diumenge, d’abril 11, 2010

Les aurores, fantasmes lluminosos en el cel

Aquells que han vist una aurora boreal no l’obliden mai.


Diuen que la seva visió et produeix calfreds i que els boscos boreals semblen cobrar vida fantasmagòrica amb aquestes formes lluminoses que es mouen en el cel. Sobrecollidor.


Com i per què es formen les aurores boreals?


Varis elements molt importants juguen el seu paper en això: el Sol, l’atmosfera de la Terra, i el camp magnètic del nostre planeta.

Anem primer al Sol.

Com ja hem explicat en nombroses ocasions en aquest blog, el Sol, com qualsevol altra estrella, és un gegantí reactor nuclear, que produeix llum (i altres radiacions també).

Aquesta bola immensa de gas (hidrogen) està “viva”. Les reaccions són complexes i extraordinàriament energètiques, i la superfície de la estrella palpita constantment, amb fenòmens com ara tempestes solars, fulguracions impressionants que llencen a l’espai enormes quantitats de matèria.

Les constants ejeccions de matèria que genera el Sol contenen partícules carregades elèctricament (com ara protons i electrons), que, a gran velocitat, es dirigeixen en totes direccions. Aquest bombardeig, que en ocasions en les què les tempestes solars són especialment intenses poden afectar fins i tot a les telecomunicacions i aparells elèctrics a la Terra, ens arriben constantment.

Sense una atmosfera que els parés no estaríem en aquest planeta.

Quan aquest “vent solar” (que així és com es coneix) arriba a la Terra, aproximadament al cap de dos dies de sortir del Sol, interacciona amb el camp magnètic del nostre planeta.

Com sabeu, i les brúixoles ens demostren, la Terra té un camp magnètic relativament intens, produït per la seva rotació i per la composició del seu nucli (amb importants quantitats de ferro i altres materials magnètics). Aquest camp magnètic s’orienta cap als pols, efecte també degut a la rotació sobre el seu eix.

El vent solar, carregat elèctricament, queda atrapat en aquest camp magnètic, i es concentra també de forma especial en els pols (o regions properes als cercles polars). És allà quan el vent solar, les partícules que el formen, xoquen contra l’atmosfera i donen lloc a les aurores.

El què veiem llavors, la llum de les aurores, és l’energia (la llum) que es desprèn en aquest xoc.

Fixem-nos, doncs, que, fent honor al seu nom de boreals, les aurores es veuen en zones properes als cercles polars. Països com ara els nòrdics, Canadà, o regions com Alaska, o les més fredes de Rússia. Quan les aurores es veuen en l’hemisferi Sud, canvien lògicament el seu nom per “aurores australs”.

I ara una curiositat. Són les aurores quelcom exclusiu del nostre planeta?

Doncs d’això, com d’altres moltes coses, res de res.

El vent solar inunda tots els recons del nostre Sistema Solar, i sempre que acabi xocant contra un planeta (o satèl•lit) que tingui camp magnètic suficient i una atmosfera contra la que xocar produirà aurores.

Aquest és el cas de planetes com ara Júpiter o Saturn, que tenen camps magnètics més potents que la Terra, i que disposen de densíssimes atmosferes (composades per metà i altres gasos que no serien precisament el nostre ideal d’atmosfera!)

I si això passa en el nostre modest Sistema solar... què no passarà en els sistemes planetaris que giren al voltant dels bilions d’estrelles que hi ha allà fora?

És clar que l’aspecte visual de les aurores dependrà de la composició de l’atmosfera, i de si hi ha “algú” que les miri.

Mentre no puguem experimentar aquesta sensació en altres mons, la seguirem experimentant en aquest. Per a tots els què no n’hagueu vista mai una (jo inclòs), no podem pretendre encara viatjar a altres planetes sense haver-ho experimentat, oi?

Així que he decidit de quedar-me uns anys més a la Terra i intentar veure’n una. I notar com se’m posa la pell de gallina. I se’m queda la boca oberta, mirant el cel, davant de les llums polars, en mig d’una freda nit estrellada.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP