dijous, de desembre 24, 2015

Les dues cues d'un cometa, la boira, i jo

La meva família sap que l'ofici d'astrofotògraf és sacrificat.

Amb mitja Catalunya coberta per boires, dins el radi d'acció del maleït anticicló, feia un parell de setmanes que, nerviós, no parava de consultar les previsions meteorològiques per poder trobar una oportunitat per caçar al cometa.

El cometa C/2013 US10 Catalina.

Aquesta roca de gel acabava de passar prop del Sol, i les fotografies dels observatoris mostraven dues magnífiques cues. No sempre els cometes ens ensenyen les 2 dues cues, i no em podia perdre aquesta oportunitat.

Un moment... dues cues?

La cua que estem més habituats a veure a les fotografies, aquella cua llarga i moltes vegades espectacular, és la que formen els petits fragments del cometa que es desprenen, al ser escalfats pel Sol, i el cometa deix al darrera de la seva òrbita. Aquests fragments llueixen quan els arriba la llum de l'astre rei.

A més d'aquesta cua, els cometes en desenvolupen una altra, que de vegades no és fàcilment apreciable, formada per gasos, també despresos del cometa. Els gasos queden carregats elèctricament per l'efecte del vent solar, i per tant s'orienten en la direcció del camp magnètic que crea el Sol.

Ah! Val! I ara... cóm fotografiar-lo a pesar de la boira?

Fa uns dies vaig veure que al meu estimat Montsec hi havia bones previsions de matinada, i que la boira que inunda les planes de Lleida no passaria del port d'Àger, cosa que el director científic del Centre d'Observació de l'Univers d'Àger em va confirmar.

Preparar-ho tot (no em podria emportar el telescopi: massa material i poc temps que tindria a la matinada per fotografiar; aniria amb la càmera Canon, un trípode, i un sistema de seguiment automàtic que contraresta la rotació de la Terra). Sopar a les 8 del vespre i a dormir (com els nens) amb el despertador a 2 quarts de dues de la matinada (com els pirats). Despertador que sona, dutxa ràpida en pla zombie, i a conduir. Una mica més de dues hores de boira omnipresent per la Nacional 2. Afortunadament, la carretera estava deserta a aquelles hores intempestives.

Va ser creuar el port d'Àger i obrir-se el cel. Un cel magnífic, en el que encara brillava la Lluna creixent.

Quan vaig arribar al lloc previst (al costat del Centre d'Observació de l'Univers), el termòmetre del cotxe marcava 0 graus, i la humitat era altíssima. Però el cel estava claríssim. Sí, aquella era la meva oportunitat!


Les fotografies havien de ser fetes un cop la Lluna s'hagués amagat i la foscor fos total. Llavors tindria unes dues hores fins a que la llum de l'albada no marqués el final de l'aventura.

Però no hi havia ni un minut a perdre. Mentre esperava que la Lluna marxés, proves i més proves. Que si  el trípode ben anivellat. Que si el mecanisme de seguiment automàtic de la càmera ben alineat. Proves amb diferents paràmetres de la càmera.

Un punter làser, muntat amb gomes de pollastre sobre la Canon, em va servir d'improvisada guia per a poder apuntar la càmera al lloc precís del cel on havia d'estar situat el cometa (ja que no és visible a ull nu).

Primera foto de 4 minuts d'exposició. Jo, mort de fred, dins el cotxe engegat. A veureeeee..... Sí! Les dues cues! Repetim-la, repetim-la. Amb diferents exposicions i paràmetres, per a treure'n al menys una d'aprofitable.

I així va arribar l'alba. Recollida ràpida, conducció prudent cap a Barcelona (carreteres encara plenes de boira), i directament a treballar.

Si t'atreveixes a observar-lo amb prismàtics, des d'un cel fosc, aquí va un petit esquema que he generat per a que el puguis trobar. Recorda: abans de la sortida del Sol, en direcció est.



A partir d'ara, quan vegis una foto de cometa, podràs fardar davant els amics amb el teu coneixement del nombre de cues d'aquests magnífics i encisadors viatgers gelats.



dimarts, de desembre 15, 2015

Vols venir a veure l'eclipsi total de Sol a Indonèsia?

El dia 9 de març de 2016 es produirà un esdeveniment magnífic. Una demostració espectacular de la natura. Un eclipsi total de Sol. A Indonèsia.

Com bé sabeu, els eclipsis de Sol es produeixen quan la Lluna (que obligatòriament està en fase nova) oculta el Sol des de la nostra perspectiva. La configuració geomètrica dels eclipsis de Sol fa que cada un d'ells només pugui ser observat des de determinades regions del nostre planeta. En efecte, a diferència dels eclipsis de Lluna, que són perfectament visibles des de tota la part nocturna de la Terra, la visibilitat d'un eclipsi de Sol quedarà circumscrita a franges geogràfiques molt estretes, que lògicament es poden calcular amb total precisió. De vegades, els pocs eclipsis de Sol que hi ha (normalment dos per any) són visibles en zones molt remotes del planeta. Alguns no toquen terra. Altres, queden restringits sobre les zones àrtiques o antàrtiques. Per acabar-ho d'arreglar, no tots els eclipsis de Sol són totals, i en alguns d'ells el disc solar queda menjat per l'ombra de la  Lluna però no tapat completament.

L'eclipsi del març proper serà total vist des de part d'Indonèsia, la qual cosa el converteix en un magnífic reclam turístic. Un viatge per combinar natura i cultura.

Durant un eclipsi total de Sol, el temps sembla aturar-se durant un parell de minuts. El dia es fa nit, fins al punt que algunes de les estrelles més brillants apareixen al cel a ple dia. La temperatura canvia. Els animals queden desorientats. El paisatge es transforma. I els humans que l'observen ho fan presos per l'emoció, en silenci, davant la impossibilitat d'articular paraula.

Tarannà viatges i un servidor us presentem un paquet per poder-hi anar, i gaudir d'aquest l'espectacle únic, amb l'afegit únic que ens ofereix l'entorn natural i cultural de la illa de Sulawesi. Un viatge de 11 dies, que podeu consultar a AQUÍ.

Durant el viatge, combinarem turisme i eclipsi. Com a astrònom acompanyant, explicaré amb detall cóm funciona un eclipsi, i donaré indicacions per poder gaudir-lo al màxim. Proporcionarem ulleres especials per poder veure l'eclipsi amb total seguretat. I fins i tot practicarem, amb qui vulgui, la fotografia de l'esdeveniment.

Disposarem de certa mobilitat dins la franja per la qual creuarà l'eclipsi, i d'aquesta forma intentarem situar-nos en el millor punt en funció de la meteorologia del dia en qüestió.


Què? Us animeu?


dimecres, de desembre 09, 2015

Uns bons regals pel Nadal: "El cel de Montserrat", una pluja d'estrelles, un cometa, i 3 planetes

Aquests propers dies serà un no parar. Millor que el cinema. I apte per tots els públics, sense que calguin telescopis.

A veure... per on començo, per on començo...

Començaré per la pluja d'estrelles de les Gemínides. Aha? Pensaves que només interessaven les Llàgrimes de Sant Llorenç eh? Doncs mira per on, les Gemínides són de les pluges d'estrelles més prolífiques de l'any, i des d'un lloc ben fosc, observant en els moments de màxima activitat, es podrien veure com unes 120 fugisseres per hora. Per si això fos poc, es  mouen bastant lentes pel cel, de forma que el seu traç acostuma a ser bastant espectacular. Gens malament, oi?

Què? Vols saber més? Les Gemínides funcionaran al màxim als voltants del 13 i 14 d'aquest mes, sent el millor moment previst el vespre del 14, un cop es faci fosc. I què necessites per gaudir-ne? Els teus ulls. Res de telescopis, ni prismàtics. Les pluges d'estrelles es gaudeixen mirant el cel obert.


Això sí, si no vols morir en l'intent, necessitaràs una bona manta. Perquè, com moltes altres coses a la vida, es necessita paciència. No és allò d'aixecar la vista al cel i esperar que aquest et caigui al cap. Estira't a un lloc còmode, i gaudeix del cel fosc. Espera que els teus ulls s'acostumin a la foscor, i... "allà! L'has vist aquella? Noooo? Però si era brillantíssima!!!". Tu tranquil, ni t'immutis, que sempre n'hi ha que ho veuen tot. Però si segueixes observant, amb paciència, n'acabaràs veient de fugisseres... i moltes.

Perquè, a més, aquest any toca la rifa. Aquelles nits no hi haurà Lluna, i això són condicions ideals per observar pluges d'estrelles. Sempre que la meteorologia acompanyi, això sí.

Allunyat tot el que puguis de les llums de les ciutats, que la llum molesta per aquestes coses. Com que es fa fosc tan d'hora, no caldrà, si no vols, pernoctar fins altes hores de la matinada. Un parell d'hores, i a sopar, calentó.

Per a que puguis fer-te el savi amb els companys d'observació, sàpigues que les pluges d'estrelles es produeixen quan la Terra, movent-se al voltant del Sol, travessa l'òrbita d'un cometa. Aquesta òrbita és plena de petits fragments que el cometa va deixar al seu pas. Però, atenció, que el progenitor de les Gemínides sembla que és un asteroide i no un cometa. I un asteroide bastant dolentot, de nom Faeton. És un tros de pedra que té una òrbita realment perillosa pel nostre planeta. De moment, però, no cal patir.

Bé, ja tens diversió per tota la família el 14 al vespre.

Seguim.

Parlàvem de cometes? Doncs en tenim un, visible amb prismàtics i des d'un cel fosc, de matinada. Es tracta del cometa C/2013 US10 Catalina. Busca'l abans la sortida del Sol, utilitzant l'esquema que adjunto, vàlid pels propers dies. El tindrem visible durant setmanes, i cada cop millor, ja que es mourà cap al cel de la nit i tindrem més hores per veure'l. Les fotografies que hi ha d'aquest cometa són molt espectaculars. Jo, personalment, encara no l'he observat, però ho penso fer. I, si puc, també el fotografiaré. Ja compartiré resultats.



Més coses...

T'has preguntat què dimonis és aquella estrella que brilla tan intensament al cel de l'est quan et lleves per anar a treballar? No és una estrella. És Venus. I per sobre seu, una altra "estrella" força brillant: Júpiter. Entre mig dels dos,  Mart, tot i que costa una mica més de veure. Tres planetes que fa setmanes que juguen al cel de matinada, i ho seguiran fent durant unes setmanetes més.

I m'he deixat pel final el regal de Reis. Sí, perquè si vols completar la carta a ses Majestats d'Orient, aquí va una proposta per passar un cap de setmana diferent, gaudint de cel, natura i història. Ni més ni menys que a la muntanya màgica.

Saps que m'encanta organitzar observacions de divulgació entre el públic en general. Doncs els Reis d'Orient ens porten una sorpresa, que inaugurem el dissabte 9 de gener: "El cel de Montserrat".

Aquesta és una iniciativa que comparteixo amb Sternalia, empresa amb la que col·laboro des de fa temps, i amb el Monestir de Montserrat. És un paquet que inclou una xerrada divulgativa, una observació del cel nocturn, el sopar i l'allotjament, l'esmorzar del dia següent, i un munt d'activitats per triar a preus de descompte. Tot això des de l'entorn únic que és Montserrat.

Com deia, inaugurem el dia 9 de gener, i tenim programades les activitats per la resta de 2016. Pots trobar més informació, les dates, i cóm fer la inscripció aquí.

Així que ja ho saps. Una experiència màgica a Montserrat, una pluja d'estrelles, un cometa, i tres planetes de matinada.


Què agraït és el cel oi?

diumenge, de desembre 06, 2015

Cóm pots dir que les estrelles moren, si no tenen cor? Una nit d'astronomia amb nois amb síndrome de Down

Fa mesos, la Coordinadora Síndrome de Down de Catalunya m'havia demanat participar en la seva trobada anual, que organitzen amb noies i nois afectats per aquest síndrome, amb la idea de fer una xerrada divulgativa sobre astronomia i, després del sopar, una observació amb telescopi.

Em va faltar temps per dir que sí. Trobo extraordinària la funció que aquesta organització realitza, i pensar en col·laborar amb ells, ni que fos de forma tan senzilla, m'il·lusionava molt.


El temps va anar passant, i va arribar la data. El darrer cap de setmana de novembre, a Vilanova i la Geltrú. I cap allà vaig anar, amb el meu telescopi i amb un nus a l'estómac. Cóm aniria? Funcionaria la xerrada que havia preparat? Cóm era adreçar-se, comunicar-se,  amb joves afectats pel Down?

Vaig arribar cap a les 19 hores a l'hotel on la Coordinadora realitzava la trobada. Durant dos dies, reunien a desenes de noies i nois de tota Catalunya, en una autèntica festa. Un esdeveniment, pel que vaig poder veure, molt desitjat pels participants. Una nit fora de casa, amb els col·legues d'estudis, i relacionant-se amb joves d'altres pobles i ciutats. La trobada incloïa diversos tallers i activitats, l'estrella de les quals era, m'ho van fer saber de seguida amb les cares il·luminades d'il·lusió, el ball de la nit. El ball, que volia dir, a més, anar-se'n a dormir ben tard, de matinada.

I  allà era jo, muntant el meu PC en una sala abarrotada de joves que seien  impacients com en un cinema. Els parlaria d'astronomia, i amb aquest objectiu portava una presentació de fotografies de l'espai, algunes molt espectaculars, que ens portarien en un viatge imaginari des de la Terra cap al cosmos,  visitant alguns dels planetes del  Sistema Solar, i volant encara més allà, per veure el  lloc on neixen i moren les estrelles.

El nus a l'estómac em va marxar immediatament. Perquè estava jo acabant de muntar el projector, i ja tenia preguntes. Algunes mans alçades, i fins i tot uns assistents que s'aixecaven i em venien a parlar directament.

"De què ens parlaràs, Joan Anton?"

"De planetes i d'estrelles. Anirem  a l'espai"

Una gran excitació va recórrer la sala. Les seves cares ho deien tot. Sí, definitivament aquella no seria una xerrada qualsevol. Seria molt especial, i abans de començar vaig saber que l'èxit estava assegurat.

Ja quasi estava tot preparat, quan un dels nois em va agafar suaument pel braç. "Joan Anton, hem de parlar, tinc un problema" em va dir molt seriós i preocupat. El seu problema, em va explicar, era que la seva xicota, una noia que se seia a primera fila, al seu costat, no podia mirar el cel i veure les estrelles sense recordar a la seva germana, que feia anys s'havia mort. "Què podem fer?" em preguntava, mirant-me directament als ulls. Vaig improvisar (allò era molt més que una xerrada, estava clar). "Mira", li vaig dir a la noia, "quan miris al cel i pensis en la teva germana, observa lo brillants i boniques que són les estrelles, i potser et marxarà tota la pena". La meva resposta va deixar al Tonet i a l'Esther satisfets, tot i que ja vaig intuir que aquell només havia estat el primer capítol.

Bé, projector i PC a punt, la sala plena, i els assistents tots asseguts i molt, molt impacients. Una breu presentació de l'organització, i allà vaig. Primera foto, on es veu una nau de la NASA en la que, els explico, imaginàriament volarem. Un gran "Ohhhhh", a  l'hora de sorpresa i de satisfacció, va omplir la sala.

Al llarg de la presentació les preguntes se succeïen contínuament. Mans alçades, això sí, guardant absolut respecte al torn de paraula que jo anava distribuint. Preguntes de tot tipus. I algunes que no eren preguntes, que eren directament explicacions o ampliacions sobre la matèria, nois que havien llegit, o els havien explicat, coses que tenien relació amb el que jo els presentava.

Però una de les preguntes estel·lars va arribar quan els vaig ensenyar una fotografia feta amb el meu telescopi, que ensenyava cóm moria una estrella. Un noi va alçar immediatament la ma. Mirant-me, enfadat, em va dir: "Tothom sap que les persones morim perquè tenim cor. Cóm ens pots estar dient ara que les estrelles moren, si no en tenen, de cor?" Sí, pel seu to i la seva cara es veia que estava enfadat. Ho vaig interpretar com un "per qui ens ha pres aquest tio? Pensa que pot venir aquí i dir el que li sembli?"


Es va fer el silenci. La sala esperava una resposta, i els ulls dels assistents havien passat de mirar-lo a ell a mirar-me a mi.

Reconec que vaig dubtar uns instants. Aquella pregunta estava carregada d'emoció. La vehemència del noi mostrava molts sentiments sobre la mort, i sobre les persones. "Tens tota la raó, disculpa" vaig explicar-me. "Quan dic que les estrelles moren, vull dir que deixen de funcionar, que s'acaben. Les estrelles, però, no tenen cor, i per tant no gaudeixen de la vida com la podem gaudir nosaltres". El noi, aparentment satisfet, es va asseure, i jo vaig intentar seguir la presentació mentre un munt de mans s'alçaven per la sala.

En varen regalar un gran aplaudiment al final. I cap a sopar!

Em vaig asseure en un lloc lliure, a una de les taules. Al meu costat dret, tres nois de Torredembarra, i a l'esquerra un noi de Tarragona. Al davant, una noia, molt tímida, que no va aixecar la vista del plat en tot el sopar. No sé el seu nom, ni de quina localitat venia. Mil vegades vaig estar temptat de dirigir-me a ella, i els mil cops vaig dubtar i decidir no fer-ho per no incomodar-la. És clar que de temps per pensar no en vaig tenir gaire. D'això ja s'encarregaven en Christian, en Joan o l'Eloi. De vegades, gamberros, amb les mateixes converses que uns nens entremaliats podrien tenir, només que els meus companys de taula devien tenir els vinc-i-pocs anys. Altres estones, amb converses desconcertants, que anaven des de recitar tots els déus grecs i romans (jo feia veure que me'ls  sabia mentre escoltava, al·lucinat), a preguntar-me quan em dutxava. Per uns moments vaig patir que el meu desodorant m'hagués abandonat, però de seguida vaig respirar tranquil en entendre que la preocupació sobre la dutxa tenia relació amb un problema que els nois s'havien trobat amb la regulació de l'aigua calenta de les dutxes de les habitacions.

Va arribar el torn de l'observació. Els monitors havien de pujar les noies i nois a la terrassa de l'hotel en grups de 25 o 30.

El telescopi ja era a punt, quan vaig sentir un soroll a l'escala d'accés a la terrassa. No era el primer grup. Allà drets, en Tonet i l'Esther. Volien ser els primers. D'aquesta forma, ell s'asseguraria que ella pogués controlar les emocions. "Tu fes-nos a nosaltres sols la classe, val?" em va proposar en Tonet, amb una mirada de complicitat. I així ho vaig fer. La parella va poder gaudir d'una magnífica Lluna, plena de cràters, a través del telescopi, i d'un recorregut amb punter làser pel cel. I l'Esther va poder contemplar les estrelles.

El primer grup va entrar a la terrassa. L'astronomia és màgica, mai no decep. La lluna al telescopi impressiona, siguis com siguis. I les històries sobre móns remots,  i estrelles que neixen i moren, mentre els ulls sorpresos dels assistents segueixen el punter làser pel cel, no fallen mai. Entre "ohhhhs" i"ahhhhhs", entre preguntes i explicacions aportades per ells mateixos, varen anar passant grup rere grup. Tot un èxit, tenint en compte que jo era el darrer obstacle entre ells i el tan desitjat ball.

Vaig recollir, satisfet. Em vaig acomiadar de l'organització, i vaig conduir cap a casa, pensatiu.

No sé si aquells nois i noies van aprendre molt o poc aquella nit amb l'astronomia, tot i que vull pensar, vaja, que estic quasi segur, que  els va ser de profit. El que sí us puc dir és que jo vaig aprendre molt. Vaig aprendre que els joves amb Down són extremadament sensibles i carinyosos. Són extraordinàriament agraïts, expressius, directes, i valents. Són camarades inseparables dels seus amics. I són innocentment transgressors.

He sentit, en alguna ocasió, pares i mares de persones amb la síndrome de Down proclamar cóm els seus fills els han omplert la vida de felicitat, i els han ensenyat a estimar. Els que no tenim familiars amb Down mai no podrem acabar d'apreciar la profunditat d'aquests sentiments. I moltíssim menys jo, amb la meva insignificant experiència d'un vespre sota les estrelles. Però el que sí que vull és seguir aprenent.


Així que, amics de Down Catalunya, quan fem la propera?

Ah! I company de la pregunta sobre les estrelles i el cor. En el calaix de les meves fotografies, he recuperat aquesta. El xoc de dues galàxies immenses. No, no m'hi havia fixat mai, però a partir d'ara sempre hi veuré un cor, que em recordarà l'enorme sort de tenir-ne un.


Categories

Estels i Planetes

TOP