Astronomia, un Celler, un Castell, ... i l'Ignasi

Tal com estava previst, dissabte dia 8 i dimecres dia 12 vaig fer les activitats de divulgació astronòmica al Celler Torres Priorat i al Castell del Vi de Falset. Malauradament, el mal temps va fer ajornar l'altre esdeveniment, al Celler Jean Leon del Penedès, en un inici d'agost molt atrafegat i meteorològicament complicat.

El dia 8, el Celler Torres Priorat, ubicat en un indret envejable, sota mateix de la muralla del  Montsant, va acollir-nos per a organitzar, per primer cop, un acte en el que sumàvem vi i astronomia. Una visita al Celler, un tast del vi, un aperitiu, i una xerrada d'astronomia. Per la part que em toca, l'astronomia, us haig de dir que els assistents, unes 27 persones, varen fer preguntes molt interessants, i durant l'aperitiu posterior es van acostar per seguir xerrant de les temàtiques discutides. Vaja, el que li encanta a qualsevol divulgador. Per altra banda, no vàrem tenir sort amb el temps. Teníem esperances que la pluja de la tarda escampés i deixés un cel net i fosc, però no va ser així. De forma que no vàrem poder fer la part d'observació del cel.

Vull agrair als assistents el seu interès, i al Celler Torres Priorat l'acolliment i la gènesi d'aquesta idea, tan engrescadora, de vincular vi i estrelles.

I va arribar el dia 12, data prevista per organitzar, en  el magnífic i inspirador escenari del Castell del Vi, una xerrada al vespre i una observació a la nit, dins els actes de la festa major de Falset.

Falset és un  poble  fascinant i entranyable. La simpatia, obertura i senzillesa, en el millor dels significats possibles, de la seva gent el fan únic. És un d'aquells pobles en els que els esdeveniments notables es comuniquen a través del sistema de megafonia instal·lat pels carrers. I així va ser, també, aquest cop. S'anunciava que a les 7 del vespre, i al Castell del Vi, tindria lloc una conferència sobre astronomia. Suposo que aquest anunci sonor, i l'aparició de la xerrada al programa de la festa major varen actuar d'iman.

A l'hora prevista, la gent va anar omplint el castell. L'incògnita de si aquella conferència atrauria assistència va quedar de seguida resolta. Es va fer curt de cadires, i els darrers en arribar se seien a les escales que donaven accés a l'interior del recinte. Castell ple, el somni de qui us escriu.

Sobre el torn de preguntes només puc dir que va ser espectacular, per la gran quantitat d'elles i per les temàtiques. Una hora de conferència i 45 minuts de col·loqui posterior.

L'assistència a la xerrada ja feia sospitar que la gent acudiria en nombre important al castell de nit, per a l'observació del cel. Era la nit de la pluja d'estrelles de Sant Llorenç, i jo portava el telescopi per ensenyar Saturn i els seus anells. Però, honestament, no esperava l'assistència massiva que es va produir. Us asseguro que mai no he intentat fer una observació amb tanta gent. Sort del micrófon i altaveus. No puc precisar el número d'assistents que es congregaven a l'exterior del castell, però devien ser entre dos i tres-centes persones. Malauradament, el temps ens va tornar a fer la guitza i no va acompanyar. Potser la meitat dels assistents varen aconseguir veure Saturn, entre núvol i núvol, abans no haguéssim de donar per acabat l'esdeveniment, quan el cel es va tapar completament. Tot i els núvols, algunes de les fugisseres més brillants es van deixar veure, entre les exclamacions de les persones afortunades que en aquell moment les veien al cel.

Aprofito per agrair l'assistència als dos actes fets al Castell, i l'acolliment tan calorós de la gent de Falset. I als organitzadors, l'Ajuntament de Falset, la comissió de festes i responsables de l'activitat, i a totes les persones que varen fer possible aquest acte.

Acabo aquesta crònica parlant-vos de l'Ignasi. Els que em seguiu ja sabeu cóm m'agrada xerrar amb nens. L'ignasi va assistir, acompanyat dels seus pares, a la xerrada del vespre al Castell, i a l'observació a la nit. Després de la conferència, em va venir a saludar. La seva mare m'explicava la passió del seu fill per la astronomia. Cóm havia corregit als mestres de l'escola quan havien ensenyat una imatge de Júpiter que estava a l'inrevés (ell havia detectat que la gran taca vermella del planeta estava girada a la fotografia). Cóm l'Ignasi es connectava cada dia a internet per veure les darreres fotografies de la NASA. Cóm es referia a Plutó com a planeta nan. Mentre ens ho comentava, el nen ens mostrava un munt de dibuixos que havia anat fent durant la conferència. Eren xulíssims.

Jo li vaig demanar que ens dediqués un dibuix per penjar-lo al blog. I me'l va portar a la nit. En aquest dibuix, apareixen tots els planetes del Sistema Solar, i el mateix Sol. I, atenció, no només porta anells Saturn, sinó també Urà (perfecte!). Mart surt pintat de vermell. Júpiter amb les seves franges i la gran taca vermella situada correctament a l'hemisferi sud.

I per què us explico tot això? Doncs perquè l'Ignasi té 4 anys. Sí, ho heu sentit bé, 4 anyets. Jo no soc pas psicòleg ni pedagog, però crec que no cal ser-ho per reconèixer amb aquests trets a un nen amb un enorme talent.

Moltes gràcies, Ignasi, pel dibuix.