Sembla que la predicció meteorològica per al divendres és bona, de forma que tirem endavant amb l’observació programada.
Us recordo que la farem a Sant Cugat, al parc Arboretum (al darrera dels cinemes), i començarem a les 9 del vespre.
Els objectius seran la Lluna creixent i Júpiter, ideal per a nens i famílies.
Si tot va bé, muntarem una càmera en el telescopi, de forma que els assistents (nens inclosos) podran simular un pilotatge per sobre de la superfície de la Lluna , a través de la pantalla de l’ordinador.
I de Júpiter esperem poder veure’n les bandes equatorials de color (són formacions de núvols i tempestes gegants de la part alta de la seva atmosfera), així com alguns dels seus principals satèl•lits.
Per a aquesta observació no necessitem un cel totalment clar. Els objectes que volem observar van sobrats de llum, i, si un núvol es situa precisament a sobre, només caldrà esperar uns instants per a tornar-hi.
Us espero, doncs, el divendres a les 9!
dimecres, de novembre 21, 2012
dissabte, de novembre 10, 2012
Observació per a tothom el divendres 23 a les 9 a Sant Cugat
Si la meteorologia ens acompanya, el divendres dia 23 d’aquest mes de novembre, a Sant Cugat, organitzem una nova sessió d’observació per a tothom qui vulgui venir.
Els principals objectius seran la Lluna, en fase creixent, i el sempre espectacular Júpiter, del qual podrem veure’n els principals satèl•lits, així com les formes i els colors de les seves bandes equatorials (que, en realitat, són enormes pertorbacions de les parts més altes de la seva atmosfera).
Començarem l’observació cap a les 9 del vespre, i ho farem, com els darrers cops, al parc Arboretum de Sant Cugat, just al darrera dels cinemes.
Com vàrem anunciar fa unes setmanes, muntarem una càmera al telescopi, i deixarem que els nens (i no tan nens també!) pugueu navegar per la Lluna com si pilotéssiu una nau, veient com circulen per "sota" vostre cràters i muntanyes. La pantalla de l’ordinador ens permetrà a tots gaudir-ne.
I, com ja és tradicional a les nostres observacions, acompanyarem la sessió amb explicacions bàsiques i senzilles relatives al cel i a l'astronomia.
Si les prediccions del temps fossin dolentes, ho ajornaríem a través d’aquest blog i del twitter un parell de dies abans. Com que els objectes que volem observar van molt sobrats de llum, no necessitem tampoc el millor dels cels, i aquesta observació, com n’hem fet d’altres, es podrà realitzar fins i tot amb un temps variable (en cap cas si és molt tapat).
Ens veiem, doncs, el divendres 23!
Els principals objectius seran la Lluna, en fase creixent, i el sempre espectacular Júpiter, del qual podrem veure’n els principals satèl•lits, així com les formes i els colors de les seves bandes equatorials (que, en realitat, són enormes pertorbacions de les parts més altes de la seva atmosfera).
Començarem l’observació cap a les 9 del vespre, i ho farem, com els darrers cops, al parc Arboretum de Sant Cugat, just al darrera dels cinemes.
Com vàrem anunciar fa unes setmanes, muntarem una càmera al telescopi, i deixarem que els nens (i no tan nens també!) pugueu navegar per la Lluna com si pilotéssiu una nau, veient com circulen per "sota" vostre cràters i muntanyes. La pantalla de l’ordinador ens permetrà a tots gaudir-ne.
I, com ja és tradicional a les nostres observacions, acompanyarem la sessió amb explicacions bàsiques i senzilles relatives al cel i a l'astronomia.
Si les prediccions del temps fossin dolentes, ho ajornaríem a través d’aquest blog i del twitter un parell de dies abans. Com que els objectes que volem observar van molt sobrats de llum, no necessitem tampoc el millor dels cels, i aquesta observació, com n’hem fet d’altres, es podrà realitzar fins i tot amb un temps variable (en cap cas si és molt tapat).
Ens veiem, doncs, el divendres 23!
diumenge, de novembre 04, 2012
La persistència de la vida
Us heu parat mai a pensar sobre la persistència de la vida?
Deix una mostra de bacteris descuidada en un racó del laboratori, i al cap d’uns dies hauran colonitzat la taula sencera. Intenta eliminar paràsits amb pesticides, i acabaràs descobrint, al cap dels anys, que s’han tornat resistents al producte. Fins i tot, envia un supermeteorit contra el planeta per a esterilitzar-lo, i et sorprendràs, centenars de milions d’anys després, al descobrir la biodiversitat existent.
La vida s’aferra a la vida, persistentment.
La pròpia evolució n’és una demostració. La meravella de l’adaptació de la vida a l’entorn canviant. Igual com l’aigua sempre acaba trobant les escletxes, la vida sembla trobar els camins necessaris per a perdurar.
La gran prova de tot això és el nostre planeta. Sabeu quantes espècies diferents d’éssers vius hi ha a la Terra? Doncs poden estar per sobre dels 8,7 milions d’espècies! I no només és la quantitat. Formes de vida sorprenentment diferents entre elles, extraordinàriament adaptades als seus entorns. No sembla absolutament increïble que, a partir d'un origen simple i primitiu, la vida hagi estat capaç de generar tantes espècies i tan diferents?
Seria possible, doncs, plantejar que la vida, en la seva persistència, seria capaç d’abandonar aquest planeta, arribat el moment, per a saltar a altres mons i colonitzar-los?
L’arca de Noé podria ser algun dels enginys que una de les espècies del planeta construeix per a explorar el cosmos? Formes de vida molt simples viatjant, aletargades, en naus construïdes per l’home. De forma similar a com l’Alien s’amaga dins de la nau salvavides al final de la pel•lícula.
És així com va arribar la vida a la Terra? Potser a cavall de meteorits?
És un fet que en alguns meteorits recuperats s’han pogut detectar compostos químics interessants, entre ells aminoàcids. Alguns d’aquests meteorits es van formar en les èpoques inicials del nostre sistema solar.
També hi ha evidències molt grans que suporten la teoria que, ben a prop del sistema solar, i durant la seva creació, devia explotar una supernova (la mort d’una estrella gegant), com publicava el mes passat la revista Astronomy. La potent radiació ultraviolada d’aquesta explosió, perquè no, podria haver desencadenat la formació de cadenes químiques complexes.
Passejant amb les meves filles, fa uns dies, parlàvem de la possibilitat de vida en altres llocs de l’univers. La Laura ho resumia així: si de debò l’univers és infinit, és absurd, per probabilitats, pensar que som l’únic planeta amb vida.
El que sembla clar és que la vida, això tan complex i extraordinari, no es dóna per vençuda fàcilment. No està aquí per a desaparèixer, per molt que els humans ens afanyem en destruir el planeta.
Deix una mostra de bacteris descuidada en un racó del laboratori, i al cap d’uns dies hauran colonitzat la taula sencera. Intenta eliminar paràsits amb pesticides, i acabaràs descobrint, al cap dels anys, que s’han tornat resistents al producte. Fins i tot, envia un supermeteorit contra el planeta per a esterilitzar-lo, i et sorprendràs, centenars de milions d’anys després, al descobrir la biodiversitat existent.
La vida s’aferra a la vida, persistentment.
La pròpia evolució n’és una demostració. La meravella de l’adaptació de la vida a l’entorn canviant. Igual com l’aigua sempre acaba trobant les escletxes, la vida sembla trobar els camins necessaris per a perdurar.
La gran prova de tot això és el nostre planeta. Sabeu quantes espècies diferents d’éssers vius hi ha a la Terra? Doncs poden estar per sobre dels 8,7 milions d’espècies! I no només és la quantitat. Formes de vida sorprenentment diferents entre elles, extraordinàriament adaptades als seus entorns. No sembla absolutament increïble que, a partir d'un origen simple i primitiu, la vida hagi estat capaç de generar tantes espècies i tan diferents?
Seria possible, doncs, plantejar que la vida, en la seva persistència, seria capaç d’abandonar aquest planeta, arribat el moment, per a saltar a altres mons i colonitzar-los?
L’arca de Noé podria ser algun dels enginys que una de les espècies del planeta construeix per a explorar el cosmos? Formes de vida molt simples viatjant, aletargades, en naus construïdes per l’home. De forma similar a com l’Alien s’amaga dins de la nau salvavides al final de la pel•lícula.
És així com va arribar la vida a la Terra? Potser a cavall de meteorits?
És un fet que en alguns meteorits recuperats s’han pogut detectar compostos químics interessants, entre ells aminoàcids. Alguns d’aquests meteorits es van formar en les èpoques inicials del nostre sistema solar.
També hi ha evidències molt grans que suporten la teoria que, ben a prop del sistema solar, i durant la seva creació, devia explotar una supernova (la mort d’una estrella gegant), com publicava el mes passat la revista Astronomy. La potent radiació ultraviolada d’aquesta explosió, perquè no, podria haver desencadenat la formació de cadenes químiques complexes.
Passejant amb les meves filles, fa uns dies, parlàvem de la possibilitat de vida en altres llocs de l’univers. La Laura ho resumia així: si de debò l’univers és infinit, és absurd, per probabilitats, pensar que som l’únic planeta amb vida.
El que sembla clar és que la vida, això tan complex i extraordinari, no es dóna per vençuda fàcilment. No està aquí per a desaparèixer, per molt que els humans ens afanyem en destruir el planeta.
dimecres, d’octubre 24, 2012
L'exploració de Mart i la qüestió prohibida
La fotografia que veieu aquí és una de les moltes que està prenent cada dia la sonda Curiosity, mentre recorre la superfície del planeta Mart.
Com ja vàrem comentar en el seu moment, la Curiosity és l’enginy més sofisticat que s’ha enviat fora de la Terra. Amb la dimensió d’un cotxe, ple d’instruments d’anàlisi i càmeres, i amb una petita pila d’energia nuclear, aquest laboratori amb rodes ens canviarà els propers anys, segur, la visió que tenim de Mart.
En concret, la fotografia mostra el primer gran descobriment de la Curiosity, quan no fa ni 3 mesos encara que va arribar al planeta roig. Les pedretes que hi veieu, i especialment les que estan integrades en les roques més grans de la fotografia, conglomerats, demostren sens dubte que aquell lloc és un antic llit de riu.
De fet, els científics han pogut, fins i tot, calcular coses com ara la profunditat del corrent i la seva velocitat.
Que hi havia hagut aigua a Mart era una cosa que ja sabíem, especialment gràcies a les fotografies d’alta definició que els satèl•lits que hi tenim voltant aquest planeta ens havien mostrat. Aquestes fotografies mostraven formes orogràfiques, com ara canons, que ens portaven a deduir la presència d’antigues corrents d’aigua. Però ara, per primera vegada, l’evidència és a tocar: no es tracten de fotografies fetes a gran alçada; es tracta que tenim material analitzable i “tocable” (pel llarg braç de la Curiosity!).
Si. Sembla que Mart tenia molta aigua fa milions d’anys.
Aquesta qüestió de l’aigua és, realment, excitant. Per una banda, ens condueix a les misterioses preguntes: “I on és ara tot aquella aigua? Què li va passar al planeta i per què?”.
Però, a més, fa sorgir, inevitablement, la pregunta per excel•lència. Aquella que, segons alguna entrevista que he pogut llegir recentment, els científics de la NASA han declarat quasi com a prohibida.
La NASA s’esforça per explicar que la missió de la Curiosity no és la recerca de vida, actual o passada (és l’assumpte “prohibit”). La seva missió, diuen, és la d’esbrinar si hi havia condicions propícies per al desenvolupament de vida.
Sembla un petit matís, ... però és molt més que això.
Una primera reflexió ens pot portar a deduir que el que està fent aquesta gent és baixar el llistó de la dificultat del descobriment. Efectivament, posar-se com objectiu descobrir proves de vida passada sembla una fita massa ambiciosa, que, en cas de no assolir-se, deixaria una cicatriu de frustració que podria posar en perill futures missions.
Però personalment penso que el motiu és un altre.
Fixar-se l’objectiu de la vida és tancar-se les perspectives. Si dissenyem un enginy especialitzat per a descobrir proves de vida extinta, per exemple, haurem partit, en fer-ho, del nostre concepte de vida. Un concepte segurament massa estret, massa emmirallat en el tipus de vida que habita a la Terra. La vida que necessita aigua, i coses que van des del carboni, oxigen i nitrogen per a formar aminoàcids. Aquests serien els elements, doncs, que la nostra sonda hipotètica buscaria.
En canvi, l’objectiu de buscar condicions favorables per a la vida obre molt més la ment i les possibilitats, simplement perquè no estem condicionant la forma de vida que hi podria haver existit, ni, per tant, els instruments i experiments que la nostra sonda realitzarà.
Buscar “condicions favorables” pot voler dir analitzar cada un dels descobriments que “cridin l’atenció”, siguin roques amb composicions estranyes, o la presència de determinats compostos químics en les roques antigues. L’associació dels descobriments amb “vida” vindrà, en tot cas, després, i podria portar-nos a postular formes de vida completament diferents als nostres estàndards terrícoles.
El destí de la Curiosity és una muntanya de 5,5 quilòmetres d’alçada, que es va formar com a conseqüència de l’impacte d’un gran meteorit, fa milers de milions d’anys. En aquest procés, la gran quantitat de material excavat per l’impacte es va acumular formant la muntanya. Pujar-la és com viatjar pel passat del planeta, tot seguint els diferents estrats de roques antiquíssimes que estan exposats i que formen la muntanya.
Els grans descobriments, estan, per tant, encara per venir.
He compartit amb vosaltres, vàries vegades en aquest blog, la fascinació que em genera l’exploració de Mart. Quan veig fotografies com l’anterior, no puc evitar identificar-me amb els vehicles, com si de persones es tractés. Veure el que veuen. Pensar el que pensen.
Com ja vàrem comentar en el seu moment, la Curiosity és l’enginy més sofisticat que s’ha enviat fora de la Terra. Amb la dimensió d’un cotxe, ple d’instruments d’anàlisi i càmeres, i amb una petita pila d’energia nuclear, aquest laboratori amb rodes ens canviarà els propers anys, segur, la visió que tenim de Mart.
En concret, la fotografia mostra el primer gran descobriment de la Curiosity, quan no fa ni 3 mesos encara que va arribar al planeta roig. Les pedretes que hi veieu, i especialment les que estan integrades en les roques més grans de la fotografia, conglomerats, demostren sens dubte que aquell lloc és un antic llit de riu. De fet, els científics han pogut, fins i tot, calcular coses com ara la profunditat del corrent i la seva velocitat.
Que hi havia hagut aigua a Mart era una cosa que ja sabíem, especialment gràcies a les fotografies d’alta definició que els satèl•lits que hi tenim voltant aquest planeta ens havien mostrat. Aquestes fotografies mostraven formes orogràfiques, com ara canons, que ens portaven a deduir la presència d’antigues corrents d’aigua. Però ara, per primera vegada, l’evidència és a tocar: no es tracten de fotografies fetes a gran alçada; es tracta que tenim material analitzable i “tocable” (pel llarg braç de la Curiosity!).
Si. Sembla que Mart tenia molta aigua fa milions d’anys.
Aquesta qüestió de l’aigua és, realment, excitant. Per una banda, ens condueix a les misterioses preguntes: “I on és ara tot aquella aigua? Què li va passar al planeta i per què?”.
Però, a més, fa sorgir, inevitablement, la pregunta per excel•lència. Aquella que, segons alguna entrevista que he pogut llegir recentment, els científics de la NASA han declarat quasi com a prohibida.
La NASA s’esforça per explicar que la missió de la Curiosity no és la recerca de vida, actual o passada (és l’assumpte “prohibit”). La seva missió, diuen, és la d’esbrinar si hi havia condicions propícies per al desenvolupament de vida.
Sembla un petit matís, ... però és molt més que això.
Una primera reflexió ens pot portar a deduir que el que està fent aquesta gent és baixar el llistó de la dificultat del descobriment. Efectivament, posar-se com objectiu descobrir proves de vida passada sembla una fita massa ambiciosa, que, en cas de no assolir-se, deixaria una cicatriu de frustració que podria posar en perill futures missions.
Però personalment penso que el motiu és un altre.
Fixar-se l’objectiu de la vida és tancar-se les perspectives. Si dissenyem un enginy especialitzat per a descobrir proves de vida extinta, per exemple, haurem partit, en fer-ho, del nostre concepte de vida. Un concepte segurament massa estret, massa emmirallat en el tipus de vida que habita a la Terra. La vida que necessita aigua, i coses que van des del carboni, oxigen i nitrogen per a formar aminoàcids. Aquests serien els elements, doncs, que la nostra sonda hipotètica buscaria.
En canvi, l’objectiu de buscar condicions favorables per a la vida obre molt més la ment i les possibilitats, simplement perquè no estem condicionant la forma de vida que hi podria haver existit, ni, per tant, els instruments i experiments que la nostra sonda realitzarà.
Buscar “condicions favorables” pot voler dir analitzar cada un dels descobriments que “cridin l’atenció”, siguin roques amb composicions estranyes, o la presència de determinats compostos químics en les roques antigues. L’associació dels descobriments amb “vida” vindrà, en tot cas, després, i podria portar-nos a postular formes de vida completament diferents als nostres estàndards terrícoles.
El destí de la Curiosity és una muntanya de 5,5 quilòmetres d’alçada, que es va formar com a conseqüència de l’impacte d’un gran meteorit, fa milers de milions d’anys. En aquest procés, la gran quantitat de material excavat per l’impacte es va acumular formant la muntanya. Pujar-la és com viatjar pel passat del planeta, tot seguint els diferents estrats de roques antiquíssimes que estan exposats i que formen la muntanya.
