dissabte, de juliol 18, 2009

La terrible fi de l'univers

El ritme d’expansió de l’univers ha anat creixent exponencialment els darrers milions d’anys. Ara, el ritme de l’expansió és molt evident, i ja està canviant per sempre el nostre univers, portant-lo cap a la auto-destrucció.

Fa mil milions d’anys que la imparable força de l’expansió de l’univers ha destruït les galàxies, separant per sempre els estels i superant a la força de la gravetat que les mantenia unides.

Un any abans de la fi de l’univers, ja no es pot parlar de sistema solar. Tots els seus cossos corren, accelerats, en una carrera frenètica, cap a l’infinit.

Una hora abans del final, la Terra explota, al no poder suportar l’enorme força d’expansió, que fragmenta al planeta en multitud de roques que, a la seva vegada, es van esmicolant i separant entre si a velocitats còsmiques.

Una bilionèssima de segon abans de la fi, la força de l’expansió acaba amb els àtoms, desgarrant-los i enviant protons, neutrons i electrons a velocitats properes a la llum cap al no res.

Arriba la fi de l’univers. No queda matèria. La mateixa expansió que va donar inici a l’univers, el Big Bang, ha acabat per destruir-lo, en una de les formes de destrucció més bèsties que es pot imaginar, i només en 100 mil milions d’anys.




Aquesta podria ser, segons algunes teories, la crònica de la fi del nostre univers. És el que es coneix com la teoria del “Big Rip”, que es podria traduir com la “el gran desgarrament”.

Se sap, des de 1929, que l’univers s’expandeix, la qual cosa ja va significar en aquell moment un gran descobriment, que canviava per sempre el concepte d’univers estàtic, permanent i etern que fins llavors s’havia propugnat.

De fet, el propi Einstein, que havia estat un convencut del concepte univers estàtic, va referir-se a aquesta creença, en descobrir-se l’expansió, com “la ceguesa més important de la meva vida”.

Però fa només 11 anys, al 1998, grups independents de científics descobreixen que aquesta expansió s’accelera, no és constant. Comença una revolució de teories i hipòtesi, que intenten explicar aquest comportament totalment inesperat. I és que resulta que no en tenim ni idea del què pot estar provocant aquesta expansió accelerada, quan els models tradicionals d’univers podien esperar, en tot cas, que l’expansió del Big Bang s’anés esgotant, frenada poc a poc per la força de la gravetat de la matèria existent en l’univers.

El Big Bang marca el moment zero del nostre univers. Uns brevíssims instants de super-expansió, en els què l’univers passa d’una mida infinetimal a les dimensions actuals. És el què es coneix com a “inflació”, i que pocs científics posen ja en dubte. En aquell moment, es crea la matèria que hi ha a l’univers, i s’inicia un procés fascinant que durà a la creació d’estrelles, planetes, ... i vida!

Encara avui en dia podem “escoltar” el “soroll” de fons del Big Bang, uns 14 mil milions d’anys després. (això és al·lucinant! En parlarem un altra dia... el “soroll del Big Bang”... que hem pogut medir, i que ens ha donat moltíssima informació sobre l’origen de l’univers)

Avui, es parla, en la comunitat científica, de “l’energia fosca” (“dark energy”), que seria la causant d’aquesta expansió, cada cop més forta, capaç de vèncer a la resistència de la gravetat. Però, què és exactament l’energia fosca?

La veritat és que no es té gaire idea. Algunes teories apunten que seria una energia inherent a l’espai, l’equivalent a una “energia de l’espai buit”. Molt complicat d’entendre.

El què si sembla clar és que si l’expansió es segueix accelerant, sigui quina sigui la causa, el destí de l’univers sembla, inevitablement, fatal.

S’està treballant en aparells fascinants, que seran capaços de medir el ritme d’expansió de l’univers en temps real! Aquests instruments estaran preparats en unes desenes d’anys, i després d’uns altres 10 anys de funcionament s’espera tenir ja els primers resultats. Això serà cap al 2040.

Amb aquestes mesures, es pretén entendre més la dinàmica d’expansió, i poder destriar la teoria que ens ho expliqui. I poder “descobrir” què és l’energia fosca, si és que existeix de debò.

I saber així com serà el final de tot.

1 comentarios:

Anònim ha dit...

Avui no et veig especialment optimista...AX

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP