Cóm gaudir del cel de les nits d'estiu?

Molts de vosaltres tindreu al cap, segurament, la imatge d’aquelles nits super-estrellades de l’estiu. Milers de puntets brillants omplint el cel.

Tot i que les condicions de claredat i de transparència de l’atmosfera poden ser molt millors a l’hivern, res no convida tant a gaudir de l’espectacle com les nits d’estiu. La temperatura és ideal, i, de vacances a la muntanya, o al poble, accedim a cels que no podem observar des de les lluminoses ciutats.

Hi ha dues característiques que són les més destacables i que, si interpretem bé, ens poden multiplicar el plaer de l’observació a ull nu del cel nocturn de l’estiu.

La primera és la possibilitat de veure estrelles fugisseres. No és pas que a la resta de l’any no en puguem veure. És, simplement, que les nits de l’estiu es presten a que siguem allà fora, estirats, i mirant a dalt.

Les fugisseres es produeixen quan petits fragments de pols que circulen pel cosmos entren a l’atmosfera de la Terra, a gran velocitat, i s’inflamen. En realitat, el procés és un xic més complicat, i el traç lluminós que veiem es correspon a l’escalfor que es genera a l’aire al llarg del camí que recórrer el meteor fins a desintegrar-se.

Ja sabeu que podeu demanar un desig quan en veieu una. Acompanyeu, però, aquest costum amb una reflexió sobre el que esteu veient. Partícules petites, restes, potser, de la formació del Sistema Solar, o fragments deixats enrere per algun comenta o asteroide. La Terra, el nostre planeta, va a tota pastilla, circulant al voltant del Sol. I vosaltres esteu asseguts, al lloc del conductor. No conduïu vosaltres, però observeu el paisatge a través del parabrises. De sobre, un oh! d’exclamació ens indica que algú ha vist una fugissera. Igual que quan anem dins un cotxe, de vegades algun infortunat insecte es creua pel davant, i és enclastat contra el parabrises (deixant un rastre desagradable al vidre). Doncs això veiem. En aquest cas els insectes són els petits meteors, el cotxe és la Terra, i el rastre no és desagradable, ben bé al contrari.

Parlant de fugisseres, a meitats d’agost ja sabeu que hi ha una de les pluges d’estrelles més famoses: les llàgrimes de Sant Llorenç. Enguany es produirà entre els dies 12 i 13 d'agost (tot i que hi haurà Lluna plena, la qual cosa deslluirà el possible espectacle). El cas de les pluges d’estrelles és similar al comentat de les fugisseres, però extraordinàriament concentrat en el temps: el que veiem és l’impacte de multitud de petits fragments que un antic cometa va deixar al seu darrere. I els veiem quan la Terra creua l’òrbita del cometa, plena de pols i altres restes de l’objecte.

Us comentava, al inici, que hi ha un altre característica notable de les nits d’estiu: la Via Làctia.

La visió de la Via Làctia, una nit fosca sense Lluna, és tot un espectacle. No cal anar-se’n al Pirineu per veure-la. Des de molts dels nostres pobles es pot gaudir de la seva visió. Ara explicaré com.

Què estem veient quan mirem aquella taca que ens creua el cel de nord a sud? El gran Galileu ho va descobrir amb el primer telescopi. Estem veient, en realitat, la llum de milions d’estrelles, de sols. Estem veient a la nostra pròpia galàxia, vista de perfil.

Cóm és això? Imaginem-nos una galàxia espiral. N’haureu vistes moltes de fotografies de galàxies espirals, ja que són molt boniques (a la dreta en podeu veure una, que vaig capturar fa unys anys). Doncs bé, nosaltres, el nostre Sol i els planetes, vivim en una galàxia espiral, que suposem serà tan o més bonica com les que podem fotografiar (lamentablement, mai la podrem veure des de fora amb suficient perspectiva com per a fotografiar-la. Sortir d’ella ens obligaria a viatjar a la velocitat de la llum durant un milió d’anys!).

Com veureu a les imatges, les galàxies espirals tenen forma “plana”. El seu disc i els seus braços giren. Si ens situem en la perifèria d’un dels braços espirals, en ple disc, i mirem cap al centre de la galàxia, podrem observar tot el disc (la part que queda entre nosaltres i el centre de la galàxia) de perfil.

He fet un esquema per a intentar explicar això gràficament: a l’esquerra, una simulació de la visió de la Via Làctia una nit d’estiu (exagerada!). I a la dreta, una fotografia que fa temps li vaig fer a la galàxia NGC4565, la qual veiem de canto. He girat la fotografia per situar-la més o menys amb la mateixa inclinació com veiem la Via Làctia en la simulació de l’esquerra.

Quan veiem la Via Làctia, doncs, estem observant la nostra pròpia galàxia de perfil. Com que formem part de la Via Làctia la veiem lògicament immensa. I ho veiem a l’estiu perquè és en aquesta època quan tenim la perspectiva de visió cap al centre de la galàxia. És a dir, la Terra, a la nit, s’encara visualment cap a la galàxia.  En canvi, a l’hivern, la nostra línia de visió apunta cap a fora de la galàxia.

Cóm podem veure la Via Làctia? Necessitem un cel fosc. Des d’un poble servirà. Triem una nit sense Lluna. Si la Lluna és creixent, esperem a que s’amagui a la matinada. Si és minvant, observem el cel durant les primeres hores de foscor, quan encara no ha sortit per l’Est. Allunyen-nos de les llums del carrer. El millor és passejar cap a les afores del poble. Una altra bona opció és pujar a una terrassa o balcó que se situï per sobre de l’enllumenat. En aquest sentit, us haig de dir que cada cop més pobles de la nostra geografia estant optant per faroles de baix impacte, que estan protegides per la part superior i s’asseguren d’enviar la seva llum només cap al terra. Aprofito per dir-vos que aquest és el cas del Priorat, al menys a Falset.

Doneu-vos uns minuts per a que els ulls s’adeqüin a la foscor. Us sorprendrà la diferència de visió que tindreu passats 5 minuts. I eviteu els llums blancs: no mireu la pantalla del mòbil, o no encengueu llanternes. Si necessiteu llum, intenteu que aquesta sigui vermella. Si heu d'emprar llum normal (o si us enlluernen les llums d’un cotxe, per exemple), espereu de nou 5 minuts a les fosques per a tornar a l’estat de màxima sensibilitat.

La Via Làctia la trobareu ben a munt al cel, creuant de nord a sud. Mireu, per tant, en vertical. Això us obligarà a posar-vos còmodes, idealment estirats.

Aprofiteu aquestes nits d’estiu per deixar volar la imaginació. Milions de sols, allà dalt. La imatge de la nostra galàxia, super-poblada d’estrelles. Cada una d’elles possiblement amb multitud de planetes. Els records que tinc d’aquestes nits de divagació i fantasia són magnífics. De jove, amb els amics. I ara amb la família.

Potser des d’un altre racó de la galàxia, algú també està gaudint de l’espectacle d’un cel estrellat d'estiu, i fent-se, igual que nosaltres, preguntes que encara no tenen resposta.