Tornem a gaudir amb Mart

Ja han començat a arribar les primeres fotografies enviades per la sonda Curiosity, el nou vehicle d’exploració que ha aterrat a Mart.

Tenint en compte l’èxit de les anteriors missions al planeta vermell, i l’espectacularitat dels descobriments fets per les sondes anteriors, ja ens podem preparar, durant els propers mesos, per a gaudir. Aquest vehicle és molt més avançat que els anteriors, té la mida d’un cotxe, està preparat per a explorar més terreny, i està farcit de càmeres i instruments d’anàlisi de darrera generació. A diferència dels seus antecessors, Curiosity no té panells solars: l’energia pel seu funcionament el treu d’una mini central nuclear de plutoni que porta incorporada, la qual cosa el permetrà funcionar de dia i de nit i amb independència de les tempestes de sorra.

Després d’un viatge de 8 mesos, Curiosity va arribar a Mart el passat dia 6 d’agost. El procés d’aterratge que es va emprar va ser molt diferent a l’utilitzat fins ara: aquest vehicle pesa massa com per a aterrar-lo amb els mètodes tradicionals (paracaigudes + rebot contra globus d’aire). Es va emprar el que es coneix com una “grua”, un altre vehicle, propulsat, que va dipositar curosament la Curiosity sobre el terra marcià, en el lloc precís que s’havia planejat.

El lloc triat per a l’aterratge és un cràter anomenat Gale. La seva elecció va ser molt treballada. Per una banda, es volia assegurar enviar la sonda a un lloc de màxim interès (geològic, ara en parlarem). I per una altra, els enginyers volien garantir un lloc d’aterratge suau i sense complicacions.

La Curiosity està preparada per a descobrir restes de vida a Mart. Els diferents instruments que porta poden analitzar mostres de terra i minerals, en busca de material orgànic. A més, el cràter Gale, pels efectes de l’impacte del meteorit que el va crear, té exposats materials geològics molt antics, quelcom així com un llibre obert al passat.

Són mots es interrogants que es tenen oberts relatius a Mart. Els descobriments realitzats han anat aixecant encara més preguntes. Avui sabem que el planeta té aigua, però que en tenia moltíssima més. Restes de llits de riu, i de roques erosionades per corrents d’aigua ens ho indiquen. Sabem, també, que hi havia una atmosfera molt més densa que l’actual. Què se n'ha fet de l'aigua i de l'atmosfera?

Però, segurament, la pregunta que ens ve al cap de seguida és: “hi ha vida?”, o, formulada més conservadorament “hi va haver vida en algun moment?”. Aquest, sens dubte, seria, en cas de produir-se, el descobriment més important de la història fins ara, perquè donaria resposta a l‘eterna qüestió de si estem sols a l’univers (bé, no contestaria exactament aquesta pregunta, però demostraria que el concepte vida no és una exclusiva de la Terra).

De moment, aquí us deixo una de es primeres fotografies que ens ha enviat, on es veu una de les seves rodes i el terreny que la rodeja. Espectacular.

Ja sabeu que a mi m’agrada pensar en aquestes sondes com si fossin persones.

La Curiosity està, encara, parada. No ha començat a moure’s. Té al davant un paisatge increïble, que la recorda a la Terra. A uns quilòmetres de distància observa atentament la muntanya de 5.000 metres d’alçada que conforma la part central del cràter Gale i que haurà d’escalar més endavant. El Sol, amb llum molt més feble que a la Terra, escalfa el seu cos. El silenci és immens.

Quan es fa de nit a Mart, i els científics no ho veuen, la sonda enfoca les càmeres, els seus ulls, cap a un punt de llum d’entre els molts que es veuen al cel. El lloc del qual ve, el planeta més meravellós que existeix. Allà, milions de quilòmetres lluny, és on haurà d’enviar els relats de l’exploració que ha de començar.

Però no hi ha temps per a l’enyorança. De seguida, la Curiosity es torna a concentrar en les avorrides i interminables rutines de comprovació que van ser introduïdes en el seu sistema.

Nosaltres, mentre tant, esperarem impacients.