Els grans descobriments, estan, per tant, encara per venir.
He compartit amb vosaltres, vàries vegades en aquest blog, la fascinació que em genera l’exploració de Mart. Quan veig fotografies com l’anterior, no puc evitar identificar-me amb els vehicles, com si de persones es tractés. Veure el que veuen. Pensar el que pensen.
Hipnotitzat per la similitud que els paisatges que tinc al davant tenen amb alguns indrets de la Terra, alço la vista, buscant en aquest cel rogenc un puntet lluminós. El puntet d’un món blau i ple de vida al què no tornaré mai més.
divendres, d’octubre 19, 2012
Xerrada sobre astrofotografia bàsica el dia 29 de novembre. Voleu venir?
Responent a peticions rebudes, ens alegra molt anunciar que aquest blog organitzarà una xerrada, i col•loqui, sobre astrofotografia, per a tothom interessat en el tema, el dijous dia 29 de novembre a les 21 hores a Sant Cugat.
La xerrada la farem al restaurant pizzeria Paisá, a la Rambla Jaume Sàbat 4 de Sant Cugat del Vallès. Aquesta pizzeria disposa d’un espai que hem reservat i en el què podrem dur a terme perfectament aquesta activitat mentre sopem.
L’única condició que ens posa el restaurant és, lògicament, realitzar una consumició. A tall orientatiu, un menú pot costar sobre els 17 euros, una pizza amb beguda sobre els 12.
El contingut d’aquesta xerrada s’orientarà a conceptes bàsics d’astrofotografia per a tothom (especialment amb CCD, que és l’àmbit en el què m’he mogut). L’objectiu és poder orientar als aficionats que s’estiguin plantejant iniciar-se en aquest camp, i també a tothom qui, simplement, tingui curiositat sobre el tema, o en vulgui sentir a parlar. No és necessari partir de cap coneixement previ per assistir-hi!
En la xerrada farem èmfasi en aspectes pràctics, i compartiré amb els assistents tot allò que pugui ser d’interès respecte de la meva pròpia corba d’aprenentatge, és a dir, lliçons apreses. Veurem exemples, i debatrem sobre ells. I segur que ens ho passem molt bé.
Ens veiem, doncs, el dijous 29 de novembre!
La xerrada la farem al restaurant pizzeria Paisá, a la Rambla Jaume Sàbat 4 de Sant Cugat del Vallès. Aquesta pizzeria disposa d’un espai que hem reservat i en el què podrem dur a terme perfectament aquesta activitat mentre sopem.
L’única condició que ens posa el restaurant és, lògicament, realitzar una consumició. A tall orientatiu, un menú pot costar sobre els 17 euros, una pizza amb beguda sobre els 12.
El contingut d’aquesta xerrada s’orientarà a conceptes bàsics d’astrofotografia per a tothom (especialment amb CCD, que és l’àmbit en el què m’he mogut). L’objectiu és poder orientar als aficionats que s’estiguin plantejant iniciar-se en aquest camp, i també a tothom qui, simplement, tingui curiositat sobre el tema, o en vulgui sentir a parlar. No és necessari partir de cap coneixement previ per assistir-hi!
En la xerrada farem èmfasi en aspectes pràctics, i compartiré amb els assistents tot allò que pugui ser d’interès respecte de la meva pròpia corba d’aprenentatge, és a dir, lliçons apreses. Veurem exemples, i debatrem sobre ells. I segur que ens ho passem molt bé.
Tractant-se d’un camp amplíssim, i en funció de l’interès que pugui derivar aquesta primera xerrada entre els assistents, ja decidirem entre tots si val la pena repetir periòdicament aquesta trobada sobre astrofotografia, convertint-la en un cicle, en el què puguin participar altres companys o, fins i tot, puguem convidar a persones expertes.
Hi sereu tots molt benvinguts, com sempre que organitzem activitats.
Com que hem de concretar amb el restaurant el número d’assistents, us demano que aquells que vulgueu venir envieu un email de confirmació a l’adreça estelsiplanetes@gmail.com. També podeu emprar aquesta adreça d’email per a qualsevol dubte o aclariment que necessiteu.
dimecres, d’octubre 17, 2012
Ajornem l'observació d'aquest proper dissabte dia 20
Degut a les nefastes previsions meteorològiques, hem d’ajornar l’observació que teníem previst realitzar aquest proper dissabte dia 20.
Sembla que s’acosta un veritable temporal de pluges generalitzades, així que, aquest cop, no voldrem lluitar contra la natura, i esperarem a millor ocasió.
Mirarem properes dates en les què els astres ens siguin propicis i us ho direm, com sempre, a través del blog (i del twitter associat).
Vull agrair-vos l’interès, no només en llegir aquest blog sinó també per a venir a les observacions. Sou molts els què esteu contactant aquests dies amb nosaltres per tal de confirmar la vostra assistència. Gràcies a tots!
Sembla que s’acosta un veritable temporal de pluges generalitzades, així que, aquest cop, no voldrem lluitar contra la natura, i esperarem a millor ocasió.
Mirarem properes dates en les què els astres ens siguin propicis i us ho direm, com sempre, a través del blog (i del twitter associat).
Vull agrair-vos l’interès, no només en llegir aquest blog sinó també per a venir a les observacions. Sou molts els què esteu contactant aquests dies amb nosaltres per tal de confirmar la vostra assistència. Gràcies a tots!
dimecres, d’octubre 10, 2012
Vols navegar sobre la Lluna? Vine el dissabte dia 20 d’octubre a l’observació que organitzem
El dissabte, dia 20 d’octubre, per a tothom qui vulgui venir, muntarem una observació de la Lluna, ... i “navegareu” per sobre de la seva superfície com si comandéssiu una nau.
Això ho farem a través d’una càmera instal•lada en el telescopi, i connectada a un ordinador. Mentre mireu la pantalla de l’ordinador, que apareixerà plena amb els detalls de la superfície de la Lluna, podreu accionar els controls del telescopi i anar movent-vos com si voléssiu per sobre del nostre satèl•lit (els nens també ho podran fer).
La Lluna estarà creixent, moment ideal per a observar-la. Veurem cràters i muntanyes. Veurem obres, projectades pel Sol. Veurem cims il•luminats mentre les valls romanen fosques.
L’observació la farem al mateix lloc que les darreres que hem organitzat: al parc Arboretum de Sant Cugat, al darrera dels cinemes i de l’auditori.
Com que ara es fa fosc més aviat, i la Lluna la podem observar fins i tot amb llum de dia, començarem la sessió a les 8 del vespre, per a comoditat de les famílies.
Aquesta observació la cataloguem com a senzilla, i apta per a tots els públic (inclosos nens).
Com acostumem a fer, el meu amic Xavi i jo mateix acompanyarem l’observació amb explicacions, entre les què hi haurà el típic recorregut per les constel•lacions i estrelles visibles des de la ciutat en aquesta època.
Ben entrada la nit, per a qui aguanti, podrem també observar Júpiter, sempre espectacular, amb els seus satèl•lits principals i els seves bandes de color. Això ho podrem fer cap a les 12 de la nit aproximadament.
Ja ho sabeu, doncs. Anoteu-vos a l’agenda el dissabte dia 20 al parc Arboretum de Sant Cugat a les 8 del vespre.
Si pensàveu que no pilotaríeu mai una nau espaial, ... ara és el moment! Us hi esperem.
La Lluna estarà creixent, moment ideal per a observar-la. Veurem cràters i muntanyes. Veurem obres, projectades pel Sol. Veurem cims il•luminats mentre les valls romanen fosques.
L’observació la farem al mateix lloc que les darreres que hem organitzat: al parc Arboretum de Sant Cugat, al darrera dels cinemes i de l’auditori.
Com que ara es fa fosc més aviat, i la Lluna la podem observar fins i tot amb llum de dia, començarem la sessió a les 8 del vespre, per a comoditat de les famílies.
Aquesta observació la cataloguem com a senzilla, i apta per a tots els públic (inclosos nens).
Com acostumem a fer, el meu amic Xavi i jo mateix acompanyarem l’observació amb explicacions, entre les què hi haurà el típic recorregut per les constel•lacions i estrelles visibles des de la ciutat en aquesta època.
Ben entrada la nit, per a qui aguanti, podrem també observar Júpiter, sempre espectacular, amb els seus satèl•lits principals i els seves bandes de color. Això ho podrem fer cap a les 12 de la nit aproximadament.
Ja ho sabeu, doncs. Anoteu-vos a l’agenda el dissabte dia 20 al parc Arboretum de Sant Cugat a les 8 del vespre.
Si pensàveu que no pilotaríeu mai una nau espaial, ... ara és el moment! Us hi esperem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
