El Sol! La seva llum i escalfor ha fet d'aquest planeta el que és, un lloc habitable i meravellós.
Però fins quan?
Què és el Sol? Com funciona?
El Sol no és més que una estrella més en l'univers. Les estrelles s'agrupen en galàxies. La nostra galàxia, la Via Làctia, conté milers de milions d'estrelles, ... de sols. I, a més, ja es coneixen milers de milions de galàxies!
El Sol és un immens reactor nuclear. Va començar com un núvol d'hidrogen, que, per gravetat, es va col·lapsar sobre si mateix, i a "caure" cal al seu centre. Va ser tant el pes de l'hidrogen que, en aquest procés de contraure's per gravetat, les temperatures i pressions en el seu centre van anar creixent fins a nivells increïbles. Fins que va ser tanta la pressió que es va iniciar la fusió nuclear i es va fer LA LLUM!
En el centre de les estrelles com el Sol, als àtoms d'hidrogen, l'element més lleuger conegut i el més abundant en el nostre univers, es fusionen formant àtoms d'heli. En el procés, es desprèn gran quantitat d'energia, alguna de la qual en forma de llum. L'estrella brilla!
L'energia produïda exerceix una pressió des de l'interior de l'estrella cap a l'exterior, i l'estrella arriba així a un equilibri: per una part, el seu enorme pes que empeny el gas cap l'interior. Per altra, el reactor nuclear que funciona en el seu interior produeix pressió en sentit contrari. En aquest equilibri, l'estrella manté la seva mida, i inicia una vida com estrella estable. Vida que, en una estrella com el Sol, pot ser de milers de milions d'anys!
Estrelles, és a dir, sols, n'hi ha de tot tipus i mida. Tenim sort. El nostre sol és una estrella vulgar, de mida mitjana-petita, que porta una vida sense excessos, la qual cosa li dóna una esperança de vida llargíssima, suficient com per a que al seu voltant es formin planetes, i que en un d'ells hagi aparegut vida microscòpica, que després va evolucionar en el què avui som.
Però no totes les estrelles tenen la mateixa sort. N'hi ha de gegants, que viuen la seva vida ràpidament i amb espectacularitat. És tanta la quantitat d'energia que produeixen que la seva llum es pot observar a desenes de milers d'anys llum de distància. Aquestes estrelles pagaran els seus excessos amb una mort apocalíptica i ràpida, potser després de només unes quantes desenes de milions d'anys des del seu naixement. En la seva mort, una explosió enorme, arrasaran tot el que hi ha al seu voltant, i als observadors afortunats, suficientment lluny d'elles, els regalarà amb un espectacle únic, el què coneixem com supernoves.
En una altra ocasió parlarem de les supernoves, d'aquestes explosions apocalíptiques, i de la probabilitat que una d'aquestes explosions es pugui produir a prop de nosaltres i ens elimini molt abans que el Sol s'apagui.
De moment, la brillantor de la nostra estrella seguirà il·luminant la Terra ... al menys durant mil milions d'anys més!
Però fins quan?
Què és el Sol? Com funciona?
El Sol no és més que una estrella més en l'univers. Les estrelles s'agrupen en galàxies. La nostra galàxia, la Via Làctia, conté milers de milions d'estrelles, ... de sols. I, a més, ja es coneixen milers de milions de galàxies!
El Sol és un immens reactor nuclear. Va començar com un núvol d'hidrogen, que, per gravetat, es va col·lapsar sobre si mateix, i a "caure" cal al seu centre. Va ser tant el pes de l'hidrogen que, en aquest procés de contraure's per gravetat, les temperatures i pressions en el seu centre van anar creixent fins a nivells increïbles. Fins que va ser tanta la pressió que es va iniciar la fusió nuclear i es va fer LA LLUM!
En el centre de les estrelles com el Sol, als àtoms d'hidrogen, l'element més lleuger conegut i el més abundant en el nostre univers, es fusionen formant àtoms d'heli. En el procés, es desprèn gran quantitat d'energia, alguna de la qual en forma de llum. L'estrella brilla!
L'energia produïda exerceix una pressió des de l'interior de l'estrella cap a l'exterior, i l'estrella arriba així a un equilibri: per una part, el seu enorme pes que empeny el gas cap l'interior. Per altra, el reactor nuclear que funciona en el seu interior produeix pressió en sentit contrari. En aquest equilibri, l'estrella manté la seva mida, i inicia una vida com estrella estable. Vida que, en una estrella com el Sol, pot ser de milers de milions d'anys!
Estrelles, és a dir, sols, n'hi ha de tot tipus i mida. Tenim sort. El nostre sol és una estrella vulgar, de mida mitjana-petita, que porta una vida sense excessos, la qual cosa li dóna una esperança de vida llargíssima, suficient com per a que al seu voltant es formin planetes, i que en un d'ells hagi aparegut vida microscòpica, que després va evolucionar en el què avui som.
Però no totes les estrelles tenen la mateixa sort. N'hi ha de gegants, que viuen la seva vida ràpidament i amb espectacularitat. És tanta la quantitat d'energia que produeixen que la seva llum es pot observar a desenes de milers d'anys llum de distància. Aquestes estrelles pagaran els seus excessos amb una mort apocalíptica i ràpida, potser després de només unes quantes desenes de milions d'anys des del seu naixement. En la seva mort, una explosió enorme, arrasaran tot el que hi ha al seu voltant, i als observadors afortunats, suficientment lluny d'elles, els regalarà amb un espectacle únic, el què coneixem com supernoves.
En una altra ocasió parlarem de les supernoves, d'aquestes explosions apocalíptiques, i de la probabilitat que una d'aquestes explosions es pugui produir a prop de nosaltres i ens elimini molt abans que el Sol s'apagui.
De moment, la brillantor de la nostra estrella seguirà il·luminant la Terra ... al menys durant mil milions d'anys més!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada