Acabo d'arribar
d'un fantàstic viatge a l'Àfrica tropical, i a més de gaudir de paisatges i de
fauna espectaculars, no he deixat de mirar el cel, de dia i de nit.
De dia? Què té el
cel tropical diürn d'especial?
El que ens ha
sorprès més, tot i saber que passaria, és notar cóm de ràpides són les sortides
i les postes de Sol.
Els intents de
fotografiar aquests esdeveniments posaven de manifest aquesta rapidesa. Havies
d'anar viu en preparar trípode i càmera. A la que et descuidaves, el Sol ja era
ben sobre de l'horitzó est, o ja s'havia amagat per l'oest. La foscor, als
vespres, apareixia quasi sense avís. I les primeres llums del dia també es
mostraven ràpidament al matí.
Per què es produeix
aquest efecte?
El moviment
aparent del Sol en el cel (en diem
aparent perquè, en realitat, es produeix degut al moviment de rotació de la
Terra) descriu un arc sobre l'horitzó. Un arc que va des de l'est a l'oest. Bé,
aproximadament, ja que el Sol només
sortirà exactament per l'est, i es pondrà exactament per l'oest, en els
equinoccis de primavera i de tardor (sobre el 21 de març, i el 21 de setembre).
Aquest arc es
troba inclinat, i la seva inclinació va variant al llarg de l'any, però sempre
dins uns llindars en funció de la latitud del lloc. Per exemple, a les nostres
latituds, a l'estiu, l'arc que descriu el Sol va més vertical (el Sol va més
alt), mentre que a l'hivern l'arc està força més inclinat cap al Sud (el Sol va
baix durant tot el dia). Però en el cas en el que va més alt (a l'estiu), mai no ho
fa a més de 70-i-pico graus per sobre de l'horitzó, és a dir, encara lluny dels
90 graus que equivaldria a tenir el Sol exactament a la vertical per sobre del
cap.
A la zona que va
entre els dos tròpics terrestres (i que, lògicament, inclou a l'equador) el Sol
pot arribar a circular pel cel totalment vertical.
Imaginem, ara, una
sortida de Sol. A Barcelona, l'arc que descriu el Sol durant la seva sortida
per l'horitzó est està inclinat, tal com hem vist, i la inclinació dependrà de
la data. Però mai no arribarà a sortir de forma vertical, ni tan sols a
l'estiu, que és quan més vertical es mourà.
La mateixa
sortida de Sol dins les zones tropicals serà molt més vertical. En la figura
següent he intentat representar això. A la columna de l'esquerra es veu la
sortida de Sol, vista des del nord de Tanzània, a finals del mes de juny. A la
dreta, la sortida de Sol vista des de
Barcelona, en la mateixa data. En tots els casos es veu dibuixat el recorregut
aparent que farà el Sol al llarg del dia, en forma d'un arc.
En el mateix
interval de temps (30 minuts és el que separa cada una de les vinyetes), a l'anar el Sol més vertical a Tanzània, l'astre rei s'haurà aixecat més sobre
l'horitzó que a Barcelona. En altres paraules, la velocitat aparent del Sol a
la seva sortida serà major, guanyant alçada en menys temps. L'alba transcorrerà
molt ràpida. En canvi, a Barcelona, la inclinació major de l'arc farà que el
Sol es vagi aixecant més lentament, produint una sortida pausada al ritme al
que estem acostumats.
A continuació, us
mostro un esquema ampliat, en el que es veu més clarament l'efecte comentat
després d'una hora de la sortida del Sol. A Tanzània, ja el tindrem clarament
més alt passat el mateix interval de temps que a Barcelona.
Suposo que per a
un habitant dels tròpics que visiti altres zones del món l'efecte també serà notable,
però en sentit contrari. Acostumats com estan a sortides i postes de Sol
contundents, es sorprendran davant la lentitud de les nostres.
Jo, la teoria la
tenia clara. Tot el que us he explicat. Però reconec que no m'esperava que
l'efecte fos tan apreciable i impactant. És una de les coses que m'emporto del
viatge, a més de les emocions i bons moments.
Bé, també m'he
emportat fotos el cel nocturn que vaig improvisar. Quins cels, als parcs
nacionals tanzans, ben lluny de qualsevol nucli poblat! Però permeteu-me que revisi les imatges (que encara no he
tingut temps de veure), i, si amb una mica de sort han sortit bé, en compartiré alguna en un proper article.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada