diumenge, de novembre 06, 2016

No et pots perdre la superlluna del 14 de novembre

El dilluns 14 de novembre tindrem la superlluna més gran des de fa molt de temps, i que trigarem bastants anys en tornar a veure.

Què és una superlluna?

La Lluna gira al voltant de la Terra seguint una òrbita que no és exactament circular, sinó lleugerament ovalada (en diem el·líptica). Això fa que hi hagi moments en els que la Lluna circula un xic més a prop de la Terra (es diu que la Lluna és al perigeu) i altres en els que se situa més lluny (els apogeus). Els planetes també presenten aquesta característica d'òrbites no circulars al voltant del Sol (en aquest cas, parlem dels perihelis i dels afelis).


Doncs bé, en diem superlluna quan coincideix que la Lluna és plena (o també nova) i es troba prop del perigeu de la seva òrbita. La raó és clara: a l'estar en el punt més proper a nosaltres, la Lluna apareix visualment una mica més gran (si és plena; en canvi, si és nova no la veiem, però en el cas de produir eclipsi total de Sol la durada d'aquest és màxima).

El 14 de novembre la Lluna serà plena, i passarà pel seu perigeu. Per tant, serà una superlluna.

No totes les superllunes són iguals, però. N'hi ha de més "súper" que d'altres. Això és degut, entre altres petits efectes, al grau de coincidència entre la fase plena i el punt de perigeu. En el cas de la superlluna del 14 de novembre, la coincidència és molt alta: només dues hores aproximadament separen el moment en el que la Lluna serà plena i el punt de perigeu. Això és el que la fa especial.

Com d'especial? Doncs serà la superlluna més gran des de l'any 1948, i no n'hi tornarà a haver una de tan gran fins l'any 2034. Així d'especial.

Què veurem? Una Lluna plena més gran del normal, tal com hem dit. Com de més gran?

Aproximadament un 14% més gran que una Lluna plena de les petites. En lluentor, aquest 14% es traduirà, ni més ni menys, que en un 30% més potent. Tot i que aquestes xifres semblen importants, no és trivial notar la diferència a ull nu si no es disposa d'una referència.

Un bon experiment, i record, serà fotografiar aquesta superlluna amb una càmera normal, i repetir la fotografia en qualsevol de les Llunes plenes següents. La comparació de la mida de la Lluna a les fotografies posarà fàcilment de manifest la major grandària de la superlluna.

La veritat és que la superlluna té molt poca rellevància des del punt de vista científic. Es tracta més d'un tema de folklore popular, però que als astrònoms ja ens sembla bé. Tot el que sigui fomentar l'observació del cel sota paràmetres honestos (vull dir, basats en informació fidel i no en paranys) és positiu, i fa que ens tornem més sensibles vers la protecció dels nostres cels.

Paranys? Sí, lamentablement n'hi ha alguns. Per exemple:

-Una superlluna afavoreix catàstrofes naturals=FALS. L'única raó que podria haver-hi seria degut a efectes gravitatoris majors. Però aquests efectes són molt petits, i no hi ha res que sustenti aquesta suposada teoria catastrofista.

-Les marees provocades per una superlluna són espectaculars=FALS. Pel mateix motiu que dèiem abans. Sí que és cert que l'efecte de marea és lleugerament superior amb una superlluna, però es calcula que com a màxim estem parlant de centímetres de diferència. Algú s'atreveix a mesurar pocs centímetres de diferència entre dues marees? Probablement un vaixell proper, o una roca nova a prop de la costa crearan més diferència entre la marea del 14 i la dels dies següents.

-És la nit preferida pels homes llops. Home, això podria ser. Jo, si en fos un, segur que preferiria sortir les nits de superlluna, per poder gaudir de la seva visió com fan els humans normalets.

Prepareu-vos doncs per mirar la Lluna del 14 de novembre. Les Llunes plenes sempre són fascinants, contemplades a ull nu. I aquesta encara ho serà més. 

Una magnífica i gran Lluna plena per mirar, i fotografiar, en família, mentre recordem el seu origen. Un origen apocalíptic, quan un gran objecte va col·lidir contra la jove Terra, fa més de 4 mil milions d'anys, per crear-li la companya que ara veiem al cel.


Potser mentre en gaudim podrem escoltar els sinistres udols, esperem que llunyans, d'algun home llop enamorat de la superlluna més gran en molts anys.

3 comentarios:

xavi_oli ha dit...

Com era d'esperar aqui he trobat una dada correcta, la "superlluna" no es mes que una coincidència propera entre el perigeo i la Lluna plena, aqui dius que aquest cop es de 2hores, la meva pregunta és ¿fins quantes hores de diferència entre els dos punts s'accepta perque els pseudocientifics l'anomenin "superlluna"? Em temo lo pitjor, que no hi hagi definició exacta, no se la mereix, i només sigui un tema per intentar que es parli una mica d'astronomia, cosa que trobaria molt lloable.

Anònim ha dit...

he trobat això: Cerca del perigeo

Por definición, se producirá una Superluna si la Luna llena sucede cerca del perigeo lunar (normalmente a menos de dos días). Matemáticamente, podemos definir la distancia relativa de la Luna llena para una órbita determinada (R Dfm) como:

RDfm = (Da-Dfm) / (Da-Dp), donde Da es la distancia Luna-Tierra en el apogeo lunar; Dp, la distancia Luna-Tierra en el perigeo lunar; y Dfm, distancia Luna-Tierra en el momento de la Luna llena.

Si la Luna llena ocurre en el momento del perigeo, entonces RDfm es igual a 1 , mientras que si la Luna llena transcurre en el apogeo, RDfm es igual a 0 . Por definición, tendremos una Superluna si RDfm es igual o mayor que 0,9.

per tant ja tenim definició!!!

La mayor Superluna del siglo XXI se producirá el 6 de diciembre del año 2052, con nuestro satélite a una distancia de 356,429 km

ja no la veuré!

JAC ha dit...

Gràcies per l'aportació, Xavier.
Només afegir que, com deia en l'article, aquest esdeveniment, que atray l'atenció del públic, és una oportunitat per divulgar fets científics sobre la Lluna. Tot i el baix interès científic d'una superlluna, hem d'aprofitar-ho per a permetre que la gent pugui gaudir més del cel. La quantitat de fotografies que s'han fet de la Lluna, per part de persones que d'altra forma no ho haguessin fet, paga la pena. També penso que hi ha mitjans que han tractat el tema amb molta seriositat i rigor. Personalment he viscut el cas de Catalunya Ràdio, i des del primer moment la seva aproximació ha estat molt professional.

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP