setmana al parc de les dunes d’Erg Chebbi, al Marroc, amb un programa d’activitats que, de vespre i nit, inclou continguts d’astronomia (observació amb telescopi inclosa) pels assistents. 

Organitzat per Sternalia (l’empresa que, entre d’altres experiències, organitza els sopars amb les estrelles de l’Observatori Fabra), i Marhaba Viatges, una agència especialitzada en el Marroc.

Tinc la sort de ser l’astrònom de l’expedició. Les sortides es faran del 11 al 18 de setembre, i del 7 al 14 de desembre.

Dins el programa d’activitats, la part d’astronomia compte amb forces continguts interessants, entre els que us vull destacar:

-         - un taller de fotografia del cel, per a que els assistents aprenguin a fer les seves pròpies fotografies del firmament, amb pràctiques al vespre

-          -xerrades formatives i inspiradores, per a poder interpretar millor el cel de nit. Parlarem de cóm funcionen les estrelles. De galàxies, i de forats negres. Del Big Bang. I deixarem volar la imaginació cap a planetes llunyans, tot discutint sobre la possibilitat de vida en altres móns

-         - observació amb telescopi (sí, portaré el telescopi de 20 cm, serà una canya amb el cel del desert!)

-         - observacions a ull nu guiats per punter làser per aprendre a reconèixer els objectes més interessants del cel

-         - la preparació, per part dels mateixos participants d’una observació del cel nocturn amb punter làser, com a forma entretinguda i educativa de consolidar els coneixements adquirits

Com veieu, és una experiència molt pràctica, per a que els participants aprenguin i practiquin a la vegada. D’aquesta forma, el cel mai més tornarà a ser un lloc desconegut per ells.

I per què ho fem al desert?

El cel allà és inigualable. Lluny de nuclis urbans, i amb horitzons de 360 graus. Són aquells cels que et cauen a sobre. És l'entorn ideal per a submergir-se en els misteris de l'univers.

A més, durant el dia el viatge inclou activitats turístiques molt interessants, com ara rutes per les dunes amb 4x4, passejades per mercats de petits poblets, o la visita a les espectaculars gorges del Todra.

I l’allotjament no pot ser més magnífic. L’hotel Kanz Erremal. Només cal que entreu al web i mireu les fotografies. Un veritable oasi de luxe al mig del desert.

Més informació, i la contractació del paquet, al web d’Sternalia.

T’animes?

Saturn i la Lluna retratats per la Júlia

Segueixen arribant dibuixos dels nens que varen assistir a la darrera observació.

Ara, és la Júlia la que ens envia la seva composició, en la que es veu Saturn, amb els seus magnífics anells, la Lluna i els cràters, i, de fons, un cel fosc i estrellat.

És un gran dibuix, Júlia, en el que has reflectit perfectament la forma dels anells, fins i tot amb l'espai buit que vàrem veure entre ells i el planeta. També has estat molt curosa amb la Lluna: has pintat la fase correcta tal i com es veia pel telescopi.

Moltes felicitats Júlia, i espero poder-te veure en properes observacions.

Ah... i no deixis de mirar de tant en tant el cel de nit eh? Si ho fas, ara a l'estiu podràs caçar més d'una estrella fugissera!

El dibuix d'un Saturn molt afavorit

M’ha arribat un altre dibuix, aquest cop d’en Bernat, un dels nens que va assistir a l’observació que vàrem organitzar divendres passat a Sant Cugat.

En Bernat ens ha representat Saturn i els seus anells, en una composició elaborada i preciosa.

Segons comenta l’Adrià, el seu pare, en Bernat va quedar molt impressionat del que va veure i de les explicacions que va escoltar. Els sentiments són mutus, ja que jo també em quedo impressionat amb els dibuixos que els nens m’envieu.

Gràcies, Bernat, pel dibuix, i t’espero en properes observacions per a seguir gaudint plegats del cel i de les seves històries.

Una gran setmana, resumida en el dibuix de la Irene

Ha estat una setmana molt intensa.

La xerrada de dijous passat a Aster va ajuntar un nodrit grup de persones, i entre tots vàrem compartir ciència, pensaments, i imaginació.

I divendres va haver observació. I com sempre, les nenes i nens varen ser els protagonistes. La nit ens va permetre obtenir imatges de la Lluna, però sobre tot de Saturn, claríssimes.

La cara de nens i adults, al veure amb tan detall el gran planeta dels anells, va ser tot un espectacle (quasi quasi tan magnífic com allò que s’estava observant!)

En Dani, el pare de la Irene, m’ha fet arribar aquesta obra d’art planetària que la nena va dibuixar després de l’observació de divendres. No hi falta cap planeta, i fins i tot hi surt un cometa que travessa el cel. Ah! I un enigmàtic forat negre (com es nota que vares estar molt atenta a les explicacions, Irene). 

Ella apareix al costat del telescopi, i, gràcies Irene, jo també, apuntant al cel amb el meu làser verd.

Una meravella de dibuix Irene.

Finalment, dissabte vaig col·laborar amb l’observació que l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix va organitzar per a l’Agrupament Escolta Joan Maragall. Va ser una bona estesa de telescopis al parc Arboretum, i l’assistència va ser nombrosíssima.

Una setmana intensa. I magnífica.

Divendres 6 observació de Saturn! I dijous 5 combinació de divulgació i emocions

Aquest proper divendres, dia 6, anoteu a la vostra agenda l’activitat de veure els anells de Saturn, els cràters i muntanyes de la Lluna, i el misteriós planeta roig, Mart.

Una observació oberta a tothom, com és habitual, i a la que sou més que benvingudes famílies amb nens. Els adults també, eh?

Serem al parc Arboretum de Sant Cugat, a partir de les 10 del vespre.

Com sempre faig, informaré a través del twitter de qualsevol novetat, especialment referent a la meteorologia. Els que ja sou habituals a les observacions sabeu que, per aquest tipus d’objectes (planetes) lluminosos, no ens cal una nit especialment bona. Mentre no estigui molt tapat, cap problema. Però, com us deia, doneu una ullada al twitter d’estels i planetes (@estelsiplanetes) abans de venir si teniu dubtes.

Aprofito per a recordar que el dia abans, és a dir, dijous 5, donaré una xerrada al local social d’Aster a Barcelona, a les 19 hores, titulada “Retrats d’un univers sorprenent”, on intentaré combinar didàctica de l’univers amb emocions. 

Vull donar les gràcies als companys d’Aster, per la seva confiança i interès. Tot i que en la xerrada d’ara fa un parell de mesos la sala era plena, algunes persones que no varen poder assistir-hi es varen adreçar a l’agrupació per a sol·licitar-ne la repetició. Això ha significat una enorme satisfacció per a qui us escriu, ja que, com he comentat en alguna ocasió, tinc l’objectiu de seguir aprenent i progressant en la vessant divulgativa de la ciència, i, en especial, de l’astronomia.

Així que una setmana interessant, per a mi segur, i espero que també per a molts de vosaltres! Us espero el dijous 5 a la xerrada, i el divendres 6 a l'observació!

Observació de Saturn, Mart i la Lluna: divendres 6 de juny a Sant Cugat

El divendres dia 6 de juny esteu convidats a veure els anells de Saturn, al parc Arboretum de Sant Cugat, a partir de les 22 hores.

Aquest planeta es troba en una situació molt favorable per a ser observat, i la seva visió sempre és una delícia. A més, observarem Mart, i, com no, la magnífica Lluna. Un triplet d’objectes de luxe.

Com és habitual en les nostres observacions, són més que benvinguts els nens de totes les edats fins als 90 anys. Mentre esperem a posar l’ull al telescopi, i armats amb el làser de color verd que tan agrada a la mainada, mostrarem constel·lacions que es dibuixen al cel, i explicarem les històries que s’hi amaguen.

I, com que va de planetes, comentarem els darrers descobriments de móns llunyans, de planetes que giren al voltant d’altres estrelles, i, en concret, de la recent troballa d’un planeta que podria ser similar a la Terra.

Així que ja ho sabeu. Anoteu a l’agenda el vespre del dia 6 de juny. Us hi esperem!

El record de Júpiter a la ment d'una joveníssima observadora

Tot just ahir (divendres dia 28 de febrer) vàrem organitzar una observació de cel profund per als amics de Sant Quirze Natura. Ja és el segon any que ho fem, i esperem poder-la seguir fent molts anys més.

La tarda havia estat plujosa, i vàrem estar a punt d’ajornar la sessió. Però vet aquí que es va aclarir completament, i va quedar un d’aquells cels d’hivern transparent i clar.

Des del nostre lloc d’observació, a les afores de Bellaterra, vàrem poder gaudir d’un repàs amb làser de les constel·lacions de l’hivern, i amb el telescopi de Júpiter, la nebulosa d’Orió, i el cúmul d’estrelles de Les Plèiades.

La veritat és que era una observació un xic arriscada. Quan no hi ha Lluna, perds un dels objectes més impressionants i atractius per a l’observador novell, però a canvi guanyes una nit fosca, ideal per a la contemplació a ull nu i per als objectes de cel profund.

Els assistents em varen sorprendre. L’allau de preguntes era constant, i cada cop més interessants. Vàrem parlar d’evolució estel·lar, de galàxies, de supernoves. De l’expansió de l’univers, i de la força de l’atracció gravitatòria.

Tot i ser una observació més complexa, pel tema de l’absència de la Lluna, i del fred que feia, varen venir també dos nens, en Dani i la Txell. Vaja preguntetes que feien! I vaja respostes a les meves preguntes! Felicitats als pares i a les escoles.

La Txell, de només 5 anyets, ens acaba d’enviar aquest dibuix, que és una autèntica delícia. Aquesta és la imatge que recorda del planeta Júpiter, amb els seus colors, i els seus satèl·lits (que ha dibuixat a l’esquerra rodejant el planeta). El telescopi es mostra ben petit, tal és la dimensió del gegant dels planetes. A més, hi ha posat un robot explorant l’atmosfera de Júpiter, segurament inspirada per les històries que vàrem explicar sobre els ròvers que estan recorrent Mart.

Magnífic Txell. Esperem veure’t ben aviat a altres sessions. Si Júpiter t’ha impressionat d’aquesta forma, espera a veure  la Lluna. O els anells de Saturn.

Vull agrair a tots els assistents l’interès que varen demostrar. Un cop més, això m’anima a seguir fent aquest tipus d’activitats, en les que anem introduint novetats i continguts.

Practica amb el teu telescopi el dia 8 de març

Tens un telescopi al que no acabes de treure’n partit?

Et varen regalar un telescopi i no en saps què fer?

Penses que el teu telescopi és massa senzill?

Tens problemes en fer funcionar el teu telescopi?

El teu telescopi s’ha convertit en un moble ornamental?
O, pitjor encara, en un lloc per penjar la roba abans de planxar-la?

Doncs ja li pots treure la pols i preparar-lo per a sortir de passeig!

El dissabte dia 8 de març, al Parc Arboretum de Sant Cugat, a partir de les 8 del vespre, podràs portar-lo i el revisarem plegats. Aprofitant la Lluna creixent, i un Júpiter ben formós, el provarem i jugarem amb ell.

Potser et sorprendràs del que pots arribar a veure.

Fins i tot amb un petit instrument, es pot gaudir de la magnífica Lluna, i dels grans planetes. També d’alguns objectes de cel profund. Però, de vegades, un no sap per on començar. Cóm posar-lo en funcionament? A lo millor és qüestió de pràctica. Potser cal completar amb un ocular més apropiat per a la seva configuració, o estabilitzar el trípode, o ...

Sigui el que sigui, et convido a venir el dia 8 de març amb el teu telescopi, per a una sessió pràctica.

Si vols venir, només cal que enviïs un correu electrònic a estelsiplanetes@gmail.com, on pots indicar el teu nom i, si les coneixes, les característiques del telescopi.

Així que fora mandra i excuses, i rescata el teu telescopi! Ah... i no et preocupis, que també el podràs seguir utilitzant per penjar-hi la roba!

Un cap de setmana d'observacions

Ha estat un cap de setmana amb doblet. Dues observacions una divendres i l’altra dissabte. La del divendres per famílies de l’escola Joan Maragall de Sant Cugat, i la de dissabte per membres del Banc del Temps.

Començaré per comentar la de divendres. L’assistència va ser força nombrosa. Nenes i nens extraordinàriament atents i interessats, amb edats que devien oscil·lar entre els 6 i 10 anys, i que varen convertir aquella sessió en una de les més satisfactòries per a qui us escriu.

El meu amic, en Xavi, i jo ens vàrem multiplicar per a poder atendre a les intel·ligents preguntes de la canalla.

Les imatges de la Lluna i de Júpiter varen ser força espectaculars, a pesar dels núvols fins i alts que enteranyinaven el cel. Personalment, mai me’n cansaré d’escoltar les exclamacions dels menuts quan veuen els cràters de la Lluna per primera vegada. Els seus pares i mares també varen poder seguir les explicacions i observar pel telescopi.

Haig de dir que el nivell de coneixements dels nens que varen venir era sorprenent per la seva edat. Felicitats als nens i nenes, als seus pares i mares, i a l’escola!

La Júlia és la primera que ens ha fet arribar el seu dibuix, inspirada, com diu el seu pare, pel que va veure la nit de divendres. Una Lluna creixent, plena de cràters, estrelles, i el planeta Júpiter. Gràcies, Júlia, ... m'han agradat molt els teus dibuixos i les preguntes que vares fer, i t’espero en properes sessions, val?

Encara amb el bon gust de boca de l’observació comentada, vàrem afrontar un dissabte meteorològicament complicat. A l’hora prevista per a l’observació plovia finament a Sant Cugat. Tot el dia havia estat molt tapat. L’observació semblava impossible.

Però vet aquí que el grup d’assistents que venien des de Barcelona ja estaven en camí, i després de rebre’ls a l’estació de ferrocarrils, i a la vista que començaven a formar-se algunes clarianes al cel, vàrem decidir esperar una estona, en una cafeteria, a l’evolució del temps. Una hora després plantàvem el telescopi,  i començàvem una sessió improvisada per a un petit grup d’unes 10 persones.

A pesar dels núvols, els assistents varen poder gaudir de la Lluna i de Júpiter, amb imatges força correctes, que els varen impressionar. Vàrem parlar dels moviments del cel, de les immenses distàncies, de la formació de la Lluna, i dels cometes. Tot això mentre fèiem cua per mirar pel telescopi, o repassàvem algunes fotografies realitzades des del meu observatori de Falset.

Em sap molt de greu per a les persones del Banc del Temps de Sant Cugat que s’havien apuntat i que, en vistes de l’estat del cel, varen decidir no sortir de casa. El que finalment poguéssim observar s’ha de considerar un fet afortunat, i personalment no hagués recomanat a ningú desplaçar-se en aquelles condicions. Dit això, la deessa de la fortuna va premiar als que es van presentar. Per a tots aquells que no vàreu poder venir, no us preocupeu, que repetirem convocatòria.

Vull agrair a tots els assistents a les sessions que organitzem el seu interès i suport. És gràcies al seu entusiasme que seguim fent aquestes observacions. Ens donem per ben pagats mirant les cares de sorpresa, o escoltant les exclamacions d’admiració quan la gent mira a través de l’ocular.

Ara fa ja 6 anys que mantinc, de forma ininterrompuda, aquest blog. Per celebrar-ho hem estrenat targetes d’Estels i Planetes:

Espero que us agradin!